Política 23/03/2021

ERC i CUP donen dos anys de marge a la taula de diàleg

Si la taula de negociació no dona els resultats esperats, s'obrirà un "nou embat democràtic"

6 min
Riera i Reguant parlant amb Aragonès al final de  la conferència que la CUP va fer dimecres passat.
Disponible en:

BarcelonaL'equador de la legislatura marcarà un abans i un després. Dilluns el vicepresident amb funcions de president, Pere Aragonès, va anunciar a l'ARA que ha pactat amb la CUP sotmetre's a una qüestió de confiança a mig mandat. I aquest dimarts els cupaires han fet públics tots els pactes del preacord, que guarden un paper clau també per a l'any 2023: es decidirà llavors si es continua l'aposta per la taula de diàleg o s'obre "un nou embat democràtic". Això vol dir que, segons el preacord entre cupaires i republicans, la taula de negociació tindrà un marge, com a mínim, de dos anys de vida i, passat aquest temps, es consensuarà si es manté perquè està donant els seus fruits o s'estudiarà una altra via de resolució del conflicte. Aquest és un dels punts del document de 16 pàgines que la CUP ha enviat a la militància perquè decideixi si l'avala a canvi d'investir Pere Aragonès i, en un futur pròxim, també donar suport als pressupostos del nou Govern.

Preacord entre ERC i la CUP

De fet, la CUP dona el vistiplau a la taula de diàleg des de "la crítica i l'escepticisme" i no hi participarà fins que es parli del dret a l'autodeterminació i l'amnistia. Per la seva banda, ERC continua amb l'aposta d'explorar "al màxim un procés de negociació amb l'Estat". Ara bé, a part de tenir una vida limitada sobre el paper, la taula de diàleg també estarà subjecta a un procés de revisió constant, que en el preacord es defineix com a "rendició de comptes". Aquest procés serà protagonitzat pels partits i entitats independentistes, que es reuniran en un "espai de debat estratègic", una figura que representa el principal escull en les negociacions entre JxCat i ERC –el partit de Carles Puigdemont vol que la direcció col·legiada sigui el Consell per la República i els republicans opten per crear un nou òrgan–. Sigui com sigui, la data clau serà la primera meitat de l'any 2023. Segons el preacord, llavors s'analitzarà la utilitat "del procés de negociació" i es "decidirà quins seran els passos següents a seguir, inclosa l'eventual finalització" de la taula. Cupaires i republicans, però, ja marquen quins són els dos objectius que ha d'assolir: l'autodeterminació i l'amnistia.

Quin és el següent pas si la taula de diàleg no dona els resultats esperats? Un nou embat democràtic. Sense precisar com serà, els dos partits ho condicionen tot a les conclusions que pugui prendre llavors l'òrgan estratègic de l'independentisme. Això sí, delimiten el temps, serà "durant aquesta legislatura", i defensen la que per a cupaires i republicans és la via preferent: "Un referèndum d'autodeterminació". Així doncs, el poder de decisió recaurà sobre la direcció col·legiada del Procés. ERC i la CUP ho bategen com "una taula de direcció estratègia". La seva creació, de fet, és un altre dels preacords, on determinen que haurien de participar "els partits i les entitats independentistes" i que ha de servir per "preparar les condicions pel nou embat democràtic amb l'Estat". Ara bé, quin paper hi tindrà el Consell per la República? Per a republicans i cupaires, s'haurà d'acordar com s'estableix "la coordinació entre tots els espais existents", entre els quals l'ens amb seu a Waterloo, però, tal com han verbalitzat en els últims dies, no volen que sigui a direcció col·legiada. Un òrgan que precisen que s'ha de reunir "al més aviat possible" i que no pot estar subjecte "a les disputes del dia a dia".

El govern espanyol no es pronuncia sobre el calendari que ERC i la CUP han pactat per a la taula del diàleg però la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero, sí que adverteix al futur Govern que no generi "expectatives que són impossibles" per l'ordre constitucional i legal. "Crec que el nostre govern sempre ha tingut els peus a terra i ha sigut molt ferm a l’hora de plantejar quins són els límits dins d’aquest diàleg. El que no ens agradaria és un déjà-vu en la política catalana", ha avisat Montero aquest dimarts.

Una votació encaminada a facilitar la investidura

La votació, que com va revelar aquest diari es farà des de demà i fins dijous a les deu del matí, inclou tres votacions. La primera determinarà si es dóna suport o no al preacord i les altres dues fixaran el posicionament dels cupaires d'acord amb els resultats de la primera pregunta, segons ha pogut saber l'ARA. Així en la primera votació els militants de les onze organitzacions que configuren la candidatura han de validar el preacord amb els republicans. Si la majoria es decanta pel sí, es votarà favorablement a la investidura de Pere Aragonès i el grup parlamentari es compromet a treballar per avaluar els acords.

En la segona votació i en el supòsit que surti una majoria favorable a l'acord, la militància haurà de decidir si considera que l'acord és suficient. Si les bases voten que no, s'intentarà millorar l'acord en les darreres hores però mantenint el vot favorable, en qualsevol cas. Si els militants consideren que és suficient es mantindrà també el vot favorable a la investidura. En la tercera votació i en el cas que les bases tombin el preacord, el secretariat posa sobre la taula fins i tot la possibilitat que la CUP faciliti "igualment" la investidura d'ERC. Si així ho ratifiquen les bases, es facilitarà una investidura amb abstenció en segona volta. La direcció avisa, però, que aleshores els punts acordats amb ERC podrien quedar en paper mullat. Si surt que no, es votarà en contra de la investidura, però també es continuarà, com reflecteix la guia de votació, "treballant per assolir un nou acord, si és possible".

Les organitzacions, que debaten avui el seu posicionament en clau interna just abans que s'engegui la votació aquest dimecres, ja es comencen a pronunciar. És el cas de Lluita Internacionalista (LI), que es posiciona en contra del preacord. En un comunicat, la formació trotskista adverteix que avalar el pacte significarà “podemitzar” la CUP en al·lusió a què es difuminin els seus ideals com considera que passa a l'Estat amb Podem i el PSOE. LI refusa convertir-se en un soci estable del nou Govern ni aprovar els pressupostos, però secunda l'opció de facilitar la investidura "amb les mínimes abstencions necessàries i la resta de vots en contra", a canvi de tres contrapartides concretes: "la llibertat i retirada de tots els càrrecs de la Generalitat contra els i les joves detinguts a les manifestacions", la prohibició de les bales de foam i "una partida extraordinària -clara i ja definida- de diners a sanitat, educació i serveis públics".

Poble Lliure, que apostava per entrar a l'executiu, una opció que no es planteja en la votació i que es deixa oberta en el preacord a l'equador de la legislatura, també podria validar el preacord, tot i remarcar que queda curt. "En termes de ruptura democràtica és molt feble i tota la part social està bé però sense fiscalitzar-ho des de dins és difícil que prosperi", subratllen fonts d'aquest partit. Endavant, l'altre gran sector de la CUP, tampoc ha presentat batalla de moment, tot i que caldrà veure com es posiciona la seva militància amb un acord gestat des de dalt.

Sabater i Riera es reuneixen amb Puigdemont

L'acord de la CUP amb ERC evidencia que les converses amb JxCat van a un altre ritme. El diàleg entre Junts i la CUP està tocat des de la votació a la mesa del Parlament, quan el partit de Carles Puigdemont no va fer públic el candidat a liderar la cambra fins al dia abans, un fet que va causar recels a les files cupaires. Precisament, per teixir de nou les confiances i agilitzar les converses aquest dimarts els líders cupaires Carles Riera i Dolors Sabater s'han desplaçat fins a Waterloo per reunir-se amb Puigdemont.

Reforma del reglament del Parlament

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, va inaugurar el càrrec prometent que blindaria la cambra de "totes les ingerències externes". Aquesta declaració d'intencions s'ha traduït amb l'entrada en les negociacions d'una reforma del reglament del Parlament per protegir els diputats davant possibles inhabilitacions. Tot i que encara no s'ha arribat a un acord, ERC i la CUP expliciten en el pacte que es comprometen a "reformar el reglament" de la cambra per "garantir" la seva sobirania i el "blindatge dels drets materials, civils i polítics", així com, també, "ser un mur contra el feixisme".

Laura Borràs a l'entrada del Parlament, en una imatge d'arxiu.

Els comuns veuen insuficient l'acord

Després de conèixer l'acord, la líder dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha considerat positius alguns dels aspectes, com és destinar un 25% del pressupost en salut a l'atenció primària, crear una elèctrica pública o una renda bàsica universal; però insuficient en altres qüestions com les ambientals o feministes. També hi troben a faltar que no es proposi que el 7% del pressupost total es destini a salut i que no contempli polítiques per la salut mental. A més, també creuen que no s'incorporen figures de fiscalitat noves ni tampoc el "compromís" per complir amb el que es va acordar en matèria fiscal en els pressupostos del 2020.

Sobre la taula de diàleg, Albiach considera positiu que s'hi aposti durant "la primera part de la legislatura", però creu que fixar el termini de dos anys sense dir "què passarà si no funciona la taula de diàleg", és una manera de "tirar la pilota cap endavant". Amb tot, considera que en el pacte entre ERC i la CUP també hi falta una aposta per enfortir l'autogovern i millorar el sistema de finançament, informa Mireia Esteve.

stats