ERC i JxCat busquen l'acord 'in extremis'

Els partits han intensificat contactes aquest cap de setmana per desencallar la investidura de Pere Aragonès

4 min
El coordinador nacional d’ERC, Pere Aragonès, amb el secretari general de Junts, Jordi Sànchez.

BarcelonaQuan falten nou dies per a la convocatòria automàtica d’unes noves eleccions, Esquerra i Junts per Catalunya busquen un acord in extremis després d’un estira-i-arronsa d’infart que ha situat Catalunya al precipici de la repetició de les eleccions. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, durant el cap de setmana s’han intensificat els contactes i hi ha la possibilitat de revertir la situació de bloqueig de l’última setmana i arribar a un pacte a última hora per a la investidura de Pere Aragonès. Fins ara les posicions estaven enrocades: Junts mantenia la necessitat de fer un govern de coalició, mentre que Esquerra apostava per un executiu en solitari, a més de les diferències sobre el rol del Consell per la República en relació a la direcció del Procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La pressió ambiental perquè arribin a una entesa ha anat in crescendo en els últims dies i va agafar el seu punt àlgid en la manifestació d’ahir diumenge de l’ANC a la plaça Sant Jaume. “Si repetiu eleccions o un Govern sense pla, l’Assemblea no serà més al vostre costat”, va etzibar la presidenta de l’entitat, Elisenda Paluzie, davant dels centenars de concentrats al costat de Palau de la Generalitat. L’ultimàtum de l’ANC se suma a l’advertiment que ja havia fet Paluzie aquesta setmana avisant que si no hi ha acord no participarà en cap més taula entre tots els actors els independentistes.

“Fins ara hem perdut el temps en reunions sentint la possibilitat de diàlegs amb l’Estat i referèndums pactats que no arribaran”, va asseverar, i va acusar Esquerra, Junts i la CUP de mantenir una “lluita caïnita” per les “engrunes” del poder autonòmic. “La independència no ens la donarà cap tribunal internacional, ens l’hem de guanyar aquí i ara, amb la mobilització popular, l’altaveu internacional del Consell per la República i la determinació dels càrrecs electes”, va enumerar Elisenda Paluzie. Per a l’Assemblea, ja fa temps que la militància de base manté la mobilització sense fruits concrets per part dels partits. “Per la llibertat de Catalunya hem invertit temps i diners, hem perdut feines, clients i parelles, i ara hem perdut la paciència i la confiança!”, va exclamar el vicepresident de l’entitat, David Fernández, que exemplificava l’atipament per la situació. 

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzié, aquest diumenge a Barcelona.
Manifestants aquest diumenge a plaça Sant Jaume convocats per l'ANC.

En la mobilització de l’ANC d’ahir hi va planar la crítica generalitzada als partits favorables a la República Catalana, que no van tenir lloc ni en els parlaments ni tampoc en la primera fila de la concentració. El protagonisme va ser per al teixit associatiu, així com per a la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, que va reclamar un govern fort per a la recuperació econòmica.

L’Assemblea no va ser l’única que ahir va fer pressió. La CUP, erigida com a factor d’estabilitat ara en la política catalana, va fer un acte polític al Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona per reclamar “responsabilitat” a Junts i a Esquerra. “Tornar a repetir eleccions seria una presa de pèl absoluta”, va reconèixer la diputada de la CUP Laia Estrada, mentre que la cap de llista del 14-F, Dolors Sabater, va considerar que “no s’entendria” que hi hagués un desacord de la majoria absoluta independentista. “Queden molt pocs dies i cal superar el llast del partidisme i el tacticisme”, va dir per acabar posant més pressió als dos socis de govern.

Diversos dirigents de la CUP en la roda de premsa d'aquest diumenge

Amb la concentració d’ahir s’acaba una setmana de contactes discrets entre tots els actors sobiranistes per intentar arribar a un acord, amb l’entrada i la sortida dels comuns en l’equació de la investidura –van mantenir dues reunions amb els republicans i van trencar negociacions dijous.

Dilluns hi va haver una trobada entre els tres partits independentistes –ERC, JxCat i la CUP– i les entitats sobiranistes que no va transcendir i dimecres una fotografia conjunta al Parlament propiciada per la CUP que havia de servir per posar les bases de l’acord. Des de llavors no hi ha hagut cap reunió formal dels dos equips negociadors sencers –els quatre d’Esquerra i els cinc de Junts–, però sí “contactes informals” per intentar desencallar la situació que poden arribar a bon port. En les pròximes hores s’esvairà la incògnita. Els dos socis de govern s’han conjurat a evitar eleccions –és una de les poques coses que van quedar clares en la cimera de dimecres– i per això han intentat acostar posicions. A primera hora d’avui, els dos partits reuneixen la seva executiva per abordar la setmana decisiva.

Pere Aragonès i Damià Calvet al Palament

Temps de descompte

El fet és que si arriba l’acord final serà en temps de descompte. Queden com a mínim dos esdeveniments abans del 26 de maig que s’han d’encabir en menys d’una setmana abans de la convocatòria d’eleccions –si no es compten els dies festius–. Junts ha de fer una consulta interna per sotmetre a votació de la militància el resultat de la negociació. Així s’hi va comprometre el secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, que ha sigut l’encarregat de liderar les negociacions per part de Junts. El debat intern dins de la formació que presideix Carles Puigdemont ha sigut intens en les últimes setmanes, tenint en compte la multiplicitat d’ànimes que aglutina.

El sector més institucional, amb alguns consellers de Junts al capdavant, han pressionat per arribar a un pacte de govern amb Aragonès, davant d’altres sectors més durs de Junts que no veien malament anar a una repetició electoral si els republicans no accepten una via de “confrontació” en el Procés. Ara bé, en aquest últim tram de negociació, en què Esquerra ha apostat pel govern en solitari, l’opinió majoritària al partit passava per un govern de coalició. “A l’oposició ens hi pot enviar la ciutadania, no Esquerra”, assegura un dirigent.

En les pròximes hores, el laberint dels últimes mesos des de les eleccions del 14 de febrer arribarà al final, i tot apunta que es poden evitar unes noves eleccions.

stats