El relleu de Pau Juvillà com a diputat de la CUP es produirà els pròxims dies. Tot i que el Parlament ja el va deixar sense escó ara fa un mes en compliment de la resolució de la Junta Electoral Central (JEC), fet que va suposar un nou terratrèmol en l’independentisme, la seva substitució a l’hemicicle es precipita ara després de l’última decisió del Tribunal Suprem sobre el cas. L’alt tribunal ha desestimat les mesures cautelars que el Parlament li va demanar per mantenir l’acta del cupaire fins que es resolgués el recurs de la cambra contra l’ordre de la JEC.

El diputat de la CUP, Carles Riera, ha estat escollit aquest dimarts secretari tercer del Parlament en substitució de Pau Juvillà. Abans, ha conversat amb l'ARA i s'ha mostrat disposat a defensar sobirania de la cambra per mirar d'evitar que s'inhabilitin altres càrrecs com el seu company de files.

La presidenta del Parlament, Laura Borràs, ha donat finalment explicacions aquest dilluns a la junta de portaveus sobre la retirada de l'acta del diputat de la CUP Pau Juvillà, i, de manera excepcional i a petició expressa de la majoria dels grups parlamentaris de la cambra, ha acceptat que la sessió fos retransmesa en directe. Les explicacions no han anat gaire més enllà, però, de les que ja va donar dilluns passat a RAC1, i encara han quedat preguntes en l'aire, com ara si manté o no la confiança en la seva secretària general, Esther Andreu, després de tornar a responsabilitzar els funcionaris d'haver executat al marge de la mesa del Parlament la retirada de l'acta per ordre de la Junta Electoral Central (JEC). "Quan els funcionaris no fan les coses i no n'informen, se'n diu por. I això és el que va passar al Parlament aquesta setmana", ha explicat, tot afegint que la seva intenció no és "culpabilitzar-los".

Des d’un primer moment la majoria independentista de la mesa del Parlament es va comprometre a entomar de forma conjunta la situació del diputat de la CUP Pau Juvillà, a qui la Junta Electoral Central (JEC) –com en el cas del president Quim Torra el 2020– ha acabat retirant-li l’escó per la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya malgrat que no sigui ferma. D’entrada es va complir: totes les rodes de premsa van ser conjuntes amb Juvillà al capdavant i van intentar que la “repressió” no fos un objecte de controvèrsia entre les formacions independentistes. Ara bé, aquests dos principis es van esberlar tan bon punt va augmentar la pressió de la JEC –a partir del dia 27 de gener ja avisa de conseqüències per a la presidenta del Parlament, Laura Borràs– i s’han evidenciat encara més en els darrers dies, amb els retrets creuats entre els partits sobre com s’ha gestionat el cas, especialment els de Borràs cap a ERC i la CUP.

El cap de setmana del 29 i el 30 de gener, quan es van intensificar les negociacions per evitar la retirada de l’escó de Pau Juvillà, la direcció política de Junts per Catalunya va decidir “donar confiança” a la presidència del Parlament perquè gestionés la situació. A posteriori, però, només la portaveu del partit, Elsa Artadi, va tancar files dilluns amb Laura Borràs i va fer “autocrítica” per la manca d’unitat independentista. No hi ha hagut més declaracions dels membres amb més pes del partit. Diversos dirigents consultats per l’ARA admeten que la resolució del cas Juvillà no ha estat bona, que s’ha tornat a evidenciar la desunió independentista, que la presidència del Parlament en surt tocada i, de retruc, el discurs de Junts.

Que Pau Juvillà ja no té escó al Parlament és l'única veritat absoluta de la primera inhabilitació d'un diputat durant la present legislatura catalana. Malgrat els discursos, les promeses, les compareixences sense preguntes i les votacions al ple i a la Comissió de l'Estatut dels Diputats, l'independentisme no ha aconseguit mantenir l'escó davant la ingerència de la Junta Electoral Central (JEC), que ha imposat la seva potestat executiva passant per sobre del reglament de la cambra. La presidenta, Laura Borràs, va explicar dilluns passat a RAC1 que ella havia fet una proposta de desobediència col·lectiva que no havia estat acceptada per ERC i la CUP. No en va voler donar més detalls, malgrat les peticions públiques d'informació que li han fet arribar la resta de grups parlamentaris. L'ARA ha accedit a l'última proposta que la presidència del Parlament va fer arribar als grups independentistes i que no va acabar fructificant. Es tracta d'un text breu amb només dos punts genèrics que s'havia de validar a través d'una proposta de resolució admesa a tràmit per la mesa i aprovada per JxCat, ERC i la CUP al ple.

1. Política. La presidenta del Parlament tenia un pla de desobediència col·lectiva –“una proposta ambiciosa”– però no sabem quina, volia mantenir l’acta de Juvillà però no ho va fer. I ni tan sols sabem si quan encara defensava la desobediència ja sabia que Juvillà ja no era diputat. Evidentment, si no va fer el que volia fer és per culpa dels altres: ERC i la CUP, en aquest cas. Per tant, no es considera responsable de no haver fet el que volia fer. Més encara: es presenta com a víctima d’una trampa de la CUP per “sacrificar-la”. Conclusió: promet, no compleix i, evidentment, no en té cap responsabilitat: maldat dels veïns. Tot plegat sembla un embarbussament, però no: és política.

Durant el dia d’avui, la política catalana encara continuarà donant voltes a les explicacions que va donar ahir la presidenta del Parlament, Laura Borràs, consistents en dir que ella tenia un pla ambiciós per plantar cara a l’Estat i desobeir-lo en la inhabilitació de Juvillà o l’aplicació de la sentència del 25% en castellà a les escoles però que Esquerra i la CUP no la van seguir perquè no es van voler implicar en aquest pla de desobediència col·lectiva. Esquerra ja va contestar que no sabien quina era la proposta de Borràs i que esperava que “les paraules buides i les jugades mestres” quedessin enrere.

Pau Juvillà ha trencat el silenci després de perdre el seu escó al Parlament. I ho ha fet per desmentir que la CUP no apostés per la desobediència tal com havia apuntat la presidenta de la cambra, Laura Borràs. "La CUP va acceptar totes les propostes de desobediència al Parlament", ha subratllat en una entrevista a El matí de Catalunya Ràdio aquest dimarts. L'exsecretari tercer de la mesa ha respost d'aquesta manera a Borràs, que dilluns va assenyalar la seva formació i ERC per no acceptar la proposta de desobediència col·lectiva que ella diu que els va plantejar. "No hi havia una única proposta, n'hi havia moltes i la CUP les acceptava totes, però no es va aconseguir arribar a un acord", ha assegurat. Sobre la proposta concreta de Borràs, Juvillà s'ha limitat a dir que, si la va plantejar al president Pere Aragonès en un acte el 29 de gener a Manresa, la CUP no hi era. Tant ERC com la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, van negar aquest dilluns que Borràs els proposés una estratègia concreta per abordar aquest cas. Aquest mateix dimarts, la portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha insistit que la trobada entre Borràs i Aragonès va ser "informal" i que no hi va haver "proposta ferma" sobre el cas Juvillà.

No se sap des de quan la presidenta del Parlament sabia que l'administració de la cambra executaria la resolució de la Junta Electoral Central que retirava l'escó a Pau Juvillà ni tampoc per què, malgrat els compromisos que ha anat adquirint, no ha mantingut l'acta del cupaire fins a una sentència ferma. Però aquest dilluns ha quedat clar a qui considera responsables Laura Borràs del fracàs: lluny de fer autocrítica –ha descartat dimitir–, ha assenyalat ERC i la CUP, per una banda, i els funcionaris del Parlament, per l'altra. En una entrevista a RAC1, ha mantingut, malgrat tot el que ha passat, que ella estava disposada a arribar "fins al final" i que si Juvillà ha acabat sense escó és perquè no es va assumir la desobediència "col·lectiva" que ella proposava, que incloïa el Parlament i el Govern. "No és que no es pogués, és que no es va voler", ha sentenciat, i ha responsabilitzat també el seu predecessor, Roger Torrent, d'haver creat un precedent amb el president, Quim Torra, que a parer seu ara la "condiciona". També s'ha desmarcat de la seva secretària general, Esther Andreu, nomenada per la mesa a proposta seva: ha dit que no sabia que retiraria l'acta de Juvillà dijous després que el ple la ratifiqués amb efectes des del 28 de gener i que, en tot cas, no podia "coaccionar" els funcionaris de la cambra.

Amb dos anys de marge, Torrent i Borràs s’han trobat amb la mateixa situació: l’amenaça de la JEC per desposseir de l’escó un diputat. Han intentat defensar-lo, però el resultat ha sigut el mateix.

L'endemà que el Parlament constatés que el diputat de la CUP Pau Juvillà havia perdut l'escó, la jornada no ha sigut gaire més tranquil·la a la cambra. Aquest divendres, de les 9.30 a les 14 hores, s'han succeït les reunions d'òrgans com la mesa, la mesa ampliada i la junta de portaveus amb el cas del diputat de la CUP de nou com a tema del dia. L'atenció s'ha centrat en la pressió que els grups han exercit a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, perquè doni explicacions de tot l'afer. Consideren que hi ha massa interrogants per resoldre. I aquesta vegada la pressió ha sigut gairebé unànime, tant de la banda no independentista –PSC i comuns– com de la independentista –ERC i la CUP.

Òmnium i l'ANC han traslladat al president, Pere Aragonès, i la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, la necessitat que es refaci la unitat independentista. Després de la nova trencadissa entre partits d'aquest dijous al Parlament per la retirada de l'escó de Pau Juvillà, que va desembocar amb la negativa de la CUP a avalar el dictamen de la comissió de l'Estatut del Diputat –que no veu motius perquè Juvillà perdi l'escó–, les dues entitats han instat el cap de l'executiu a traçar un full de ruta unitari per assolir la independència. Aragonès i Vilagrà s'han trobat primer amb el president i la vicepresidenta d'Òmnium, Jordi Cuixart i Clàudia Pujol, que han declinat fer una valoració de la reunió argumentant que estaven en període electoral per escollir una nova junta.

El cas Juvillà ha tornat a posar a prova les costures del Parlament i la sintonia dels partits independentistes, dividits ja des de fa molt temps. Des que es va conèixer la sentència que inhabilitava el diputat de la CUP el cas ha fet nombrosos girs. La clau és que l'independentisme volia mantenir els drets intactes del diputat fins que no hi hagués una sentència ferma i no ha sigut així.

Pau Juvillà deixa de ser formalment diputat del Parlament de Catalunya. La secretària general de la cambra, Esther Andreu, ja ha ordenat als funcionaris que compleixin la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) a través d'un escrit al qual ha tingut accés l'ARA. "Sens perjudici de la posició processal defensada pel Parlament de Catalunya davant la sala tercera del Tribunal Suprem, per imperatiu legal i per evitar que s'imputi a la meva persona i a altres funcionaris de la cambra qualsevol tipus de responsabilitat disciplinària, comptable o penal, em veig obligada a donar a l'administració parlamentària les instruccions estrictament necessàries per no desatendre el que exigeixen els acords de la Junta Electoral Central esmentats". És l'últim paràgraf d'una comunicació signada per Andreu aquest mateix dijous i que ja ha estat entrada al registre de la cambra. Juvillà ja ha estat exclòs de la web del Parlament i, de fet, segons la informació de la mateixa cambra, se'l va donar de baixa el dia 28 de gener, tot i que l'ordre executiva és d'aquest dijous. Aquest divendres es tornarà a reunir la mesa.

El Parlament no desobeirà la resolució de la Junta Electoral Central de retirar-li l’escó al diputat Pau Juvillà. La presidenta Borràs no desobeirà. Ni Junts, ni Esquerra ni la CUP. 

En cas de condemna, el reglament del Parlament només preveu una situació per retirar l'escó a un diputat: que la sentència sigui ferma. Fins ara aquesta havia sigut la línia de defensa capitanejada per la presidenta del Parlament, Laura Borràs, amb el suport de les tres formacions independentistes. Però davant l'evidència que això no passarà en el cas de Pau Juvillà, com no va passar en el de l'expresident de la Generalitat Quim Torra, ERC, JxCat i la CUP han aprovat aquest dimecres un dictamen en què consideren que, almenys, s'hauria de poder esperar que el Tribunal Suprem resolgui les cautelars que tant el Parlament com Juvillà li han demanat per no executar la resolució de la Junta Electoral Central (JEC). En el text, amb un llarg preàmbul i només quatre punts a votació, els tres partits s'escuden en la protecció dels funcionaris per justificar que no es desobeirà en el cas Juvillà. El dictamen, aprovat en la comissió de l'Estatut del Diputat, ha rebut el vot favorable dels partits independentistes i els comuns, mentre que el PSC, Cs, el PP i Vox s'hi han oposat. Ara haurà de ser ratificat pel ple.