Quan falten només dues setmanes per a les eleccions madrilenyes, el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) ha publicat el primer baròmetre estatal que capta les conseqüències de l'efecte dòmino de la moció de censura a Múrcia, que ha deixat un partit com Ciutadans fent aigües -amb la marxa de diversos diputats estatals i autonòmics i senadors, com Toni Cantó, que ha fitxat pel PP- i lluitant per la supervivència en els comicis del 4 de maig després de l'opa hostil llançada pels populars.

Per al president de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, el PP ha arribat tard: si l'oferta d'anar junts en unes eleccions hagués tingut lloc abans del 14-F –com ja va fer Cs–, el partit taronja hauria acceptat, però de cara als comicis municipals previstos per al 2023, ja no volen anar de la mà amb els populars. La setmana passada, el secretari general del PP, Santi Rodríguez, va enviar una oferta directa a les files taronges, assegurant que el seu objectiu és "sumar esforços" amb Cs a les eleccions municipals del 2023. Ara bé, la proposta té lletra petita: el pacte no seria una coalició, "sinó una reunificació" de l'espai del centredreta al voltant del PP, que és qui lidera un "projecte sòlid". En una entrevista a l'ACN, Carrizosa ja ha descartat aquest escenari futur i ha declinat l'oferiment dels populars. Més que per les condicions de l'acord, el líder de Cs justifica que l'entesa no és possible perquè "la relació entre els dos partits a Catalunya no travessa el millor moment". Amb tot, Carrizosa sí que veu possible "explorar altres fórmules d'acord" que no passin per la coalició electoral, sinó en el marc de l'acció política.

El pacte antitransfuguisme, firmat pels principals partits espanyols per primer cop el 1998, no deixa de fer aigües. Al novembre se li va intentar donar un nou impuls i s'hi van unir un total d'onze partits que representen aproximadament un 80% de l'arc parlamentari al Congrés –no l'han ratificat ni Vox, ni JxCat, ni la CUP, ni el PDECat i ni EH Bildu–, però quan arriba al moment de la veritat sempre acaba fracassant. El PP ha bloquejat aquest dijous al Congrés l'intent que la comissió de seguiment del pacte, que convoca el ministeri de Política Territorial, declarés com a trànsfugues els tres diputats de Ciutadans que van fer fracassar la moció de censura registrada pels taronges i el PSOE al govern de Múrcia.

Certament, el títol d'aquest perfil pot semblar un joc de paraules massa evident i una rima excessivament fàcil i un pèl cacofònica, però l'evolució política de Toni Cantó (València, 1965) s'assembla molt a la d'algú que té l'habilitat de transformar-se de cap a peus per adaptar-se al nou ecosistema on li sigui més factible prosperar. Una semblança de la que l'exlíder de Ciutadans al País Valencià potser ens advertia ara fa unes setmanes quan van participar al programa d'Antena 3 Mask Singer disfressat de camaleó.

Tal com es preveia des d’ahir, el moviment que va originar el terratrèmol de l’escenari polític espanyol dels últims dies ha acabat en fiasco. L’Assemblea de Múrcia ha tombat aquest migdia la moció de censura que el PSOE i Cs van presentar per destituir el president popular, Fernando López Miras. Els 23 vots en contra de la suma del PP, els tres diputats que han trencat amb Ciutadans per ingressar al govern regional, Vox i els tres expulsats del grup de l’extrema dreta han impedit que Ana Martínez Vidal, de Cs, passi a encapçalar la Regió de Múrcia amb el suport de l’esquerra. Martínez Vidal ha obtingut l’aval de 21 parlamentaris del PSOE, Cs i Unides Podem, mentre que un membre de la formació taronja s’ha abstingut.

El degoteig de dimissions a Ciutadans arran del fracàs de l'última maniobra d'Inés Arrimadas ja ha arribat al Congrés. Pablo Cambronero, diputat per Sevilla, ha anunciat per Twitter que deixa el grup de 10 diputats taronges al Congrés i que s'integrarà al grup mixt. En el missatge penjat a la xarxa social denuncia la deriva "sanchista" d'Inés Arrimadas i puntualitza que no s'integra a cap altre partit, tot i que té les portes obertes del PP.

Les eleccions del 2017, en què Ciutadans va ser la força més votada i va obtenir 36 diputats, va ser probablement el moment més crític que ens ha tocat viure a Catalunya, per bé que la majoria absoluta de l’independentisme va evitar mals majors. Però, en aquell moment, molts temíem que Inés Arrimadas esdevindria una alternativa real de poder a Catalunya i que el seu gran resultat, a més de la perspectiva de quatre anys d’agror i crispació institucional, seria el pròleg d’un esquinçament irreversible de la nostra societat. Per sort, no ha estat així. Arrimadas va desaprofitar el seu momentum i va llançar-se a l’arena política espanyola, mentre els seus companys catalans s’anaven encongint a base de numerets, insults i exhibicions de ràbia revengista cap als represaliats per l’1 d’Octubre. El contrari del que s’espera d’un partit de govern.

El fiasco de la moció de censura fallida que Ciutadans va presentar la setmana passada a Múrcia ha desencadenat una onada de crítiques internes que continua malgrat els esforços d'Inés Arrimadas per sufocar-les. "I tant que hem comès errors", ha admès la líder taronja en una declaració sense preguntes, en què ha denunciat una operació per "acabar" amb el partit. Després d'una setmana a l'ull de l'huracà, finalment ha optat aquest dilluns per apartar del seu nucli dur Carlos Cuadrado i José María Espejo-Saavedra, figures fins ara de la seva màxima confiança. Han dimitit com a vicepresidents, però es mantenen al comitè permanent. A més, Arrimadas ha ampliat l'òrgan de direcció del partit per incloure-hi dirigents territorials, com demanaven alguns d'ells des de la desfeta del 14 de febrer a Catalunya. Una sèrie de canvis que no han convençut el líder de Cs al País Valencià, Toni Cantó, que esperava una actuació més contundent, i per això ha rebutjat l'oferta d'entrar al comitè permanent i ha presentat la dimissió de tots els seus càrrecs.

Alarma al nucli dur de Ciutadans just abans de la celebració del comitè executiu previst per a aquest dilluns per analitzar el fiasco de l'operació murciana. La decisió de Fran Hervías, exsecretari d'organització i home fort d'Albert Rivera, de deixar l'acta al Senat i fitxar per la direcció del PP -al·legant que Cs s'ha convertit en una "crossa del sanchisme"- ha posat de manifest que el partit taronja pot estar a punt de viure desercions en massa cap al partit de Pablo Casado, després que Génova obrís la porta dijous a dirigents taronges. La fractura, doncs, no acabaria només a Múrcia, després que els populars aconseguissin incorporar tres diputats taronges al govern de Fernando López Miras i desactivessin així la maniobra d'Inés Arrimadas.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha decidit rebutjar la mesura cautelaríssima que havia demanat la mesa de l'Assemblea de Madrid per aturar la convocatòria d'eleccions anticipades per al 4 de maig a Madrid. Dona així la raó, de moment, a la presidenta en funcions de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que va ser qui va firmar el decret de convocatòria dimecres, poc abans que el PSOE i Més Madrid registressin dues mocions de censura al Parlament madrileny. Ayuso, però, va informar de la convocatòria a l'Assemblea un cop la mesa ja havia començat a tramitar les dues mocions i el decret de convocatòria no es va publicar al Butlletí Oficial de la Comunitat de Madrid fins l'endemà.

Els periodistes solem cometre l'error de sobrevalorar els polítics, de pensar que tot el que fan i les seves conseqüències han estat pensades al detall, que tot respon a un pla perfectament articulat. El cas de la moció de censura a Múrcia cuinada pels equips d'Inés Arrimadas i Pedro Sánchez demostra que molt sovint les coses passen exactament al revés de com es preveia, i que ningú, ni el gran Iván Redondo, van anticipar el terratrèmol que estava a punt de succeir. El PSOE i Cs es van pensar que la notícia de Múrcia seria una més i que no tindria repercussions més enllà, llevat d'alguna rebequeria per part del PP. I el resultat ha estat catastròfic per als seus interessos.

Creix la pressió dins la direcció de Ciutadans perquè Inés Arrimadas doni explicacions pel gir de dimecres, que ha generat una sacsejada del tauler polític i ha portat, a més de l'expulsió dels taronges del govern madrileny, al fracàs de la moció de censura presentada amb el PSOE a Múrcia. El portaveu de Ciutadans a les Corts Valencianes, Toni Cantó, va ser el primer que va alçar la veu i va demanar la convocatòria urgent d'una executiva del partit, però aquest divendres, després de veure el revés de Múrcia –on la meitat dels diputats dels taronges han anunciat que s'oposaran a la moció de censura i han estat premiats amb un lloc al govern del PP–, han trencat el silenci càrrecs destacats tant a Andalusia com a Madrid.

Nou cop a l'estratègia d'Inés Arrimadas, que constata com el seu partit està fent aigües amb desercions en tota regla. Després del gir de dimecres, en què va fer saltar pels aires el tauler polític espanyol presentant una moció de censura a Múrcia de bracet del PSOE, que de retruc va portar Isabel Díaz Ayuso a trencar amb Cs a Madrid i convocar eleccions anticipades, el PP ha arribat a un pacte amb tres dels sis diputats del partit taronja a Múrcia per tombar la moció. Fonts del PP neguen que sigui un cas de transfuguisme i afirmen que es manté l'acord amb els taronges més enllà de la moció de censura. Ara bé, l'acord a la pràctica suposa que Ciutadans no aconseguirà la presidència autonòmica. El partit taronja ha respost expulsant els tres membres del partit i acusant-los d'haver-se venut per un sou de 76.000 euros, els que rebran com a consellers.

Nou capítol en l'embolic jurídic en què des de dimecres està immersa la Comunitat de Madrid. Després de la publicació aquesta matinada al Butlletí Oficial de la Comunitat del decret de convocatòria electoral per al dimarts, 4 de maig, l’Assemblea de Madrid s’ha donat per dissolta i ha reunit la mesa de la diputació permanent, l’òrgan de decisió en períodes en funcions. Ara bé, la mesa –que ahir va admetre a tràmit les dues mocions de censura presentades pel PSOE i Més Madrid– recorrerà previsiblement aquest divendres al Tribunal Superior de Justícia de Madrid el decret de convocatòria d’Isabel Díaz Ayuso, perquè primer es van tramitar les mocions de censura, cosa que porta a un xoc sense precedents entre el poder executiu i el legislatiu a Madrid.

Mentre Inés Arrimadas acusa Isabel Díaz Ayuso de creure's el fantasma d'una moció de censura a Madrid inexistent, la líder popular ja està en campanya electoral. I els primers passos del PP apunten que el que fins ahir era una relació estable basada en governs de coalició, ara s'ha convertit en un intent d'opa hostil cap al partit taronja. L'atac és en forma d'engolir el seu electorat. I a més dels votants taronges, també els seus dirigents. Aquest dimecres Teodoro García Egea, secretari general del PP, ja va obrir la porta "a tots els militants i dirigents de Cs defraudats amb Arrimadas", i aquest dijous la mateixa Díaz Ayuso ha afirmat a esRadio que "si hi ha la possibilitat" intentarà "comptar" amb persones del partit taronja en la seva llista electoral.

El dia es llevava dimecres amb l’anunci d’una doble moció de censura contra el PP a Múrcia cuinada a foc lent i amb secretisme de bracet del PSOE i Ciutadans, i va acabar amb un terratrèmol polític a nivell estatal amb implicacions per a tots els partits. El president espanyol, Pedro Sánchez, pronosticava fa dues setmanes, després del 14-F, la fi d’un llarg cicle electoral que permetria a totes les formacions reconfigurar les seves forces. Però Espanya entra en un nou període de turbulències. La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va respondre als fets de Múrcia trencant amb Cs i convocant a correcuita eleccions per al 4 de maig. Els comicis, però, ara mateix estan en l’aire: l’Assemblea de Madrid va admetre a la tarda les mocions de censura registrades pel PSOE i Més Madrid amb l’objectiu, precisament, de frustrar els plans de la presidenta, que ho considera un cas de “prevaricació”.