Els incendis agiten la política espanyola: quins són els dirigents més assenyalats?

BarcelonaEls incendis que cremen des de fa dies en diversos punts de la Península estan desencadenant una nova batalla política a l'Estat entre el PSOE i el PP, com ja va passar amb la DANA. Comunitats autònomes governades pels populars denuncien que el govern espanyol "no està a l'altura", que ha arribat "tard" i que ha actuat amb "deslleialtat", mentre que l'executiu estatal afirma que la Unitat Militar d'Emergències (UME) està treballant "des del primer dia" amb els mitjans "necessaris". Aquest dijous, però, el foc creuat ha pujat de to arran dels atacs del vicesecretari de coordinació autonòmica del PP, Elías Bendodo, a la directora estatal de Protecció Civil, Virginia Barcones. "És una piròmana més. S’ha dedicat a insultar els governs autonòmics. Així és impossible donar solució als problemes", ha dit.

L'al·ludida ha replicat en roda de premsa amb estupor i ha demanat a "aquells que no aporten res, que s'apartin". "Em sembla tan fort, tan poc responsable i tan poc ètic... Fins on arriba la crítica política? Què s'hi val per intentar desacreditar una persona? Demanaria que em deixessin d'insultar", ha dit Barcones. Fonts del PSOE han exigit una rectificació immediata i han acusat Alberto Núñez Feijóo de ser "el polític més brut del país". "I el seu equip no ho és menys", han afegit. La polèmica amb la directora de Protecció Civil va començar aquest dimecres, quan va retreure a alguns responsables autonòmics no haver-se "anticipat" en la gestió, tal com defensa que sí que va fer el ministeri de l'Interior, i demanar "impossibles" quan la situació ja era crítica. "Moure buldòzers no es fa en deu minuts", va dir, i va afegir que no tolerarà que "ningú intenti reescriure la història de la gestió que s'ha fet".

El PP, que té la competència en medi ambient i gestió forestal a totes les comunitats on governa, veu com la catàstrofe dels incendis pot girar-se-li en contra, tal com va passar amb la DANA. S'han posat de manifest les febleses en la prevenció i en l'extinció per part dels executius autonòmics, i els conservadors han optat per la mateixa estratègia que al País Valencià: denunciar que el govern espanyol ha tingut una actitud "passiva", falta de col·laboració i "deslleialtat institucional". "Ha tornat a passar allò de «Si volen ajuda, que la demanin»", ha denunciat Bendodo. El dirigent andalús ha afirmat que "la majoria d'incendis han sigut provocats" i que la causa principal no és el canvi climàtic, tal com sosté Pedro Sánchez. "Els incendis no s'apaguen amb ideologia i crispació", ha afegit Bendodo.

Peticions de compareixença

Els retrets entre els dos grans partits de l'Estat també s'han concretat amb peticions de compareixença. Al Senat, el PP ha sol·licitat la compareixença de la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen; del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska; la de Defensa, Margarita Robles, i el d'Agricultura, Luis Planas. La intenció és que donin explicacions la setmana que ve, i de moment ja s’ha anunciat la compareixença de Robles per a dimarts.

A escala autonòmica s'han reproduït els dards creuats. A Castella i Lleó tots els grups de l'oposició demanen la compareixença del president de la Junta, Alfonso Fernández Mañueco, a les Corts autonòmiques. El PSOE fins i tot li reclama la dimissió per diverses polèmiques. Primer, Mañueco va ser qüestionat per trigar a interrompre les seves vacances a Cadis i després ha estat acusat d'haver infrautilitzat recursos propis i enviats pel govern espanyol mentre, alhora, demanava més efectius. En concret, a les localitats de Bembibre i Cistierna s'hi van muntar aquest dilluns dues bases logístiques per atendre 180 membres de l'operatiu d'extinció d'incendis. Ara bé, aquestes instal·lacions, tot i haver estat muntades, no es van fer servir. Davant d'aquest fet, el president autonòmic va dir aquest dimecres que els recursos que arriben "s'aprofiten al màxim" i que es fan servir "quan ho decideix el director de l'operatiu".

Operatius retirats a Galícia

A Galícia, el govern del popular Alfonso Rueda també ha hagut d'afrontar crítiques per la seva gestió. La més recent, arran de la retirada d'efectius de bombers de Lugo i la Corunya en plena onada d'incendis. L'executiu gallec es justificava aquest dimecres explicant que els operatius retirats són urbans. Fins ara, diu el govern gallec, aquests operatius han fet "funcions de protecció de nuclis i habitatges", però les tasques que ara es requereixen són forestals i les han de fer els bombers formats en aquest àmbit. A la Xunta, la retirada d'efectius li ha valgut les crítiques del BNG. "Qui és el responsable d'aquesta decisió difícil d'entendre?", es preguntava la portaveu de la formació, Ana Pontón.

Rebuig al pacte d'estat

Més enllà de les declaracions i les peticions de compareixença, el PP també ha discrepat de la proposta del president del govern espanyol de treballar en un pacte d'estat contra l'emergència climàtica a llarg termini i com a resposta a l'onada d'incendis. Aquest dijous, Bendodo ha reiterat el rebuig al pacte: "L'únic pacte d'estat que cal al nostre país és contra Pedro Sánchez". "Oferir un pacte d'estat sobre el canvi climàtic és com si enmig d'un tsunami ofereixes un pacte pels oceans, no serveix de res", va arribar a afirmar dilluns la portaveu al Congrés, Ester Muñoz.