Amb la fi dels peatges a la C-32 i la C-33 han quedat lliures un total d'11 hectàrees de terreny. Això equival a l'espai que ocuparien aproximadament vint camps de futbol. Amb tota aquesta superfície ara lliure i disponible, el Govern ha presentat un pla pioner per reconvertir les platges d'aquests antics peatges en plantes fotovoltaiques el 2023. L'objectiu? Generar fins a 20.000 MWh anuals: una quantitat d'energia verda que servirà per abastir de manera autosuficient tota la xarxa viària catalana.

El segon diumenge sense peatges va tornar a deixar llargues cues a l’AP-7, on hi va haver fins a 20 quilòmetres de retencions. Però el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, ha considerat que els dos caps de setmana han sigut “notablement diferents”. En aquest segon diumenge es van aplicar les mesures que el Servei Català de Trànsit (SCT) va idear, com ara prohibir la circulació de camions i obrir carrils addicionals per les aglomeracions causades per la fi dels peatges, malgrat que no es van evitar les cues. Tot i això, Elena ha atribuït les retencions d’aquest diumenge a dos accidents i a la pluja.

La fi dels peatges ha multiplicat el volum de trànsit a l'autopista AP-7. El cap de setmana passat les habituals cues del diumenge a la tarda per la tornada de vehicles cap a l'àrea metropolitana es van convertir en quilomètriques. Per intentar reduir la saturació de la via, el Servei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat noves mesures: els diumenges de setembre s'habilitarà un carril addicional entre Sant Celoni i la Roca del Vallès, en sentit sud, i entre Vilafranca del Penedès i Martorell, en sentit nord. També es prohibirà la circulació dels camions de gran tonatge (més de 7,5 tones) entre les cinc de la tarda i les deu del vespre i s'habilitarà un carril segregat a la dreta per als petits, que tindran prohibit fer avançaments.

Aquesta setmana s’han suprimit els peatges d’una part molt important de les autopistes existents a Catalunya. Això obre una nova etapa i cal negociar i decidir com es finançaran aquestes infraestructures de transport en el futur. Abans d’entrar en el tema, espero que perdoneu que no pugui evitar compartir uns records personals.

El 31 d’agost del 2021 passarà a la història com el dia D dels peatges a Catalunya. L’aixecament de barreres històriques com les de l’AP-7, l’AP-2, la C-32 i la C-33 sembla a priori una gran notícia per als malmesos conductors catalans, segurament els més penalitzats d’Espanya per aquestes tarifes. Però és una mica més complicat. Els peatges han arrossegat durant dècades molt mala imatge per un cúmul de pràctiques qüestionables, unes pràctiques que han perjudicat la consolidació d’un model –el del pagament per l’ús de les autopistes– que té sentit econòmic i mediambiental, i cada cop més.

Si es viu a Martorell, només toca resistir. Aguantar les presumptes gracietes sobre el peatge i les cues. La Seat potser n’ha desviat l’atenció, però la referència encara té tirada. L’ha patit tothom. També l’alcalde, Xavier Fonollosa, que recorda que a la mili no faltava el comentari “De Martorell? Home, el peatge!” que li deien quan sabien d’on era. Són més de cinquanta anys de viure a l’ombra de l’antipàtica barrera, que ha fet de la ciutat la capital icònica de les autopistes, la imatge de les operacions sortida i la maledicció del català emprenyat pels greuges amb l’Espanya lliure de peatges. Però la veritat és que la població viu i respira d’esquena a la via, i ara que s’anuncia la supressió de les barreres l’1 de setembre hi ha alleujament. D’una banda, perquè es guanyarà una via gratis que qui més qui menys ha evitat per cara i perquè l’has d’anar a buscar. Per una altra, perquè es perdrà una part del trànsit que encara passa pel centre urbà, assenyala l’alcalde, que es planteja com “celebrar la fita històrica”.

Les zero hores de l’1 de setembre del 2021. És el moment previst per aixecar, després de més de mig segle, les barreres de peatge de les autopistes AP-7 (Salou-La Jonquera), AP-2 (El Vendrell-Saragossa), C-32 Nord (Montgat-Palafolls) i C-33 (Barcelona-Montmeló). Les dues primeres concessió de l’Estat, que ha gestionat Acesa (Abertis), i les altres dues concessió de la Generalitat, que ha gestionat Invicat (també d’Abertis). A Catalunya són més de 425 quilòmetres que passaran a ser gratuïts. És l’aixecament de barreres per fi de concessió més important que s’ha produït a Espanya, després que l’1 de desembre del 2018 va passar a ser gratuïta l’AP-1 entre Burgos i Armiñón i el 31 de desembre del 2019 van alliberar-se els peatges de l’AP-7 entre Salou i Alacant i de l’AP-4 entre Sevilla i Cadis.

Per a Jordi Puigneró, el 31 d’agost serà “un dia històric”. La fi de la temporada d’estiu coincideix aquest any amb l’adeu a una part dels peatges catalans: des de dimarts vinent ja no caldrà pagar per circular per l’AP-7, l’AP-2, pel nord de la C-32 i per la C-33. I sembla, a parer del missatge que llança el vicepresident, que es tracta d’un comiat definitiu: “Si depèn del govern de Catalunya, els peatges tal com els hem entès fins ara no tornaran”. Només cal saber com s’hauran d’entendre a partir d’ara.