Nou cop de la justícia al català a les aules. Aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat executar provisionalment la sentència que va emetre el setembre passat en què anul·lava una desena d'articles del decret per blindar el català a les aules. Una norma que va aprovar el govern de Pere Aragonès el 2024 i que només un mes després la van suspendre els tribunals, motiu pel qual encara no s'havia arribat a aplicar mai. De fet, fonts del departament d'Educació han assegurat que la resolució d'aquest dilluns no suposarà cap canvi al dia a dia de les aules catalanes.

Aquest dimarts es van fer públics els resultats de les proves orals de català que Educació aplica a totes les escoles i instituts del país. Unes conclusions que mostren com, segons els criteris de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació, el 40% dels alumnes té un nivell notable. Les dades també evidencien com hi ha molts més suspesos en català que en castellà (malgrat no arribar al 5%) i com la proporció d'excel·lents entre els alumnes de 6è de primària i 4t d'ESO és més alta en les proves de castellà que en les de català.

Els alumnes catalans parlen millor en castellà que en català. Tot i ser una situació que fa temps que es nota a les aules i al carrer, les dades tornen a evidenciar-ho. A les darreres proves de llengua oral que s'han fet en escoles i instituts de Catalunya hi ha hagut el triple de suspesos de llengua catalana que de castellana. Així ho demostren els resultats que ha fet públics aquest dimarts la consellera d'Educació, Esther Niubó. Unes proves fetes el curs passat als alumnes de 6è de primària i de 4t d'ESO que també mostren que tant en català com en castellà hi ha al voltant d'un 40% d'alumnes amb un nivell notable i entre un 20% i un 30% que assoleixen l'excel·lent.

La setmana passada el català marcava la diada de l'Onze de Setembre no només perquè s'ha convertit en un reclam de consens de la majoria de forces del Parlament, sinó també perquè el dia abans el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lava el decret de règim lingüístic que el govern de Pere Aragonès va aprovar per evitar que s'apliqués el 25% de castellà a les escoles. Una resolució que el Govern ja ha anunciat que recorrerà i que va posar en peu de guerra partits i entitats pro llengua. Ara bé, la qüestió no sortirà dels llimbs en què es troba en un termini curt de temps, ja que tot aquest debat està pendent, en realitat, del que digui el Tribunal Constitucional (TC) sobre les dues normes (una llei i un decret llei) que es van tirar endavant el 2022 per intentar protegir el model d'immersió lingüística i de les quals es derivava el decret tombat pel TSJC.

En la legislatura passada, encara amb el govern de Pere Aragonès, es van aprovar dues mesures per frenar el 25% de castellà que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) imposava a tot el sistema educatiu: un decret llei que rebutjava l'aplicació dels percentatges en l'educació aprovat per part de la majoria independentista al Parlament; i una llei, que també va avalar el PSC, en què se situava el català com a llengua vehicular a l'ensenyament, però no es parlava explícitament de vetar percentatges, sinó que deia que l'ús de llengües oficials s'havia d'adaptar a la realitat sociolingüística de cada centre educatiu. Totes dues normes, aprovades el 2022, van servir per frenar in extremis l'aplicació del 25% en tot el conjunt del sistema educatiu –en centres concrets ja s'aplica–, però són analitzades per part del Tribunal Constitucional i, segons diverses fonts jurídiques consultades per l'ARA, el veredicte de l'alt tribunal podria ser un nou revés pel català.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat que 12 escoles catalanes continuïn impartint en castellà el 25% de les hores lectives. La Generalitat ha tornat a topar amb la negativa dels magistrats després d'haver presentat diversos recursos per retirar aquesta mesura als centres on s'aplica arran de la iniciativa judicial de les famílies d'alumnes, normalment representades per associacions com l'Asamblea por una Escuela Bilingüe (AEB) i Hablamos Español.

El sindicat USTEC·STEs (IAC) ha denunciat aquest dimarts que més de 4.500 professionals del sector de l'educació s'han quedat sense plaça per estudiar el C2 de català; un examen que, tal com va aprovar el Govern el mes de maig passat, cal superar per poder accedir a la docència a partir del curs que ve. El sindicat critica la "dràstica reducció" de places per als cursos que permeten treure's aquest nivell de català que han passat de 3.000 l'any passat a la meitat (1.500) i totes, diuen, en modalitat virtual.

Cop dur d'Estrasburg a Espanya per com tracta el català. Un informe del comitè d'experts sobre la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa publicat aquest dimarts mostra una "profunda preocupació" per la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que imposa un mínim del 25% de castellà a les aules de Catalunya. Critica també la manca d'ús de la llengua catalana en alguns àmbits de l'administració pública, com la justícia o la sanitat. En aquest sentit, l'organisme internacional considera que l'Estat està incomplint diferents parts dels tractats europeus i l'insta a "prendre totes les mesures possibles" per posar-hi remei, si bé contraposa que "en general té un bon sistema de protecció i impuls de llengües minoritàries".

La disputa judicial sobre el català a l’escola ha deixat un degoteig constant de resolucions des del 17 de desembre del 2020, el dia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va publicar la sentència en què ordenava que totes les escoles catalanes impartissin almenys un 25% d’hores lectives en castellà. Gairebé quatre anys després, les escoles de Catalunya afronten un altre inici de curs amb l'ensenyament de la llengua encara als tribunals.

Els intents de convertir l'escola en camp de batalla de la llengua fa anys que duren. Entitats minoritàries, amb el suport del nacionalisme espanyol de la dreta i l'extrema dreta, han aconseguit judicialitzar i enverinar el debat. Han sembrat la llavor de l'enfrontament. Cal dir, però, que a la pràctica han tingut un seguiment social exigu. Perquè la realitat és la que és i, per moltes distorsions mediàtiques que es difonguin, la llengua socialment feble, especialment entre els joves, és el català. Per tant, és la que necessita un impuls especial, una discriminació positiva que va donar peu als inicis de l'autogovern al pacte per la immersió lingüística basat en la idea de fer-la llengua vehicular prioritària de l'ensenyament, necessitat que no només es manté, sinó que fins i tot avui és més imperativa que fa quaranta anys.

La batalla judicial per l'escola en català continua. El Govern ha interposat ara un recurs contra la suspensió cautelar del decret de règim lingüístic, l'eina que ha de blindar el català com a llengua "normalment emprada com a vehicular" a l'escola. El Govern està "plenament convençut de la legalitat del decret" i assegura que "la norma no suposa un dany real i efectiu a l'alumnat", de manera que no hi ha raó legal per interposar mesures cautelars a una llei de caràcter general.

Nou revés a l'escola en català. La justícia ha suspès cautelarment una de les normes que ha de blindar el català com a llengua principal a les aules: el decret de règim lingüístic del sistema educatiu. Dos mesos després d'aprovar-lo, el departament d'Educació ha rebut aquest divendres l'acord del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de congelar la vigència del text, tal com va demanar en un recurs l'Asamblea por una Escuela Bilingüe. Aquesta entitat capitaneja els atacs al model d'escola catalana mitjançant denúncies per reclamar que es faci un 25% de castellà a les aules, i la seva presidenta, Ana Losada, ja ha celebrat la decisió, adduint que la norma del Govern en funcions "vulnera drets fonamentals" en "excloure" el castellà de les aules.

El Govern ha aprovat aquest dimarts el decret del règim lingüístic del sistema educatiu, la norma que ha de servir per blindar el català a l'escola. L'estiu passat, davant els atacs al model d'escola catalana i el degoteig de denúncies per reclamar un 25% de castellà a les aules, l'executiu va posar fil a l'agulla per fer realitat aquesta normativa, que forma part de la llei d'educació de Catalunya i que estava pendent de desenvolupar des del 2009. Ara aquesta protecció extra ha estat aprovada i, entre altres coses, fixa que els plans lingüístics d'escoles i instituts no es poden canviar a mig curs –com exigien algunes de les sentències per a casos individuals de famílies que demanaven que els fills estudiessin en castellà– i que l'únic responsable legal dels projectes serà el departament d'Educació i no les direccions dels centres. A més, quan parla del castellà, la nova norma deixa clar que "no poden aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l'ensenyament de les llengües".

Balls, receptes, bromes... i, sobretot, reptes. Molts d’insòlits i també alguns d’absurds que busquen l’atenció i el reconeixement dels seguidors i que ocupen gran part del dia dels adolescents catalans que, de mitjana, passen entre set i vuit hores al dia davant d'una pantalla. Ara, un institut lleidatà ha volgut aprofitar el creixent interès dels seus alumnes per les xarxes socials per fer front a un problema generalitzat: el poc ús del català entre els més joves.

Només parla català habitualment un de cada quatre joves. Dels que parlen català a casa, quasi un 30% no ho fan fora de casa. I, en canvi, dels que parlen castellà a casa només hi ha un 17% que de tant en tant parlin català fora. Bilingüisme desigual, se’n diu. Els sociolingüistes que ens ho acaben de comunicar, concretament l’Avel·lí Flors Mas i la Marina Massagué, expliquen que “els catalanoparlants es troben freqüentment en contextos en què són minoria i en què els parlants d’altres llengües tenen una competència més limitada en català de la que ells tenen en castellà i, com que en general es percep que mantenir el català és una posició marcada, es tendeixen a passar a la llengua que estalviarà certs conflictes.” Res que no sàpiga qualsevol catalanoparlant que hagi canviat de llengua una sola vegada a la seva vida davant un castellanoparlant per no semblar-li poc considerat o per no caure-li malament. Això provoca, diuen els lingüistes, que molts dels joves que a casa parlen català acabin identificant-se més amb el castellà perquè en fan un ús lúdic i col·loquial amb els amics, fins al punt que avui només 4 de cada 10 joves diuen que fan servir el català tant com el castellà, mentre que el 2007 eren 6 de cada 10.

L'informe preliminar de la missió d'eurodiputats que van viatjar fins a Catalunya per analitzar la immersió lingüística ja parlava "d'assetjament i intimidació" contra els alumnes castellanoparlants, els quals "veuen vulnerats els seus drets fonamentals". I aquest dimarts l'estudi aprovat definitivament en el Comitè de Peticions del Parlament Europeu encara ha endurit més el to contra l'ús del català i, per exemple, assegura que "preocupa" el fet que el model educatiu de casa nostra "provoqui disfuncions serioses als alumnes amb necessitats especials que tenen com a llengua materna el castellà".

Punt final al serial sobre les proves orals de català a les escoles i els instituts. Aquest dijous s'ha publicat una resolució al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) que confirma que, finalment, tots els centres educatius tant públics com privats faran les proves que es van implantar per primera vegada el curs passat. Ara bé, aquest "tots els centres faran les proves" té certs matisos i arriba després d'un mes i mig d'anades i vingudes entre el govern, Junts i entitats en defensa per la llengua.

El serial entre Junts i Esquerra per les proves orals de català a les escoles i instituts continua. Després de les anades i vingudes de les últimes setmanes, aquest dijous la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha celebrat que el Govern els ha traslladat "un nou plantejament que podria ser un punt de partida per desencallar la situació perquè donaria compliment a la demanda de Junts de fer les proves a tots els centres”. Tot i això, fonts del departament d'Educació consultades per l'ARA han evitat confirmar aquest retorn de les proves i han insistit a remetre's a la intervenció que la consellera d'Educació Anna Simó va fer dimecres al Parlament de Catalunya.

El Comitè de Peticions de l'Eurocambra, presidit per la popular Dolors Montserrat, havia de debatre aquest dimecres l'informe sobre la visita a Catalunya d'eurodiputats de la dreta i l'extrema dreta per avaluar la immersió lingüística de l'escola catalana. Tanmateix, el ple s'ha enfangat i s'ha centrat a discutir qüestions procedimentals perquè els resultats provisionals de la missió no estaven en totes les llengües oficials de la Unió Europea –només en anglès– i perquè Montserrat no el va enviar 24 hores abans a la resta de representants, tal com estipula el reglament. El resultat: la discussió sobre el sistema educatiu català s'ha fet a correcuita i, de fet, els eurodiputats l'han despatxat en poc menys de mitja hora.

La missió d'eurodiputats, orquestrada per PP i Ciutadans, que va visitar Catalunya al desembre per analitzar el model d'immersió lingüística assegura que els ciutadans que demanen més castellà a les aules catalanes han d'afrontar "intimidacions" i són víctimes d'un "discurs d'odi". En un document que es debatrà aquest dimecres al matí a la comissió de peticions de l'Eurocambra, que ha avançat l'ACN i al qual ha tingut accés l'ARA, els diputats també demanen un tracte "equivalent" entre el català i el castellà, i remarquen que el dret a rebre educació en castellà està reconegut per la Constitució.