El TSJC suspèn cautelarment el decret que protegeix el català a les aules

Educació recorrerà la mesura demanada per Escuela Bilingüe i assegura que la normativa és "impecable"

4 min
Què ha de tenir (i què no) 
 Una escola innovadora

BarcelonaNou revés a l'escola en català. La justícia ha suspès cautelarment una de les normes que ha de blindar el català com a llengua principal a les aules: el decret de règim lingüístic del sistema educatiu. Dos mesos després d'aprovar-lo, el departament d'Educació ha rebut aquest divendres l'acord del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de congelar la vigència del text, tal com va demanar en un recurs l'Asamblea por una Escuela Bilingüe. Aquesta entitat capitaneja els atacs al model d'escola catalana mitjançant denúncies per reclamar que es faci un 25% de castellà a les aules, i la seva presidenta, Ana Losada, ja ha celebrat la decisió, adduint que la norma del Govern en funcions "vulnera drets fonamentals" en "excloure" el castellà de les aules.

La consellera d'Educació, Anna Simó, ha comparegut d'urgència des de Sant Andreu de la Barca poc després de rebre la notificació judicial per confirmar que el departament interposarà recurs de reposició abans del 15 de juliol contra la suspensió cautelar acordada per la sala del contenciós 5 de Barcelona. "Aquest decret és impecable jurídicament. És per això que des de la crítica més absoluta, [veiem] que hi ha jutges que escolten més una associació que un consens social i polític i denunciarem aquesta interlocutòria per la via judicial", ha afirmat.

El decret de règim lingüístic prohibeix que els plans lingüístics d'escoles i instituts es puguin canviar a mig curs –com exigien algunes de les sentències per a casos individuals de famílies que demanaven que els fills estudiessin en castellà– i fixa que l'únic responsable legal dels projectes serà el departament i no les direccions dels centres. A més, quan parla del castellà, la norma deixa clar que "no poden aplicar-se percentatges, proporcions o paràmetres numèrics en l'ensenyament de les llengües".

En aquest sentit, Simó ha lamentat que la mesura cautelar tindrà una afectació “evident” en els centres que el curs vinent havien d’adaptar els seus projectes lingüístics de centre a la nova normativa. Aquests plans havien d'incloure elements com els indicadors d'avaluació de les llengües, el procés d'ensenyament o la formació del professorat en competència lingüística, que s'han d'incorporar amb orientacions i supervisió del departament. Tot plegat, amb l'ordre del TSJC i fins que no es resolgui el recurs del departament (cal tenir en compte que l'agost és inhàbil), l'aplicació del text català queda en suspens i és probable que molts centres iniciïn el curs sense pla lingüístic. Amb tot, Simó ha dit que la conselleria confia “plenament” en la manera com s’ha redactat el decret i que es pugui implementar “per garantir la igualtat d’oportunitats que representa”.

Pendents del Constitucional

El decret que el Govern va aprovar ara fa un mes es basa en la normativa que va aprovar el 2022 després de la sentència del 25% i que va fer inaplicable aquest percentatge d'ensenyament en castellà i va desencallar la llei d'educació del 2009. Els jutges del TSJC recorden que ells mateixos van enviar el nou marc legal al Tribunal Constitucional (TC), que ha admès a tràmit la qüestió d'inconstitucionalitat per valorar si la norma infringeix la carta magna. També recorden que el TC ja s'ha pronunciat per altres casos i ha establert jurisprudència sobre la necessitat de garantir "un mínim d'ensenyança en castellà". Losada diu que el decret fa que l'escola sigui "monolingüe en català" i vol "impedir que les famílies acudeixin als tribunals per demanar un augment de la presència de l'espanyol" als centres.

Simó ha criticat que els magistrats de la sala, presidida pel jutge José Luis Aguado Baños, estan "altament polititzats" i ha denunciat que "tot i no tenir funcions legislatives ni executives" volen ser ells els que "organitzen el règim lingüístic del sistema educatiu". "No entenem com es dona pàbul als arguments d'una associació que no atén motius lingüístics o pedagògics, sinó polítics, per crear un context fal·laç de minorització del castellà al país", ha afirmat. I ha afegit que a la interlocutòria es fan apreciacions que van “molt més enllà de les esperables en un tribunal”. “Hem reclamat sempre que en la separació de poders cadascú ha de poder fer la tasca que té encomanda i la que es vol arrogar el TSJC pertoca al Parlament de Catalunya i al Govern”, ha reblat.

La consellera també ha subratllat que el Constitucional té pendent resoldre una sol·licitud del TSJC sobre la normativa de 2022, que ha estat sota la lupa a través de recursos individuals de familiars d'alumnes. "El TC haurà de decidir si dona la raó a jutges que s'extralimiten o al consens social, assumit per les forces polítiques i la Generalitat", ha conclòs Simó. En gairebé una desena de sentències, el tribunal ha considerat que la regulació és "lesiva" per als drets individuals dels alumnes perquè deixa en mans de cada centre educatiu el projecte lingüístic, "per configurar un sistema d'ensenyament sense presència adequada de la llengua castellana", segons els magistrats.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha avisat que l’entitat no es quedarà de “braços plegats” davant la suspensió cautelar del decret i, en un missatge a X, ha dit que el posicionament del TSJC “torna a evidenciar” que “no fa de tribunal, sinó d’activista de part en contra del català”. De fet, considera la decisió una “aberració democràtica que constata que a l’Estat els jutges pretenen fer de mestres”.

Tot i desgranar aquests antecedents, la resolució d'aquest divendres només decideix suspendre temporalment l'aplicació del decret del Govern. Serà més endavant, quan dicti sentència, que el tribunal es posicionarà sobre el contingut de la norma.

stats