La Superlliga ha reviscut després de la sentència del TJUE i ha fet públics els detalls sobre el model de competició que proposa per al futbol europeu. "Serà la competició més apassionant del món", vaticina l'empresa A22 Sports, impulsora d'una iniciativa que es va presentar el 2021 i que va quedar en punt mort després de la renúncia dels clubs anglesos i de les amenaces de la UEFA, la FIFA i les competicions nacionals als seus fundadors. El Barça i el Reial Madrid, afectats per una crisi econòmica sense precedents, són els principals interessats en aquest canvi d'ordre.

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat aquest dijous al matí que la FIFA i la UEFA no tenen dret a sancionar i expulsar de les seves competicions els impulsors de la Superlliga. La sentència també obre la porta al fet que alguns clubs europeus puguin crear un nou torneig al marge de la UEFA. Els defensors de la Superlliga (el Barça i el Reial Madrid) comparen la fita assolida avui amb la frontissa que va suposar el cas Bosman fa gairebé tres dècades. Tanmateix, el suport de la justícia els queda curt, ja que la majoria de clubs del continent continuen alineats amb la UEFA.

El projecte per crear una Superlliga europea de futbol va rebre un altre cop a la seva línia de flotació. L’advocat general de la Unió Europea va determinar dijous que la FIFA i la UEFA no van incórrer en un abús de poder quan van amenaçar amb sancions els ideòlegs de la Superlliga europea, projecte que avui en dia només defensen el Madrid, el Barça i la Juve. “Les normes de la FIFA i de la UEFA que supediten la creació de qualsevol nova competició a una autorització prèvia són compatibles amb el dret de la Unió en matèria de competència”, va determinar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en un comunicat. Un cop a la Superlliga, ja que segons l’advocat general les Federacions nacionals, com l’espanyola, tenen el dret de vetar la participació en la seva lliga als clubs que vulguin participar en aquest projecte. És a dir, segons l’advocat els clubs poden crear una Superlliga independent si volen, però després s’hauran d’exposar a les conseqüències si són expulsats de les seves lligues, copes i torneigs emparats per la UEFA.

Javier Tebas segueix llançant dards contra Florentino Pérez, després que aquest impulsés la creació d'una Superlliga europea. El president de la Lliga ha criticat el president del Reial Madrid en una entrevista que ha cedit a la Cope, en la qual l'ha acusat de "Robin Hood".

La UEFA continua fent moviments per posar fi a la Superlliga europea. En un comunicat emès aquest divendres a la tarda, el màxim estament del futbol continental ha anunciat un compromís amb els nou clubs que van abandonar el projecte dies després que es presentés de matinada i amb l'única veu pública favorable del president del Reial Madrid, Florentino Pérez. "Els nou clubs reconeixen i accepten que el projecte de la Superlliga va ser un error i es disculpen amb els aficionats, les federacions estatals, les lligues, la resta de clubs europeus i la UEFA. També reconeixen que el projecte no hauria sigut autoritzat pels estatuts i reglaments de la UEFA", es diu a l'escrit.

Després de la tempesta causada per l'anunci de la creació d'una Superlliga que va durar tan sols 48 hores, torna la Lliga de Campions. El Reial Madrid, l’equip que més cops l'ha guanyat, rep el Chelsea a Valdebebas en el partit d’anada de les semifinals (21 h / Movistar Champions) poc després de veure com el seu president anunciava que la volia abandonar. Els jugadors, de fet, ho van descobrir per la premsa. Després de derrotar el Barça i eliminar el Liverpool, el conjunt de Zidane semblava feliç, però en pocs dies ha pedregat damunt seu. Tant a nivell esportiu, amb l’empat contra el Betis, com per l’incendi causat pel seu president, Florentino Pérez, el gran impulsor d’una Superlliga que ara mateix només existeix al seu cap. Més enllà del Barça, Pérez s’ha quedat sol defensant una competició que no és sinó una idea mal definida i poc construïda. Pérez va fer el pas endavant amb poc suport i sense cap contracte televisiu tancat. I el banc que l'havia d'ajudar, JP Morgan, ha admès que van jugar malament les cartes.

Quan Laporta va entrar al despatx de president del Barça, es va trobar amb la carpeta llaminera de la Superlliga aprovada per la junta anterior: enmig de les ruïnes postapocalíptiques, era un deus ex machina per resoldre màgicament a curt termini la baixada descomunal d’ingressos. Caure en la temptació era difícil d’evitar, també, perquè el cas del 1955 encara ressona a les parets del Camp Nou. Primera errada: llançar-se a la piscina de Florentino sense comprovar la temperatura de l’aigua ni avaluar-ne les conseqüències. Prioritzar, una vegada més, l’obsessió per aconseguir diners com sigui i continuar inflant el globus monstruós del model de negoci caduc del futbol. Emmirallar-se en la solidesa pacient del Bayern hauria sigut més intel·ligent, però requeria tenir alternatives a punt –allò dels powerpoints que tanta gràcia fa.

Per tornar a ser president del Barça, Joan Laporta va executar una campanya estudiada al mil·límetre amb el seu carisma i la seva capacitat oratòria al centre de l'estratègia. L'advocat barceloní, més madur i prudent que en la seva primera etapa a la llotja del Camp Nou, va concedir quasi mig centenar d'entrevistes entre mitjans tradicionals (catalans, espanyols i estrangers) i noves vies de difusió (YouTube, Twitch, etc.) per guanyar-se el suport dels socis a les eleccions i construir un estat d'opinió favorable en tots els fòrums blaugranes. Als actes temàtics de la seva candidatura, ell portava la veu cantant i repartia els torns de paraula entre futurs directius i executius de cada àrea concreta. El Laporta aspirant estava a tot arreu i mirava de respondre a tot el que se li demanava, sempre amb cura de no passar-se de rosca. En canvi, el Laporta president ha acumulat més de cinc setmanes, des del discurs impecable el dia de la seva investidura, sense fer declaracions públiques més enllà de les breus aparicions a la Cartuja per celebrar la Copa del Rei.

Entre l'espasa i la paret, entre la propietat del Manchester City i el clam que viu Anglaterra contra la creació de la Superlliga europea, Pep Guardiola s'ha allunyat prou del projecte aquest dimarts, durant la conferència de premsa prèvia al partit del seu equip contra l'Aston Villa.

El món del futbol ha viscut aquest dilluns un terratrèmol com feia molts anys que no es veia amb l'anunci per part de dotze clubs europeus de la creació d'una Superlliga europea que substituiria l'actual Champions League i que estaria controlada pels clubs i no per les federacions. En aquest selecte club hi hauria sis equips de la Premier League anglesa (Manchester United, Manchester City, Arsenal, Chelsea, Tottenham i Liverpool), tres de la lliga espanyola (Barça, Reial Madrid i Atlètic de Madrid) i tres de la italiana (Juventus, Milan i Inter). Aquests equips aspiren a aconseguir que tres més se sumin a la proposta (el Bayern Munic, el Borússia Dortmund i el PSG), fins a formar una matriu de 15 clubs fundadors que serien els propietaris de la competició i no en podrien ser expulsats (si no és per motius econòmics). La Superlliga es jugaria entre aquests 15 equips més 5 equips més que pujarien cada any des de les respectives lligues, on en teoria els grans continuarien jugant.

La vida és cíclica. Tot torna. T’ofereix l’oportunitat de repetir errors o bé de reparar-los. “Un grup internacional de personalitats futbolístiques construïa el futur en una recollida sala del sumptuós Castellana-Hilton”. Aquesta frase servia per il·lustrar la crònica del 26 de maig del 1955 que feia Carlos Pardo per a Mundo Deportivo, però alhora podria servir per encapçalar qualsevol dels articles d’aquests dies sobre l’anunci de la Superlliga. “Home de perfecta visió futbolística, s’ha adonat de la importància d’aquest campionat. Significa un pas endavant que el futbol forçosament havia de fer”, afegia la crònica de l’època, citant les paraules de “l’amic”, “actiu i intel·ligent” –així el definia el periodista– Raimundo Saporta, directiu del Madrid, referint-se a Santiago Bernabéu. Però novament les paraules de Saporta es podrien posar en boca de qualsevol directiu del Madrid actual –si fossin alguna cosa més que mers ornaments– parlant del seu president. Setanta anys més tard, Florentino Pérez ha volgut emular el seu referent, Santiago Bernabéu. Aquesta vegada, a diferència del que va passar quan L’Équipe va impulsar la Copa d’Europa, el Barça se suma al projecte. Els anglesos, també.

Els despatxos del futbol estan en flames després de l'anunci que 12 dels clubs més importants d'Europa –sis de la lliga anglesa, tres de l'espanyola i tres de la italiana— van fer dilluns. Reial Madrid, Barça, Atlètic de Madrid, Juventus, Milan, Inter, Manchester City, Manchester United, Tottenham, Arsenal i Chelsea estan disposats a controlar el negoci a Europa a despit de la UEFA i de les federacions estatals amb l'organització d'una Superlliga tancada que ocuparia el nínxol de mercat de l'actual Champions. La iniciativa feia anys que es cuinava en silenci entre passadissos, llotges i terminals d'aeroports. I, malgrat que els estaments tradicionals ja estaven avisats, la reacció general al tret de sortida oficial de la competició està sent de mans al cap i paraules gruixudes. Hi ha massa milions, interessos i egos en joc.

Amb l’anunci de la creació de la Superlliga, les accions d’un dels seus impulsors, el Juventus, van pujar a la borsa. I alguns clubs que en queden fora, com el Lió, veuen com baixen. La iniciativa ho ha alterat tot, en el món del futbol, i ha dividit també el front comú que els grans clubs europeus havien fet en els últims anys. Els 12 membres fundadors d’un torneig que encara no existeix confiaven poder enrolar-hi el Bayern, el vigent campió continental, però els bavaresos se n'han desmarcat. No han sigut els únics, ja que tampoc el Borussia de Dortmund ha volgut fer el pas. Si a Alemanya existeix un bloc comú de condemna, altres equips de primer nivell, especialment el PSG, tampoc han acceptat sumar-se a aquesta iniciativa. Les raons són diferents.

Hores després que el futbol continental trontollés per l'anunci d'una Superlliga d'amagat de la UEFA i la FIFA, el màxim estament europeu ha presentat el nou format de la Champions per començar a respondre a les ambicions del Reial Madrid, el Barça i els deu clubs restants que pretenen organitzar el seu torneig particular. La UEFA ha aprovat per unanimitat al seu consell executiu la reforma de la Lliga de Campions. Les novetats entrarien en vigor a partir de la temporada 2024-25, un cop hagin vençut els contractes vàlids actualment. L'accés a la competició continuarà depenent dels mèrits esportius dels equips a les respectives lligues estatals, cosa que contrasta amb els criteris fundacionals de la Superlliga.

Boris Johnson ha promès bloquejar la Superlliga europea i ha insistit aquest dilluns que els clubs de futbol han de mantenir els seus vincles amb les comunitats locals. Ahir a la nit, el primer ministre britànic ja va fer no una, sinó dues piulades per mostrar l'oposició del seu govern, i de pràcticament tot el col·lectiu del futbol anglès –amb l'excepció dels sis equips implicats– al projecte liderat per algunes de les entitats més poderoses del continent, encara que, de moment, pertanyents només a tres federacions: l'anglesa, l'espanyola i la italiana.