Podia haver sigut un èxit aclaparador, però només ho ha sigut a batzegades, amb problemes de ritme i de volum en un concert de només una hora de durada. Rosalía tornava a casa després d’un any en què el disc Motomami i els concerts de la gira han merescut tota mena d'elogis, i ho feia com a cap de cartell i tancant els escenaris principals del Primavera Sound, un festival on ha actuat amb cadascun dels tres àlbums que ha publicat. “Escolta, Barcelona, això d’avui és fortíssim”, ha dit després d’interpretar els tres primers temes: Saoko, Bizcochito i La fama. “Sempre venia al Primavera Sound, i recordo veure-hi la Grace Jones i somiar ser una artista que algun dia pogués ser cap de cartell. Gràcies, Barcelona, per complir el meu desig”, ha afegit Rosalía, que s’ha adreçat al públic en català tota l’estona, tret d’un moment que ho ha fet en anglès.

El Primavera Sound ha prioritzat l'expansió internacional, sobretot a l'Amèrica Llatina, per damunt del creixement insaciable a Barcelona. Aquesta és una de les conclusions que ha transmès la direcció del festival en la roda de premsa celebrada aquest dissabte a la tarda, just a l'inici de la jornada que es preveia com la més multitudinària del 2023 per la presència com a cap de cartell de Rosalía, programada a les dues de la matinada. A més a més, que aquest any no tingués permís per utilitzar el parc de la Pau i la platja del Fòrum, a Sant Adrià de Besòs, ha reforçat aquest propòsit. La idea és mantenir un aforament que no malmeti l'experiència del festival; és a dir, més a prop dels 65.000 espectadors diaris que de la mitjana de 80.000 del 2022. Segons les dades facilitades pel festival, les tres jornades de pagament d'aquesta edició al Fòrum ha aplegat 193.000 assistents, per sota del 220.500 i els 240.000 dels dos caps de setmana de l'edició doble de l'any passat, però per sobre dels 176.000 del 2019.

Molts grups amb trenta o quaranta anys d’història, aquest divendres al Primavera Sound. Per exemple, Depeche Mode, caps de cartell d’una segona jornada que també presentava al·licients menys veterans com el raper nord-americà Kendrick Lamar, tots dos programats als escenaris principals de la plataforma marina, eixamplada aquest any gràcies a una millor organització de l’espai, que també s'ha fet a la part central del Parc del Fòrum, cosa que ha facilitat els desplaçaments dels espectadors.

Riffs de guitarra, pop electrònic, supervivents del britpop, hardcore de vella escola, heavy metal de textures clàssiques i prou amplitud per moure’s. Són quatre pinzellades que descriuen la primera jornada d'una nova edició del Primavera Sound, la primera que tindrà també una rèplica a Madrid, la setmana que ve. Hi ha hagut poques cues, tret d'algunes a les fonts d'aigua, i cap tap en el trànsit entre escenaris, a diferència de la primera jornada de l’any passat, quan diverses circumstàncies van dur el festival al límit quan encara no era fosc.

Rosalía, Depeche Mode, Kendrick Lamar i Blur són els principals reclams artístics del Primavera Sound 2023, que se celebra al Parc del Fòrum i la plataforma marina de l'1 al 3 de juny. Abans, aquest dimecres, hi ha una jornada gratuïta amb mitja dotzena de concerts, entre els quals el de Pet Shop Boys. Tot seguit, 10 claus sobre un festival que l'any passat va aconseguir una mitjana d'assistència diària de prop de 80.000 espectadors.

El Primavera Sound invertirà 65 milions d'euros en la seva nova aposta per celebrar el festival a Barcelona i Madrid, per sobre dels 50 que aquest any ha costat la versió estesa en dos caps de setmana a la capital catalana. Seran dues edicions "mirall" en què el cartell serà el mateix "en un 98%", segons ha anunciat un dels directors, Alfonso Lanza, en roda de premsa a Madrid. Un cop coneguda la presència de Depeche Mode, que ja s'havia anunciat, aquest dimecres no s'ha volgut avançar cap altre nom: probablement es comunicaran els artistes abans de finals d'any.

L'associació Stop Concerts i el Moviment Diagonal Mar han presentat al jutjat de guàrdia de la Ciutat de la Justícia una denúncia "per l'alta contaminació acústica que es pateix reiteradament" als habitatges al voltant del Parc Fòrum quan s'hi celebren festivals. La denúncia és contra els tinents d'alcaldia Jaume Collboni i Jordi Martí i el regidor de districte David Escudé, que considera responsables de la contaminació acústica. A Escudé, com a "màxim responsable de les autoritzacions per als festivals musicals que se celebren al Parc del Fòrum". A Collboni, com a "president de l'empresa pública Barcelona Serveis Municipals (BSM)", que gestiona l'ús dels espais del parc. I a Martí, com a "president de l'Institut de Cultura de Barcelona (Icub)".

El Primavera Sound 2022 ja és història. La vintena edició del festival no només ha estat la més esperada, després de dos anys de pandèmia, ni la més llarga, dos caps de setmana, sinó també la més polèmica. Les disputes amb l'ajuntament, la celebració l'any que ve a Madrid i les cues del primer dijous han deixat pas a grans concerts. Aquests són vuit apunts a destacar del segon i últim cap de setmana.

"I arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat". Intentarem que aquest sigui el primer, i últim, vers d'una cançó d'Antònia Font que utilitzem per explicar tot això. Però felicitat és exactament la paraula que defineix el que s'ha viscut aquest dissabte a l'esplanada dels grans concerts del Primavera Sound, al Fòrum. El seu retorn no només ha estat una demanda de la premsa, o del públic, que els han trobat tant a faltar, també de l'organització del festival, que ha convertit el seu concert en el pal de bandera dels reclams nacionals del cartell. Per anunciar-los van fer servir una altra cançó amb un sentiment similar: Alegria. Tots dos escauen amb punteria per començar una crònica d'aquest xou d'Antònia Font, que, oficialment i des d'avui, tornen a les carreteres dels Països Catalans amb el seu pop de sempre. Tan surrealista com màgic, tan referencial com mediterrani.

El Primavera Sound es continuarà fent a Barcelona almenys fins al 2027. Així ho ha explicat aquest dissabte un dels codirectors del festival, Gabi Ruiz, en roda de premsa al Parc del Fòrum. El festival i l'Ajuntament de Barcelona signaran la setmana vinent un contracte de quatre anys, de 2024 a 2027 (el 2023 ja estava confirmat). En qualsevol cas, no es repetirà l'edició de dos caps de setmana d'aquest any. "La nostra voluntat és quedar-nos a Barcelona, al 100%. Som un festival de Barcelona", ha dit Ruiz, que ha agraït a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el tracte rebut en la reunió que van mantenir fa uns dies, i la seva voluntat de solucionar els problemes que, segons el Primavera Sound, posaven en perill la continuïtat del festival. "L'alcaldessa ens ha tranquil·litzat. Ella diu que tampoc vol que marxem, i ens ha demanat que hi confiem. Em va agradar molt el tracte", ha afegit Ruiz. El tinent d'alcalde de Cultura, Jordi Martí, en declaracions recollides per l'ACN aquest dissabte, considera "fantàstic" que el festival continuï a Barcelona.

El Parc del Fòrum potser no té el pedigrí d’altres escenaris musicals, però gairebé vint anys de concerts conformen una memòria més que notable. Tres dels protagonistes d'aquest divendres al Primavera Sound, The Strokes, Brittany Howard i Lorde, formen part d'aquesta memòria.

Nostàlgia a la quarta jornada del Primavera Sound al Fòrum. I una mica de déjà-vu, perquè en aquest segon cap de setmana de festival s'estan repetint grups que ja hi van actuar la setmana passada, com Gorillaz, novament estrelles de la nit i amb un públic igualment multitudinari i jove; a falta de confirmació per part de l'organització, la percepció és que ha baixat l'edat mitjana dels espectadors. Tornant a la nostàlgia, n'hi ha una de futbolera, perquè el mural del petó entre Ada Colau i Isabel Díaz Ayuso amb què s'anuncia la doble edició a Barcelona i Madrid del 2023 ha estat substituït per un altre en què el petó se'l fan Pep Guardiola i José Mourinho. Fa una dècada que ni l'un entrena al FC Barcelona ni l'altre al Reial Madrid. Un mural totalment inofensiu, esclar, i menys polèmic políticament.

El Primavera Sound tanca el seu primer cap de setmana amb unes dades que parlen per si soles: 66.000 persones dijous, 74.000 divendres i 80.500 dissabte. Aquestes xifres contrasten amb l'eficàcia organitzativa, de menys a més, i un llistó artístic difícilment millorable. Aquests són els apunts en fred d'un macro-festival històric:

Jornada artísticament important, amb pes històric, aquest dissabte al Primavera Sound. En el cartell hi coincidien l’australià Nick Cave, el predicador de l’infern i de l’amor, i Einstürzende Neubauten, vaixell insígnia del rock industrial alemany liderat per Blixa Bargeld, durant vint anys (1983-2004) la mà que remenava la guitarra als Bad Seeds. Cave, que tornava al festival quatre anys després de l’impressionant concert del 2018, va marcar territori fent un parell de puntades de peu a l’aire i acostant-se al públic. Va fer Get ready for love amb les coristes pregonant gòspel i la banda sòlida com sempre. Sense pausa va arribar There she goes, my beautiful world, també del disc Abattoir blues (2005). I de seguida va anar cap al principi dels temps amb From her to eternity, del primer àlbum dels Bad Seeds: aquí fins i tot es va permetre deixar el micròfon a les mans d’un espectador mentre ell s’hi abraonava per cridar. La part final del tema va ser una tempesta de ritme i electricitat impressionant.

Hem quedat a mig matí perquè sospiten que a la tarda estaran nerviosos. Primer arriben el Joan Miquel i el Jaume, que s'han passat tots aquests anys fent concerts junts. Poc després la resta, els germans Debon i el Joan, amb el Bernat Muntaner, el mànager de la nova etapa. Finalment, els tenim. Estan tots cinc asseguts en un banquet. Davant, la càmera de l'ARA; darrere, la primera platea de públic que els tornarà a escoltar en directe després d'anys. Massa anys. Estem a punt de viure un concert privat al Teatre-Auditori Sant Cugat només per a un centenar d'afortunats, que gaudiran dels mallorquins en un format íntim i inèdit. L'expectació és grandiosa, i amb raó: ha arribat l'hora del retorn d'Antònia Font.

El somni d’un festival és que se’n parli més a Instagram que a Twitter. I aquests dies Twitter va ple de comentaris sobre el Primavera Sound, que, tanmateix, està acostumat a entomar les crítiques quan venen de fora, fins i tot pot rendibilitzar-les a favor seu. Però la cosa canvia quan les queixes venen dels espectadors, una bona colla dels quals dijous es van sentir maltractats. Entre els greuges: cues de 45 minuts a les barres, poques fonts d’aigua, accessos als escenaris superats per l’aglomeració en el concert de Tame Impala… L’organització esperava 80.000 espectadors, que finalment van ser 67.000 segons fonts del festival, però entre les 20 h i mitjanit poca gent va respondre a l’oferta dels escenaris situats a Sant Adrià de Besòs, perquè el públic es va estimar més moure’s per la part central del parc i per l’esplanada. És a dir, el conjunt del recinte tenia capacitat per acollir tot el públic, però el festival no va preveure que en aquella franja horària la majoria de la gent ocuparia només una part del recinte.

Cues de més de 45 minuts per aconseguir una cervesa, sobretot entre les 20 h i mitjanit. Cues per anar als lavabos. Cues a les fonts d'aigua. Aglomeracions en alguns accessos als escenaris principals, a més de poca llum en alguna de les zones de trànsit entre escenaris. La primera jornada del Primavera Sound no va proporcionar l'experiència festivalera somiada. Conscients dels problemes, i com a resposta a les queixes del públic expressades tant al recinte de concerts com a les xarxes socials, el festival ha decidit disculpar-se. "Som conscients dels problemes amb els serveis de barres durant el dia d'ahir [dijous] i us demanem disculpes. Estem treballant sense descans per solucionar-los i que puguem gaudir de les properes jornades com ens mereixem", diu el festival.

“Benvinguts al Primavera Sound 2022”. Així va rebre Joan Miquel Oliver el públic que va anar a l’Auditori del Fòrum a les 16 h. I així va començar la primera jornada del Primavera Sound, el festival que ha de marcar el termòmetre de l’eufòria per la recuperació de les condicions prepandèmiques als grans esdeveniments musicals a l’aire lliure. Oliver, que la setmana que ve participarà en l’esperat retorn d’Antònia Font (també al Primavera Sound), va obrir una edició amb canvis significatius respecte al 2019. Durant la pandèmia, algunes veus del sector de la música en directe proposaven un replantejament dels grans festivals: esponjar els aforaments, defensar una escala menys gegantina, impulsar una experiència més còmoda… Tanmateix, la magnitud de la clatellada econòmica ha ajornat el debat. Ara no toca, que diria l’altre.

Si escollíssim un concert que simbolitzés la fi de la pandèmia hauria de ser aquest. Ajornat fins a dues vegades, a la tercera Dua Lipa va poder debutar a Barcelona: va ser aquest dimecres en un Palau Sant Jordi ple fins a la bandera. Pocs artistes han patit professionalment com la londinenca a causa del covid: va publicar el seu segon disc, el celebradíssim Future nostalgia, a finals de març del 2020, pràcticament la mateixa setmana que el món occidental s'aturava per una bona temporada. Vestida de rosa, i prèvia presentació de l'equip de ballarines a la mastodòntica pantalla de l'escenari, Dua Lipa va començar enèrgica i elèctrica amb la seva cançó més barcelonina, Physical, que té un clip gravat a tocar del Sant Jordi (Fira de Barcelona) i dirigit pel realitzador català Lope Serrano.