De ser el candidat menys votat de la història a situar-se en el podi de les investidures

Pere Aragonès es converteix en el 132è president amb 74 vots a favor

2 min
El candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, Pere Aragonès, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs, aquest divendres a l'inici del ple

BarcelonaLi ha costat tres votacions, però finalment Pere Aragonès ha sigut investit 132è president de la Generalitat amb 74 vots a favor. Una xifra que el situa directament en el podi dels presidents amb més suport parlamentari. I això que no fa ni dos mesos el candidat d'ERC va batre el rècord a la inversa: es va convertir en el presidenciable amb menys vots a favor de la història, 42.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Amb 74 vots, els d'ERC, JxCat i la CUP, Aragonès iguala la investidura de Pasqual Maragall, que l'any 2003 va comptar amb el suport del PSC, ERC i ICV-EUiA per formar el primer tripartit. Compartiran, doncs, la tercera posició del podi, perquè les dues primeres se les reserva Jordi Pujol. L'any 1980, en la restitució de la Generalitat, l'aleshores candidat de CiU es va presentar a la investidura amb 43 vots garantits (un més que Aragonès en els debats dels dies 26 i 30 de març) i la necessitat de sumar complicitats per convertir-se en president. No ho va aconseguir a la primera, però sí a la segona: 75 vots a favor, gràcies a ERC i Centristes de Catalunya-UCD.

La primera posició d'aquest rànquing que no garanteix res més que l'accés a la plaça de Sant Jaume (la governabilitat dependrà del compliment dels acords signats) se l'emporta el mateix Pujol amb la investidura de les segones eleccions que va guanyar. El 1984, CiU va obtenir la seva primera majoria absoluta amb 72 diputats i, malgrat que no ho necessitava, va convèncer els 11 diputats del PP i 4 dels 5 que tenia ERC per superar el debat a la primera amb 87 vots a favor.

Els menys votats

A la part baixa de la classificació Aragonès, que ja s'ha refet de les dues votacions fallides, lidera amb 42 vots, precedint Pujol amb els 43 de la primera volta del 1980 i el mateix Pujol amb els 60 després de les eleccions del 1995 (va ser investit a la segona gràcies a l'abstenció del PP). Tots dos, però, van acabar sent investits posteriorment. No va passar el mateix amb qui els segueix a la quarta posició: Artur Mas va ser incapaç de convéncer els 10 diputats de la CUP l'any 2015 i amb 62 vots a favor i 73 en contra va fracassar en les dues oportunitats.

stats