Sense professionals que treballin el paisatge, els governs estan abocats a fer un recompte anual d’hectàrees cremades cada cop més extens. La crisi climàtica, el despoblament rural i el fins ara modest pressupost dedicat al sector forestal han anat adobant el terreny perquè els incendis siguin cada vegada més freqüents, imprevisibles i virulents. El que es coneix com a megaincendis –difícils d’aturar per als humans i la maquinària– han provocat focus incontrolables i simultanis al nord-oest de la Península, i devastadors a Catalunya, com el de la Segarra, o el del Parc Natural dels Ports, tots dos amb víctimes mortals. Davant d’aquestes tragèdies, el debat se centra en els plans de prevenció d’incendis: són suficients, adequats i ben finançats?

Durant les últimes setmanes set persones han anat a presó provisional per suposadament haver provocat incendis que aquest mes d'agost han castigat Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, segons les dades dels tribunals superiors de justícia d'aquestes comunitats. Ara bé, des de l'inici del mes de juny, a tot l'Estat s'acumulen més d'una cinquantena de detencions per causar focs, d'acord amb el recompte del ministeri de l'Interior. Encara són més, 142, les persones que des de principis d'estiu han estat investigades pel mateix motiu.

Amb desenes de bombers exigint la seva dimissió a les portes de les Corts autonòmiques, el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha intentat defensar-se aquest divendres de la seva gestió davant els incendis que han cremat milers d'hectàrees a la seva comunitat. "Hauria preferit comparèixer amb el balanç complet. El que està passant és massa important i real per fer càlculs polítics", ha dit el dirigent territorial del PP adreçant-se a la bancada del PSOE, que és qui ha promogut la seva compareixença al Parlament aquest matí i qui, juntament amb diversos partits, li ha demanat la dimissió. Mañueco ha situat en 141.000 les hectàrees afectades pels incendis, que sobretot s'han acarnissat amb les províncies de Lleó i Zamora, després de 348 incendis en 23 dies i tres víctimes mortals; el ple ha fet un minut de silenci en record seu.

Els incendis continuen al nord-oest peninsular, i també les compareixences de ministres al Senat, com la d'aquest dijous del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, explícit a l'hora de descriure l'actitud del PP. "No puc estar d’acord amb l’ús partidista del Senat d’una catàstrofe per servir als interessos d’un partit i la seva estratègia d'assetjament al govern espanyol, basada en la manipulació i el soroll. Ho vam veure amb la DANA i ho veiem ara amb els incendis: l’intent del PP, i costa dir-ho però cal dir-ho, de fabricar una versió distorsionada de la realitat que menysté la feina ben feta i emmascara els errors de la seva gestió", ha dit només d'arrencar la seva intervenció.

El segon episodi del xoc entre el govern espanyol i el PP al Senat per la gestió dels incendis tenia com a protagonista aquest dimecres la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, després que dimarts la ministra de Defensa, Margarita Robles, provoqués el PP amb l'exhibició de vídeos de l'UME durant cinquanta minuts intervenint en l'extinció. La vicepresidenta tercera té un perfil menys combatiu, si bé no s'ha estat de brandar que són les comunitats autònomes les que tenen les competències en medi ambient i gestió forestal. "Qualsevol pacte ha de tenir dotació pressupostària i ha de ser una feina conjunta amb mesures i actuacions que puguin significar un canvi i siguin implementades en el marc competencial que tenim", s'ha escudat Aagesen, després d'escoltar com els grups polítics li exigien recursos si vol que s'avinguin al pacte d'estat contra l'emergència climàtica que ha plantejat Pedro Sánchez.

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts la declaració de zones afectades greument per emergències de protecció civil totes les que han patit incendis o aiguats greus aquest estiu. Es tracta de 121 episodis –114 incendis i 7 tempestes– que han tingut lloc entre el 23 de juny i el 25 d'agost, en la que és una de les "pitjors catàstrofes mediambientals" a l'Estat, amb elevats danys a béns públics i privats. En total s'han declarat zones catastròfiques en totes les comunitats autònomes a excepció del País Basc, però com que encara hi ha una quinzena d'incendis actius arreu de l'Estat l'abast de la mesura podria ampliar-se. Queden inclosos els incendis de principis de juliol que es van produir a Paüls —un bomber hi va perdre la vida— i a la Segarra —concretament a Sanaüja. De fet, també els episodis d'inundacions que van tenir lloc el 13 de juliol i el 22 a Catalunya.

Aquesta setmana comença el nou curs polític, i ho fa amb el panorama centrat en les responsabilitats polítiques pels incendis que, encara ara, arrasen part del nord-oest peninsular. Enmig d'aquest drama, des de fa dies el Partit Popular vol aprofitar l'avinentesa per augmentar la pressió contra el govern de Pedro Sánchez o, més aviat, contra el mateix president. Estan fent igual que amb la DANA de València, quan per evitar assumir la responsabilitat de la criminal actuació de Carlos Mazón i el seu govern van intentar responsabilitzar l'executiu central de qualsevol decisió relacionada amb el desastre.

La carretera per arribar a Lusío, a la comarca lleonesa d'El Bierzo, és estreta i el paisatge pel qual s'obre pas, abans verd i frondós, és ara esgarrifós. Les grans muntanyes s'han tenyit de negre, dels arbres només en queden branques socarrades i s'hi acumula la cendra. Molta cendra. A l'entrada del poblet, el cartell que indica el seu nom està carbonitzat, i fer una volta pels carrers és gairebé impossible; estan coberts de runa i encara es respira el fum dels focs que durant dies han anat revifant constantment. Fins on arriba la vista, tot és foscor.

La pluja i la previsió de millora de les condicions meteorològiques permeten ser, per primer cop, optimistes i començar a veure llum en el llarg túnel de les últimes dues setmanes, en què han cremat ja 350.000 hectàrees al nord-oest de la Península. El de Jarilla (Càceres), el més gran de la història recent a Extremadura, s'ha estabilitzat després d'onze dies actiu, i també s'ha aconseguit controlar el dels Pics d'Europa i diversos focus arreu d'Ourense. Malgrat tot, encara queden prop d'una vintena de focs actius que impedeixen els equips d'emergència abaixar la guàrdia i molt menys cantar victòria: a Galícia s'han declarat nous focus a Pontevedra i Lugo i a Castella i Lleó preocupen els incendis a la comarca d'El Bierzo a causa del vent i la complicada orografia.

Després que els virulents focs de les últimes dues setmanes hagin arrasat més de 400.000 hectàrees i hagin obligat a evacuar més de 33.000 persones de casa seva al nord-oest espanyol, la fiscalia especialitzada en medi ambient i urbanisme ha decidit investigar si els municipis més afectats compten amb plans de prevenció d'incendis forestals, uns protocols obligatoris segons la llei estatal de muntanyes. En un escrit enviat dilluns passat al qual ha tingut accés l'ARA, el fiscal en cap, Antonio Vercher, va ordenar als delegats provincials d'aquesta matèria que comprovessin si les localitats més perjudicades per la "desastrosa" situació forestal comptaven amb aquests plans i els instava a reclamar responsabilitats penals a qui tingués "l'obligació" d'elaborar les mesures preventives i no ho hagués fet.

Els incendis que cremen des de fa dies en diversos punts de la Península estan desencadenant una nova batalla política a l'Estat entre el PSOE i el PP, com ja va passar amb la DANA. Comunitats autònomes governades pels populars denuncien que el govern espanyol "no està a l'altura", que ha arribat "tard" i que ha actuat amb "deslleialtat", mentre que l'executiu estatal afirma que la Unitat Militar d'Emergències (UME) està treballant "des del primer dia" amb els mitjans "necessaris". Aquest dijous, però, el foc creuat ha pujat de to arran dels atacs del vicesecretari de coordinació autonòmica del PP, Elías Bendodo, a la directora estatal de Protecció Civil, Virginia Barcones. "És una piròmana més. S’ha dedicat a insultar els governs autonòmics. Així és impossible donar solució als problemes", ha dit.

Darrere de les flames d'un incendi forestal no només hi ha la devastació del terreny com la que des de fa dies pateixen diferents punts de la península Ibèrica, sinó també fumeres que poden tenir conseqüències en la salut i que fins i tot són més tòxiques que altres fonts de contaminació, com ara el trànsit, segons ha revelat aquest estiu un estudi d'investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Mentre els treballs d'extinció evolucionen favorablement a Castella i Lleó i ajudats per les condicions meteorològiques, el foc continua amenaçant el bosc més antic de Galícia i ja ha tenyit de negre el cim de Peña Trevinca, que corona unes 25.000 hectàrees protegides. L'onada d'incendis que aquest mes d'agost castiga la Península ha fet apujar el total anual d'emissions de carboni per incendis forestals a l'Estat a xifres històriques, que són les més altes almenys des del 2003.

Tot i que les temperatures van a la baixa a bona part de l'Estat, els incendis al nord-oest peninsular no donen treva: una vintena de focs greus cremen simultàniament i el 2025 ja s'ha convertit en l'any més greu del segle XXI pel que fa als incendis. Els que castiguen les províncies d'Ourense (Galícia), el nord-oest de Castella i Lleó i Càceres (Extremadura) són els que més preocupen els cossos d'emergència. A hores d'ara, es confirmen que hi ha encara 21 incendis actius en fase 2 d'una escala màxima de 3, és a dir, que suposen un risc imminent per a les persones i propietats, segons les últimes dades del Comitè Estatal de Coordinació (Cecod).

Cada cop hi haurà més incendis que no es podran controlar. Així ho adverteixen els experts, tant els científics com els tècnics i professionals que es juguen la vida combatent els focs, perquè la crisi climàtica està agreujant el context en el qual es produeixen i en fa més difícil l'extinció. Sempre n'hi ha hagut, és cert, i en el nostre clima mediterrani són una constant, però ara, quan es produeixen, poden ser més letals a causa de la intensificació dels fenòmens extrems que provoca l'escalfament del planeta. Passa amb el foc i també amb l'aigua. Les grans torrentades, les DANES, també són cada cop més intenses i freqüents, i per això és fonamental estar-hi preparats.

L'amenaça del foc que des de fa una setmana crema la meitat oest d'Espanya ha obligat a desallotjar més de 31.100 persones a diverses províncies, mentre la majoria dels incendis cremen sense control, alimentats per les altes temperatures i que han arrasat ja 200.000 hectàrees. Els focus principals es concentren a Extremadura, Castella i Lleó i Galícia, on s'han desplegat fins a 6.000 efectius de la Policia Nacional, la Guàrdia Civil i Protecció Civil, així com dotacions de Bombers, a l'espera que arribin els reforços enviats des de diferents països europeus per ajudar a apagar els incendis. Al nord-est de Zamora (Castella i Lleó), sis municipis al voltant del llac de Sanàbria estan confinats i sis més han estat desallotjats, amb un total de 8.000 persones afectades.

El color de les flames tenyeix bona part del nord-oest de l'Estat. Els incendis que afecten amb especial violència les províncies d'Ourense (Galícia), Lleó i Zamora (Castella i Lleó) i Càceres (Extremadura) han disparat en pocs dies la xifra de terrenys que enguany han quedat calcinats a Espanya. Segons el Sistema Europeu d'Informació sobre Incendis Forestals (EFFIS, per les seves sigles en anglès), la virulència d'aquests focs ha provocat que només els últims quatre dies la superfície cremada hagi superat les 200.000 hectàrees, la qual cosa representa un 0,7% de la superfície total del territori espanyol.

Accident mortal als incendis de Lleó. Un bomber ha mort i un altre ha resultat ferit en bolcar un vehicle autobomba mentre participaven en les tasques d'extinció dels focs al municipi lleonès de Espinoso de Compludo, a la comarca de Ponferrada, al nord-oest d'Espanya. El bomber que ha perdut la vida era el conductor del camió autobomba, que ha caigut per un terraplè poc abans de les 22.30 hores. Ambdós bombers formaven part de l'operatiu que està treballant per apagar l'incendi de Yeres, un dels prop de 40 focs actius que cremen a la zona, la més castigada de l'Estat. Amb el bomber mort són ja quatre les víctimes mortals dels incendis que arrasen Espanya.

Més de 120.000 hectàrees afectades en una setmana. És la gran xifra que deixa l’onada d’incendis que està arrasant l’Estat i que està castigant, principalment, les comunitats autònomes de Galícia, Castella i Lleó i Extremadura, tot i que no són els únics territoris on aquest dissabte continuen actius diferents focs. El Comitè Estatal de Coordinació (CECOD) contra els incendis informava aquest migdia que hi ha 19 focs en situació operativa 2, que vol dir que requereixen mitjans estatals. A més, el ministeri de l'Interior ha sol·licitat més ajuda europea a través del Sistema Europeu de Protecció Civil: als dos avions cisterna francesos se'ls afegiran dos avions cisterna italians, que començaran a operar a partir d'aquest diumenge en aquelles zones on sigui més urgent. Amb tot, està previst que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, es desplaci aquest diumenge a Ourense i Lleó, els dos punts que més preocupen ara per ara, i que visiti més zones afectades al llarg de la setmana que ve, tal com han informat fonts governamentals. Un cop allà es reunirà amb els responsables dels dispositius d'emergències i de coordinació.

Sense treva. El foc que arrasa bona part d'Espanya des de fa dies continua fora de control després d'una jornada de divendres en què les altes temperatures i les condicions meteorològiques han agreujat la situació. Si el dia havia començat amb nou incendis de nivell 2 –que indica risc elevat–, al tancament d'aquesta edició n'hi havia 16, i ja afectaven les províncies d'Ourense, Zamora, Salamanca –amb cinc grans focs actius declarats aquesta tarda– i Àvila. La jornada s'ha tancat, a més, amb quatre membres de la Unitat Militar d'Emergències (UME) ferits.

Vinc d'una família de petits pagesos, de carboners i de rabassaires. Aquesta activitat, de fet, és la que va permetre als meus rebesavis comprar aquesta menuda propietat, reconstruir-hi una casa a partir de les quatre pedres que en quedaven i progressar-hi o, com a mínim, subsistir-hi.