El TSJC envia el cas del 25% al Tribunal Constitucional

BarcelonaEl català a l'escola torna a la casella de sortida. Precisament l'endemà que el Govern i l'Estat acordessin protegir el català i reformes contra la judicialització de la política en la taula de diàleg, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha plantejat al Tribunal Constitucional una qüestió d'inconstitucionalitat perquè avaluï si s'ajusten a la carta magna tant el decret llei aprovat pel Govern –el que prohibeix explícitament decidir per percentatges l'ús de les llengües a l'escola– com la llei aprovada al Parlament –diu que el català és la llengua vehicular i el castellà és curricular–. Els jutges del TSJC consideren que els dos textos no són constitucionals: creuen que el nou marc jurídic creat per respondre a la sentència del 25% infringeix diversos articles de la Constitució i de l'Estatut d'Autonomia, perquè "exclou" el castellà com a vehicular, introdueix un model que "trenca" amb la paritat de les llengües oficials, xoca amb la interpretació que el mateix TC va fer sobre el català en la sentència de l'Estatut i afecta drets fonamentals.

Que la llei acabés al TC era precisament el que buscava el Govern, perquè també és una manera de guanyar temps i no aplicar immediatament la sentència del TSJC que obliga a fer un 25% de les hores de castellà. De fet, en la interlocutòria d'aquest dijous, els jutges retreuen al Govern i al Parlament la seva voluntat de "bloquejar" l'aplicació de la sentència del 25%. Quan el Govern i el Parlament van aprovar les noves normatives per fer front a la decisió judicial, el TSJC va suspendre l'execució forçosa de la sentència, perquè era impossible fer-la complir (els jutges deien que calia fer un 25% de castellà i la nova normativa prohibia explícitament els percentatges) i ja va insinuar la possibilitat de presentar una qüestió d'inconstitucionalitat. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat s'han mostrat favorables a presentar l'escrit al Constitucional, com també ho ha fet la Generalitat, perquè així vol defensar la constitucionalitat dels textos davant del mateix TC (i, sobretot, guanyar temps). En canvi, l'Asamblea por una Escuela Bilingüe no vol que el TC dirimeixi sobre aquesta qüestió, sinó que reclama al TSJC que obligui la Generalitat a complir la sentència, mentre que l'associació Hablamos Español veu bé presentar la qüestió al TC si abans ho ha fet també el govern espanyol.

Segons els jutges del TSJC, el decret llei i la llei "no permeten reconstruir la posició del castellà en paral·lel a la del català sense incórrer en frau de llei". "Totes dues normes legals responen a un model lingüístic diferent del que va aplicar la sentència. Un model en què una llengua es configura com a preferent davant de l'altra, com l'única d'ús vehicular normal, cosa que desborda l'objectiu de normalització social del català, que és el que el model constitucional admet en el marc d'una paritat lingüística que les dues normes legals neguen", constata el TSJC.

El precedent del 2010

El català a l'escola torna, per tant, al TC, que fa 12 anys ja va opinar sobre aquesta qüestió. L'Estatut d'Autonomia aprovat el 2006 al Parlament refermava que el català s'ha "d'utilitzar normalment com a llengua vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament universitari i en el no universitari" i que, alhora, s'ha de garantir una "presència adequada" de les dues llengües als plans d'estudis. Però el ribot del Tribunal Constitucional del 2010 va decretar que aquest article de l'Estatut és legal sempre que s'interpreti que "no es priva el castellà de la condició de llengua vehicular i d'aprenentatge" a Catalunya. "El català ha de ser llengua vehicular, però no l'única que gaudeixi d'aquesta condició. El castellà no pot deixar de ser també llengua vehicular i d'aprenentatge", afirmava la sentència. Aquell text ho va canviar tot: la condició del català com a "vehicular" està en fals des de llavors.

Ara el TC valorarà si admet a tràmit la qüestió i, segons els experts, el més normal és que sí que ho faci. Llavors els jutges del TC debatran sobre la constitucionalitat o no de la reforma legal sobre el català, una fase que podria allargar-se uns mesos o fins i tot uns anys. Quan hi hagi un pronunciament, el TC pot anul·lar, validar o qüestionar el tema, però el que està clar és que la seva decisió ja no es podrà recórrer més. Ara comença, per tant, la partida final.