Societat  /  Educació 25/03/2022

Cambray presenta l'acord sobre el català per convèncer el TSJC que compleix la sentència del 25%

El conseller també inclou totes les accions que s'han fet fins ara, però no fixa cap percentatge i els experts dubten de l'efectivitat de l'estratègia

4 min
El conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, davant del TSJC, en una imatge d'arxiu

BarcelonaEl conseller d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, ha enviat un escrit al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per informar-lo de com té previst implementar la sentència que obliga la Generalitat a fer un 25% de classes en castellà a tots els centres educatius, atès que aquest divendres acaba el termini de dos mesos que donava la llei per executar-la. En el seu escrit, Cambray assenyala les mesures que s'han pres al llarg d'aquests mesos per convèncer el TSJC que s'està donant compliment a la sentència (que ja és ferma i no té marge per ser recorreguda). I, en primer lloc, Cambray aporta als jutges l'acord anunciat ahir pels grups d'ERC, PSC, Junts i En Comú Podem al Parlament per modificar la llei de política lingüística i "actualitzar la garantia d'assoliment de les competències lingüístiques d'acord amb el nou enfocament competencial del currículum i l'aplicació dels instruments de control, avaluació i millora del sistema educatiu".

Recurs TSJC Educació

Cambray també informa que en l'àmbit executiu el Govern ha iniciat els tràmits per fer un nou decret, tal com va anunciar el mateix conseller dimarts, i es concreta que aquesta nova normativa establirà que el català i el castellà "estaran valorats en els projectes lingüístics de centre per tal d'assolir-ne el ple domini". Finalment, el conseller recorda que també s'han fet passos en matèria sociolingüística, perquè s'ha encarregat al Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona una enquesta sobre la realitat idiomàtica als centres educatius, ja que les últimes dades del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu assenyalen una davallada progressiva en l’ús del català als centres, així com les del Síndic de Greuges, presentades aquesta setmana , que també indiquen que a la pràctica els centres catalans ja fan més d'un 25% en castellà.

En un comunicat, el departament d'Educació ha explicat que totes aquestes accions tenen com a objectiu "reforçar el model d'escola catalana i dotar de més seguretat jurídica els projectes lingüístics dels centres". "Amb totes les accions que estem desplegant aconseguirem més presència del català de la que tenim ara en els cursos que venen", va afirmar Cambray.

Ara bé, com que enlloc es parla del percentatge concret de castellà, tal com marca la sentència, hi ha dubtes sobre l'efecte real que tindrà aquest escrit i es plantegen alguns interrogants: quina interpretació en farà el TSJC?, ¿el canvi anunciat frenarà les famílies que, de manera individual, continuaran reclamant un 25% en castellà a les classes dels seus fills?, ¿què passarà quan les entitats contràries a la immersió demanin l'execució forçosa de la sentència? La plataforma Escola de Tots ja ha anunciat que dilluns "instarà a l'execució forçosa de la sentència" del TSJC perquè "cap modificació legislativa pot substituir el compliment efectiu de la sentència". Alhora, Ciutadans ja ha avisat que la modificació de la llei de política lingüística acordada pel PSC, ERC, els comuns i Junts no dona compliment a la sentència del TSJC i han advertit que portarà el cas als tribunals. El partit ja havia amenaçat que si no es complia la sentència es recorreria a la justícia, i ara fonts del grup consultades per l'ACN expliquen que estan estudiant si s'està incorrent només en prevaricació o també en desobediència.

Un moviment més polític que jurídic

El professor de dret administratiu de la Universitat de Girona, Josep Maria Aguirre, té dubtes sobre si l'estratègia del Govern servirà per frenar l'execució de la sentència. Aguirre recorda que la decisió del tribunal és "precisa" a l'hora de fixar un percentatge de presència del castellà a les aules. En canvi, apunta que el moviment del departament d'Educació és "més polític" i, tot i que té la virtut de "presentar al tribunal un context polític ampli" –amb la presència del partit que governa a l'Estat–, es basa en un canvi legislatiu que trigarà "anys" a desenvolupar-se, mentre que la discussió sobre l'execució de la sentència és "imminent".

Aguirre considera que el recurs del Govern hauria d'haver anat a l'arrel del problema i "atacar" el percentatge del 25% del català, o bé fixant directament un percentatge d'ús del castellà a les escoles i justificant-lo, o bé presentant una radiografia completa de la situació actual del català i el castellà a les escoles per demostrar que en molts territoris el castellà té fins i tot una presència superior al 25% a les aules.

En aquest sentit, recorda que el 25% és un percentatge "artificial" que van marcar els jutges "perquè cap dels legisladors l'establia" i assegura que la mare dels ous és la interpretació que va fer el Tribunal Constitucional de l'article 35 de l'Estatut en la sentència del 2010, quan va assegurar que aquest redactat només s'adequava a la carta magna "si s'interpretava el castellà com a llengua vehicular a Catalunya".

I ara què? Un cop tancat el termini que tenia la Generalitat per executar la sentència, qualsevol entitat que demostri un legítim interès pot recórrer al TSJC per demanar als magistrats que facin que es compleixi. La sala haurà d'escoltar els arguments dels sol·licitants i de la Generalitat, però Aguirre adverteix que "el marge de maniobra" de la Generalitat en aquest punt serà "molt menor" del que tenia fins ara, perquè durant aquests dos mesos l'execució era "voluntària", mentre que ara si el tribunal entengués que la sentència no es compleix, pot ordenar que es faci efectiva "de manera forçosa" i per la via "d'advertiments".

stats