Rècord d'emissions de carboni pels incendis: "No s’ha de respirar aquest aire"

BarcelonaDarrere de les flames d'un incendi forestal no només hi ha la devastació del terreny com la que des de fa dies pateixen diferents punts de la península Ibèrica, sinó també fumeres que poden tenir conseqüències en la salut i que fins i tot són més tòxiques que altres fonts de contaminació, com ara el trànsit, segons ha revelat aquest estiu un estudi d'investigadores de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). Mentre els treballs d'extinció evolucionen favorablement a Castella i Lleó i ajudats per les condicions meteorològiques, el foc continua amenaçant el bosc més antic de Galícia i ja ha tenyit de negre el cim de Peña Trevinca, que corona unes 25.000 hectàrees protegides. L'onada d'incendis que aquest mes d'agost castiga la Península ha fet apujar el total anual d'emissions de carboni per incendis forestals a l'Estat a xifres històriques, que són les més altes almenys des del 2003.

Respirar el fum d'un incendi pot tenir efectes immediats a la salut, i les persones amb més probabilitats de patir-los són la gent gran, les embarassades, els infants i les persones amb malalties respiratòries, com l'asma, i cardíaques de base. Ara bé, qualsevol persona exposada de forma perllongada a aquest contaminant pot presentar símptomes com la tos, dificultats per respirar, ardor als ulls, irritació a la gola i moqueig. En casos greus, poden patir sibilàncies, dolor de pit, mals de cap i cansament i, fins i tot, una acceleració dels batecs del cor. Per això, aquest dimecres la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR) ha recomanat evitar exposar-se al fum, no fer activitat física a l'aire lliure i mantenir una bona hidratació per protegir les vies respiratòries fins i tot un cop extingits els incendis, ja que les partícules en suspensió romanen a l'aire.

El Servei de Vigilància Atmosfèrica de Copernicus (CAMS) ha publicat aquest dimarts dades que assenyalen que aquest increment en les emissions s'ha produït de manera sobtada i en qüestió de pocs dies. A principis d'agost les emissions de carboni acumulades per incendis forestals a Espanya estaven per sota la mitjana estacional, malgrat que ja hi havia diversos focus actius. L'avenç de les flames, amb cada vegada més incendis i més grans que provoquen una enorme quantitat de fum i de partícules fines PM2.5, ha fet disparar amb només entre set i vuit dies els registres de contaminació. "Ha provocat un greu deteriorament de la qualitat de l'aire a escala local i en zones més allunyades de la península Ibèrica i parts de França", explica el científic sènior de CAMS Mark Parrington. També mostren aquest impacte les imatges aèries capturades amb el sistema Copernicus Sentinel i que ha difós l'Agència Espacial Europea (AESA).

"Estem observant que els incendis a Espanya i Portugal poden impactar fins a l'oest de França, fins a la regió de Bretanya", coincideix Anna Alari, la investigadora principal de l'estudi d'ISGlobal publicat a The Lancet Planetary Health que ha estudiat els efectes del fum dels incendis forestals a Europa en la mortalitat. "De moment, no hi ha alerta sanitària allà perquè les autoritats veuen que aquesta contaminació continua a molta alçada", afegeix. La distància a què pugui arribar a afectar el fum d'un incendi depèn en bona part de les condicions meteorològiques, si bé Alari subratlla que "la literatura científica ha assenyalat que pot viatjar fins a més de mil quilòmetres de l'incendi, i als Estats Units han vist que incendis a Califòrnia impacten en la qualitat de l'aire a Colorado".

"No s'ha de respirar aquest aire", adverteix Alari sobre els efectes del fum que a hores d'ara emeten els grans incendis a l'Estat. Les dades sobre contaminació atmosfèrica indiquen que els nivells de partícules PM2.5 han arribat als 67 micrograms per metre cúbic en punts de Zamora, i han superat els 180 micrograms en municipis de Lleó. "Això és moltíssim. En epidemiologia es considera que les partícules fines ja tenen un impacte a partir d'1 microgram. Fins ara no hem mirat a partir de quin valor hi ha impacte en la salut; qualsevol valor pot comportar una conseqüència en la salut", adverteix.

535 morts cada any a Europa

Per contextualitzar aquestes xifres, Alari recorda que les recomanacions europees de nivells de contaminació de partícules fines en general ronden entre els 10 i els 15 micrograms, molt per sota de les quantitats que s'estan registrant aquests dies. Això entronca amb una altra de les principals conclusions de l'estudi que ha liderat la investigadora: la mortalitat associada al fum dels incendis forestals hauria estat, fins ara, subestimada en un 93%, i aquesta contaminació podria ser la responsable d'una mitjana de 535 morts anuals a Europa.

El motiu, explica l'especialista, és que fins ara les estimacions del risc per a la salut s'havien fet sense distingir l'origen de la contaminació o incloent-hi pocs països d'Europa, mentre que el seu equip ha treballat amb dades del projecte Early-Adapt, que inclou registres diaris de mortalitat en 654 regions contigües de 32 països europeus. Ara bé, l'exposició al fum dels incendis és molt infreqüent en comparació a com de sovint respirem partícules fines relacionades amb altres fonts de contaminació. Per això, encara que el fum dels incendis sigui més tòxic, "els efectes del trànsit i la producció d'energia encara són més importants, amb més morts atribuïbles, perquè són més freqüents", aclareix Alari.

Amb tot, els nivells de contaminació de l'aire pel fum dels incendis i per altres factors estan evolucionant de manera diferent, fins i tot contrària. "A Europa, la contaminació de l'aire per culpa del trànsit està baixant gràcies a les polítiques públiques i, en canvi, els incendis estan augmentant. El canvi climàtic està fent que siguin més freqüents i més greus" explica Alari, que adverteix que en els pròxims anys serà un tipus de contaminació a què ens veurem exposats. Per a la investigadora, l'impacte de la contaminació per aquests grans incendis associats al canvi climàtic "ha de ser una prioritat de salut pública, és urgent". Amb tot, lamenta que "països molt importants com els Estats Units tenen posicions negacionistes davant del canvi climàtic" i la retirada del finançament als laboratoris dedicats a investigar-ne els efectes ha fet que molts es vegin abocats a tancar.