Dels incendis a l’extrema dreta: Illa pren nota de les lliçons de l'estiu per encarar el curs polític

ArnesL'estiu ha deixat un grapat de lliçons polítiques de les quals el govern de Salvador Illa vol prendre nota per encarar bé el curs. Per fer-ho, el president i els consellers s'han desplaçat aquest divendres fins a Arnes (Terra Alta) per celebrar unes jornades de treball en les quals reflexionaran sobre quines han de ser les prioritats els pròxims mesos, més enllà de les pressions d'ERC amb el finançament singular i les de Comuns amb l'habitatge. En la llista de temes n'hi ha un que ha escalat posicions després dels focs catastròfics a l'oest d'Espanya i al sud de França: la prevenció dels incendis i la gestió forestal. Els episodis d'islamofòbia a Torre Pacheco i Jumella (Múrcia) agitats per l'extrema dreta també preocupen al Govern, que crida a fugir de la crispació i a recuperar la "ponderació" en el debat polític.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha posat especial èmfasi en aquests dos temes en el discurs inicial de la primera reunió de treball del Govern, a l'Hotel Vilar Rural d'Arnes. Tal com ja va fer en ocasió de l'incendi a Paüls, que va arrasar 3.300 hectàrees i va deixar un bomber mort, Illa s'ha conjurat per fer més "pedagogia" sobre la necessitat de reduir la massa forestal a Catalunya, que és del 65%: "Hi ha massa bosc. N'hi ha molt més que fa onze anys i va creixent, i hem de posar-hi punt final. S'ha de gestionar d'una altra manera", ha dit en una intervenció sense preguntes dels mitjans. A Catalunya, aquest estiu les flames han fet estralls a Paüls però també a la Segarra: totes dues zones ja han estat declarades catastròfiques per part de l'Estat.

El Govern veu en l'activitat econòmica a les zones rurals un aliat per impulsar aquest canvi de paradigma per prevenir els incendis. Precisament l'executiu català vol aprofitar les convivències a Arnes per treballar en una proposta, amb reunions conjuntes entre departaments, i començar a esbossar les mesures que proposarà a la pròxima Conferència de Presidents de cara al pacte d'estat contra el canvi climàtic que vol impulsar Pedro Sánchez. A Arnes no hi seran ni la consellera d'Economia, Alícia Romero, ni la d'Interior, Núria Parlon, que estan "indisposades", segons informen fonts del Govern.

Al seu discurs Illa també ha picat el crostó al PP per haver fet dels incendis un nou casus belli contra el govern espanyol, renegant de les competències autonòmiques i acusant l'Estat de no assumir responsabilitats. "El nostre és un estat compost i multinivell, i no hi ha una altra manera de fer les coses", ha dit Illa, que ha insistit que Catalunya té molt clar que sí que vol exercir les seves competències.

La conclusió del també primer secretari del PSC, doncs, és que el curs arranca "molt tens políticament" i amb una situació internacional molt complexa, amb una Europa que busca el seu lloc en el nou ordre geopolític mentre veu "de forma dramàtica" com continua el genocidi a Gaza. Davant d'això, ha demanat ser "radicals però amb valors", i plantar cara a l'extrema dreta amb un discurs que posi en valor que tot ciutadà té deures però també drets. "Resem al déu que resem", ha dit Illa, que també ha fet un esment als "episodis preocupants" per als "drets religiosos i lingüístics" viscuts durant l'estiu. Això últim és una referència al cas de la gelateria de Gràcia que es va negar a atendre una clienta en català. La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, va defensar dimarts el dret (reconegut per llei) a l'atenció en llengua catalana, però va rebutjar els "boicots" amb "actes amb força" contra comerços infractors.

Gestió i amnistia

Fidel a la filosofia que els socialistes han implantat des que van arribar a la Generalitat, Illa també ha volgut subratllar el seu compromís amb la "gestió", cor de la seva campanya electoral el 2024. No ha aconseguit aprovar pressupostos en el seu primer any al Govern, però sí suplements de crèdit amb què, amb l'ajuda dels vots d'ERC i Comuns, la conselleria d'Economia ha injectat 4.000 milions extres als comptes públics per desplegar noves polítiques en infraestructures, energia o habitatge. L'objectiu del Govern és esprémer-los al màxim en els quatre mesos que queden per acabar l'any, tasca que haurà de fer en paral·lel a la negociació dels nous comptes per al 2026.

Sorprenentment, Illa no s'ha referit a aquesta qüestió aquest divendres, com tampoc al finançament singular cap al qual Esquerra li reclama avançar per asseure's de nou a negociar nous acords –també ho exigeix al PSOE per fer-ho a Madrid–. El Govern va aprovar en la primera reunió del consell executiu després de les vacances un decret llei negociat amb els republicans per anar avançant en la construcció de la Hisenda catalana. Ara bé, pel que fa al nou model de finançament el més calent és a l'aigüera, i encara no hi ha cap concreció (ni calendari) sobre els canvis legals que caldria impulsar al Congrés per fer-lo efectiu.

Per acabar, i com ha fet en cadascuna de les seves intervencions clau des que és president, Illa ha demanat que aquest curs polític sigui el que s'apliqui finalment l'amnistia als líders del Procés que encara tenen causes pendents per la negativa del Suprem a fer efectiu l'oblit judicial. És el cas dels exiliats, com l'expresident Carles Puigdemont i l'exconseller Lluís Puig, però també dels dirigents condemnats (i inhabilitats) per malversació, com ara el líder d'ERC, Oriol Junqueras. El curs polític començarà de nou sense que Puigdemont i Puig puguin ocupar els seus escons al Parlament.

Junts hi veu "propaganda"

Junts té pendent de decidir si, quan torni, Puigdemont ocuparà o no el càrrec de cap de l'oposició al govern d'Illa. De moment continua reivindicant-se com l'única alternativa al govern del PSC i ja s'ha esborrat de la negociació de pressupostos per al 2026. En un vídeo difós pel partit, la portaveu dels juntaires al Parlament, Mònica Sales, ha acusat l'executiu de començar el curs amb "la mateixa propaganda de sempre", intentant desplaçar-se a les Terres de l'Ebre per "tapar" que la seva política "va dirigida a la Barcelona dels cinc milions" i no a la Catalunya dels vuit. Per a Sales, el Govern desatén els problemes a Rodalies i al sistema educatiu, i arriba a setembre "sense previsió de pressupostos" ni interès per plantar-se a Madrid per denunciar el dèficit fiscal o la manca d'inversió estatal a Catalunya.