Societat  /  Educació 04/07/2022

El TSJC admet que ara ja no pot aplicar la sentència del 25% i ho vol portar al Constitucional

El decret llei i la llei per blindar el català comporten “seriosos dubtes sobre la seva validesa”, avisa el tribunal

4 min
Sis infants jugant al pati de l’escola Cal Maiol de Barcelona, en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEl nou curs escolar començarà amb la sentència del 25% en castellà a les aules congelada. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) vol anar al Tribunal Constitucional (TC) perquè admet que ara veu una “impossibilitat” aplicar la sentència amb el nou marc legal, després que les últimes cinc setmanes el Govern hagi aprovat un decret llei i el Parlament una llei per blindar el català a les escoles i als instituts. Les dues normes comporten “seriosos dubtes sobre la seva validesa per vicis d’inconstitucionalitat”, avisa el TSJC, que diu que també impliquen “una situació que impedeix de forma sobrevinguda l’execució de la sentència” del 25% en castellà. Per això, els jutges de l’alt tribunal català demanen a les parts i a la Fiscalia que es posicionin en un termini de 10 dies sobre la proposta de plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat al TC.

La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC, que és la que ha assumit les sentències del castellà a les aules, va dictar divendres la providència que s’ha conegut aquest dilluns. Els jutges consideren que el nou marc legal que han validat el Govern i el Parlament per garantir el català “defineix un model lingüístic en l’àmbit escolar que resulta incompatible” amb el 25% en castellà. Tanmateix, troben “dubtes d’inconstitucionalitat” en el decret llei i la llei del català: unes normes de les quals “depèn”, segons els magistrats, “la continuïtat” o “la impossibilitat” d’aplicar la sentència del 25%, fet que motiva a recórrer al TC. Els jutges recorden que la sentència del 25% es basa en un model de conjunció lingüística, mentre que la nova normativa aprovada pel Govern i el Parlament defineix un model basat en una "correlació entre ambdues llengües oficials": els dos models, diuen els magistrats, són "incompatibles", i per això abans de decidir si la sentència del 25% s'ha d'executar s'ha de saber si el nou marc legal s'ajusta o no a la Constitució.

La valoració del tribunal català s’ha rebut com una “primera victòria”, ha assegurat el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que ha “celebrat” que els jutges “admetin i constatin la impossibilitat d’aplicar percentatges a les llengües”. Malgrat que el TSJC proposa que sigui el TC qui prengui una decisió, Cambray no s’ha mostrat preocupat pel recorregut judicial i ha recordat que el nou marc legal està avalat pel Consell de Garanties Estatutàries , que no el veu inconstitucional. El conseller ha agraït la tasca del Govern amb el decret llei, la dels grups parlamentaris –ERC, Junts, el PSC i els comuns– amb la llei, la de les entitats i la pedagògica. Cambray ha defensat el “màxim consens polític, social i pedagògic per refermar el model d’escola catalana”. Segons el conseller, la situació actual “és el primer pas perquè a cap aula s’apliqui el 25%”.

El 31 de maig la Generalitat, emparant-se en el decret llei que acabava d’aprovar per blindar el català, va demanar que es declarés “la impossibilitat legal” d’executar la sentència del castellà a les aules i que s’ordenés als centres educatius afectats que acordessin els projectes lingüístics. Una petició a la qual es va oposar l’Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB), que amb Hablamos Español i un pare que vol més castellà formen part d’aquesta causa judicial. El TSJC ha exclòs del cas Òmnium Cultural, el sindicat de mestres USTEC, Plataforma per la Llengua, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), una AMPA i Convivencia Cívica Catalana. L’Advocacia de l’Estat va reconèixer que el nou marc legal havia “alterat” el vigent i ara el TSJC ha anunciat que atura “la inexecució i l’execució forçosa” de la sentència del 25% en castellà a les aules.

De fet, l'Asamblea ja ha criticat la nova providència del TSJC perquè "dilata" l'execució de la sentència del 25%. "Ens hagués agradat una altra notícia, perquè és una altra pedra al camí, i dol veure que algunes estratègies han aconseguit dilatar el procés", ha admès la presidenta d'AEB, Ana Losada, que ha demanat al govern de Pedro Sánchez que "actuï i posi fi a aquesta vulneració de drets" dels alumnes catalans. La via que planteja l'AEB és que el govern espanyol presenti un recurs d'inconstitucionalitat contra el decret llei o la llei del Parlament per facilitar que es compleixi la sentència. L'altra entitat personada a la causa, Hablamos Español, també ha lamentat la "inacció" de Sánchez i ha reclamat als partits que recorrin al TC la nova llei del català. "És evident que estem davant d'un ànim dilatori per part de la Generalitat", ha dit l'organització.

Ni proporcions ni percentatges

El TSJC descriu el decret llei del Govern com una norma que “regula l’ús de les llengües oficials a l’ensenyament, remetent la concreció als projectes lingüístics aprovats pels centres” en què no s’apliquen “paràmetres numèrics, proporcions o percentatges”. Pel que fa a la llei del Parlament, diu que “determina que el català és la llengua normalment utilitzada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu, i també la d’ús normal en l’acollida dels alumnes”, exposen els jutges, que afegeixen que “l’ús del castellà quedarà determinat pels centres educatius en els seus respectius projectes lingüístics”. Els magistrats constaten “la incompatibilitat” de la sentència del 25% amb “el nou marc jurídic”, i com que el percentatge de castellà es basa en la jurisprudència constitucional, “la primera qüestió que es planteja és l’ajust” a la Constitució del decret llei i la llei per protegir el català.

L’alt tribunal argumenta que si una norma aplicable al cas pot ser contrària a la Constitució, s’ha de portar al TC, i per això demana a les parts i a la Fiscalia que es pronunciïn abans de 10 dies. El TSJC detecta una “eventual inconstitucionalitat” en el decret llei i la llei per dos motius. D'una banda, per la sentència de l'any 2010 del TC sobre l'Estatut, que va definir que el castellà era llengua vehicular a l'escola amb el català, i, en canvi, a la llei aprovada pel Parlament hi diu que el català és la llengua vehicular i que el castellà és "curricular" . D'altra banda, perquè els jutges qüestionen que els usos lingüístics s'hagin regulat amb un decret llei, una eina prevista per a casos extraordinaris i urgents.

stats