Les reunions que decidiran l'Alemanya sense Merkel

Berlín, AlemanyaDimarts ja es van trobar i divendres ho van fer de nou. Per temptejar el terreny. Amb la selfie compartida a les xarxes van voler transmetre seguretat, modernitat i, fins a cert punt, que ells decidiran qui serà el pròxim canceller alemany. Són els Verds i els liberals (FDP) alemanys, tercers i quarts a les eleccions federals de fa una setmana al Bundestag. Les van guanyar pels pèls els socialdemòcrates (SPD) d'Olaf Scholz i els grans perdedors van ser els conservadors (CDU/CSU), que han governat amb la cancellera Angela Merkel els últims setze anys. Si no hi ha acord de govern abans del 18 de desembre, Merkel haurà governat més dies que el seu mentor i excanceller Helmut Kohl.

La coalició que per ara té més números és l'anomenada semàfor pels colors vermell (SPD), verd (els Verds) i groc (FDP). Els dos partits clau ja van dir la nit electoral que primer parlarien entre ells i que després ja vindran els contactes bilaterals, primer amb els socialdemòcrates, després amb els conservadors d'Armin Laschet, que segueix a la banqueta, per si de cas, mentre espera que el partit no l'obligui a deixar el càrrec de líder de la CDU i mentre s'aferra a l'esperança que la desunió que regna dins de la Unió s'arregli. Donat que fa quatre anys les negociacions perquè els liberals entressin al govern en format Jamaica (CDU, els Verds i els liberals) van fracassar perquè no van veure-hi els seus interessos representats, ara s'estan prenent el temps per poder tractar de forma pragmàtica els punts d'acord i desacord i posar les demandes i les línies roges des del principi sobre la taula.

La crisi climàtica, clau

Els Verds, que més enllà de la defensa climàtica són un poti-poti pel que fa a orientació política, prefereixen una coalició semàfor amb l'SPD com a soci gran. Els liberals, de centre-conservadors, prefereixen el model Jamaica, que funciona a la regió de Schleswig-Holstein, d'on ve el colíder dels Verds Robert Habeck i que aporta a Berlín l'experiència negociadora a nivell regional. L'FDP també governa al Rin del Nord-Westfàlia, regió que presideix Laschet, amb la CDU i l'any que ve voldria repetir la fórmula després de les eleccions que tindran lloc en aquesta regió.

A les negociacions, els ecologistes hauran d'aconseguir resultats reals lligats a l'emergència climàtica; si no, poden trobar-se amb un efecte dominó de mals resultats a les pròximes eleccions regionals, el contrari de l'onada verda positiva amb què van arribar a les eleccions federals de la setmana passada, que, si bé han tingut un resultat pitjor a l'esperat, suposen el millor en la seva història.

Línia roja dels liberals és la no pujada d'impostos (ni de renda ni la introducció d'impost patrimonial) i ser reticents a la intervenció estatal. Els Verds, en canvi, voldrien finançar la modernització de tecnologies verdes taxant les rendes més altes.

Però els punts on xoquen no s'acaben aquí. Els ecologistes volen incrementar el deute per invertir, l'FDP hi està en contra i vol potenciar el sector privat. Tampoc hi ha consens en la visió sobre la política migratòria. Coincideixen en el fet que són els dos partits que més ha votat la gent jove i els electors novells, per la protecció climàtica i pel pes que tenen la digitalització i la modernització en els seus programes. Si al líder de l'FPD, Christian Lindner, li donen el ministeri de Finances, i si els Verds poden tenir Exteriors per a Habeck o carteres lligades a Energia, Transport i Agricultura, el consens pot tenir més opcions d'èxit.

Inflació i CO₂

Mentrestant, l'Institut Alemany d'Investigació Econòmica (DIW) publica nivells d'inflació rècord (4,1%) que, sobretot, afecten els lloguers, pels contractes d'augment esglaonat del preu de l'habitatge, i els carburants. Els sous no necessàriament augmenten i els últims vint anys cada cop hi ha més famílies a les grans ciutats alemanyes que dediquen més del 40% del sou a pagar el lloguer, i un 58% hi destinen més d'una quarta part del sou net en un país on un 70% de la població viu de lloguer.

Alemanya segueix sent un dels principals emissors de CO₂ mundial i el 2020 només va assolir els objectius del clima per la situació excepcional de pandèmia. A mitjans de la setmana que comença està previst que s'asseguin per primer cop a negociar els tres partits en constel·lació semàfor, una vegada tancada la ronda de bilaterals.