Futbol

La sentència de la Superlliga: "Si la volem és perquè estem arruïnats"

Aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea decideix si la UEFA i la FIFA tenen el monopoli del futbol

4 min
Florentino i Laporta en un esmorzar informatiu sobre la Superlliga.

BarcelonaMentre la directiva de Laporta polia el projecte de remodelació del Camp Nou, es va plantejar el debat de si realment valia la pena augmentar l'aforament quan l'estadi, en general, no s'omplia mai del tot. La resposta va ser molt clara: "La reforma té sentit amb la Superlliga, que suposarà una nova dimensió en el futbol", va dir la vicepresidenta Maria Elena Fort en una entrevista a l'ARA. Una declaració d'intencions d'una junta que pensa a llarg termini. Al Barça tenen dipositades totes les esperances en aquesta competició revolucionària, que ha de suposar una pluja de milions per a tots els clubs participants. Finalment, aquest dijous, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de determinar el posicionament de la UEFA i la FIFA respecte a si la creació de la Superlliga vulnera les normes europees de competència.

El Barça i el Reial Madrid, els dos clubs que es mantenen al peu del canó de la Superlliga, pensen més en els diners que no pas en la competició. A nivell esportiu, el torneig suposaria una alternativa a la Champions League. Malgrat que el format no està definit del tot, podria tenir entre 60 i 80 clubs participants i un sistema de lligues, estructurades en diferents divisions. A banda dels clubs fundadors, la resta d'equips hi accedirien per mèrits esportius, en funció del resultat aconseguit a les competicions estatals (LaLiga, Premier, Serie A...).

Un rerefons econòmic per fundar una nova competició

Però, sobretot, la Superlliga té un rerefons clarament econòmic. "Que perquè la volem? Perquè estem arruïnats", deia sense pèls a llengua Florentino Pérez, president del Reial Madrid i també de la futura nova competició. Els clubs deixarien de participar en la Champions, competició organitzada per la UEFA, per passar a disputar un torneig del qual serien els promotors. És a dir, s'eliminaria un ens (UEFA) que a la pràctica actua com a intermediari. I la previsió d'ingressos és majúscula. Només per participar-hi, el Barça ingressaria entre 300 i 400 milions. I les xifres més optimistes parlen de fins a 1.000 milions per temporada per als clubs. Aquests diners surten, sobretot, de la comercialització directa dels drets audiovisuals, i parteixen de la base que el fons Sixth Street abona el capital inicial per tirar endavant el negoci.

Inicialment, la Superlliga va néixer amb el suport de 12 clubs fundadors. A banda de Barça i Madrid, també hi havia l'Atlètic de Madrid de la lliga espanyola; el Manchester United, el Manchester City, el Liverpool, l'Arsenal, el Chelsea i el Tottenham de la Premier; i el Juventus, el Milan i l'Inter de la Serie A italiana. Però el projecte va tenir problemes des del primer moment. La presentació no va ser conjunta amb els presidents de tots els clubs, sinó que va ser Florentino qui en va defensar la creació en una entrevista al programa El Chiringuito.

El projecte va suposar un daltabaix en gairebé totes les institucions europees, futbolístiques o polítiques. La UEFA i la FIFA, que veien perillar el seu negoci, van reaccionar amb contundència i van amenaçar amb vetar els equips fundadors a les seves competicions. Però també s'hi van oposar les federacions nacionals, l'Associació Europea de Clubs (ECA), diferents governs o la Comissió Europea. El rebombori va ser majúscul i la majoria de clubs van decidir fer-se enrere. Només el Barça, el Madrid i el Juventus van resistir. Però aquest 2023 l'equip italià també anunciava formalment la decisió de desvincular-se'n.

Una sentència ambigua

Així i tot, el Barça i el Madrid es mantenen ferms i estan convençuts que "en dos anys" la Superlliga pot estar en funcionament, segons paraules de Joan Laporta. A la cúpula directiva del Barça equiparen la sentència del TJUE amb la llei Bosman, que va revolucionar el futbol als anys 90 a l'eliminar les limitacions per als jugadors comunitaris, que podien jugar sense restriccions. A més, els ingressos donarien al club la possibilitat d'acabar de cop amb tots els problemes econòmics que arrossega des de la pandèmia i li permetrien recuperar la competitivitat en els mercats de fitxatges, optant per exemple a comprar figures com Erling Haaland, jugador que precisament va descartar anar al Barça el 2022 per les penúries i la impossibilitat de crear un equip que aspirés a guanyar tots els títols.

Ara bé, no hi ha cap garantia que la sentència del TJUE sigui favorable als interessos dels promotors. De fet, el text, que no es pot recórrer, es coneixerà un any després que l'advocat general assignat al cas, Athanasios Rantos, conclogués que ni la UEFA ni la FIFA no van incórrer en un abús de poder. Les opinions de l'advocat general no són vinculants per al tribunal, però en la majoria dels casos marca la decisió final dels jutges.

"Les normes de la FIFA i de la UEFA que supediten la creació de qualsevol nova competició a una autorització prèvia són compatibles amb el dret de la Unió en matèria de competència", considerava l'advocat general. És a dir, els clubs poden crear una competició alternativa com la Superlliga al marge de la FIFA i la UEFA, però les federacions nacionals tenen dret a vetar als seus tornejos els equips que s'adscriguin a aquest torneig.

stats