Angela Merkel comença avui dimecres una nova vida. Marxa definitivament de la cancelleria alemanya, on ha estat els últims 16 anys, però ja s’ha fet posar un despatx com a excap del govern federal. És un espai adjacent al Bundestag, la cambra baixa del Parlament, que ja van fer servir d’oficina el seu pare polític, Helmut Kohl, quan també va passar a ser excanceller, i Margot Honecker, l’exministra d’Educació de la RDA i dona del cap d’estat de l’extinta Alemanya comunista, Erich Honecker. 

A Alemanya aquest dimecres ha acabat una era. Després de 16 anys, més exactament 5.860 dies, Angela Merkel deixa de ser cancellera de la primera economia d'Europa. La sort del país queda en mans del socialdemòcrata Olaf Scholz, que dirigirà el govern federal els pròxims quatre anys amb la coalició anomenada semàfor, pels colors dels tres partits que la formen: el vermell socialdemòcrata, el groc liberal i el verd dels ecologistes. Un tripartit inèdit, resultat de dos mesos de negociacions després de les eleccions del setembre passat, amb victòria dels socialdemòcrates, que van obtenir un 25,7% dels vots.

Angela Merkel ha decidit marxar al ritme de Nina Hagen. Una selecció musical pop per a una cancellera que ha personalitzat el poder hegemònic alemany que ha marcat el destí d’Europa durant més de 16 anys. La cançó Du hast den Farbfilm vergessen (Has oblidat el carret de color) que sonava el 1974 quan Angela Kasner era una jove de 20 anys a la RDA, va ser una de les tres peces musicals que la cancellera va escollir com a banda sonora de la cerimònia militar de comiat que dijous li va organitzar el ministeri de Defensa a Berlín.

Armin Laschet ja té una data marcada per al final de la seva curta etapa al capdavant de la Unió Cristianodemòcrata alemanya (CDU): el 22 de gener. Serà quan se celebrarà el congrés federal que ratificarà el nomenament del seu successor. El nou líder, però, l'hauran triat prèviament els militants de la formació conservadora, que per primer cop des que Konrad Adenauer va fundar el partit, tot just acabada la Segona Guerra Mundial, tindran el poder d'elegir el seu president.

El líder dels socialdemòcrates alemanys, Olaf Scholz, està pendent aquest cap de setmana dels congressos que celebren els Verds i el Partit Liberal (FDP), que han de donar llum verda a les negociacions formals per constituir el pròxim govern, el primer tripartit de la història del país europeu.

Després d'una setmana d'encontres bilaterals, socialdemòcrates (SPD), ecologistes i liberals (FDP) alemanys s'han trobat aquest dijous per primer cop en format a tres. Els Verds prefereixen governar amb un SPD fort en la coalició coneguda com a Semàfor –en referència als colors d'aquests tres partits–, mentre que els liberals tendeixen a optar pels conservadors en format Jamaica –pel mateix motiu, els colors de liberals, CDU i ecologistes–, encara que al candidat de la CDU/CSU i líder de la CDU, Armin Laschet, li quedin quatre dies i sigui qüestió d'hores que perdi la cadira. La de dijous ha sigut la primera d'una sèrie de reunions per trobar la nova fórmula de govern de coalició a escala federal després de setze anys de Merkel. A partir de dilluns es reprendran les trobades durant tres dies, sobre els quals es farà balanç divendres de la setmana que ve. Fer balanç no vol dir que llavors Alemanya ja hagi de tenir el primer tripartit federal de la història. En compareixença de premsa després de sis hores de reunió, els secretaris generals de socialdemòcrates, ecologistes i liberals ja han avisat que no s'han posat cap data límit. Potser sí que l'encara cancellera Angela Merkel s'haurà de preparar el discurs nadalenc.

Olaf Scholz i els socialdemòcrates van guanyar les eleccions federals d’Alemanya amb el 25,7% dels vots, amb un marge estret respecte a la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera sortint Angela Merkel i al seu partit germà bavarès, la Unió Social Cristiana (CSU), que van obtenir el 24,1% dels sufragis.

L'encara president de la regió del Rin del Nord-Westfàlia i candidat de la CDU/CSU a les eleccions de diumenge passat, Armin Laschet, no sap perdre. Es resisteix a admetre que el guanyador és el socialdemòcrata Olaf Scholz (SPD), que ara per ara és qui està més ben posicionat per encapçalar la coalició que acabi governant l'Alemanya post-Merkel. Laschet fa el sord davant dels sondejos de l'institut demoscòpic Civey, que apunten que un 51% dels alemanys volen que deixi de liderar la CDU. Entre els militants conservadors, la xifra arriba al 70%. Sembla clar, doncs, que el factor Laschet ha sigut decisiu en la rotunda davallada dels conservadors a les urnes federals: un 24,1% dels vots, la pitjor xifra de la seva història, i 8,9 punts menys que el 2017.

Tessa Ganserer i Nyke Slawik, diputades dels Verds alemanys, han fet història al convertir-se en les primeres transsexuals que obtenen un escó al Bundestag. "És una victòria històrica per als Verds, però també per al moviment d'emancipació trans i per a tota la comunitat queer", ha dit Ganserer, de 44 anys, que és membre del Parlament bavarès des del 2013. "En un moment en què la gent encara es burla de nosaltres, quan algunes persones trans encara s'enfronten a intimidacions o perden la feina, això és històric", ha afegit Slawik, de 27 anys, que ha reclamat un pla d'acció nacional contra l'homofòbia i la transfòbia, a més de millores en la llei federal contra la discriminació. Segons dades oficials, els delictes d'odi contra persones LGTBI van créixer un 36% l'any passat a Alemanya.

El parlament federal d'Alemanya, el Bundestag, pot tenir un mínim de 598 escons. El que es formarà d'acord amb els resultats electorals de diumenge serà, d'entrada, de 735: 26 diputats més que el 2017. Una xifra rècord per a unes eleccions que s'interpreten com una possibilitat de canvi a Alemanya. El país no té experiència en tripartits a nivell federal i els conservadors (CDU/CSU), que han governat 16 anys amb Angela Merkel en una posició confortable, passen, en principi, a l'oposició. Els socialdemòcrates que estaven sota mínims a regionals i federals han revifat, i el seu candidat, Olaf Scholz, ja ha proposat aquest dilluns un possible nou rumb: l'anomenada coalició semàfor, formada pels socialdemòcrates, els Verds i els liberals de l'FDP.

Aquest dilluns ha arrencat el ball de negociacions per formar govern a Alemanya. Els socialdemòcrates de l'SPD volen governar i els grans derrotats, els conservadors de la CDU/CSU, tampoc no hi renuncien, així que verds i liberals poden tenir la clau de la governabilitat. En parlem amb l'investigador del Cidob Héctor Sánchez Margalef.

"Felicitats a Olaf Sholz i el partit socialdemòcrata alemany per la seva victòria! Després d'aquesta crisi històrica, no hi ha temps a perdre: Europa necessita un soci fort i fiable a Berlín per continuar la nostra feina comuna cap a una recuperació social i verda". És l'entusiasme de la piulada del president del Parlament Europeu, David Sassoli, que aquest dilluns ha trencat el silenci com a únic líder d'una de les institucions europees que ha felicitat el guanyador de les eleccions germàniques. A Brussel·les hi ha una quietud expectant després que, per primera vegada en 16 anys, Berlín ja no sigui una font de certeses i estabilitat sinó que entri en el més habitual joc de coalicions inevitablement més inestables en què es troben la gran majoria de països europeus. Però qui no pot amagar l'optimisme és la família socialdemòcrata europea, a la qual pertany Sassoli, i que, després de la victòria de l'SPD, veu l'oportunitat de tenir un canceller del seu equip amb el pes que això implica en l'equilibri de poders a Europa.

"Comença la partida d'escacs", deia aquesta nit el setmanari Der Spiegel. Els guanyadors de les eleccions, els socialdemòcrates de l'SPD, volen formar govern i els grans derrotats, els conservadors de la CDU/CSU, tampoc no hi renuncien. Aquest dilluns ha arrencat el ball de negociacions en què verds i liberals poden tenir la clau de la governabilitat. Fins que no es posin d'acord, la cancellera Angela Merkel, que ha estat 16 anys al càrrec i el deixa per voluntat pròpia, haurà de continuar en el seu lloc, en funcions. Experts com el professor de la UPF Klaus-Jürgen Nagel ja adverteixen que "segurament la veurem fent el discurs de Cap d'Any".

L'anàlisi dels primers resultats de les eleccions alemanyes d'aquest diumenge amb l'investigador alemany Klaus-Jürgen Nagel, analista i professor de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra.

L’ambient a la capital alemanya aquest diumenge a la tarda i al vespre era de ple estiu, amb terrasses i carrers molt animats i, a més, caos de cotxes pels talls de la Marató de Berlín. També hi ha hagut caos en el repartiment de paperetes en alguns locals electorals i gent votant gairebé a les vuit del vespre, tot i que els col·legis havien d’haver tancat a les sis. El seguiment de la nit electoral ha generat molta més expectació que els últims anys i s'han muntar actes per seguir el resultat, com si es tractés d’una Eurocopa.

“No cal que facis aquest somriure de barrufet”, li va etzibar fa uns mesos el primer ministre bavarès Markus Söder a Olaf Scholz, aleshores ministre de Finances, en les acalorades negociacions sobre les ajudes per la pandèmia. Però l’home que pot convertir-se en el successor d’Angela Merkel no es va ofendre amb la comparació: “Els barrufets són petits, astuts i sempre guanyen”.

La nova era política d’Alemanya neix fragmentada però amb ganes de canvi. L’espai polític d’Angela Merkel durant els últims setze anys ha estat tan ampli que els partits polítics necessiten tornar a redibuixar les línies ideològiques dels seus programes per negociar un nou repartiment de poder. El dubte abans de començar, però, és fins on pot arribar la renovació política en un país on l’encara cancellera ha aconseguit personificar el consens.

“Olaf Scholz no ha canviat, però de sobte veiem parts d’ell que abans no vèiem, ara que Merkel ha sortit del focus. Alhora ha aconseguit tenir el seu partit darrere, a diferència de la CDU/CSU; les perspectives de poder aporten disciplina al partit”. Aquesta descripció del líder del Partit Socialdemòcrata alemany que fa la politòloga Andrea Römmele, de la Hertie School of Governance de Berlín, resumeix l’evolució de la campanya per a les eleccions al Parlament Federal. Els socialdemòcrates fa setmanes que han aconseguit superar per primer cop en quasi 20 anys els conservadors de la CDU/CSU. Després de quedar atrapats a la xifra del 15% i de perdre eleccions regionals -al marge d’excepcions com Renània-Palatinat i Mecklemburg-Pomerània Occidental-, s’espera que arribin al 25%.