Societat 19/05/2021

Qui és Brahim Ghali, l'home que ha fet enfadar el Marroc?

Ingressat en un hospital espanyol, el saharaui té dues causes pendents a l'Audiència Nacional

ARA
1 min
Un somrient Brahim Ghali, en una imatge d'arxiu

BarcelonaConsiderat com l'enemic número u, el Marroc va dir que l'acollida de Brahim Ghali en un centre sanitari espanyol tindria conseqüències i, efectivament, dies després de l'avís la passivitat policial permetia l'entrada de més de 8.000 persones a territori de Ceuta. Però, ¿qui és aquest home que ha originat una crisi diplomàtica que ha posat en alerta l'executiu de Pedro Sánchez i la Unió Europea?

1. Històric líder saharaui

Ghali és el cap del Front Polisario i el president a l'exili de la República Àrab Sahariana Democràtica des del 2016. Nascut el 1946 amb passaport espanyol, la seva biografia està marcada per la lluita contra l'opressió marroquina, que des del 1975 ocupa el vell Sàhara espanyol i prohibeix convocar el referèndum de determinació. L'ONU encara qualifica el Sàhara com a territori per colonitzar.

2. L'arribada a Espanya

El líder saharaui va arribar a Espanya el 18 d'abril passat a bord d'un avió medicalitzat sota una identitat falsa algeriana, i immediatament va ser traslladat fins a un hospital de Logronyo en estat crític per covid. Algèria, el país que l'acull en el llarg exili, va demanar auxili a diversos països europeus, però va ser el govern espanyol el primer a acceptar-lo per "raons humanitàries", com ha explicat la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya. Algunes fonts apunten que l'executiu no va informar ni el seu soci de govern ni tampoc les autoritats de la Rioja i que fins i tot dins de les files dels ministres socialistes hi va haver un debat sobre la connivència d'acceptar l'entrada de Ghali. Finalment es va imposar la versió de González Laya, que en declaracions a RNE ha tornat a insistir que el govern espanyol mai va considerar el gest com una "agressió" al soci marroquí.

3. Dos processos judicials pendents

A Ghali l'esperen dos processos judicials que l'Audiència Nacional espanyola té oberts contra diversos líders del Front Polisario, l'organització d'alliberament nacional creada el 1973 per la sobirania plena saharaui i que, malgrat les simpaties independentistes que aixeca, no ha sigut aliena a acusacions de terrorisme, tortura i persecució contra dissidents i col·laboracionistes amb el govern del Marroc.

En concret, una de les causes obertes respon a la querella presentada per Fadel Mihdí Breica, activista saharaui de nacionalitat espanyola que assegura haver sigut torturat durant diversos dies després d'haver participat en una manifestació crítica amb la línia oficial del Polisario. Per aquest procés Ghali està citat a declarar com a investigat l'1 de juny, però ara no se sap si el dirigent saharaui s'hi presentarà, per si el seu estat de salut l'hi permet però també pel fet que el pot protegir el passaport diplomàtic algerià amb el qual ha entrat a l'Estat.

L'altre procés s'origina per una querella presentada per l'Associació Saharaui per a la Defensa dels Drets Humans que denuncia el maltractament al qual el Polisiario va sotmetre els presoners de guerra als campaments de Tindouf. Precisament, el jutge instructor d'aquesta causa l'acaba de reobrir després que n'ordenés l'arxivament a finals del 2020.

4. El suport de Trump

Una de les últimes decisions de Donald Trump a la Casa Blanca va ser la de reconèixer la sobirania marroquina al Sàhara Occidental en un pacte tripartit que incloïa el restabliment de les relacions diplomàtiques entre el Marroc i Israel. Aquell gest va ser entès per Rabat com un suport fonamental i el va envalentir davant dels seus socis europeus –amb qui té tractats migratoris, de pesca i comercials– per exigir-los que "sortissin de la zona de confort" i seguissin els passos de Trump. Brussel·les, però, no es va alterar i ha mantingut el perfil baix.

stats