Fer crònica parlamentària escrita, ara mateix, és un gènere propi: es combina la informació de passadissos (ara arriba aquest, ara aquesta se’n va a fer un tallat) amb la descripció de coses que el cronista veu, elevades totes elles a categoria metafòrica o parabòlica: un paper que recull una dona de fer feines, la taca que porta un polític a la roba, els animals del zoo, que se senten... Frases curtes. Punts i a part. Un estar per damunt d’allò. Podré? No podré. Punt i a part.

Després de romandre en silenci mediàtic durant tota la negociació entre Junts per Catalunya i Esquerra, un cop investit Pere Aragonès com a 132è president de la Generalitat, l'excap de l'executiu a l'exili Carles Puigdemont s'ha pronunciat. Per fer-ho ha escollit escriure una carta extensa en què exposa els motius pels quals no havia volgut parlar fins ara i defensa el pacte rubricat entre Aragonès i el secretari general del seu partit, Jordi Sànchez. "El president Aragonès ha de saber que compta des del primer minut amb la lleialtat de les dones i els homes de Junts per Catalunya. La meva, com a 130è president de la Generalitat, sap que la té", ha afirmat en una missiva feta publica a Twitter i enviada a la militància de Junts.

Li ha costat tres votacions, però finalment Pere Aragonès ha sigut investit 132è president de la Generalitat amb 74 vots a favor. Una xifra que el situa directament en el podi dels presidents amb més suport parlamentari. I això que no fa ni dos mesos el candidat d'ERC va batre el rècord a la inversa: es va convertir en el presidenciable amb menys vots a favor de la història, 42.

Aprofitant l'apel·lació a la via escocesa que ahi va fer el candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, el líder del PP, Alejandro Fernández, ha reclamat un dia després a l'independentisme que si s'hi vol emmirallar ho faci del tot. "Respectin la llei, com els escocesos", ha demanat a Aragonès, a qui li ha exigit que per assumir aquesta via cal anar al Congrés i "acceptar la votació que en sorgeixi". "Els escocesos sempre han respectat la llei, ho haurien de fer vostès també", ha dit el líder popular, que ha carregat contra "l'embolic que van muntar el 2017", en referència a l'1-O i la declaració del 27-O. I titllant l'independentisme "d'antidemocràtic", ha sentenciat: "La llei es respecta quan et convé i quan no".

Pere Aragonès vol “governar el país, liderar el país, transformar el país, fer avançar el país o impulsar una sacsejada al país”. Fins a 40 vegades va fer servir ahir la paraula país durant el seu tercer discurs d’investidura. No va sorprendre, perquè país va ser també la paraula a la qual més va recórrer al març, quan va presentar el seu projecte per primera vegada al Parlament. País com a sinònim de Catalunya, que ahir va ser la segona paraula més pronunciada pel candidat a la presidència, en un discurs -més curt i menys concret- molt similar pel que fa als temes escollits als que ja se li havien sentit anteriorment a la cambra catalana.

Aquesta legislatura Ciutadans està entre l'espasa i la paret. Al flanc esquerre topa amb un PSC que el 14-F va aglutinar els seus votants del 2017, mentre que a la banda dreta Vox és l'opció més bel·ligerant. Davant d'aquest escenari, el líder del partit taronja, Carlos Carrizosa, ha maldat aquest divendres en la segona sessió del debat d'investidura per trobar el seu espai, i ho ha fet amb una intervenció contra l'independentisme similar a la que hores abans ja havia fet el líder de l'extrema dreta, Ignacio Garriga. Si el cap de llista de Vox ha defensat que serà "la principal oposició nacional en aquesta cambra, al carrer i als tribunals", Carrizosa ha tret pit d'haver denunciat l'expresident Quim Torra per haver penjat una pancarta en suport als presos polítics i ha formulat un advertiment en la mateixa línia: "Ens trobaran en aquest Parlament, al carrer, als tribunals i on faci falta".

La CUP ha tornat a reiterar aquest divendres que el seu suport a la investidura de Pere Aragonès no és un "xec en blanc" i ha advertit que retirarà el suport a la governabilitat del nou executiu si no es compleix íntegrament el seu acord amb ERC o queda desdibuixat per l'entesa amb Junts. En la seva intervenció al debat d'investidura de Pere Aragonès, la cap de llista de la CUP, Dolors Sabater, ha ressaltat que es tracta d'un "un acord de mínims per orientar el Govern a l'esquerra i seguir lluitant per afrontar totes les emergències", però ha recordat al candidat republicà el seu compromís a "complir cadascun dels punts assolits" amb els anticapitalistes.

El líder de Vox, Ignacio Garriga, ha obert la segona sessió del ple d'investidura de Pere Aragonès amb una intervenció bel·ligerant. Ha acusat l'independentisme de fer un "discurs d'odi" a través de TV3 i, a continuació, ha carregat contra l'acollida dels immigrants irregulars, a qui ha tornat a criminalitzar. Garriga, que tot i això ha negat que sigui xenòfob, s'ha erigit en la "principal oposició nacional" al nou Govern, i ha advertit que l'extrema dreta exercirà aquesta confrontació tant a la cambra catalana com "al carrer i als tribunals".

Pere Aragonès ja és el 132è president de la Generalitat. 80 anys més tard, Esquerra Republicana de Catalunya torna a tenir la presidència de la primera institució del país després que el ple del Parlament hagi investit Aragonès amb 74 vots a favor -els d'ERC, Junts i la CUP- i 61 en contra. L'aspirant republicà haurà de lluir encara l'etiqueta de president electe fins que dilluns la presa de possessió solemnitzi el seu nou càrrec, però als passadissos de la cambra catalana -amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, com a testimoni directe gràcies a un permís penitenciari- es respirava l'ambient d'un canvi d'etapa. Enrere queda una negociació tortuosa amb Junts per Catalunya i un grapat de ferides. Per davant, un mandat per estrenar.

Battiato è morto i comença la XIII legislatura, si és que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, no li canvia la numeració, tal com va insinuar. És Laura Borràs una persona supersticiosa? No, és una dona amb sort. O que creu en la seva sort i tira milles. Avui la política està feta amb aquest material. Per tot arreu hi ha un munt de polítics així. La socialista Assumpta Escarp, que des de l’Edat del Ferro, és a dir l’era preolímpica, està en el negoci de la política (negoci polític com a traducció singular d’affari politici ), comenta al jardí del recinte (l’únic lloc on la gent pot treure’s la mascareta i fumar) que és veritat que aquest cop s’ha renovat molt el conjunt dels diputats, però que més nou no implica més nivell. Tots els que vam patir el soldador d’estany i el sintagma “bafles Vieta” sabem que a Barcelona no tornarà mai més el Nivell 10. Se’l va empassar la crisi. Ara la política és un pas a nivell sense barreres.

Ni Pere Aragonès (ERC) ni Salvador Illa (PSC) van renunciar aquest dijous als seus posicionaments polítics, però el bon to de l'intercanvi que van mantenir en el debat d'investidura és un indici que realment a partir d'avui es pot obrir una nova etapa política a Catalunya. Evidentment, el conflicte polític amb l'Estat continua ben viu i res fa pensar en una solució a curt termini, però almenys sembla que el Parlament pot deixar enrere la crispació i la demagògia que Ciutadans va imposar durant els seus cinc anys amb Inés Arrimadas com a cap de l'oposició. Salvador Illa va deixar clar que no comparteix el projecte independentista i que s'hi oposarà fermament, però també va oferir a Aragonès col·laboració en aspectes clau com la lluita contra la pandèmia i els fons europeus.

En el primer i segon debat d'investidura de Pere Aragonès, el 26 i el 30 de març, Junts per Catalunya es va abstenir i va frustrar l'elecció del líder d'Esquerra com a president. El seu argument en aquell moment és que no hi havia un pacte suficientment madur per donar llum verda a la investidura. Tres mesos després, i un cop segellat un pacte entre el mateix Aragonès i Jordi Sànchez, això ha canviat: Junts donarà suport aquest divendres al líder republicà perquè es converteixi en el 132è president de la Generalitat. "Avui tenim un acord per una legislatura que ha de permetre que Catalunya tingui un govern independentista, fort i estable", ha assegurat el president del grup de Junts, Albert Batet, en la seva intervenció en el ple d'investidura, reconeixent que l'entesa s'ha "patit" i "suat" –en al·lusió als retrets entre els socis durant el període de negociació–.

L'oposició contundent però constructiva plantejada per Salvador Illa com a líder del primer partit al Parlament ha passat aquest dijous de la teoria a la pràctica. El to, el contingut i les formes del cap de files del PSC a la cambra catalana en el segon debat d'investidura de Pere Aragonès han buscat allunyar-se de la "bronca" que els socialistes han criticat durant els últims anys a Ciutadans. Illa ha deixat clar que el del republicà "no és el govern que necessita Catalunya" i ha argumentat que dibuixa un horitzó "equivocat" i pensat només "per a una part del país", però ha combinat l'esmena a la totalitat als objectius del referèndum i la independència amb una oferta de col·laboració al futur president de la Generalitat. I ha demanat reciprocitat: "Vostè ha abanderat el diàleg. ¿Com es dialoga vetant el primer partit de Catalunya? [...] Li demano que comenci aquesta presidència aixecant aquest veto", ha dit, i ha reclamat que això també impliqui abandonar el "xantatge" amb l'Estat i la via de l'"embat" i la "confrontació".

Pere Aragonès serà escollit 132é president de la Generalitat aquest divendres. Abans, però, aquest dijous s’ha tornat a sotmetre a un ple d’investidura sabent que ja té assegurats els vots de JxCat i la CUP per, aquest cop sí, superar-la. Amb la tranquil·litat de tenir l’acord tancat amb els altres dos partits independentistes, el presidenciable d’ERC ha tornat a parlar de "culminar" la independència de manera "inevitable", però ha precisat que la seva via no serà la unilateral. Amb la seva presidència no es projecta en l’horitzó ni un altre 1-O ni un altre 27-O. Per a Aragonès la via és l'escocesa: diàleg, negociació política amb l’Estat i referèndum pactat. "Vull fer com Escòcia el 2014 i m’agradaria que l’estat espanyol sabés fer com el Regne Unit", ha conclòs, en referència al referèndum acordat que llavors els escocesos van perdre i que ara volen tornar a celebrar.

El pas al costat d'Elsa Artadi ha sacsejat el debat intern a Junts per Catalunya, ja que ha agafat desprevinguts la majoria de dirigents del partit, més enllà dels membres de la cúpula als quals ho havia comunicat. L'argument de la vicepresidenta de la formació és que es vol centrar en Barcelona, però les lectures polítiques del seu rebuig a entrar a l'executiu de Pere Aragonès s'han multiplicat les últimes hores. Artadi no va participar en l'últim tram de la negociació, el qual va pilotar en primera persona Jordi Sànchez, i la seva aposta per Barcelona ha sigut interpretada com una esmena al pacte subscrit pel secretari general, que aquest dimecres va validar la militància per un 83%, enfront d'un 17% en contra. Tanmateix, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ho ha negat aquest dijous en una entrevista a Els matins: "No el desacredita [l'acord], jo crec que no. Els acords són processos que volen acostaments [...]. Sempre és una bona notícia, l'acord". Borràs ha afegit que Elsa Artadi ha tingut un rol destacat en el procés de negociació i que, malgrat que hagi culminat d'una "determinada manera" –amb el pacte Aragonès-Sànchez–, sense "la seva feina prèvia" no s'hauria pogut tancar. En tot cas, s'ha resistit a dir què va votar ella: "Bé està el que bé acaba".

Elsa Artadi no serà al Govern de Pere Aragonès. Segons ha avançat La Vanguardia i ha confirmat ella mateixa, la portaveu de Junts es quedarà al Parlament i com a líder del grup municipal a Barcelona. La decisió d'Artadi és personal i fa trontollar l'esquema que la majoria de dirigents del partit de Carles Puigdemont tenien assumit: l'exconsellera de Presidència havia de ser la dona forta de Junts al Govern, a més de responsable d'Economia i els fons europeus.

Ja hi ha data per investir Pere Aragonès com a president de la Generalitat. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha acabat aquest dimecres al migdia la ronda de contactes amb els grups parlamentaris –s'ha reunit amb el PSC, JxCat i Esquerra– i ha proclamat el líder republicà com a candidat a la presidència per a la investidura amb un ple que començarà demà a les quatre i continuarà divendres a les nou del matí. "Constato que el candidat amb més opcions a ser investit és Pere Aragonès Garcia", ha dit Borràs en una compareixença pública al Parlament.

Llum verda de les bases de Junts per Catalunya a l'acord amb Esquerra per investir Pere Aragonès. Aquest migdia ha finalitzat la consulta interna a la militància sobre el pacte subscrit el cap de setmana passat entre el secretari general del partit, Jordi Sànchez, i l'aspirant a president, i el 83% dels afiliats hi han votat a favor (3.364 persones). Tanmateix, un 17% dels militants de Junts s'hi han oposat (689 persones), d'un total de 6.528 que han participat en la consulta (el 62,18% dels associats).

Després d'encerclar-se al calendari el dia de Sant Jordi com la data límit per formar govern i no arribar-hi a temps –falten tres dies i Esquerra i Junts encara no han enllestit l'acord programàtic–, ara apareix un nou termini per a la investidura: entre el 23 d'abril i l'1 de maig. O almenys aquest és el calendari dels republicans, que han redoblat la pressió a Junts per Catalunya reclamant un acord en deu dies. "Cal posar data ja al debat d'investidura", s'ha reafirmat Sergi Sabrià al costat de tot l'equip negociador d'Esquerra, malgrat que no ha aclarit què passa si no es compleix amb aquest termini. A parer seu, la responsabilitat del desacord és del partit de Carles Puigdemont perquè ERC "no ha parat", ha dit, de fer "propostes". "Les excuses s'han d'acabar", ha avisat.