Milloren les condicions per atacar la vintena de focs actius a Espanya: es podria haver evitat un episodi tan greu?

BarcelonaLa pluja i la previsió de millora de les condicions meteorològiques permeten ser, per primer cop, optimistes i començar a veure llum en el llarg túnel de les últimes dues setmanes, en què han cremat ja 350.000 hectàrees al nord-oest de la Península. El de Jarilla (Càceres), el més gran de la història recent a Extremadura, s'ha estabilitzat després d'onze dies actiu, i també s'ha aconseguit controlar el dels Pics d'Europa i diversos focus arreu d'Ourense. Malgrat tot, encara queden prop d'una vintena de focs actius que impedeixen els equips d'emergència abaixar la guàrdia i molt menys cantar victòria: a Galícia s'han declarat nous focus a Pontevedra i Lugo i a Castella i Lleó preocupen els incendis a la comarca d'El Bierzo a causa del vent i la complicada orografia.

La simultaneïtat dels incendis forestals durant tants dies seguits està complicant la feina dels Bombers i de la unitat militar UME. La capacitat d'aquests efectius s'ha vist sobrepassada per la virulència de les flames, que han estat alimentades per la fatal combinació de temperatures anormalment altes i baixa humitat i l'acumulació de massa forestal que acaba convertida en combustible. En total, els focs ja han arrasat més de 400.000 hectàrees, la superfície més gran cremada des de començaments de segle.

Juan Picos, professor d'enginyeria forestal de la Universitat de Vigo, avisa que evitar focs és pràcticament impossible, tot i que sí que es pot fer molt més perquè es pugui combatre les flames amb més facilitat i rapidesa. En aquest sentit, adverteix que els mitjans amb què es compta avui per lluitar contra els incendis són prou bons i eficients, així que augura que "no s'esperen grans novetats tecnològiques". Ni de bon tros suposa que signifiqui conformar-se, sinó que cal invertir en més prevenció per estalviar pressupostos en extinció. La Unió Europea estima que cada euro invertit en prevenció salva entre quatre i set euros de danys.

La crisi mediambiental es concentra al nord-oest de la Península, entre Portugal i les comunitats de Galícia, Castella i Lleó i Extremadura i respon, segons els experts, als anomenats incendis de sisena generació que des de fa anys preocupen els equips d'emergència per la dificultat de ser controlats i extingits, malgrat la dedicació de nombrosos efectius materials i personals, perquè avancen amb una enorme velocitat i fins i tot creen les seves pròpies illes meteorològiques.

Si bé l'actual zona afectada s'emmarca dins de l'anomenada Espanya buidada per la constant despoblació, per a l'especialista assenyalar aquesta tendència és un error perquè els grans incendis es produeixen també al costat de ciutats superpoblades com Los Angeles. Hawaii, Califòrnia, Austràlia, Valparaíso o l'últim gran incendi dels Ports, al Baix Ebre. Tots ells són alguns dels grans focs que tenen un comportament diferent, propi de l'emergència climàtica global. En tot cas, aquests nous incendis comparteixen "patrons" en què s'aprecien "dues inèrcies": la del canvi climàtic i la de "dècades d'abandonament d'activitats" en boscos i camps que provoca que avui hi hagi més biomassa forestal que mai.

Gestió sostenible a l'Espanya despoblada

Des de Zamora, Olga González Raposo, gerent de la Federació d'Associacions Forestals de Castella i Lleó (FAFCyL, en castellà), explica que arriba el fum dels focs que cremen a quilòmetres de distància. L'entitat representa 50.000 propietaris forestals que sumen mig milió d'hectàrees i treballa per fomentar la "cultura forestal" per a una "gestió sostenible". En les últimes dècades, la comunitat castellanolleonesa ha perdut població i, alhora, també terreny treballat per agricultors i ramaders i la indústria de la fusta, que ajuden a netejar els camps.

"Ens trobem que no som capaços de gestionar tanta massa forestal" sobretot perquè és una comunitat amb petits ajuntaments i propietaris, relata González Raposo, i apunta que els camps que es deixen de gestionar són un "gran risc". Malgrat les ajudes de la Junta de Castella i Lleó, González assegura que és insuficient, i per això reclama centrar-se en introduir una "nova governança" forestal que aposti per més ajudes per a la gestió o implanti iniciatives com la de ramats professionalitzats, com es fa a Catalunya.

Conscients que sols no se'n sortiran perquè avui en dia l'explotació dels boscos és deficitària econòmicament, la FAFCyL planteja també incentius fiscals o pagaments per serveis ecosistèmics per compensar els costos dels que es queden a defensar i treballar la terra. "Cal entendre que una catàstrofe com la dels focs desencadena una pèrdua en cadena de fauna, de qualitat de l'aigua, de l'aire, dels ecosistemes i de les activitats laborals, a banda de possibles vides humanes i habitatges", subratlla.

Davant d'aquestes propostes, el professor Picos assenyala que la prevenció no s'ha de centrar només en la de tenir els camps nets de l'excés de biomassa. Afirma que s'ha d'avançar cap a "la prevenció estructural" en què han de prendre consciència "des de l'últim ciutadà fins al primer mandatari", sense oblidar el poder de les "bones decisions de consum". Com es posa en pràctica, això? Per exemple, optant per comprar productes de km 0 que ajudin pagesos i ramaders a quedar-se als territoris i contribuir a fer que la seva sigui una activitat rendible. "No podem continuar com a societat demanant els bombers que vagin a camps de batalla per posar en risc la seva vida, sinó que els hem de facilitar les condicions perquè guanyin", il·lustra.