Societat  /  Educació 31/05/2022

El Govern comunica al TSJC que el nou decret fa "impossible" complir la sentència del 25%

Cambray verificarà els projectes lingüístics dels centres amb un qüestionari de set preguntes als directors

5 min
El conseller d'Educació Josep Gonzàlez-Cambray, durant la roda de premsa.

BarcelonaJust el dia que acaba el termini per complir la sentència que obliga a fer un 25% de castellà a tots els centres de Catalunya, el Govern ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que declari la "impossibilitat legal" d'executar aquesta decisió. La Generalitat argumenta que ara, després del decret llei aprovat dilluns, hi ha un "nou marc legal" que impedeix establir percentatges per ensenyar les llengües a l'escola, cosa que és "incompatible" amb el 25% que van imposar els jutges.

Aquest escrit suposa un gir de guió. Fa dos mesos, el departament va aportar als magistrats els tràmits que havia engegat per fer complir la sentència, mentre que ara, en canvi, comunica pràcticament el contrari: que la sentència és impossible d'executar després que el mateix Govern hagi canviat el marc legal. Això no vol dir, però, que el Govern vulgui desobeir. En l'informe, els advocats de la Generalitat defensen que per "assegurar la major efectivitat" de la sentència del 25% cal que els centres públics i concertats "elaborin o revisin els projectes lingüístics per adaptar-se a aquest nou marc legal". De fet, el conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray ha declinat precisar si està desobeint els tribunals: "El que fem és legislar".

Precisament aquest dimarts el departament ha enviat als directors dels 5.000 centres instruccions a través d'un correu electrònic per informar-los sobre com han d'aplicar el decret aprovat dilluns. Aquest correu té un doble objectiu: tranquil·litzar els docents i intentar protegir-los jurídicament i alhora convèncer el TSJC que no està desobeint, sinó que el Govern –tot i fer-ho sense percentatges concrets– vol regular l'ús de les llengües. "Fem d'escut legal dels centres educatius", ha defensat Cambray.

La via per aconseguir aquest doble objectiu és a través d'un qüestionari de set preguntes a què els directors hauran de respondre abans del 30 de juny. Es tracta de preguntes "molt senzilles" sobre els projectes lingüístics que només es poden respondre amb un sí o amb un no.

  1. ¿És el català la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge?
  2. ¿És el català la llengua d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut?
  3. ¿Preveu un ús curricular i educatiu tant del català com del castellà?
  4. ¿Incorpora criteris exclusivament pedagògics i des d'un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular per determinar la presència i el tractament de les llengües oficials?
  5. ¿Té en compte la diagnosi de la realitat sociolingüística del centre?
  6. ¿Té en compte els resultats de les proves i avaluacions periòdiques, tant internes com externes, en les diferents etapes educatives?
  7. ¿Evita la utilització de percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües?

Si totes les respostes són afirmatives, significa que el projecte s'adequa a la nova norma aprovada pel Govern i, per tant, ja està verificat i validat. En canvi, si hi ha alguna resposta negativa, els centres hauran de modificar el seu projecte. Tindran tot el curs vinent per fer-ho.

Document: Les instruccions del Govern als centres per complir amb el decret lingüístic

El Govern calcula que pràcticament tots els centres respondran que sí a tot i, per tant, els projectes quedaran validats automàticament abans d'un mes. La clau, aquí, és que és el departament qui assumeix la validació d'aquests documents, és a dir, que és Cambray qui se'n fa responsable davant dels tribunals. Aquest és un dels compromisos del conseller, després que els directors es mostressin molt inquiets per les repercussions judicials a les quals es podrien enfrontar si el Govern no acata la sentència. Amb aquest qüestionari Educació creu que compleix la sentència, perquè està donant instruccions (així ho establia la interlocutòria), i alhora s'estalvia el tràngol d'ordenar fer una assignatura més en castellà, que és el que demanen els jutges.

Els directors consultats per l'ARA respiren més tranquils. "El problema del català a l'escola no és un problema educatiu, sinó que es va generar per obtenir uns rèdits polítics i, per tant, la solució ha de ser política i la responsabilitat és del conseller", apunta Joan Cumeras, director de l'Institut Santiago Sobrequés de Girona. "Ens convenia molt que el departament se'n fes responsable i no deixés en mans de cada centre l'aplicació de la sentència. Entenc que el nou decret ho fa", afirma. Des de la patronal de la concertada van fer pressió per donar cobertura jurídica als directors. Ara se senten una mica més protegits: "S'atribueix la responsabilitat de la legalitat dels projectes lingüístics al departament", defensa Meritxell Ruiz, secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC).

Toc d'atenció

Les instruccions també deixen clar que, un cop el projecte lingüístic estigui validat, és responsabilitat de tots els membres de la comunitat educativa fer que es compleixi. Malgrat que sigui de manera subtil, es tracta d'un toc d'atenció al personal educatiu perquè parlin en català al centre, després que el Govern hagi detectat un cert relaxament en l'ús de la llengua catalana. Cambray ha avisat que "un professor no pot triar la llengua amb la qual fa classe", sinó que ha de fer servir "la llengua que explicita el projecte educatiu de cada centre".

Caldrà veure si tot plegat és prou als ulls dels jutges, que sempre han sigut molt clars i han sentenciat que totes les escoles han de fer en castellà aquesta matèria i una altra de "troncal o anàloga". Cambray no ha volgut fer pronòstics: "No puc respondre què pensa un tribunal i menys un tribunal que el que ha fet fins ara ha sigut extralimitar-se", ha argumentat.

Un dels dubtes és què passarà a les 47 escoles on ja hi ha algunes classes en què s'aplica el 25% de manera escrupolosa, perquè així ho han aconseguit algunes famílies que ho han reclamat individualment al TSJC. El Govern explora personar-se en cadascun dels processos per al·legar que hi ha una nova normativa catalana (el decret llei aprovat dilluns) i una d'espanyola (la llei Celaá) que han canviat les regles del joc.

El conseller Josep Gonzàlez-Cambray i la portaveu Patrícia Plaja compareixent en roda de premsa.

A qui no han agradat ni el decret ni les instruccions és al PP i a Vox, que ja han anunciat que la seva intenció és portar-ho al Tribunal Constitucional (TC). De fet, una de les intencions del Govern era aprovar un decret amb rang de llei per poder traslladar el front jurídic del TSJC al TC, perquè sigui un altre tribunal qui es pronunciï en el debat i ho faci ja el curs que ve.

El líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, ha lamentat que a Catalunya no imperi el "bilingüisme cordial" que hi ha a Galícia. Ciutadans directament denunciarà el conseller Cambray davant la Fiscalia per "incompliment flagrant" de la sentència, com també ho farà l'Asamblea por una Escuela Bilingüe. Però no tot són males notícies per al Govern, que ha sabut que ja té garantits els vots dels comuns per aprovar el decret al Parlament. La nova llei del català a l'escola serà el següent pas un cop arribi el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, probablement a finals d'aquesta setmana.

stats