Des de principis de setembre l’elf Galàdriel no només parla en èlfic, sinó també en català. A inicis de mes, Amazon Prime feia l'estrena mundial de la seva gran aposta per a la temporada, Els anells de poder, la sèrie d’El senyor dels anells, i la ficció arribava també amb versió doblada en català. La fita no és insignificant: es tracta d'una de les produccions més esperades dels últims anys i, a més, compta amb una important base de fans. Quin impacte pot tenir que una de les sèries que més expectatives han generat en els últims anys tingui versió en català?

Netflix ja ha incorporat al seu catàleg la seva primera pel·lícula original doblada en català. Es tracta d'El monstre marí, una producció d'animació destinada al públic infantil que es podrà veure en català, tal com avisava el web Desdelsofà.cat, que indexa tots els continguts de plataformes en català. Aquesta producció pròpia de Netflix explica la història del Jacob Holland, un caçador de monstres marins que ha de canviar de rumb quan una petita polissona, la Maisie, es cola al vaixell.

Primers resultats de l'acord entre la Generalitat de Catalunya i Netflix: la plataforma ja ofereix una dotzena de títols en català. Al març, el Govern i el servei de streaming van anunciar que aquest 2022 Netflix afegiria al seu catàleg una setantena de títols internacionals que estarien disponibles en català, així com també en gallec i euskera. L'acord va ser fruit de les converses que la plataforma va mantenir amb la Generalitat de Catalunya arran de la polèmica generada al voltant de la llei de l'audiovisual del govern espanyol i la marginació de les llengües cooficials de l'Estat.

En un país ciclotímic com el nostre, el fenomen d’Eufòria ha capgirat molts estats d’ànim. El talent show de TV3 no és només un èxit incontestable d’audiència; també és un símptoma de la capacitat del català com a vehicle de comunicació. I és també un indicador de quina és l’estratègia per reforçar l’ús de l’idioma i el seu valor afegit.

Amb un retard considerable i una negociació salpebrada de girs de guió, Espanya s’ha dotat d’una nova llei de l’audiovisual. Els debats sobre la norma s’han seguit amb especial interès a Catalunya, ja que l’articulat té derivades que afecten la presència de les llengües cooficials en els operadors globals i també aspectes com la independència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) o la capacitat normativa del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Aquestes són les principals claus, en format pregunta resposta.

Primer pas en favor del català per part de Netflix. La plataforma de streaming ha anunciat que es prepara per incorporar al seu catàleg des d'ara fins a finals d'any una setantena de títols internacionals que estaran disponibles en català, i també en gallec i euskera. El moviment de Netflix es produeix com a resposta a les converses que la plataforma ha mantingut amb la Generalitat de Catalunya durant els darrers mesos arran de la polèmica generada per la llei de l'audiovisual del govern espanyol i la marginació de les llengües cooficials de l'Estat.

Recentment hem conegut les pel·lícules nominades a la propera edició dels Premis Gaudí, uns guardons que l’Acadèmia del Cinema Català concedeix a les obres audiovisuals que, amb l’excepció del premi a la millor pel·lícula europea, són produccions catalanes o bé compten amb un equip format, en gran mesura, per professionals catalans. Fins aquí tot té bastant de sentit, perquè d’aquest organisme se n’espera, justament, que busqui fer país enaltint la cultura catalana. Tanmateix, hi ha un matís que em sembla important destacar, i que podríem concretar en la següent pregunta: què hem d’entendre per “cultura catalana” i de quina manera s’ha de reflectir aquesta percepció en uns premis com els Gaudí? 

Per respondre a aquesta pregunta, l'ARA va muntar una taula rodona a les cotxeres del Palau Robert, el dimecres 19 de gener, moderada pel ja per si conciliador Àlex Gutiérrez, cap de Mèdia, una secció sovint exòtica i remota com el país dels medes. Entre a dalt i a baix de la tarima, s’hi va reunir bona part del ferro passat, present i futur de la Corporació i de TV3. Per aquesta raó, molts dels participants (Natàlia Garriga, Núria Llorach, Judit Colell, Paco Escribano i servidor i picapedrer) van centrar-se en el futur de TV3. L’hàbit sí que fa el monjo. 

Fa molts anys que treballem i lluitem per poder viure plenament en català. Hem aconseguit fites inimaginables com a país, tot i tenir davant governs de l’Estat que ens han posat i ens seguiran posant bastons a les rodes, amb l’únic objectiu de fer de la nostra llengua una llengua minoritzada. A la dècada dels 80, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió va fer entrar el català a tots els menjadors de casa. Tothom tenia televisor i es va fer una feina excel·lent a l’hora de produir, triar i doblar al català continguts audiovisuals que enganxarien tots els públics a la pantalla sota una mateixa llengua. De retruc, el català esdevenia idioma de socialització, de joc, de carrer, d’aventura i de vida; un idioma, al cap i a la fi, d’imaginari compartit i útil. Aquest èxit de país, però, lluny d’actualitzar-se, s’ha anat dissolent amb el pas del temps. Malauradament, ja fa molts anys que l’audiovisual en català és el convidat de pedra d’un arraconament lingüístic que afecta sobretot joves i nouvinguts, incapaços de trobar prou oferta per tal de prendre-la com a referència d’ús lingüístic i inspiració creativa. Hem perdut pistonada, i la falta de referents que parlin català a la televisió, a les xarxes socials i als videojocs està fent accelerar la caiguda de l’ús del català. Les dades són demolidores: només un 3% de l’alumnat de 4t d’ESO consumeix sempre o sobretot continguts audiovisuals en català.

Amb la llei de l’audiovisual (LGCA), el PSOE ha reincidit en abonar la posició més neoliberal. La negociació forçada per ERC l’ha obligat a corregir alguns excessos. Però el problema de fons és en la mateixa concepció del sentit de la llei.

De la crisi entre Esquerra i Junts per aprovar els pressupostos amb els comuns ja en fa més de quinze dies, però els seus efectes encara estan per determinar. El vicepresident del Govern i més alt dirigent de JxCat dins l'executiu, Jordi Puigneró, ha alertat aquest diumenge en una entrevista a El Punt Avui que l'estabilitat de la legislatura està "en risc". Per què? Segons Puigneró, el "soci preferent" del mandat hauria de ser la CUP, però després del no dels anticapitalistes als pressupostos s'ha de veure com se sosté la legislatura. I, si amb socis com els comuns, és possible el compliment del pacte ERC-JxCat que parla, per exemple, de preparar un "embat democràtic" si la taula de diàleg no dona fruits.

La negociació de la llei audiovisual per protegir el català continua en marxa entre Esquerra i el PSOE. Les converses es van reobrir ara fa deu dies, quan la Moncloa va fer públic que la quota del 6% del catàleg de producció en català no incloïa les grans empreses amb seu fora de l'Estat, és a dir, ni Netflix ni HBO. Els republicans, que havien donat suport als pressupostos de l'Estat a canvi de la quota, van advertir que si el PSOE no rectificava podria posar en risc els comptes en la tramitació que queda al Senat i al Congrés, i ara mateix té presentades esmenes parcials com a eina de pressió. Ara bé, si en un principi semblava imprescindible per a Esquerra que la quota del 6% també afectés les plataformes internacionals, ara ja no ho és: la negociació està explorant camins alternatius.

Després que aquesta setmana Esquerra facilités la tramitació dels pressupostos de l'Estat, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha rebaixat el blindatge del català a la llei de l'audiovisual. Ha afirmat en una entrevista a Efe que s'adoptaran mesures de suport a les llengües cooficials a la norma, que s'ha d'aprovar abans d'acabar l'any, però no ha assegurat que això passi per la fixació d'una quota concreta com reclama Esquerra.