Política 17/05/2021

ERC i JxCat superen el bloqueig i tornaran a governar junts

Aragonès i Sànchez prometen un executiu "cohesionat" després de 90 dies de negociació convulsa

5 min
Pere Aragonès i Jordi Sànchez instants després de la roda de premsa

BarcelonaFumata blanca tres mesos després del 14-F i a menys de 10 dies perquè expirés el termini per arribar a un acord i evitar unes noves eleccions. ERC i JxCat han aparcat 90 dies de retrets i han anunciat aquest dilluns un pacte per governar en coalició una legislatura més. La tercera consecutiva. Un pacte que s'ha forjat a partir de les renúncies dels uns i dels altres sobre qüestions que fins la setmana passada proclamaven que eren irrenunciables. Després d'un cap de setmana intens de negociació, els encarregats de pilotar les converses i de presentar l'acord han sigut el coordinador general d'ERC i proper president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el secretari general Junts, Jordi Sànchez. Tots dos s'han compromès a formar un nou Govern "fort" i "cohesionat". Tot un repte, tenint en compte els precedents i la tensió que han acumulat els dos partits durant les negociacions.

La renúncia principal d'ERC és no governar en solitari, l'opció que des del 8 de maig havia plantejat com a única sortida viable davant les desavinences amb Junts. Haurà de fer el que volia el partit de Carles Puigdemont: un govern de coalició 50-50. La renúncia de JxCat se circumscriu al Consell per la República, que no tindrà la preponderància que volia en el disseny de l'estratègia futura del Procés –tal com reclamaven els republicans–. L'acord s'ha escenificat en una compareixença conjunta d'Aragonès i Sànchez al Palau Robert de Barcelona, on han garantit el "consens estratègic" entre els dos partits i un programa de govern compartit per "avançar" cap a la independència. "Iniciem una nova etapa amb un acord de govern independentista compromès amb les polítiques de progrés i que respongui al més del 50% que va votar per la independència de Catalunya", ha anunciat Aragonès. També el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha fet una defensa de l'acord assegurant que finalment han aconseguit combinar les "dues mirades estratègiques" d'Esquerra i Junts: "El govern treballarà per a tot el país, però tampoc defraudarem el més del 50% dels votants que van ser favorables a la independència".

Quins són els detalls del pacte? La legislatura tindrà dues etapes, tal com els republicans van acordar amb la CUP, i la segona no està assegurada. Aragonès ha confirmat que d'aquí dos anys se sotmetrà a una qüestió de confiança i que continua sent el marge de dos anys que donen a la taula de diàleg per funcionar. En aquest període, s'impulsarà un acord nacional per a l'autodeterminació –tal com ja havia anunciat Aragonès en els debats d'investidura– i es pressionarà l'Estat per resoldre la situació dels presos, exiliats i encausats a través de l'amnistia. També s'inclouran mecanismes d'avaluació "continuada" de les converses amb l'Estat. Un cop transcorreguts aquests dos anys, hi haurà qüestió de confiança al Parlament, que serà tant com entregar als cupaires les claus per tornar o no cap a unes eleccions anticipades. Catalunya no tanca una legislatura completa de quatre anys des del segon tripartit (2006-2010).

"JxCat assumeix donar una oportunitat a la negociació [amb l'Estat]. L'escepticisme i els dubtes de JxCat sobre els resultats de la taula de diàleg no seran un impediment per participar lleialment en el procés de diàleg", recull el document, mentre que alhora Esquerra es "compromet a no dilatar la taula innecessàriament". Per mostrar el tarannà de la nova legislatura, els partits es comprometen a fer una declaració al Parlament i al nou consell executiu que validi l'inici del procés de negociació amb l'Estat –tal com va avançar l'ARA.

El Consell i la unitat a Madrid

Un altre dels esculls principals de la negociació eren el paper del Consell per la República i la unitat d'acció a Madrid, que s'han acabat resolent. La fórmula passa per crear, al marge del Consell d'entrada, un espai de cinc membres entre Esquerra, JxCat, la CUP, l'ANC i Òmnium. Aquest nou ens, anomenat de "coordinació, consens i direcció estratègica", tindrà les següents funcions: fixar els objectius estratègics de l'independentisme; impulsar mobilitzacions; promoure "des del consens" la unitat d'acció a totes les cambres parlamentàries; coordinar el relat comunicatiu, i assumir les respostes davant de la repressió. Per tant, en la unitat al Congrés de Diputats, els grups intentaran anar alineats en totes les qüestions i, en cas que no hi hagi consens, cadascú prendrà les decisions que cregui.

Paral·lelament a la creació d'aquest espai de consens, es reformularà el Consell per la República perquè Esquerra s'hi torni a incorporar –va congelar la seva presència al sentir-s'hi incòmoda–. "Apostem per un espai que actuï de forma discreta i que busqui transitòriament la coordinació amb el Consell per la República fins que aquest finalitzi la seva reformulació en consens entre totes les organitzacions perquè l'espai de coordinació estratègica es pugui situar en el seu marc", diu el document de l'acord facilitat als mitjans de comunicació. La direcció estratègica comptarà amb un comitè tècnic i es crearan grups de treball: acció política municipal, parlamentària, antirepressiva, pel procés de negociació amb l'Estat i les mobilitzacions.

En tot cas, Sànchez ha assegurat que "mai" el CxR ha volgut "dictar" l'estratègia independentista. També ha negat, malgrat les acusacions d'Esquerra, que Junts volgués "tutelar" des de l'exili la presidència de la Generalitat.

Un cop acordat el fòrum on debatre l'estratègia, els independentistes hauran de decidir quina emprenen. I això ara mateix és una incògnita. Tanmateix, l'acord d'Esquerra i JxCat sí que deixa clar que "només un referèndum d'autodeterminació acordat amb l'estat espanyol pot substituir el mandat polític del referèndum de l'1-O". Un principi que, d'entrada, entra en contradicció amb el que els republicans han pactat amb la CUP d'explorar un "embat democràtic" prioritzant la "via del referèndum d'autodeterminació".

El nou Govern

El preacord només queda pendent de la ratificació per part de les bases de Junts i del consell nacional d'ERC. No es preveuen sorpreses. Tant Sànchez com Aragonès s'han disculpat per haver "allargat tant el tancament" del pacte. Quins seran els següents passos? S'espera el ple d'investidura d'Aragonès per dijous o divendres d'aquesta setmana i que, a principis de la que ve, els consellers prenguin possessió i l'executiu es posi a treballar. Hauran passat més de 200 dies des que Quim Torra va ser inhabilitat i el Govern opera en funcions. L'estructura de la nova Generalitat també ha quedat enllestida. Hi haurà 14 departaments i un govern paritari amb Elsa Artadi de vicepresidenta. Aquí també s'han escenificat renúncies de les dues parts. Junts no tindrà les dues grans conselleries socials que anhelava –es quedarà amb Salut però Educació serà per a ERC–, i Esquerra no gestionarà directament els fons europeus, que es quedaran finalment a Economia.

L'executiu comptarà amb mecanismes de coordinació per evitar crisis. Tal com ja va avançar l'ARA, hi haurà diversos equips de seguiment de l'acord de coalició en què hi seran presents representants dels partits, del Parlament i del Govern, a més d'un comitè de direcció política al més alt nivell que serveixi per resoldre els encontres.

La CUP, que té des de fa setmanes té un pacte bilateral amb ERC per a la investidura, ha donat la benvinguda a l'acord JxCat-ERC amb les primeres advertències. "Si ERC no fa valer l'acord amb la CUP perquè permet el boicot de Junts, no hi haurà governabilitat", ha avisat el diputat Xavier Pellicer. Els cupaires no qüestionen la investidura d'Aragonès, però no donaran res per fet fins a llegir la "lletra petita" del pacte. Si no hi ha cap gir de guió més, la legislatura està a punt per començar. Els dos primers anys estan garantits i, la resta, ja es veurà.

stats