Com es combat el despoblament? El Parlament dona llum verda a l'Estatut de Municipis Rurals

BarcelonaLlum verda a l'estatut de municipis rurals, la norma que hauria de servir per frenar el despoblament a Catalunya. Es tracta d'una llei que afectarà 608 municipis –del total de 947 que hi ha a Catalunya– de menys de 2.000 habitants i que els vol donar eines per revertir el desequilibri territorial que viu actualment el país: el 75% de la població viu en zones urbanes, mentre que el 25% restant ho fan en nuclis rurals. Aquesta llei és la primera que el govern de Salvador Illa va enviar al Parlament perquè fos validada, tot i que va ser impulsada per l'anterior executiu, de Pere Aragonès. La norma ha quedat aprovada aquest dimecres amb el suport de tots els grups parlamentaris excepte Vox.

Segons el Govern, la llei suposarà un "punt d'inflexió" per garantir una "adequada" prestació de serveis públics. Així, la norma desenvolupa un nou marc normatiu en què defineix què és un municipi rural i estableix un conjunt de mesures per dotar-los de més recursos. D'entrada, els municipis que entren dins d'aquest estatut són els de menys de 2.000 habitants, que són 213 en total, i s'hi sumen els 381 que reben la consideració de municipis rurals d'especial atenció perquè tenen una població inferior a 500 habitants. També s'hi inclouen dos municipis rurals assimilats, Artesa de Segre i Tremp –es consideren nuclis de població agregats de menys de 500 habitants o de més de 5.000 habitants amb deu o més nuclis de menys de 500 habitants–, i 12 que s'han incorporat durant la tramitació parlamentària.

Les mesures de la norma

Quines mesures inclou aquesta llei? D'una banda, preveu crear un sistema de finançament propi, és a dir, un fons específic per a aquests municipis que anirà lligat a la llei de pressupostos, i també una línia específica d'inversions per lluitar contra l'envelliment de la població. La norma també inclou mesures concretes, com ara incentius fiscals per afavorir la compra i rehabilitació d'habitatges, una borsa d'habitatge rural i la reducció de la càrrega burocràtica dels ajuntaments amb la creació d'un portal únic a la seu electrònica que hauria d'integrar tots els tràmits que afecten aquests ajuntaments.

Fomentar el teletreball de les persones que estiguin empadronades en aquests municipis i deduccions en l'IRPF per traslladar la residència habitual en aquests nuclis són dues mesures que també inclou la llei, que en la tramitació parlamentària també ha incorporat que es garanteixi el coneixement del català i l'aranès en aquestes zones. Ara el Govern haurà de desplegar la norma i ha fixat per al 15 de novembre una trobada amb el món rural per analitzar, precisament, aquest desplegament.

La llei té el suport de moltes entitats municipalistes, com ara la Federació de Municipis de Catalunya, l'Associació Catalana de Municipis, Eines de Repoblament Rural i l'Associació de Micropobles. En el debat d'aquest dimecres al Parlament hi havia els seus representants, així com el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, que ha reivindicat la norma dient que suposa "un pas endavant" perquè Catalunya sigui "més cohesionada, millor, més justa i, sobretot, pensada per a tothom".

La diputada d'ERC Marta Vilalta, que ha estat la ponent relatora de la llei, ha augurat que "marcarà un abans i un després al país" i l'ha definit com una norma "completa, integral, consensuada i pionera". També l'ha defensat el líder d'ERC, Oriol Junqueras: "Catalunya necessita un nou impuls per a l'equilibri territorial de la nostra societat i de la nostra economia", ha dit. Tant Junqueras com Aragonès han escoltat el debat des de la tribuna de l'hemicicle del Parlament, al costat de nombrosos alcaldes que han volgut ser a la cambra catalana el dia de l'aprovació definitiva de la llei.