El Tribunal Suprem confirma que la devolució en calent de menors de Ceuta al Marroc el maig del 2021 va ser il·legal. En una sentència feta pública aquest dilluns, la sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal ha avalat el que ja havien constatat el Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia i un jutjat de Ceuta: les autoritats espanyoles es van saltar el procediment establert a la llei d'estrangeria i van vulnerar els drets dels menors afectats.

Pedro Sánchez va destituir Arancha González Laya com a ministra d'Exteriors una setmana després d'una reunió secreta entre Espanya i el Marroc en què, segons publica El Confidencial, la delegació de Rabat hauria exigit el cap de la llavors cap de la diplomàcia espanyola. Aquesta trobada va tenir lloc el 2 de juliol del 2021 i la van encapçalar l'ambaixador espanyol al país africà, Ricardo Díez-Hochleitner, i la seva homòloga a Madrid, Karima Benyaich. Una nota informativa del 8 de juliol del 2021 del Centre Nacional d'Intel·ligència parlava d'aquesta cimera i no feia referència a l'exigència del Marroc de cessar Laya com a pas previ a iniciar el procés de reconciliació, però l'esmentat mitjà ho hauria confirmat a través d'altres fonts coneixedores de la reunió.

El XVI Congrés del Front Polisario, el partit-guerrilla saharaui, que se celebra des de divendres passat al campament de refugiats de Dakhla, s'anunciava com el més important de les últimes tres dècades, i no està defraudant les expectatives. Poques hores abans de la seva clausura oficial, un portaveu del Polisario va informar ahir de la prolongació de la trobada, cosa que s'interpreta com una expressió de la falta de consens entre els més de 2.300 delegats al voltant de la reelecció del líder, Brahim Ghali, de 73 anys. En canvi, sí que hi ha un acord unànime sobre la necessitat d'“escalar” la guerra contra el Marroc per aconseguir la independència del Sàhara Occidental.

Fa molts anys que Omar Naji, activista de l’Associació Marroquina pels Drets Humans (AMDH) de la ciutat de Nador, treballa a la frontera entre el Marroc i Melilla, però encara no s’ha refet del que va veure la setmana passada al dipòsit de cadàvers de l’hospital. "L’olor de mort era tan forta que el forense havia hagut d’obrir les portes. Vaig entrar-hi i vaig comptar 15 cossos a terra... i no sé quants més n’hi devia haver als frigorífics". Encara queden moltes preguntes sense resposta sobre la mort de desenes de migrants el 24 de juny a la tanca de Melilla, però Naji creu que el fons del problema és clar: "Estem davant del resultat directe de la represa de la col·laboració en el control migratori entre Espanya i el Marroc".

Quan el 24 de març va posar Mohamed Ben Halima en un avió a València per obligar-lo a tornar a Algèria, la policia espanyola ja sabia que la vida de l'activista corria perill. L'home, de 32 anys, un exoficial que havia exposat la corrupció dins l'exèrcit i havia participat en el moviment pro democràcia Hirak, s'havia refugiat a Espanya, però el ministeri de l'Interior es va afanyar a retornar-lo per la força al seu país. Dimecres a la nit es va saber que Ben Halima ha estat condemnat a la pena de mort per un tribunal militar algerià, segons han denunciat la seva família i el Centre del Caire pels Drets Humans.

Els acords entre els governs del Marroc i Espanya després del gir de Pedro Sánchez sobre el Sàhara Occidental –consistent en donar suport al pla d'autonomia marroquina– es va concretant. Madrid i Rabat han acordat aquest dijous reobrir gradualment les fronteres de Ceuta i Melilla, tancades des de fa més de dos anys. A partir d'aquest dimarts a les dotze de la nit es reobriran els passos del Tarajal, a Ceuta, i Beni Enzar, a Melilla, per als ciutadans autoritzats a circular dins l'espai Schengen. A partir del dimarts 31 de maig podran entrar als enclavaments espanyols els treballadors marroquins que tenen permís per accedir-hi i que són vitals per a l'economia de les dues ciutats autònomes. Ho ha anunciat el ministeri de l'Interior espanyol en un comunicat, que explicita que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, firmarà l'ordre per obrir les fronteres, que estaven tancades des del març de 2020 amb motiu de la pandèmia.

El Marroc ha imposat les seves condicions en el tancament de la crisi diplomàtica amb Espanya, i fins i tot s’ha permès marcar els temps. Rabat va agafar Madrid per sorpresa divendres a l'esbombar una carta signada per Pedro Sánchez adreçada al rei Mohamed VI que formava part dels moviments diplomàtics discrets que des de fa mesos s’estan fent entre bastidors. El règim alauita deixava caure la bomba: el president espanyol avala el seu pla de convertir el Sàhara Occidental en una autonomia marroquina.

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha tornat a donar la raó als saharauis i ha tombat l'acord pesquer entre la UE i el Marroc, perquè Rabat no pot negociar sense el seu consentiment. El Front Polisario, que reivindica la independència de l'excolònia espanyola, havia impugnat l'acord al·legant que el Marroc no té dret a negociar sobre l'explotació dels recursos pesquers, agrícoles o miners saharauis. La decisió afecta directament Espanya, perquè 93 dels 128 vaixells europeus que pesquen en aigües saharauis en virtut de l'acord són espanyols. La sentència d'aquest dimecres acredita que ni Brussel·les ni Rabat poden negociar acords internacionals sobre les aigües del Sàhara Occidental sense consultar-l'hi com a representant legítim del poble saharaui.

"Amb un optimisme sincer, expressem el desig de continuar treballant amb el govern espanyol i el seu president, Pedro Sánchez, per inaugurar una etapa inèdita en les relacions entre els nostres països". Amb aquesta frase pronunciada divendres al seu discurs anual, Mohamed VI, rei del Marroc, ha donat per tancada la crisi diplomàtica que va esclatar a l'abril quan Rabat va deixar passar milers de marroquins a Ceuta en represàlia per l'acollida del líder del Front Polisario, Brahim Ghali, malalt de covid-19.

Passades les cinc d'aquesta matinada un grup d'unes 150 persones han intentat entrar a Melilla, l'enclavament espanyol del nord del Marroc, a través d'un espigó, conegut com el Dic Sud. Els migrants han arribat corrents, mirant de vorejar el dic, però, segons ha informat la Delegació del govern espanyol, cap d'ells no ho ha aconseguit. Les forces marroquines, tot i la crisi diplomàtica oberta entre Rabat i Madrid, han col·laborat a frenar l'intent d'entrada protagonitzat sobretot per subsaharians, però també per magribins.

El president espanyol, Pedro Sánchez, tindrà aquest dilluns una breu trobada amb el nord-americà, Joe Biden, a Brussel·les, a la cimera de l'OTAN. Serà la primera presa de contacte entre tots dos, molt esperada a la Moncloa, que ja havia rebut les crítiques del PP per perdre pistonada internacional. El demòcrata és a la Casa Blanca des del 20 de gener i fins ara no havia trobat temps per parlar amb Madrid. El cap de gabinet de Sánchez, Ivan Redondo, es va posar en contacte el 7 de juny amb el seu homòleg nord-americà, Ronald Klain, per concertar la trobada, que només es va donar a conèixer quan Biden ja havia començat la seva gira europea, que ha arrencat al Regne Unit.

El Marroc no vol que el pols diplomàtic que manté amb Espanya per pressionar el govern de Pedro Sánchez en la qüestió del Sàhara Occidental es converteixi en un problema amb la Unió Europea. Madrid ho sap i des del primer moment ha buscat la solidaritat dels socis europeus. I l’ha obtinguda. Després que el Parlament Europeu, a instàncies dels eurodiputats espanyols, condemnés dijous que Rabat utilitzés els menors en l’entrada el mes passat de milers persones a Ceuta amb la falsa esperança que podrien arribar a Europa, ahir Rabat va voler fer valer la seva condició de guardià de les fronteres europees.

El Parlament Europeu ha rebutjat l'actuació del Marroc en l'últim xoc diplomàtic amb Espanya per la crisi migratòria a Ceuta. Els europarlamentaris han aprovat aquest dijous una resolució en què condemnen "l'ús" del Marroc de la vida de persones migrants per aconseguir "objectius polítics". En concret, li retreu "la participació de nens, menors no acompanyats i famílies" en l'entrada en massa a Ceuta des del Marroc, posant les seves vides i la seguretat en risc". El text s'ha aprovat per 397 vots a favor, 85 en contra i 196 abstencions, després d'un debat protagonitzat principalment per europarlamentaris espanyols, que han retret el "xantatge" del govern marroquí sobre Espanya.

Aquest estiu tampoc veurem cotxes carregats fins dalt viatjant per les autopistes en direcció als ports del sud d'Espanya per embarcar en ferris cap al Marroc. Rabat va anunciar ahir al vespre que l'operació Pas de l'Estret es farà només des dels ports de Gènova, a Itàlia, i de Marsella i Seta, a França. La via preferida per a les vacances de les famílies europees d'origen marroquí queda tancada per segon any consecutiu: primer va ser la pandèmia, i ara paguen els plats trencats de la crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc desencadenada per l'acollida de Brahim Ghali, el líder saharaui malalt de covid. La notícia suposa un fort cop per als marroquins que viuen a l'estranger, que cada estiu travessen la Península procedents de França i altres països d'Europa, on embarquen en ferris des dels ports d'Algesires, Tarifa i Almeria per arribar al nord del Marroc i continuar el seu viatge fins als pobles i ciutats d'origen.

Aquesta setmana el Marroc ha acabat acceptant que l’última crisi amb Espanya –que va tenir com a carn de canó els milers de joves i criatures que van creuar la frontera de Ceuta abandonada per la policia marroquina– no ha sigut per l’acollida de Brahim Ghali, el líder saharaui malalt de covid-19 que va ser hospitalitzat a Logronyo. Ghali ja ha tornat a Algèria, però l’ambaixadora marroquina a Madrid continuarà a Rabat esperant ordres de palau. El Marroc torna a controlar amb mà de ferro la frontera de l’enclavament espanyol i fins i tot Mohamed VI ha ordenat que els menors que han fugit sols a Europa siguin repatriats, cosa que Rabat no havia volgut fer fins ara. Les aigües tornen a poc a poc al seu curs, però el problema de fons persisteix, i té gairebé mig segle d’història: la descolonització inacabada del Sàhara Occidental.

El líder del Front Polisario Brahim Ghali té previst tornar a Algèria de forma immediata: embarcaria en un vol civil que sortirà de Pamplona, segons han confirmat fonts diplomàtiques espanyoles. Ghali ha rebut l'alta mèdica de l'hospital de Logronyo on va ser ingressat fa un mes i Madrid assegura que ha informat al Marroc de la seva sortida. El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz havia descartat aquest dimecres, d'acord amb la fiscalia, prendre mesures cautelars contra Ghali, després de prendre-li declaració per videoconferència des de l'hospital de Logronyo on es recuperava de covid-19. La seva acollida ha sigut el pretext de l'última crisi diplomàtica entre Espanya i el Marroc, que intenta pressionar Madrid perquè reconegui, com van fer els Estats Units de Donald Trump, la sobirania marroquina sobre l'excolònia espanyola. Una crisi que ha tingut com a carn de canó els milers de joves que, animats per les autoritats del regne alauita, van entrar fa dues setmanes a l'enclavament espanyol de Ceuta, en la crisi migratòria més greu entre tots dos països.

El Marroc no en té prou que el líder saharaui Brahim Ghali, que va ser hospitalitzat a Logronyo el 17 d'abril per tractar-se de covid-19, comparegui demà davant l'Audiència Nacional i deixa clar que la crisi diplomàtica amb Espanya –que ha tingut la cara més visible amb l'entrada de milers de persones a Ceuta fa dues setmanes– no és per una persona. És perquè el govern espanyol, a diferència de potències com els Estats Units o França, continua sense reconèixer la sobirania marroquina sobre el Sàhara Occidental. En un comunicat emès aquest migdia, el ministre d'Exteriors, Nasser Bourita, titlla "d'hostils" les intencions d'Espanya cap al Sàhara Occidental, i compara l'independentisme saharaui amb el català. El règim alauita recorda que sempre ha estat al costat de Madrid davant l'independentisme català i acusa el govern espanyol de no correspondre-li.

Tot i que el govern espanyol havia insistit que no hi havia cap menor d'edat entre els migrants retornats de manera exprés a la frontera del Marroc amb Ceuta, la Fiscalia ha obert una investigació arran de la denúncia de la Fundació Raíces pel cas d'un noi de 16 anys que va arribar nedant –ajudat per un flotador fet d'ampolles– fins a la platja de la ciutat autònoma i poc després la policia el va acompanyar fins a la frontera per expulsar-lo. La llei espanyola i el dret internacional prohibeixen les expulsions de menors d'edat perquè formen part d'un col·lectiu amb una protecció especial que no pot quedar sense tutela i, per això, quan arriben a un país són les administracions públiques les que se'n fan càrrec mentre no es localitza la seva família. Tot i que les diligències s'obren arran d'un cas concret, el ministeri públic ha matisat que si es poden documentar altres expulsions també s'investigaran.