LA GOVERNABILITAT A L’ESTAT
Política 20/03/2021

Una setmana d’efecte dòmino que ha sacsejat el tauler espanyol

Una moció de censura sense èxit a Múrcia origina una concatenació de canvis polítics irreversibles

6 min
Isabel Díaz Ayuso en roda de premsa aquest dilluns.
Disponible en:

MadridEn la història de la política espanyola ja quedarà per sempre com a precedent que no cal tombar la primera fitxa del dòmino perquè caiguin les que van al darrere, sinó que n’hi ha prou amb tocar-la. La moció de censura del PSOE i Cs a Múrcia amb què va començar una setmana gairebé de ciència-ficció no ha donat fruits, però ha generat una reacció en cadena irreversible a tot l’Estat. I el tauler polític ha quedat sacsejat. En vuit dies s’han concentrat tot un seguit de moviments necessàriament improvisats -que Pablo Iglesias faci el salt a la Comunitat de Madrid, per exemple-, tot i que segurament alguns s’haurien produït a mitjà termini, com el relleu en el lideratge de Podem o l’ensorrament de Cs. El que ha fet la crisi murciana ha sigut precipitar-los. Fins i tot s’hi ha vist esquitxada la ultradreta, que està a un pas d’entrar per primer cop en un govern, a la conselleria d’Educació de Múrcia.

S’obre la veda

El PSOE i Cs escenifiquen l’acostament a Múrcia

Tot comença amb la moció de censura que el PSOE i Cs registren a Múrcia, sota el pretext de la vacunació d’un membre de l’executiu del PP. En paral·lel, hi ha un motiu de fons estratègic: fugir de la fotografia de Colón. Després de la debacle a Catalunya el 14 de febrer i de no haver pogut pactar els pressupostos a l’Estat, la formació taronja escenifica l’acostament al PSOE, també desitjat pel partit de Pedro Sánchez. Un win-win. A més, Cs obtindria la primera presidència d’una comunitat autònoma. Per poder dir que és un partit que pacta a dreta i esquerra, Cs blinda els governs amb el PP de Castella i Lleó i Andalusia.

L’oportunitat d’Ayuso

Avança eleccions, l’esquerra reacciona i la justícia decideix

No era cap secret que a Isabel Díaz Ayuso li molestava el seu vicepresident, Ignacio Aguado, de Cs, ni que el seu estil trumpista gaudeix de bona premsa a Madrid. El context de pandèmia frenava la temptació d’avançar eleccions però va arribar l’excusa perfecta: la por més o menys fonamentada d’una moció de censura amb què el PSOE ha amenaçat al llarg de la legislatura. Ayuso prem el botó amb l’aval de Pablo Casado i dissol el Parlament autonòmic. Més Madrid i el PSOE hi reaccionen registrant dues mocions de censura i la justícia acaba decidint que prevalen els comicis. El 4 de maig, a les urnes.

Hervías i la guerra PP-Cs

Torna el transfuguisme amb el tamayazomurcià

La fractura entre el PP i Cs, tot i aguantar a Andalusia i Castella i Lleó -on els taronges no donen suport a la moció de censura del PSOE-, és evident. La maquinària de Génova comença l’operació d’absorció: el mateix dimecres, 10 de març, Teodoro García Egea obre les portes del PP als “decebuts” amb Arrimadas. Fran Hervías, home fort a l’antiga direcció d’Albert Rivera, canvia de vaixell tres dies després. Abans, el divendres 12, tres diputats de Cs a Múrcia fan reviure el tamayazo i anuncien que es queden al govern de Fernando López Miras. La moció de censura fracassarà.

El transfuguisme torna a la primera línia de la política estatal, de nou protagonitzat pel PP, que ha provat de negar-ho i ha carregat la culpa a Cs per haver intentat enderrocar el govern murcià. Amb la ruptura entre els dos partits, la triple dreta deixa de ser un bloc compacte i, definitivament, aquest espectre polític passa a ser terreny del PP i Vox. El 4 de maig serà un primer assalt en què Ayuso parteix amb avantatge, però plantejarà un dilema a Casado: ¿formarà govern amb l’extrema dreta després de demonitzar Santiago Abascal al Congrés?

Arrimadas, al precipici

La direcció de Cs resisteix però comença un degoteig de baixes

Dilluns arrenca amb el focus posat al carrer Alcalá de Madrid, on hi ha la seu central de Cs, que ja li va gran. L’autocrítica d’Inés Arrimadas pel fracàs a Múrcia i la pèrdua de la quota de poder a la Comunitat de Madrid es limita a petits retocs a la direcció: Carlos Cuadrado i José María Espejo deixen de ser vicesecretaris però es mantenen al comitè permanent, que s’amplia amb la incorporació de líders territorials com Begoña Villacís, Ignacio Aguado, l’andalús Juan Marín i Edmundo Bal, entre altres. La idea és que ho faci també el valencià Toni Cantó, que es queda sol demanant la dimissió de la cúpula i una coalició amb el PP el 4 de maig. Si no és possible, com a mínim que Ignacio Aguado no sigui el candidat. Indignat, se’n va de la reunió i anuncia que abandona el partit i l’escó a les Corts Valencianes, on el grup de Cs agonitza.

La setmana negra d’Arrimadas avança amb un degoteig creixent de baixes. El Español publica dijous una fotografia d’una trobada d’Hervías amb la senadora navarresa Ruth Goñi i els alacantins Emilio Argüeso -senador- i Marta Martín -diputada al Congrés-. La primera abandona el partit i el segon n’és expulsat, però cap d’ells lliura l’escó i posen en perill real el grup propi de Cs a la cambra alta. Martín sí que torna l’acta del Congrés, mentre que Pablo Cambronero passa al grup mixt. Cs conserva, de moment, nou diputats a la cambra baixa.

El mateix dijous, conscient que el partit encara es pot aprimar més, Bal intenta donar un cop d’efecte a la cita del 4 de maig i anuncia que s’hi presenta: 48 hores abans havia assegurat que si Arrimadas li ho proposava, s’hi negaria perquè volia continuar al Congrés. Compareix amb Aguado, obligat a fer un pas al costat. En joc hi ha entrar a l’Assemblea de Madrid -el 2019, Cs hi va obtenir 26 diputats- i, de retruc, aconseguir senadors per designació autonòmica claus per mantenir grup propi. L’endemà, l’expresident Ángel Garrido, ex del PP, anuncia l’adeu.

Iglesias rebenta la partida

Es presenta per al 4-M i designa Yolanda Díaz com a successora

La idea de canviar la política espanyola per la madrilenya -tot i que la projecció de la figura d’Ayuso n’ha difuminat la frontera- no és original de Bal. Si dilluns ja s’havien mogut prou peces, Pablo Iglesias les fa saltar pels aires anunciant que deixa la vicepresidència espanyola per rescatar Podem a Madrid. El 2019 la llista encapçalada per Isa Serra -el Suprem la podria inhabilitar aviat- va obtenir un 5,6% dels vots i va entrar pels pèls a l’Assemblea de Madrid. Com a Cs, les enquestes ara auguraven dificultats a Podem per superar la barrera del 5% necessari per obtenir-hi representació.

En principi, l’aposta d’Iglesias hauria de servir per a alguna cosa més que per salvar els mobles, però el líder de Podem vol guanyar la batalla de l’esquerra i proposa a Més Madrid bastir una llista única. Si superés el PSOE d’Ángel Gabilondo -ratificat com a cap de files-, podria aspirar a la presidència, però el partit d’Íñigo Errejón s’hi nega i presentarà la seva candidata, Mónica García.

On és rebut amb entusiasme el pas d’Iglesias és a la Puerta del Sol. Ayuso es frega les mans i dona la benvinguda al candidat a la cursa electoral canviant el lema de “socialisme o llibertat” a “comunisme o llibertat”. Dilluns tots dos s’acusen de “criminals” i marquen el to d’una campanya que s’espera altament crispada i polaritzada. A més, Ayuso es vanta d’haver aconseguit treure Iglesias de la Moncloa.

Una de les notícies polítiques de l’any a Espanya agafa el cap de l’executiu, Pedro Sánchez, homenatjant el president de la Segona República, Manuel Azaña, a Montalban al costat d’Emmanuel Macron. Al vídeo en què anuncia la decisió, Iglesias designa qui vol que el substitueixi en el càrrec de vicepresident segon: la ministra de Treball, Yolanda Díaz, a qui encarrega també el lideratge d’Unides Podem. “Crec que pot ser la futura presidenta del govern espanyol”, assegura. En un primer moment, Sánchez accepta que al seu soci li correspon la vicepresidència segona, però dimarts s’acaba pactant que Díaz sigui vicepresidenta tercera perquè la seva cartera -de perfil econòmic- no estigui per davant de la titular d’Economia, Nadia Calviño.

El control de Sánchez

El president l’erra a Múrcia i el 4-M posposa els pactes amb el PP

Tot apunta que els canvis reduiran el soroll de les tensions internes i, si Iglesias no mou fils a l’ombra, el pes del PSOE al govern es notarà. Arran d’aquests dies de vertigen, l’escenari electoral madrileny probablement farà ajornar grans pactes amb el PP per renovar el CGPJ i “modernitzar” la Corona, així com la reobertura de l’agenda catalana. A més, l’aprimament de Cs complica la geometria variable al Congrés. Habituat a la política com a partida d’escacs, Sánchez ha hagut de contemplar com s’escapava del seu control l’efecte dòmino originat pel toc de la peça murciana.

stats