Si hi hagués un rànquing de províncies oblidades pel govern espanyol, la d'Alacant hi apareixeria ben amunt. Una bona mostra és el projecte de pressupostos de l'Estat (PGE) per al 2023, que l'ha situada com la menys finançada de l'Estat, malgrat que és la cinquena més poblada. Un greuge que se suma a uns altres oblits històrics i que ha generat una reacció d'indignació al sud del País Valencià.

Compromís ha arribat a un acord amb el PSOE i Unides Podem per votar a favor dels pressupostos generals de l'Estat. Ho farà, segons ha informat la coalició aquest dimecres, després de pactar unes esmenes que suposaran incrementar en 62,8 milions d'euros les inversions i transferències al País Valencià que inicialment eren de 1.269 milions.

Junts per Catalunya i la CUP presentaran esmena a la totalitat als pressupostos del 2023 del govern espanyol. El partit que lidera Míriam Nogueras a Madrid ha convertit aquest dijous en el seu principal argument el fet que els diners que es pressuposten cada any "no arriben a Catalunya". Per la seva banda, els anticapitalistes, segons el text al qual ha tingut accés l'ARA, demanaran retornar els comptes perquè el govern del PSOE i Unides Podem "no compleix, avala l'espionatge a l'independentisme i no assumeix l'amnistia i l'autodeterminació".

La presidenta de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), Cristina Herrero, ha assegurat aquest dimarts al Congrés que va dubtar si havia d'avalar el projecte de pressupostos generals de l'Estat del 2023. En aquest sentit, ha declarat que el text "neix ja viciat" i amb "deficiències".

Per afrontar un debat seriós al voltant de la despesa militar el primer que cal és transparència amb els números, perquè la realitat és que avui dia és molt difícil fer un càlcul real sobre la inversió pública en el sector de la defensa. Per què? Doncs perquè, com que es tracta d'una despesa ideològicament impopular, els successius governs espanyols s'han dedicat a camuflar sota altres epígrafs inversions relacionades amb el món militar. Per sort, centres especialitzats com el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs s'han acostumat a bussejar per les xifres que ofereixen els pressupostos per desemmascarar aquestes partides ocultes i fer més llum en la despesa militar real. I, aplicant aquest exercici al projecte de pressupostos que el govern espanyol va aprovar la setmana passada en el consell de ministres, resulta que la despesa és el doble del que s'havia anunciat: els 12.300 milions que va admetre la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, són en realitat 24.000 si s'hi sumen la resta de partides.

L'endemà de l'aprovació al consell de ministres del projecte de pressupostos, l'estrella de la sessió de control al Congrés no ha sigut el president espanyol, Pedro Sánchez, sinó la seva número dos, la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que ja fa temps que s'ha convertit en el seu millor escut per frenar els atacs de la dreta i, de tant en tant, llançar algun contraatac a la jugular. Això és just el que ha passat aquest matí en l'intercanvi entre el portaveu de Vox, Iván Espinosa de los Monteros, i Calviño. Per més que ho intenti, Espinosa de los Monteros no té la capacitat de Macarena Olona per exasperar els contrincants ni la seva mirada assassina que tant agradava als seus. Llegeix sense força ni convicció un text ple d'exageracions i desqualificacions ("el socialisme és una màquina de crear pobres") que, com ha passat avui, se li poden girar en contra. Això és el que ha passat quan Espinosa ha dit: "Des que vostès van arribar al govern no conec cap espanyol que hagi prosperat". Agafant-se a aquesta afirmació, Calviño ha recitat totes les mesures econòmiques del govern fins a posar dempeus la bancada socialista: "¿De veritat que no coneix cap jove que ara tingui un contracte indefinit gràcies a la reforma laboral? ¿Ningú que percebi el salari mínim? ¿Cap estudiant que tingui una beca? ¿Cap treballador que s'hagi beneficiat d'un ERTO? ¿Del transport públic gratuït? ¿Dels avals de l'ICO? ¿De l'ingrés mínim vital? ¿Però com pot ser que no conegui cap espanyol real?"

Un cop passats els efluvis de la cimera de l'OTAN, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha hagut de tornar a la crua realitat d'un govern assetjat per la inflació, per les discrepàncies internes i lluitant contra un adversari, el popular Alberto Núñez Feijóo, que és com un fantasma perquè s'exposa el mínim. Davant d'aquest escenari, Sánchez ha arribat a la conclusió que per sobreviure fins al final de la legislatura necessita, en un context de crisi econòmica profunda, aprovar uns nous pressupostos a la tardor. Fins a l'inici de la invasió russa d'Ucraïna a la Moncloa pensaven que, en el pitjor dels casos, podien prorrogar els comptes del 2022. Però ara, amb el risc real de recessió trucant a la porta i el PP jugant la carta de la gestió, els necessiten com si fos oxigen. I aquí és on entren en joc els 13 vots d'ERC. L'ordre que ha donat Sánchez al seu negociador en cap, el ministre Félix Bolaños, és que explori el camí amb els republicans. I de moment ha trobat aigua a la piscina.

El projecte de pressupostos del govern espanyol va passar el tràmit del Congrés i ara es debat al Senat. Aquesta setmana s’estan debatent les seccions en comissió i el divendres a les 12 hores del migdia acaba el termini per presentar vetos totals o parcials als comptes. Junts, per exemple, que ja va presentar una esmena a la totalitat al Congrés, també ha presentat el seu veto als pressupostos al Senat.

Durar. Aquest és el pla de Pedro Sánchez contra la dreta. El PSOE ignora de moment els cants de sirena d’alguns gurus com Iván Redondo o socis de coalició com Pablo Iglesias i aposta, amb els segons pressupostos consecutius sota el braç, per esgotar la legislatura. "A Pablo Casado se li faran molt llargs els dos anys que queden, no aguantarà", afirmen des de la Moncloa. "El PP no podrà mantenir la tensió com si hi haguessin d’haver eleccions demà", afirmen des del grup parlamentari del PSOE al Congrés. El pla, doncs, no passa per avançar el calendari electoral sinó per estirar-lo al màxim amb la idea que Casado s’acabarà asfixiant, assetjat pels casos de corrupció i la contestació interna d’Isabel Díaz Ayuso.

La sorpresa ha saltat aquest migdia a la comissió de pressupostos del Congrés quan ha sortit aprovada una esmena de Junts que reclama la creació d'un fons covid per a tot l'Estat de 9.362 milions, dels quals 1.600 s'han de destinar a Catalunya. La portaveu de Junts, Miríam Nogueras, ha explicat a l'ARA que només tenia lligats els suports d'ERC i EH Bildu, però que després ha vist com tothom hi votava a favor excepte els grups del govern, PSOE i Unides Podem, i el PNB. El ministeri d'Hisenda, però, ha confirmat a l'ARA que vetarà la iniciativa per "insuficiència de crèdit" i un defecte de forma.

Aquest article corre el risc de no ser gaire llegit perquè, diguem-ho clar, tot el que envolta el debat dels pressupostos acostuma malauradament a interessar més aviat poc. La llei més important de l’any per a qualsevol govern no és, ni de bon tros, la que suscita un debat més intens ni un intercanvi d’opinions més a fons, tampoc quan el que hi ha en joc és establir les bases de la recuperació econòmica després d’una pandèmia devastadora per a molts sectors. Sovint, de fet, el protagonisme se l’enduen no els números sinó els debats paral·lels associats a la negociació. Aquest any, per exemple, ha passat a Madrid amb la llei de l’audiovisual.

Malgrat que els pressupostos catalans estan a punt de sortir del forn –el Govern vol aprovar el projecte de llei dimarts que ve–, els protagonistes de la sessió de control al president, Pere Aragonès, d’aquest dimecres al Parlament han estat els comptes de l’Estat i la quota de català a la llei de l’audiovisual. La CUP ha sigut la primera a disparar contra el cap de l'executiu per l'acord que el seu grup, Esquerra, ha assolit amb el PSOE al Congrés de Diputats per superar el primer tràmit dels comptes espanyols, les esmenes a la totalitat dels quals es debaten aquest dimecres i dijous a Madrid. "És un joc de promeses i enganys que acaba sent una burla", ha lamentat la cap de files de la CUP al Parlament, Dolors Sabater. "És una presa de pèl", ha sentenciat. Sabater li ha preguntat "de què serveix" negociar amb el govern espanyol si després no compleix els seus compromisos, i ha enumerat les qüestions pendents del pacte ERC-PSOE dels pressupostos del 2020: ha afirmat que l'execució de les inversions és només del 13% en el primer semestre, que no hi ha gestió de l'ingrés mínim vital ni cogestió dels fons europeus.

El PSOE ha intensificat els contactes amb ERC i la resta de grups parlamentaris per evitar que alguns dels seus possibles socis, com ara els republicans, presentin una esmena a la totalitat als pressupostos. El portaveu socialista al Congrés, Héctor Gómez, s'ha mostrat "optimista" i "confiat" respecte a l'evolució de les converses amb els republicans i ha demanat "discreció". Tot i que també ha demanat "desvincular determinades iniciatives legislatives" de la tramitació pressupostària, Gómez ha admès que, a més de la llei audiovisual, el govern també està treballant en àmbits com la llei mordassa que ajudarien a desbloquejar suports. De moment, Junts i la CUP ja han presentat la seva esmena a la totalitat i pressionen Esquerra, que ha convocat la seva executiva per aquest divendres a les 11 per prendre una decisió.

38 hores des d’aquesta mitjanit. Aquest és el marge amb què compta el govern espanyol per evitar que la tramitació dels pressupostos del 2022 quedi penjant d’un fil. Divendres a les 14 hores acaba el termini perquè els grups al Congrés presentin, si així ho consideren, una esmena a la totalitat als comptes, i ara per ara els principals socis amb què compta Pedro Sánchez no descarten aquesta opció. Les pròximes hores seran claus i tots els focus estaran posats en els moviments dels partits nacionalistes i independentistes i, especialment, en la decisió d’ERC, que compta amb 13 vots clau perquè els números espanyols tirin endavant. Les exigències que tant els republicans com JxCat van plantejar al PSOE i Unides Podem no s’han vist per ara satisfetes i, a priori, no tenen incentius per aixecar el veto pressupostari. Amb o sense esmena a la totalitat, que encara es podria retirar abans de la votació al ple la setmana que ve, el que queda clar és que el primer examen als comptes s’aboca a una negociació al límit.

Setmana decisiva per als pressupostos de l'Estat. Quan falten quatre dies per decidir si presenta una esmena a la totalitat, ERC ha anunciat aquest dilluns l'obertura de la negociació amb la Moncloa i manté que, ara per ara, no descarta rebutjar-los. La setmana passada ja hi va haver una reunió i contactes informals entre el govern espanyol i els republicans, els quals van fixar les condicions "imprescindibles" per donar llum verda a la tramitació dels comptes de Pedro Sánchez. Segons ha explicat en roda de premsa la portaveu del partit, Marta Vilalta, cal que d'aquí a divendres hi hagi un compromís per complir els acords assumits per als pressupostos del 2021 i que es garanteixi el blindatge del català a la llei de l'audiovisual, una condició fixada ja divendres pel president Pere Aragonès.

El consell de ministres de l’11 d’octubre va donar joc per omplir 44 pàgines d’informació. Entre aquest feix de papers, una referència que va passar molt desapercebuda però que podria ser clau perquè l’Estat torni a tenir pressupostos l’any vinent: el govern espanyol va presentar un reial decret perquè la Generalitat passi a formar part del Consorci de la Zona Franca de Barcelona amb dos representants. Pot no semblar gran cosa, però és una de les condicions que ERC va pactar amb el PSOE en l’acord dels comptes estatals de l’any passat. I els republicans, que tornen a ser decisius per aprovar els comptes, volen analitzar el grau de compliment del pacte de fa un any abans de firmar cap altre document. L’executiu del PSOE i Podem ha complert diversos dels compromisos, però per ara guanyen encara els incompliments. “Tots [els punts de l’acord] són importants. I ho saben. Per això el consell de ministres va aprovar el reial decret”, apunten des d’ERC. Als republicans, aquella pàgina de les 44 totals no els va passar per alt, però no en tenen prou.

ERC té exactament una setmana per decidir si presenta o no una esmena a la totalitat als pressupostos de l'Estat i les posicions amb el PSOE continuen ara com ara molt allunyades, segons remarquen els republicans. Les condicions que posen damunt la taula –almenys públicament– per donar llum verda als comptes són diverses i sovint poc concretes, com és el cas dels avenços en la taula de diàleg o les garanties d'execució de les inversions previstes a Catalunya. N'hi ha d'altres, per contra, que són més clares. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, n'ha reivindicat aquest divendres una: reflectir la "protecció" del català a la nova llei de l'audiovisual espanyola, una demanda que no garanteix ara per ara l'esborrany amb què treballa la Moncloa. Malgrat deixar clar que no són qüestions "directament vinculades", el president ha demanat un "acord favorable" en aquest sentit per poder "encarar" el debat dels comptes: "És important que aquesta qüestió es desbloquegi abans de la tramitació dels pressupostos".

El 40è congrés del PSOE ha sigut una bassa d’oli, una gran escenificació de la pau interna i del lideratge absolut que exerceix Pedro Sánchez sobre una formació que els últims anys havia patit fortes crisis internes. La imatge que escenifica la unitat del partit és l’abraçada de dissabte de Sánchez amb l’expresident Felipe González, que havia sigut molt crític amb ell. Sánchez, doncs, ja té tot el partit alineat darrere seu per portar a terme les seves polítiques.