Fa una mica menys de tres mesos que una sentència pionera dictada a Barcelona va reconèixer com un accident laboral els trombes que va patir un professor després de vacunar-se contra la covid amb les dosis d'AstraZeneca. Ara, el jutjat social 3 de Burgos ha dictat una sentència molt similar, però amb una diferència rellevant: en aquest cas, l'afectada havia rebut una primera dosi d'AstraZeneca i dues de Pfizer.

La Fiscalia acusa els exalts càrrecs del departament de Salut de "discriminar" els policies nacionals i guàrdies civils destinats a Catalunya per haver-los vacunat contra la covid molt més tard que els mossos d'esquadra. En concret, considera que l'aleshores cúpula de la conselleria va demanar "de manera conjunta paralitzar el programa de vacunació" a aquests agents i li atribueix un delicte de prevaricació. Els fets es remunten al març del 2021, quan Alba Vergés era consellera. També estan acusats el llavors director general de l'Institut Català de Salut (ICS), Josep Maria Argimon –que va ser conseller més tard–; l'ex secretari general del departament, Marc Ramentol; i l'exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella. La Fiscalia demana per a tots una condemna de 12 anys d'inhabilitació per exercir qualsevol càrrec públic.

Entre les diverses reclamacions d'afectats per seqüeles de la vacunació contra la covid, una ha desembocat en una sentència pionera que s'ha fet pública aquest divendres. Un jutjat de Barcelona ha estat el primer a reconèixer com a accident laboral els trombes que va patir un professor d'institut després de vacunar-se amb AstraZeneca. Uns efectes secundaris que, fa només un any, la mateixa farmacèutica admetia en el marc d'un procés judicial del Tribunal Suprem anglès.

Una de les taques negres del mandat d'Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea (CE) és la compra massiva i anticipada de vacunes que va fer a correcuita en plena pandèmia de la covid. Se la va posar en el punt de mira per la manca de transparència i pel retard en l'entrega d'algunes de les dosis que l'executiu comunitari havia pagat. La CE es va negar a publicar els contractes perquè són confidencials, adduint que s'havien de protegir els interessos comercials de les empreses i no "debilitar" la seva posició negociadora. I aquest dimecres, la vigília de la votació al Parlament Europeu per revalidar-la o no al tron de Brussel·les, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha sentenciat que no va donar prou informació sobre com va adquirir les vacunes.

Brussel·les retira del mercat la vacuna d’AstraZeneca contra la covid a petició de la companyia. La Comissió Europea ha acceptat la demanda de la farmacèutica, que va desenvolupar la vacuna batejada amb el nom de Vaxzevria, i a partir d’aquest dimarts ja no es podrà comercialitzar a la Unió Europea. “A petició del titular, es retira l’autorització de la comercialització de Vaxzevria, que va ser concedida el 29 de gener del 2021”, assenyala el comunicat de l’executiu comunitari, que no dona cap més informació sobre els motius d’una decisió que ja es va prendre el 27 de març.

En les últimes setmanes hi ha una impressió generalitzada que els contagis de coronavirus tornen a estar a l'ordre del dia. Si fa no fa, tothom coneix algú, de qualsevol edat, que té símptomes compatibles amb una infecció respiratòria, els quals podrien ser tant per covid com una grip o un refredat comú. Congestió nasal, mal a les orelles, ulls plorosos, febre, tos i mocs. Segons les dades epidemiològiques, gran part dels casos que s'estan observant a Catalunya corresponen a patògens causants del refredat: els rinovirus i els virus de la parainfluença. Així, si durant tot l'estiu hi ha hagut una tendència a l'alça de les infeccions per covid –que continua circulant, però sembla que més contingudament–, de moment són els pacients amb catarros o constipats els que més s'estan visitant als centres d'atenció primària (CAP).

La tercera campanya de vacunació simultània contra la grip i el covid arrancarà dimarts 26 de setembre a les residències de gent gran i als habitatges dels pacients del programa d'atenció domiciliària. A partir del 16 d'octubre, l'estratègia s'estendrà als centres d'atenció primària (CAP) i a una desena de punts de vacunació per immunitzar les persones vulnerables –els majors de 60 anys, els diabètics, els malalts de càncer i renals i les embarassades, entre d'altres– i els professionals sanitaris, sociosanitaris i farmacèutics. Tot i que a molts se'ls contactarà des dels seus CAP, entre el 10 i el 12 d'octubre serà possible demanar hora a través de La Meva Salut o a citasalut.gencat.cat, tant per rebre la punxada al seu ambulatori com als punts de vacunació que s'habilitaran en alguns municipis grans. La conselleria de Salut vol que el 75% dels col·lectius en risc rebin les dues vacunes.

La competició de les farmacèutiques per treure un medicament contra el covid es tractava sobretot d'una qüestió de temps i la vacuna de l'empresa catalana Hipra no s'ha començat a administrar fins fa poc més d'una setmana, amb la pandèmia totalment estabilitzada. A més, la Unió Europea va firmar a correcuita grans contractes amb Pfizer-BioNTech, Moderna i AstraZeneca a anys vista i els sobren dosis per a uns quants anys. Així doncs, ni el bloc europeu ni els diferents estats membres necessiten adquirir ara mateix més vacunes i l'únic país que n'ha comprat és Espanya.

Després de nombrosos entrebancs i retards, finalment la vacuna de la farmacèutica catalana Hipra s'ha començat a administrar aquest dijous en centres d'atenció primària (CAP) de Catalunya. Segons ha pogut saber l'ARA, ja ha arribat a centres sanitaris de la demarcació de Barcelona i de les comarques gironines. De moment, l'únic estat que n'ha adquirit dosis és Espanya, que n'ha comprat 3,2 milions —per més o menys uns 30 milions d'euros— i ja les ha distribuït per les comunitats autònomes.

Cinc hospitals de l'Estat assajaran en 300 adolescents la vacuna contra la covid Bimervax, produïda pel laboratori català Hipra. A Catalunya, seran el Vall d'Hebron de Barcelona i el Trueta de Girona els encarregats de seleccionar i revacunar voluntaris d'entre 12 i 17 anys. A la resta d'Espanya ho faran tres centres madrilenys: el Puerta del Sur, el Montepríncipe i La Paz. L'Agència Espanyola de Medicaments (AEMPS) va autoritzar recentment aquestes proves per avaluar si la injecció de reforç d'Hipra és segura en aquesta franja d'edat. L'únic requisit és que els subjectes hagin estat vacunats anteriorment, almenys sis mesos abans, amb dues dosis de Pfizer.

La infecció per la variant òmicron del covid-19 en embarassades augmenta el risc de complicacions durant la gestació, i la vacuna s'ha demostrat com una eina eficaç per protegir la mare, els fetus i els nounats. La conclusió s'extreu de l'estudi INTERCOVID 2022, coordinat des de la Universitat d'Oxford i en què han participat 41 hospitals de 18 països, entre els quals hi ha l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El treball, publicat a la revista The Lancet, dona compte d'algunes complicacions associades a la variant del virus en dones no vacunades, on s'observa que creix el risc d'ingrés hospitalari, entrades a l'UCI, part prematur o bé patologies hipertensives durant l'embaràs.

La farmacèutica Hipra, amb seu a Amer, ha fet mans i mànigues per tirar endavant una vacuna contra el covid a correcuita i competir al costat de gegants del sector. Va ser capaç de desenvolupar el fàrmac, els assajos van presentar bons resultats i la companyia està preparada per fabricar-ne milions de dosis. Ara bé, fa temps que està encallada en l'últim pas, el vistiplau de l'Agència Europea dels Medicaments (EMA, per les sigles en anglès). Després de diversos entrebancs i ajornaments, acabarà el 2022 sense haver pogut sortir al mercat. Aquesta és la història de l'aposta de l'empresa selvatana i la seva més gran aposta.

Les sospites sobre si les vacunes anticovid alteren els cicles menstruals van començar l'estiu passat, a mesura que l'accés a les punxades es va generalitzar entre dones en edat de tenir la regla. Primer es compartien en petit comitè i a les xarxes socials, però poc després van començar a arribar a les consultes casos de menstruacions més llargues o més curtes de l'habitual, que arribaven inesperadament o amb un sagnat més abundant. Fins i tot dones amb menopausa i sense cap patologia, que prenen anticonceptius per eliminar l'ovulació o en teràpia hormonal masculinitzant asseguraven haver sagnat. I totes arribaven a una mateixa conclusió: l'únic element diferencial era que s'havien vacunat. Mentre creixien els dubtes i els casos, tant ginecòlegs com autoritats sanitàries es limitaven a dir que no es podia establir una relació causal i que els cicles menstruals tenen moltes variacions de manera natural, per exemple per l'estrès. A més, tampoc no es considerava un possible efecte secundari perquè cap assaig havia tingut en compte aquesta variable, malgrat que la meitat dels voluntaris i dels potencials usuaris eren dones. Era la paraula de totes aquestes dones, que afirmaven conèixer prou bé els seus cossos, contra la dels experts. I ara la ciència els ha donat la raó: múltiples estudis amb milers de participants han demostrat que la vacunació contra el covid altera els cicles menstruals; en gairebé tots els casos, de manera transitòria i reversible.

A finals de l'any passat, gairebé la meitat de la població mundial havia rebut dues dosis de la vacuna contra el covid-19. Però la diferència en els percentatges de vacunació segons els països eren abismals: als rics, un 75% de persones havien estat vacunades, mentre que en alguns països pobres la proporció no arribava al 2%. Les dades no només evidencien el fracàs del programa Covax (Fons d'Accés Global a Vacunes contra el Covid-19), sinó que també serveixen per predir què hauria passat si no hi hagués hagut un acaparament de dosis als països desenvolupats, amb reiterats incompliments de les promeses de distribució de vacunes a la resta del món o l'enviament de remeses a punt de caducar. Segons un estudi publicat el 27 d'octubre a la revista Nature Medicine, una vacunació més equitativa, sumada a un allargament de les restriccions contra la pandèmia, hauria pogut evitar 3,8 milions de morts per covid al món (del total de 6.600.791 registrats fins ara).

Des de l'inici de la vacunació contra el covid en infants i adolescents van aparèixer els primers casos de discrepàncies entre progenitors sobre vacunar-los o no. Les primeres sentències a Catalunya van donar la raó al pare o mare que era partidari d'administrar la vacuna, però el criteri no és uniforme. Tant a Catalunya com a la resta de l'Estat comencen a dictar-se les primeres sentències que donen la raó als progenitors que no volen vacunar els nens. Dos jutjats diferents de la demarcació de Lleida i Barcelona han donat la raó a dos progenitors que s'oposaven a la vacunació dels seus fills amb criteris mèdics, segons les sentències a les quals ha tingut accés l'ARA.

Després de diferents entrebancs i ajornaments, Hipra preveu que l'Agència Europea de Medicaments (EMA) autoritzi la seva vacuna contra el covid aquest novembre. L'empresa catalana, en un primer moment, esperava ja comptar amb el vistiplau de la Unió Europea al març, però ha hagut d'anar retardant la data en més d'una ocasió perquè l'EMA li ha anat demanant informació addicional sobre el fàrmac i el seu procés de producció. "Confiem molt que aquesta vegada sí que obtindrem l'autorització", ha subratllat la directora de R+D d'Hipra, Èlia Torroella, en una roda de premsa aquest dimarts al matí a Brussel·les.

El codi de salut de Pequín no es posa verd fins al 30 de setembre, al final de l'última setmana de quarantena afegida per sorpresa i després d'acumular 14 PCR negatives en 19 dies. Així acaba un llarg viatge de tornada a la Xina, una cursa d'obstacles que té molt més a veure amb controls administratius que amb mesures reals de prevenció sanitària.

Josefa Pérez, de 91 anys, ha estat de nou l'escollida per inaugurar la quarta ronda de vacunació contra el covid-19 a Catalunya, que comença a partir d'aquest dilluns a injectar les primeres dosis a totes les persones que viuen en residències i als majors de 80 anys. La campanya per protegir el col·lectiu s'engega de manera simultània amb la de la grip estacional, que funcionarà en paral·lel per protegir les persones més vulnerables.

Una de cada tres persones (36%) que es van infectar de covid-19 i que van decidir no vacunar-se ja no tenen anticossos detectables un any després de la infecció. Aquesta falta de defenses contra el virus és encara més evident en persones més grans de 60 anys i fumadores. Aquesta és la conclusió més important d'un estudi coliderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) que es publica avui a la revista BMC Medicine, i que ha comprovat la seroprevalència en 1.076 persones d'entre 43 i 72 anys a Catalunya abans que la variant òmicron fos la predominant.

Les dades actuals del covid-19 ens permeten ser optimistes, amb una baixa incidència (40 casos per cada 100.000 habitants) i, per tant, encarem amb esperança un trimestre que, a les infermeres d’atenció primària, ens portarà segur molta feina. Començant per la quarta dosi de la vacuna del covid-19 i la vacuna de la grip per a les persones de més de 60 anys, malalts vulnerables i professionals de la salut.