L'enèsim cop de porta del govern de Pedro Sánchez al referèndum arriba just després que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, hagi anunciat que vol reactivar la proposta d'acord de claredat després de les eleccions municipals. "Amb el president Sánchez, no hi haurà referèndum d'autodeterminació a Catalunya. Va contra la Constitució, no té cap fonament. Sempre hem dit que qualsevol mesura, acord o qüestió que es plantegi des del govern català ha de seguir fidelment els elements constitucionals", ha indicat la número 2 del PSOE i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, des de Sevilla.

Mig any després de parlar-ne per primera vegada, el president Pere Aragonès ha explicat aquest dimarts els primers detalls de la seva proposta per resoldre el conflicte polític amb l'Estat: impulsar un acord de claredat a la catalana inspirat en el precedent del Quebec. Un acord de claredat que, en definitiva, ha de ser una proposta de consens sobre com fer un nou referèndum a Catalunya que inclogui les aportacions del Govern, el món acadèmic, els partits polítics, la societat civil i els mateixos ciutadans. En última instància, Aragonès portarà aquesta proposta a la taula de diàleg per mirar de pactar-la amb l'Estat. "El conflicte polític fa massa temps que està bloquejat. Només serem capaços d'avançar si identifiquem propostes noves", ha justificat el president en una compareixença després de la reunió del Govern.

Es compleixen dos anys del pacte d'ERC i la CUP per a la investidura de Pere Aragonès. En les 16 pàgines d'aquell acord hi havia referències a molts àmbits de govern, però n'hi havia una que cridava especialment l'atenció: per primera vegada es donava un marge concret a la taula de diàleg per aconseguir rèdits –dos anys– i es fixava una data per analitzar si havia funcionat correctament –la primavera del 2023–. Transcorregut el temps que marcava el pacte, aquell acord és paper mullat per a les dues parts. I la taula de diàleg no té qui la vigili.

El Consell de Transparència i Bon Govern, un òrgan independent que vetlla perquè es compleixi la llei en matèria de transparència, va emetre una resolució on instava l'executiu espanyol a fer públics els informes i documents que ha intercanviat amb la Generalitat de Catalunya en el marc de la taula de diàleg. L'organisme va prendre aquesta decisió a instàncies d'una ciutadana, que havia reclamat la informació perquè "segueix amb interès" la gestió del Procés per part del govern espanyol. El Consell va donar 10 dies al ministeri de la Presidència perquè facilités tota la informació a la persona que la reclama. Des del ministeri es va respondre la petició el dia 22 i s'assegura que s'ha donat resposta a la petició, però es desconeix encara si la demandant i el mateix Consell han quedat satisfets.

Després de dos anys en què no acabava d'arrencar, la taula de diàleg va subscriure els seus primers compromisos el 27 de juliol passat a Madrid, uns acords que es podien dividir bàsicament en dos blocs: un sobre llengua i l'altre sobre desjudicialització. Ara que ja s'ha tancat la reforma del Codi Penal i que els dos governs discrepen sobre el futur de la taula –la Generalitat li vol donar continuïtat, mentre que el govern espanyol la vol enterrar–, és moment de fer balanç. Paradoxalment, s'ha avançat més en l'àmbit judicial que en la part del català, malgrat que, a priori, semblava més senzilla la carpeta de la llengua.

Si Pedro Sánchez pensa que la taula de diàleg ha passat a millor vida, que vagi canviant de parer. Aquest és, almenys, el missatge que surt des del Palau de la Generalitat per defensar que el procés negociador es manté viu malgrat que ja ha conclòs tota la reforma del Codi Penal –amb la seva entrada en vigor aquest divendres mateix–, i malgrat que Sánchez fa dies que dona mostres de voler posar al congelador la taula de diàleg amb la Generalitat. El convenciment del president Pere Aragonès és tal que fins i tot confia en reunir aquesta taula abans que acabi l'any. És a dir, la setmana vinent. "Hem muntat reunions de la taula amb 24 hores", assenyalen fonts del Govern.

"Som aquí per acabar amb la repressió i abordar el conflicte polític en igualtat de condicions", va proclamar la consellera de la presidència, Laura Vilagrà, quan va acabar la tercera reunió de la taula de diàleg. Malgrat que no va definir com s'ha d'acabar amb aquesta repressió, la consellera de la Presidència sí que va concretar el quan i el qui. Així, va assegurar que hi haurà "mesures legislatives" abans de "finals d'any" per garantir aquesta desjudicialització i va garantir que se'n podran beneficiar "tots els ciutadans" amb causes vinculades amb el Procés, i no només els líders independentistes encausats o ja condemnats.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut acomiadar el curs polític aquest dimarts mostrant-se convençut que la negociació amb el govern espanyol tindrà avenços notables abans d'acabar l'any. No serà ni el referèndum ni l'amnistia, però sí concrecions en les reformes contra els efectes de la repressió: "Abans d'acabar l'any, aquesta desjudicialització s'ha de concretar i es concretarà. Serà la manera de constatar si la voluntat real del govern de l'Estat és posar fi a la repressió". Poc amic de fixar-se terminis, aquest cop el president sí que ha posat calendari perquè hi hagi canvis legals per alleugerir la càrrega als condemnats i encausats en processos judicials vinculats al Procés. D'aquí cinc mesos se'n podrà fer balanç.

El tercer intent de posar en marxa la taula de diàleg que es va viure dimecres a Madrid estarà marcat per un concepte: la desjudicialització. En altres paraules, establir una negociació amb el govern espanyol per mirar de retirar o mitigar les causes vinculades al Procés. La Generalitat defensa que la base sobre la qual s'ha de començar a parlar sigui l'informe Celivics del Consell d'Europa. Si fem un còctel entre el que proposa l'informe, el que reclama la Generalitat i el que s'ha mostrat disposat a donar el govern espanyol -el PSOE ja ha rebutjat de ple l'amnistia- les següents serien carpetes que podrien ajudar a desjudicialitzar.

"Mentre hi hagi un govern progressista, hi haurà un govern a Madrid per dialogar amb Catalunya". Tres dies després de la tercera reunió de la taula de diàleg, Pedro Sánchez ha mostrat el seu compromís intacte amb la via de la negociació amb la Generalitat mentre sigui president del govern espanyol. Considera que l'estratègia comença a donar els seus fruits perquè de la trobada d'aquest dimecres en van sortir els primers compromisos concrets –sobretot a l'hora de protegir el català–. Però la prova que, segons Sánchez, el diàleg funciona la va donar aquest dijous l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO): el percentatge dels detractors de la independència ha crescut fins al 52%. "Alguna cosa hi té a veure", ha dit Sánchez en la seva compareixença per fer balanç del curs polític, en què també ha tret pit del fet que el PSC aparegui a l'enquesta com a clar guanyador de les eleccions amb una forquilla d'entre 36 i 42 escons (ara en té 33). Per al president espanyol, la raó és clara: "La societat catalana està farta del conflicte i vol tornar-se a retrobar amb la resta de catalans i amb els germans de la resta d'Espanya".

La taula de diàleg entre els governs català i espanyol ha donat aquest dimecres, en la seva tercera cita, uns primers i modestos resultats. En dos camps: el de la protecció i promoció del català i el de la desjudicialització del conflicte. En el camp de la llengua hi ha algunes concrecions. Pel que fa a la necessitat de posar fi a la repressió, tot just s'apunta un camí plausible. Naturalment, queda molt per parlar i per abordar sobre el problema polític de fons, el de l'autodeterminació.

La taula de diàleg ha tornat aquest dimecres al mateix escenari que la va veure néixer el 26 de febrer del 2020: la Moncloa. Però com que entre un dia i l’altre havien passat 882 dies més marcats per les tibantors que pels acords –tot just aquest dimecres s'han subscrit els primers pactes–, algú va pensar que calia una escenografia diferent. Ni que fos per allunyar la malastrugança. Per començar, no hi ha anat cap dels dos presidents. De fet, no ha repetit cap ni un dels quinze protagonistes de la primera cita: set d’ells –Torra, Artadi, Bosch, Calvo, Castells i Ábalos– ja no estan ni en la política activa.

La Generalitat i l'Estat acumulen ja diversos documents com a resultat de les seves reunions. En la de fa dues setmanes a Barcelona, per exemple, el ministre Félix Bolaños i la consellera Laura Vilagrà van acordar un text per posar les bases sobre com encarar el conflicte polític. I aquest dimecres els integrants de la taula de diàleg han acordat dos documents més. El primer, més aviat genèric, sobre com desjudicialitzar el conflicte. El segon, per mirar de blindar i impulsar el català. Aquests en són els punts més rellevants.

La Generalitat i l'Estat han subscrit aquest dimecres els primers acords de la taula de diàleg dos anys i cinc mesos després que es posés en funcionament. La tercera reunió entre els dos governs, que s'ha celebrat a la Moncloa i novament sense representants de Junts a la part catalana, ha servit per desbloquejar la negociació amb l'aprovació de dos documents per allunyar la llengua i el conflicte polític dels tribunals. Un primer text, més concret, aborda la protecció i l'impuls del català i el seu blindatge a les aules, després de l'ofensiva de la dreta per acabar amb el model d'immersió lingüística, mentre que el segon fixa els "paràmetres generals" per a la desjudicialització.

El tercer intent de fer funcionar la taula de diàleg es viurà aquest dimecres a Madrid en una nova reunió entre representants del govern espanyol i la Generalitat. Serà a partir de les 10 hores a les instal·lacions del ministeri de la Presidència, a la Moncloa. A diferència de les dues primeres trobades, la del febrer del 2020 i la del setembre del 2021, en aquesta ocasió els dos governs s'han conjurat per intentar que tot plegat no només quedi en una foto i, ara sí, poder presentar els primers acords concrets. Segons fonts coneixedores de la cita, hi ha en fase "avançada" un "document concret" que hauria de quedar rubricat durant la trobada.

Si algú en tenia algun dubte, aquest dissabte s'ha acabat d'esvair: Junts per Catalunya no assistirà a la reunió de la taula de diàleg de finals de juliol i dona aquesta estratègia per liquidada, malgrat que Esquerra –soci de Govern– ha pactat amb la Moncloa dues reunions abans d'acabar l'any. L'encarregat de verbalitzar-ho ha sigut el secretari general, Jordi Turull, en la darrera etapa del procés congressual que va començar a Argelers amb el pas al costat de Carles Puigdemont i Jordi Sànchez i que acaba aquest cap de setmana a l'Hospitalet de Llobregat amb l'aprovació d'un nou full de ruta polític. "No farem de socorristes del PSOE [...] Més que una taula de diàleg és un grup de WhatsApp: queden que quedaran per tornar a quedar", ha expressat Turull, per sentenciar: "No ens deixarem arrossegar per un cant de sirena enverinat i malintencionat".

“Hem de deixar enrere la judicialització del conflicte”. Pedro Sánchez va assumir una premissa de l’independentisme en el seu discurs d’investidura el gener del 2020: sota l’amenaça dels tribunals, no era possible que el diàleg arribés a bon port. Van arribar els indults i ara el Govern i la Moncloa estan disposats a aprofundir en l’agenda antirepressiva en una pròxima taula de diàleg que se celebrarà d’aquí a dues setmanes a Madrid. Així ho han acordat aquest divendres el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el seu homòleg espanyol, en una trobada a la Moncloa que certifica la represa de les relacions després de la crisi del Catalangate. Tot i les incògnites encara obertes al voltant de l'escàndol d'espionatge, la negociació entre Catalunya i l’Estat reviu deu mesos després de la primera reunió de la taula de diàleg. Ara ja s'esperen els primers acords, amb la desjudicialització com a pota destacada.

Quan Pere Aragonès entri aquest divendres a la Moncloa es trobarà un Pedro Sánchez exultant, molt crescut i convençut que la qüestió catalana és només un petit obstacle en comparació amb tots els que ha hagut de superar. I no es pot dubtar que té motius per estar satisfet. Després de la patacada andalusa, la Moncloa va dissenyar un final de curs que havia de servir per equilibrar la balança. La cimera de l'OTAN va ser un èxit rotund d'organització i va situar Sánchez en l'aparador internacional. I el debat de política general li ha servit per recuperar la iniciativa política i insuflar noves energies a l'esquerra. L'abstenció del PP aquest dijous al segon decret de mesures contra la guerra és encara una darrera victòria en una setmana fantàstica. Demostra que és ell qui té el control del BOE i del calendari electoral, i li queda un any i mig al davant per anar asfixiant Feijóo a poc a poc.

A finals del segle passat, Espanya va aconseguir que el Regne Unit s’avingués a obrir converses sobre la sobirania de Gibraltar. L’addició d’aquest terme –“sobirania”– es va considerar un èxit diplomàtic espanyol. Però han passat més de dues dècades i la qüestió del Penyal continua tan encallada com sempre. Els processos de negociació són llargs i complicats, i els “èxits diplomàtics” sovint no són res més que un miratge.