I Haaland va preguntar: "Però vosaltres quant trigareu a guanyar una Champions?"
El Barça, eliminat de la màxima competició, confirma les sospites del davanter noruec abans de decidir que fitxaria pel Manchester City
BarcelonaUn avió privat a Munic pretenia canviar la història del Barça. El van agafar en silenci, un dia entre setmana de principis del mes de març passat, les dues persones amb més ascendent (que no amb més poder) de l'àrea esportiva blaugrana. D'una banda, Xavi Hernández, que tot just feia cinc mesos que entrenava el primer equip després que el president, Joan Laporta, acceptés que no tenia més opcions per rellevar Ronald Koeman a mitja temporada. I, de l'altra, Jordi Cruyff, que en aquell moment ostentava el càrrec sui generis de responsable de scouting internacional del club.
El terrassenc i el neerlandès volaven a Alemanya per veure's cara a cara amb Erling Braut Haaland, a qui des de la junta definien com "el Ronaldinho del 2022". Sobretot els directius pròxims al mandatari —i en especial els que l'havien acompanyat en la seva primera etapa a la llotja— veien en el brillant davanter del Borussia Dortmund la font principal d'il·lusió per tornar a posar en marxa el "cercle virtuós". Ell era la peça ideal per donar sentit a l'eslògan que havien fet famós un any abans, en campanya electoral, per aconseguir la confiança del soci. "Ho tornarem a fer", deien en referència al canvi de paradigma en la forma de governar l'entitat que van posar en pràctica el 2003 després de cinc lustres de nuñisme. Dinou anys més tard volien tornar a aplicar-lo per reparar l'obra de la junta de Josep Maria Bartomeu. I tenien claríssim que el noruec, i no Robert Lewandowski, havia de ser el referent a la gespa de la mateixa manera que el genial brasiler ho havia sigut a principis de segle.
Haaland va rebre Xavi i Jordi amb un somriure a la boca, afalagat per les lloances que dues figures tan reconegudes en el món del futbol li estaven dedicant de viva veu. L'entrenador i l'avui director esportiu van emparaular amb llenguatge futbolístic les intencions que venien des dels despatxos nobles, on l'estratègia de les palanques començava a agafar forma per poder afrontar un fitxatge milionari que el mateix Laporta ja havia començat a treballar mesos enrere amb el pare del jugador i el malaurat agent Mino Raiola. L'ariet noruec tenia clar que abandonaria el Dortmund en virtut d'una clàusula de sortida amb un preu tancat, i el Manchester City de Pep Guardiola era una opció que li agradava. Amb tot, encara no s'havia decidit al 100%. Per això va voler escoltar el projecte de Xavi, que en aquell moment passava per un bon moment després de les novetats hivernals d'Aubameyang o Ferran Torres.
A Haaland, que estiueja a Marbella i Eivissa, li quadrava canviar la grisa Renània pel sol del Mediterrani. També li feia el pes posar-se a les ordres d'un dels millors centrecampistes de la història, així com ser el principal reclam de la marca més valorada en el món de futbol. Però va expressar un dubte colpidor durant la reunió amb els emissaris culers: "Però vosaltres quant trigareu a guanyar la Champions?" Una sospita definitiva que Xavi i Jordi van intentar respondre sobre la marxa: "Amb tu, segur que la competirem". Però l'argument no va convèncer el noruec, que dos mesos després donaria llum verda a un acord amb el City fins al 2027. El jove davanter veia el Barça post-Messi jugant l'Europa League i dubtava sobre el moment en què l'equip estaria preparat per tornar a estar entre els grans gegants europeus. La via de Guardiola li oferia moltes més garanties a curt termini.
Canvi d'objectiu per Lewandowski
Mesos després, Haaland comprova que el seu recel estava fundat, ja que el conjunt blaugrana ja està matemàticament eliminat de la màxima competició. L'empat del 12 d'octubre (3-3) contra l'Inter de Milà ja convertia en remotes les seves opcions de supervivència: les feia dependre del que fessin els llombards contra la ventafocs del grup, un Viktoria Plzen que no havia sumat cap punt. La decepció ha arribat per la via ràpida, ja que els neroazzurri han fet la feina a casa seva.
A la Lliga, el Barça lluita amb el Madrid pel títol gràcies als gols de Lewandowski i el gran estat de forma de Ter Stegen. A Europa, en canvi, el cercle virtuós es fa esperar fins al punt que és més aviat tortuós. Cal remuntar-se a l'any 1998 per trobar dues temporades consecutives amb eliminació continental a la lligueta. En aquell moment encara no havien nascut vuit dels jugadors que conformen l'actual plantilla blaugrana i Xavi acabava de debutar com a futbolista professional.
L'egarenc, avui entrenador, ja assumeix que haurà de dirigir l'equip per segona campanya seguida a l'Europa League, un torneig que no casa amb les expectatives generades al voltant de la plantilla després d'uns mesos en què el club ha volgut viure molt de pressa, fins i tot arriscant el seu model de propietat, per intentar recuperar la rellevància perduda. Xavi, que de moment manté el suport de la junta directiva, surt mal parat d'aquesta Champions per culpa del pitjor sorteig possible, d'una derrota de passerell a Munic, de les lesions i d'un escàndol arbitral a Milà, però sobretot per no ser capaç d'aplicar a la gespa el missatge que emet a les rodes de premsa. Lewandowski, autor de la meitat dels gols de l'equip, és víctima del diagnòstic malastruc de Haaland. El davanter polonès, acostumat a passejar el seu olfacte pels grans estadis d'Europa, mastega avui una crua realitat que el Barça no s'esperava.
