Política 27/07/2022

El Govern i l'Estat acorden protegir el català i reformes contra la judicialització

La Moncloa no combatrà el model lingüístic a les aules i s'obre a canvis al Codi Penal abans que acabi l'any

4 min
Els representants de la Generalitat i del govern espanyol a la tercera reunió de la taula de diàleg.

MadridLa Generalitat i l'Estat han subscrit aquest dimecres els primers acords de la taula de diàleg dos anys i cinc mesos després que es posés en funcionament. La tercera reunió entre els dos governs, que s'ha celebrat a la Moncloa i novament sense representants de Junts a la part catalana, ha servit per desbloquejar la negociació amb l'aprovació de dos documents per allunyar la llengua i el conflicte polític dels tribunals. Un primer text, més concret, aborda la protecció i l'impuls del català i el seu blindatge a les aules, després de l'ofensiva de la dreta per acabar amb el model d'immersió lingüística, mentre que el segon fixa els "paràmetres generals" per a la desjudicialització.

Els acords que se'n deriven han estat rubricats a banda i banda de la taula pels ministres Félix Bolaños, Isabel Rodríguez, Yolanda Díaz i Miquel Iceta i els consellers Laura Vilagrà, Roger Torrent, Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga.

Acord per a la protecció i l'impuls de la llengua catalana
Acord per superar la judicialització i reforçar les garanties

Les posicions continuen allunyades i la prova és que l'autodeterminació i l'amnistia han tornat a quedar aparcades a la reunió, on tampoc s'ha abordat explícitament l'espionatge a l'independentisme. Tot i això, la protecció del català que el Govern fa mesos que reivindica ha tingut una traducció en compromisos per part de l'Estat. La Moncloa no impugnarà la llei que el Parlament va aprovar al juny (amb el suport de Junts, ERC, el PSC i els comuns) per blindar el català a les aules en resposta a la sentència del 25% del castellà. La normativa, per al govern espanyol, "s'adequa perfectament a la Constitució", tal com ha defensat aquest dimecres el mateix Bolaños. En el document acordat pels dos governs, de fet, es defensa l'ús "vehicular" del català i el "curricular" del castellà a les aules, els mateixos termes que utilitza la llei aprovada a la cambra catalana. Una manera de dir que l'executiu estatal no portarà la nova llei al Tribunal Constitucional com li reclama la triple dreta. En la roda de premsa posterior, Vilagrà ha celebrat aquest compromís de l'executiu de Sánchez, convençuda que s'acabarà amb els "recursos sistemàtics" contra el model educatiu català.

L'executiu espanyol, a més, s'ha compromès a blindar la llengua en tots els seus àmbits i també a ampliar-ne l'ús. En aquest sentit, Bolaños ha explicat que el govern espanyol demanarà al Parlament Europeu que el català sigui una llengua d'ús (ho ha de validar l'Eurocambra) i també que es pugui parlar més al Senat. Fa uns mesos l'independentisme ja va impulsar una modificació del reglament perquè les llengües cooficials també es poguessin utilitzar en el ple de la cambra alta, però de moment està aturada. El PSOE, de fet, es va oposar fa poc que al Congrés s'hi pogués parlar català, euskera i gallec.

L'horitzó de la sedició

En la reunió d'aquest dimecres, tal com estava previst, també s'han tractat les vies per avançar en la desjudicialització del conflicte -que la portaveu del PP al Congrés, Cuca Gamarra, ha traduït com "la no aplicació de la llei"-. Segons es desprèn dels acords, això significaria que el govern espanyol assumeix que calen reformes legislatives per aconseguir-ho, mentre que, a l'altra banda, la Generalitat renuncia a accions fora del "joc democràtic", és a dir, a la via unilateral. "Mai més un enfrontament estèril d'una part de Catalunya que prova d'imposar-se a una altra part", ha subratllat Bolaños. ¿Com es concretaran aquestes reformes? ¿La negociació desembocarà en una reforma del Codi Penal?

El ministre de la Presidència ha reiterat que el govern espanyol aposta per la reforma de la sedició –que podria beneficiar parcialment els exiliats– però que ara mateix no hi ha una majoria parlamentària per tirar-la endavant. ¿Això vol dir que no n'hi pot haver en un futur? No. I aquesta és la clau. Bolaños ha obert la porta a continuar parlant amb ERC d'aquesta qüestió, aprofitant que els republicans s'han obert a negociar aquesta reforma. "Hem de continuar parlant. Quan existeixin acords, es faran públics", ha afirmat el ministre. De fet, ha dit que el fet que ara no hi hagi una majoria suficient "no suposa que no n'hi pugui haver en algun moment". "Aquests avenços s'han de concretar en reformes legislatives, normatives, reglamentàries o de qualsevol altra índole per superar la judicialització i els seus efectes", apunten els dos governs en un dels documents, que confirma la voluntat de les parts d'aprovar aquests canvis, "si escau, abans que finalitzi el proper període de sessions".

La delegació de la Generalitat, formada només per consellers d'ERC, respirava satisfacció després d'una trobada que, a diferència de les dues reunions anteriors –el febrer del 2020 i el setembre del 2021–, ha servit per presentar acords. "Som aquí per acabar amb la repressió i abordar el conflicte polític en igualtat de condicions", ha proclamat Vilagrà. Malgrat que no ha definit com s'ha d'acabar amb aquesta repressió, la consellera de la Presidència sí que ha definit el quan i el qui. Així, ha assegurat que hi haurà "mesures legislatives" abans de "finals d'any" per garantir aquesta desjudicialització i ha garantit que se'n podran beneficiar "tots els ciutadans" amb causes vinculades amb el Procés i no només els líders independentistes encausats o ja condemnats. Per a ella, hi ha "la majoria" suficient al Congrés per portar aquestes modificacions a terme.

La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Posar com a límit temporal aquest "finals d'any" no és gratuït. El 2023 és any electoral i tothom sap que amb unes eleccions a la vista serà més difícil arribar a acords. A més, durant aquest mateix període també s'han de negociar els pressupostos generals de l'Estat i, tot i que ningú ho verbalitza, podrien acabar sent moneda de canvi. És a dir, el govern espanyol avalaria les reformes per desjudicialitzar a canvi que ERC aprovi uns nous comptes públics –que serien els tercers consecutius– i doni una estabilitat a Sánchez per esgotar el mandat. Els dos executius saben que no tindran gaires més aliats per aconseguir-ho: Junts ja ha demanat la compareixença al Parlament del president, Pere Aragonès, perquè considera que la taula "s'està allunyant dels objectius originaris" i la CUP ha titllat aquesta tercera reunió de "fracàs" perquè no s'hi ha abordat l'autodeterminació i l'amnistia.

stats