Gairebé tres mesos després de les eleccions del 14-F, aquest divendres s'han constituït les cinc primeres comissions del Parlament (les no legislatives), que és on es farà a partir d'ara una part de la feina diària de la cambra. Normalment aquesta constitució és un mer tràmit perquè només es tracta d'escollir les meses que dirigiran les comissions i tots els partits ja han consensuat prèviament com repartir-se el llocs de responsabilitat. Aquesta vegada, però, ha sigut diferent. El PSC, ERC, JxCat, la CUP i els comuns han fet evident el cordó sanitari cap a Vox vetant que estigués present en cap mesa, fet que ha generat en cada sessió la protesta continuada dels diputats d'extrema dreta.

La mesa del Parlament va prendre aquesta setmana la decisió gens habitual -segons van expressar diverses fonts- de deixar sense tramitar dues preguntes que el PSC formulava al Govern. El pretext que va donar la majoria independentista per posposar el debat d'aquests dos escrits i demanar als socialistes que en refessin el redactat va ser que considerava que vulneraven els drets d'un col·lectiu, en aquest cas el trans, emparant-se en l'article 163 del reglament. Tot i que fonts del partit de Salvador Illa van descartar que fossin preguntes discriminatòries i van criticar l'actitud "censora" de la mesa, aquest dimecres el PSC s'ha obert a "reformular" els textos si és necessari, "perquè ningú es pugui sentir malament".

Ja fa temps que la Catalunya del “som sis milions” va quedar enrere, superada per l’accelerat creixement de la immigració a partir de finals dels anys noranta. Tanmateix, a nivell electoral i polític els nous catalans, que tenen bona part de la responsabilitat que el país hagi crescut fins als 7,5 milions, han tingut un impacte limitat. Almenys de moment. Entre les comunitats amb una visibilitat més gran a l’actual Parlament hi ha la més nombrosa: la dels catalans d’origen marroquí. Tindrà dos representants, Najat Driouech i Chakir el Homrani, tots dos d’ERC, que repeteixen a l’hemicicle aquesta legislatura.

JxCat ha fulminat Jaume Alonso-Cuevillas de la mesa del Parlament i proposarà Aurora Madaula com a nova secretària segona en substitució de l'advocat. Cuevillas va posar el seu càrrec a disposició de la presidenta de la cambra, Laura Borràs, ahir a la nit i finalment la proposta ha sigut valorada pel secretari general de JxCat, Jordi Sànchez, el president del partit, Carles Puigdemont, i la mateixa Borràs. També han decidit qui volen que ocupi el càrrec de Cuevillas: Aurora Madaula, diputada de Junts, una aposta de Borràs, segons fonts de la formació. Aquestes decisions encara han de ser aprovades per l'executiva del partit i Madaula s'haurà de sotmetre a una votació a la cambra per ser escollida, i per a la seva elecció seran claus els vots d'ERC.

No normalitzar la presència de Vox al Parlament sembla que és un dels objectius de la majoria dels grups de la cambra, almenys pel que s’ha vist en els tres plens que portem de legislatura. En el primer, el de constitució, va ser més imperceptible perquè es va limitar a excloure de la mesa els diputats de l’extrema dreta (els resultats electorals ho propiciaven malgrat que Vox sigui la quarta força), però en els dos debats d’investidura ha quedat més clara la voluntat d’evidenciar el rebuig a la ideologia que representa el grup que presideix Ignacio Garriga.

Galleda d'aigua freda a les aspiracions de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Si la cap de llista de Junts va arribar a la cambra catalana prometent que defensaria l'hemicicle de totes les "ingerències externes" i que "l'únic límit" serien les "aspiracions del poble de Catalunya" representades pels diputats, el número dos de JxCat a la mesa, el secretari segon Jaume Alonso-Cuevillas, ha refredat aquestes expectatives. O, si més no, ha advertit que depèn de quines postures no el trobaran. Concretament, en una entrevista a VilaWeb, Cuevillas ha avisat aquest divendres que no és partidari de tramitar propostes de resolució simbòliques com les que el Parlament va aprovar sobre el rei i l'autodeterminació i que han comportat que els membres independentistes de la mesa liderada per Roger Torrent ara estiguin en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Cuevillas, jurista de professió, ha recordat que aquestes resolucions són solament declaratives i no tenen "cap eficàcia jurídica". Per això creu que tramitar-les davant el risc de ser inhabilitats no és una "confrontació intel·ligent", sinó tot el contrari: "És intentar resistir d’una manera testosterònica, com un legionari que veu que disparen però que va amb el pit descobert". Només creu que la desobediència és útil si serveix per a alguna cosa: "La immolació s'ha de fer si té eficàcia", ha argumentat.

Laura Borràs (Barcelona, 1970) es va convertir divendres en la setzena persona a ostentar la presidència del Parlament de Catalunya (la tercera dona). Afronta el seu mandat reivindicant la tasca que va fer Carme Forcadell fins al 2017 i qüestionant la que en la legislatura passada va desenvolupar Roger Torrent: diu que vol tornar a fer del Parlament una cambra “inviolable” a les ingerències dels poders executiu i judicial. Atén l’ARA unes hores després d’haver estat elegida.

La mesa del Parlament ha canviat completament la seva fesomia escollint aquest divendres set persones diferents a les de l'anterior legislatura. Totes set són, a més, noves en el càrrec, així que l'única cara repetida en la sessió constitutiva del Parlament ha estat la del president de la mesa d'edat. Ernest Maragall (Barcelona, 5 de gener del 1943) és, amb 78 anys, novament el diputat més veterà dels 135 que formen la cambra. Al seu costat, s'han assegut a la mesa provisional Alberto Tarradas (Vox) i David González (PSC), 54 i 52 anys més joves respectivament.

Laura Borràs ja és la setzena presidenta del Parlament un cop ha estat escollida aquest divendres en la sessió constitutiva de la legislatura. No han calgut gaires minuts per evidenciar que pretén exercir una presidència reivindicativa: el seu primer discurs ha estat ple de referències a la llibertat d’expressió, als presos, als exiliats i a l’autodeterminació. Borràs acaba de fer 50 anys, en fa tot just tres que fa política en primera línia i té intenció de continuar sent un puntal els anys vinents. Un perfil que ara sembla habitual però que és radicalment oposat al que s’havia triat en la majoria d’eleccions a la cambra. La presidència del Parlament ha passat de ser un premi honorífic a una plataforma política de primera magnitud.

Les negociacions de les últimes setmanes no han sigut ràpides ni fàcils i han deixat tocades les relacions entre diversos grups de la cambra. La més evident és la de JxCat i la CUP, que han competit per presidir la cambra catalana, però també la d'ERC amb els comuns, que confiaven en tenir representació a la mesa. En plenes negociacions per formar govern i amb la CUP com a actor imprescindible per garantir la investidura del candidat d'Esquerra, Pere Aragonès, les tibantors entre la formació de Carles Puigdemont i els anticapitalistes són les que poden complicar la posada en marxa del nou executiu, tenint en compte que els comuns han quedat descartats en aquesta segons ronda de negociacions.

Primer va ser de David Fernàndez i després ha estat de Lluís Llach i de Ruben Wagensberg. Ara l'ha heretat la cap de llista cupaire, Dolors Sabater. El republicà li ha entregat la ja emblemàtica samarreta negra amb lletres vermelles en què es llegeix "Xàtiva renaix de les cendres", en referència a la ciutat valenciana que Felip V va cremar després de la Guerra de Successió. Des que la CUP va entrar al Parlament, el 2012, revolucionant l'estètica dels diputats, la peça sempre ha tingut un lloc a l'hemicicle.

Laura Borràs ja és la setzena presidenta del Parlament de Catalunya i el seu discurs inicial ha sigut tota una declaració d'intencions sobre com vol pilotar la nova legislatura. La candidata de Junts per Catalunya agafa la batuta de la cambra comprometent-se a defensar la sobirania del Parlament de tota "ingerència externa", ja sigui dels tribunals o del poder executiu –ha dit–. A parer seu, el resultat de les eleccions del 14 de febrer dona un "mandat" per la independència, després de superar el 50% dels sufragis, i per "plantar cara" a la repressió", de manera que ha promès que el proper mandat representarà un "punt d'inflexió" per a l'objectiu de la República Catalana.