La falta de treballadors forestals, l'escull per als grans plans antiincendis

Santa Coloma de GramenetSense professionals que treballin el paisatge, els governs estan abocats a fer un recompte anual d’hectàrees cremades cada cop més extens. La crisi climàtica, el despoblament rural i el fins ara modest pressupost dedicat al sector forestal han anat adobant el terreny perquè els incendis siguin cada vegada més freqüents, imprevisibles i virulents. El que es coneix com a megaincendis –difícils d’aturar per als humans i la maquinària– han provocat focus incontrolables i simultanis al nord-oest de la Península, i devastadors a Catalunya, com el de la Segarra, o el del Parc Natural dels Ports, tots dos amb víctimes mortals. Davant d’aquestes tragèdies, el debat se centra en els plans de prevenció d’incendis: són suficients, adequats i ben finançats?

El govern espanyol prepara un pacte d’estat –sense un compromís pressupostari concret– per mitigar els efectes de la crisi climàtica, entre ells el risc de grans focs. En aquest sentit, l’executiu de Pedro Sánchez treia pit aquesta setmana al Senat d’haver augmentat sense precedents el pressupost destinat a aquesta cartera. Segons dades del ministeri per a la Transició Ecològica, quan el PSOE va arribar a la Moncloa, el juny del 2018, hi havia pressupostats 13 milions en prevenció d’incendis i 77 en extinció. Enguany, aquestes xifres són de 26 i 108 milions, respectivament.

Però la declaració sobre la gestió dels grans incendis, impulsada per la Fundació Pau Costa i amb el suport d’associacions, científics i governs, posa de manifest la necessitat urgent d’invertir 1.000 milions d’euros anuals per gestionar, com a mínim, l’1% de la superfície forestal a Espanya. “Una inversió que ha de ser periòdica i constant perquè sigui efectiva”, remarca Jorge Aguado, especialista del programa de boscos de WWF Espanya. Majoritàriament, però, el pressupost estatal per a incendis es destina a coordinació i recursos de suport, ja que les competències en matèria d’incendis estan delegades. La inversió autonòmica es converteix en la columna vertebral de la gestió.

A Catalunya, la Generalitat ha pressupostat uns 18 milions d’euros anuals en el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals 2022-2025, el triple que anys anteriors. Divendres, el president Salvador Illa assegurava que minimitzar el risc d’incendi ha de ser una política de país, “amb mesures i recursos de totes les conselleries”, i admetia la necessitat de fer un “canvi de mentalitat” per reduir la massa boscosa, que ja representa el 65% de la superfície. “Si hi ha activitat econòmica, hi haurà gestió de la massa forestal, que haurem de complementar públicament”, va defensar. Un discurs que deixa entreveure la voluntat de revifar el sector agrícola i ramader, sense relleu generacional garantit. L'objectiu del Govern és "deixar Catalunya preparada" per fer front als incendis de sisena generació, segons ha dit aquest diumenge la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha apuntat que per fer-ho caldran "modificacions normatives" que s'anunciaran més endavant.

Gestió público-privada

El cap del Servei de Planificació per a la Prevenció d’Incendis Forestals a la direcció general de Boscos de la conselleria d’Agricultura, José Ángel Terés, deixa clar que ja s’estan fent passes per revertir la inflamabilitat del territori, però que no es pot canviar la política forestal de la nit al dia. “Els pressupostos van augmentant, però no s’està podent executar tot el previst”, avisa. Ni multiplicant per deu els recursos es podria dur a terme un pla òptim a curt termini. “No tot són diners: no tenim prou treballadors forestals”, afirma.

Fa dècades que el sector forestal privat i les entitats ecologistes reclamen polítiques que facilitin l’aprofitament sostenible del bosc –biomassa, pastura, fusta– i reactivin l’economia rural per mantenir la massa forestal endreçada i, així, reduir el risc d’incendis. Preparar el paisatge implica crear camins i àrees lliures de vegetació al voltant de nuclis urbans, carreteres i infraestructures crítiques; fer desbrossades i podes que redueixin la vulnerabilitat del terreny, i diversificar el paisatge amb mosaics de conreus, pastures i boscos. Tot això facilita l’accés dels equips d’extinció a zones crítiques en cas d’incendi.

El director de planificació antiincendis de Catalunya destaca l’anticipació de fenòmens meteorològics adversos, que permet actualitzar mapes de perill, així com la intensificació de la lluita contra les causes d’aquests focs amb els Agents Rurals, els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil. Ara bé, admet que la preparació del paisatge i l’impuls al treball rural són difícils d’assolir immediatament.

Un dels problemes que assenyala és que el 75% de la superfície és privada: “Sovint no trobem el propietari ni la persona adequada per acordar intervencions paisatgístiques”. El despoblament rural ha provocat que molta gent no sàpiga que és propietària de terrenys. Molts directament no estan interessats a posar-hi recursos, la qual cosa contribueix a la creació de paisatges continus que afavoreixen la crema de milers d’hectàrees.

Menys pressió fiscal?

El president del Consorci Forestal de Catalunya, Rosendo Castelló, explica que la Generalitat ha incrementat els ajuts per gestionar els boscos, però admet que queda molt marge de millora. “S’ha començat a fer prevenció de forma més sistemàtica, i entre un 20% i un 30% del terreny es gestiona adequadament. Però hi ha un clar dèficit d’economia forestal i d’ajuts als propietaris, que acaben fent la feina sense cap retorn”, afirma.

La declaració de Pau Costa defensa que cal disminuir la pressió fiscal per als habitants i gestors del món rural per incentivar la seva feina. De fet, hi ha una proposta des dels sectors forestals i mediambientals per deduir el 20% en l’IRPF per a les inversions i despeses en finques forestals que tinguin un instrument d’ordenació forestal (IOF). “Són inversions supervisades i controlades que, a la llarga, l’Estat recuperaria via IRPF amb la seguretat social dels treballadors forestals que contractem els propietaris”, afirma Castelló.

Des de fa quatre anys, les associacions de propietaris que defineixen zones on és urgent actuar per risc d’incendi d’acord amb el Govern i els Bombers poden optar a dotacions de 4,5 milions d’euros l’any. “Però parlem de 150.000 hectàrees estratègiques”, lamenta Castelló, que recorda que sempre s’han d’anar fent tasques de manteniment. “Tenir un bosc endreçat respon a un interès públic que s'ha de compensar. Els propietaris necessiten un impuls inicial públic”, afirma. Així, defensa que podrien recuperar empleats molt ben formats, però que van marxar perquè estan mal pagats o que els mateixos propietaris van haver d’acomiadar.

Prevenir abans d'extingir

Històricament, s’ha prioritzat el finançament públic a l’extinció d’incendis en detriment de la prevenció. Terés recorda que adequar heliports, comprar maquinària o contractar bombers són mesures contra els incendis essencials, però útils un cop els focs ja estan declarats. “Els focs de sisena generació són inapagables amb mitjans, cal un canvi de condicions meteorològiques. Per això, posar més brigades i persones a lluitar-hi en contra no és la solució”, apunta.

Segons Aguado, la menor visibilitat de la prevenció fa que es decideixi comprar més hidroavions que incentivar el treball al camp –si bé la segona opció és més rendible– i denuncia que les inversions responen a la pressió pública per grans desastres i no a una planificació estructural. “No apagarem tots els focs, però la prevenció ajudarà que n’hi hagi pocs i puguem concentrar-hi recursos d’extinció”, conclou Terés.