La lluita de la pandèmia és com una cursa d'obstacles en què, a cada tanca que se supera, ens acostem una mica més a la normalitat precovid. Aquest dissabte és un d'aquells dies importants en aquest procés perquè deixa de ser obligatòria la mascareta en els exteriors sempre que es pugui mantenir una distància mínima d'1,5 metres entre persones. Un any després que entrés en vigor aquesta mesura, doncs, i coincidint amb l'arribada de la calor més forta, podrem prescindir de les mascaretes, respirar l'aire sense cap interferència i tornar-nos a veure les cares. Serà un pas comparable a l'obertura de la restauració o la recuperació de la mobilitat, un canvi que confirma els bons pronòstics sobre l'impacte de la vacunació.

La reducció del consum de les famílies fruit de les restriccions per frenar el covid-19, la caiguda de la inversió empresarial i l'impacte del temporal Filomena, que va afectar moltes zones de la Península, van provocar un retrocés en l'economia espanyola el primer trimestre d'aquest any, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

S'ha exhaurit el temps de pròrroga. Des d'aquest dimarts les agències de viatges estan obligades a tornar els diners de viatges cancel·lats o ajornats per culpa de la pandèmia als clients que ho sol·licitin. L'Associació Corporativa d'Agències de Viatges Especialitzades (Acave) calcula que això vol dir que han de tornar fins a 150 milions d'euros als clients, en un moment en què molts dels proveïdors (com les companyies aèries) encara no han saldat els seus deutes, les reserves de viatges són un 50% inferiors a les del 2019 i la facturació amb prou feines arriba al 14% de la que hi havia llavors.

El 23 de maig de l’any passat, Pedro Sánchez es col·locava davant la càmera per fer una compareixença que començava a ser habitual. La d’aquell dissabte era per explicar que ja es veia el final del túnel. Parlava d’una pandèmia que es tornaria a complicar després de l’estiu i que encara no havia fet surar totes les seves conseqüències, però que ja deixava entreveure importants ferides econòmiques. Era en aquest context que el president del govern anunciava la imminent aprovació de l’ingrés mínim vital (IMV), una ajuda que, segons va dir, podia “emparar 4 de cada 5 persones en situació de pobresa severa” i que beneficiaria “prop de 850.000 llars”. Un any més tard, l’import ha arribat només a un terç d’aquesta previsió i amb prou feines a una de cada deu persones en situació de pobresa extrema.

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va fer aquest dijous el seu discurs d'investidura totalment aliena a les terrorífiques estadístiques sobre l'excés de mortalitat durant el 2020 que va fer públiques l'INE. Aquest organisme va certificar el que altres fonts ja havien apuntat però que ara es confirma: la sobremortalitat a la Comunitat de Madrid va superar de molt la catalana i va més que duplicar la mitjana espanyola. En concret, si la mitjana de l'excés de morts va ser del 17,7% al conjunt de l'Estat, a Madrid es va enfilar fins al 41,2%, mentre que a Catalunya va ser del 23,5%. El País Valencià i les Illes Balears es van situar per sota de la mitjana, amb un 10,4% i un 7,1%, respectivament.

Quan miren al futur, tres dels directius més importants de l'Íbex-35 veuen tot de bones notícies. La més important, que tot apunta que l'economia espanyola es recuperarà més ràpid del previst. Així ho ha anticipat aquest dimecres Ana Botín, presidenta del Banc Santander, i ho han subscrit Pablo Isla i José María Álvarez-Pallete, presidents d'Inditex i de Telefónica, respectivament. En la primera ponència empresarial de la trobada anual del Cercle d'Economia, tots tres empresaris han parlat d'aquesta hipotètica recuperació i del que cal perquè es faci efectiva. En resum: aprofitar els fons europeus, canviar el sistema fiscal i regular empreses analògiques i digitals amb els mateixos criteris. 

Els fons europeus per recuperar l'economia espanyola del cop del coronavirus són cada vegada més a prop. El pla de recuperació ha rebut aquest dimecres el vistiplau de la Comissió Europea amb visita inclosa de la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula von der Leyen, que ha viatjat a Madrid per escenificar la fita i entrevistar-se amb el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Ara només faltarà l'aval dels ministres de Finances dels Vint-i-set, que està previst per al 13 de juliol. Serà aleshores quan podrà arribar el primer pagament, un avançament de 9.000 milions que, per tant, no podrà desemborsar-se fins a finals de juliol o principis d'agost. Després, l'ingrés dels 69.500 milions d'euros que Espanya ha sol·licitat depèn del compliment de fins a 416 objectius pactats amb Brussel·les que li permetran anar desbloquejant pagaments milionaris cada mig any fins al 2025.

La maquinària s'ha posat en marxa i amb èxit. La Comissió Europea ha fet aquest dimarts la primera emissió de deute per aconseguir els diners del fons de recuperació que es començaran a repartir aquest agost. Ha captat 20.000 milions d'euros, però la demanda ha escalat fins als 142.000 milions. És un pas clau en el procés d'integració de la Unió Europea, perquè implica que, encara que sigui de manera extraordinària i temporal, els països de la Unió (també els més reticents al deute com holandesos i alemanys) accedeixen a endeutar-se en una quantitat sense precedents i de manera conjunta (és a dir amb els més endeutats, com grecs, espanyols i italians) per finançar la recuperació. Pactar aquest pas va suposar gairebé cinc dies de cimera a Brussel·les ara fa un any i algunes concessions als més ortodoxos.

El Govern ha volgut escenificar aquest dilluns una nova etapa de relacions amb els agents socials amb la firma d'un acord que preveu més de 1.000 milions d'euros d'ajudes directes a empreses, autònoms i treballadors en ERTO o fixos discontinus que s'han vist afectats econòmicament per la pandèmia de covid-19. En un acte al Palau de la Generalitat s'ha firmat l'acord, presidit pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i amb la presència dels consellers d'Economia i d'Empresa, Jaume Giró i Roger Torrent; els presidents de les dues principals patronals, Foment i Pimec, Josep Sánchez Llibre i Antoni Cañete; i els secretaris generals a Catalunya de CCOO i UGT, Javier Pacheco i Camil Ros.

¿Anirem de viatge aquest estiu? I, sobretot, on podrem anar tenint en compte les restriccions? Al dossier d'aquest diumenge, que titulem "Obert per vacances", hi haurà tota la informació necessària perquè puguis encarar el descans merescut d'aquest estiu. L'encapçalarà un mapa del món amb les condicions covid que ofereixen diferents destins i també podràs agafar idees amb el testimoni de diferents persones que expliquen com es plantegen disfrutar d'aquesta temporada. Per als que tingueu en ment fer cap al vell continent, preguntarem als nostres corresponsals d'Alemanya, Itàlia, Anglaterra i França què ens podem trobar en aquests països i, en el sentit contrari, en quines condicions podran venir els ciutadans europeus que vulguin visitar Catalunya i les Illes aquest estiu. Per acabar, donarem veu al sector turístic de casa nostra: quins destins creuen que s'ompliran?

El semàfor del turisme de les Balears segueix parpellejant sense saber a quin color aturar-se. El fre britànic de la setmana passada va suposar una passa enrere per als sectors enfocats al turisme anglosaxó. Però aquesta setmana, l’ambaixador del Regne Unit, Hugh Elliot, va posar sobre la taula l’opció de valorar les Illes per separat de la Península en la pròxima revisió del govern britànic. I mentre el govern illenc mostra optimisme dient que atreu el 60% del mercat turístic alemany, els hotelers i empresaris miren cap al turisme estatal.

El pla de recuperació econòmica d'Espanya serà un dels primers cinc a rebre el vistiplau de Brussel·les la setmana que ve. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, viatjarà la setmana que ve a Madrid per escenificar al costat del president espanyol, Pedro Sánchez, l'aprovació del pla que permetrà a l'Estat tenir accés a més de 140.000 milions d'euros entre ajuts i préstecs provinents de les emissions de deute que la Comissió comença aquest mes de juny. Si tot va bé, la primera remesa de fons arribarà al juliol, un cop els ministres de Finances hagin donat també el seu sí als plans.

El que semblava impossible ja és a tocar. El grup de les economies més desenvolupades del món, el G-7, ha anunciat aquest dissabte un acord "històric" sobre la reforma del sistema fiscal global, segons ha anunciat el ministre britànic d'Economia, Rishi Sunak. Els ministres del G-7 (els Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, el Canadà, Itàlia i el Japó- han acordat comprometre's amb, almenys, un 15% de taxa mínima d'impost de societats. L'acord requerirà també que els gegants tecnològics multinacionals facin la seva contribució fiscal, segons va indicar en una declaració penjada a Twitter.

Només tres països de la Unió Europea compleixen a hores d'ara el límit del 3% del dèficit públic que estava previst abans que esclatés la pandèmia del coronavirus, perquè tots s'han centrat en frenar l'impacte de la crisi amb ajuts públics. Espanya, però, ja arrossegava elevats nivells de deute i dèficit que encara s'han disparat més, i per això la Comissió Europea l'avisa que cal que sigui "prudent" a l'hora de continuar gastant a partir del 2022 per apuntalar la recuperació. Brussel·les recomana així prioritzar l'ús de fons europeus per evitar els riscos associats a un augment encara més gran del deute públic. Espanya va tancar el 2020 amb un deute públic del 120% del seu PIB i el dèficit més elevat de la UE (un 11%).

La crisi econòmica associada a la pandèmia del coronavirus ha accelerat el debat sobre la necessitat d'actualitzar la fiscalitat global a les noves pràctiques de grans multinacionals. Les arques públiques han fet front als costos d'aquesta crisi i, per apuntalar la recuperació, es considera indispensable tapar els forats pels quals s'escapen milers de milions d'impostos de grans empreses que no tributen on o com haurien de tributar. Un dels primers passos és l'acord al qual han arribat aquest dimarts l'Eurocambra i els governs, que obligarà les grans corporacions a publicar quant guanyen i quins impostos paguen país per país. Feia cinc anys que aquesta directiva estava enterrada als calaixos de Brussel·les, però finalment avui ha vist la llum. A partir d'ara, doncs, qualsevol persona podrà veure en línia el volum de negoci i els impostos d'Inditex als Països Baixos

L'Anís del Mono ja no es farà a Badalona. La producció de pasta seca de Pastas Gallo marxarà de Granollers. Bosch deixarà de fabricar el seu sistema de frenat per a cotxes a Lliçà d’Amunt. Magneti Marelli no farà més peces des de Llinars del Vallès. Les dues primeres han plegat veles direcció a Andalusia, la tercera mira cap a Polònia i la quarta aposta pel Marroc. Malgrat haver escollit cadascuna un destí diferent i operar en sectors diferents (tot i que les quatre són industrials), a totes les uneix involuntàriament el mateix fil: haver despertat el fantasma de la deslocalització. Un fenomen que, sembla, no ha fet més que començar.

La Comissió Europea ja pot endeutar-se per aconseguir els 800.000 milions d'euros que constituiran el fons de recuperació antipandèmia. Ahir al vespre els Parlaments de Polònia i Àustria van donar llum verda a la legislació imprescindible perquè Brussel·les pugui anar als mercats a aconseguir els diners i van completar així un procés que ha involucrat els vint-i-set estats de la Unió Europea. "Confio que puguem finalitzar tot els passos que queden al maig per poder llançar el Next Generation EU i començar a emetre deute al juny", piulava dijous al vespre el comissari de Pressupostos, Johannes Hahn, per celebrar la decisió. El calendari és el previst i, per tant, els primers pagaments podran començar a arribar al juliol.

És la carta anual als Reis de l'Orient dels presidents nord-americans, la presentació al Congrés el seu pla de pressupostos. Segons va avançar dijous el New York Times, Joe Biden proposarà aquest divendres al Capitoli que per al pròxim any fiscal, que comença l'1 d'octubre, li aprovin un pressupost per valor de 6 bilions de dòlars. Si rep el vistiplau, els nivells d'inversió del govern federal serien els més elevats des de la Segona Guerra Mundial, amb un dèficit projectat per a la pròxima dècada superior a 1,3 bilions de dòlars anuals i que assoliria un màxim de 1,8 bilions el 2022.

Ja fa temps que tots els sectors econòmics estan pendents de dues paraules clau: fons europeus. Des que la Unió Europea va donar llum verda al pla de recuperació econòmica més important de la seva història, que regarà Espanya amb 144.000 milions d'euros (72.000 en ajudes directes), empreses grans i petites, emprenedors, patronals i sindicats estan pendents de com es farà el repartiment dels fons. Brussel·les ha fixat que s'han de gastar en dos grans eixos: digitalització i economia verda. Per tant, el terreny de joc està definit. Ara bé, a partir d'aquí comencen les incògnites.

Diversos indicadors mostren una acceleració de la recuperació de l'economia després de la forta patacada causada per la pandèmia de covid-19. L'última dada que obre la porta a l'esperança és l'índex compost dels gestors de compres (PMI), un dels indicadors que més avancen el comportament de l'economia. Aquest índex mostra el creixement de l'activitat del sector privat més alt en 39 mesos i ha pujat al maig fins a 56,9 punts, des dels 53,8 de l'abril, pel fort impuls de la demanda. És l'increment més elevat des del juny del 2006.