Grace Jones i Van Morrison, l’experiència sí que importa

BarcelonaAl Primavera Sound un grup pot començar tocant en un dels escenaris petits i al cap d’un anys omplir a vessar un de més gran. Va passar divendres amb Sleaford Mods, que van desbordar el Ray-Ban, i passarà en el futur si hi torna Kate Tempest, que dijous va veure com el públic desbordava l’espai de l’Adidas Originals. Però encara avui existeix una frontera difícil de travessar: actuar en prime time als escenaris de l’esplanada aplegant prou gent perquè no sembli un desert. Ho aconsegueixen noms com Arcade Fire i The XX, o l’any passat Radiohead i PJ Harvey, amb trajectòries consolidades i estèticament afins a l’ADN del festival. També està a l’abast d’artistes com Van Morrison i Grace Jones, menys pròxims a les convencions estètiques del Primavera Sound però avalats per l’experiència i la rellevància artística.

Ahir tant el lleó de Belfast, de 71 anys, com la pantera jamaicana, de 69, van mobilitzar molt del públic que unes hores més tard, cap a mitjanit, va assistir a l’estrena oficial de la nova gira d’Arcade Fire, punt culminant de la tercera jornada d’un festival que ha consolidat el públic de l’any passat, però “amb un relleu generacional en el perfil del públic”, segons l’apreciació d’un dels directors del festival, Alfonso Lanza.

Pel que fa a l’assistència, i sempre segons les xifres facilitades per Lanza, aquest any hi ha hagut 165.000 assistents en les tres jornades de pagament al recinte del Fòrum, i 20.000 als concerts gratuïts de dimecres. Si s’hi afegeixen les actuacions del Primavera a la Ciutat, l’assistència total al festival és de “més de 200.000 visitants”. Però no tot són flors i violes. Un altre dels director del festival, Albert Guijarro, va llançar ahir un missatge a les administracions. “Per tirar endavant com cal un festival d’aquestes dimensions, demanem a les administracions unes instal·lacions en més bon estat”, va dir Guijarro, que lamenta que no s’hagi fet cap renovació a l’esplanada que acull els dos escenaris principals i que popularment es coneix com Mórdor. “Està plena de pedres i de sots. Volem que s’arregli tot d’una vegada, perquè si no l’any que ve serà molt complicat obrir els escenaris de l’esplanada”, afegeix Guijarro, que recorda que “no hi ha cap altre lloc a Barcelona per fer un festival com aquest”. En qualsevol, cas no es plantegen canviar de ciutat: “És un festival que ha nascut a Barcelona i que vol seguir creixent a Barcelona, però volem tenir tots els recintes adequats”, diu Guijarro.

Mórdor canta ‘Brown eyed girl’

Van Morrison, infatigable i constant des que va publicar Blowin’ your mind! el 1967 (i encara abans amb el grup Them), va deixar constància una vegada més del seu poder vocal en un concert generós per als estàndards festivalers, amb banda llarga, dues coristes extraordinàries i repertori sinuós. A més va propiciar un dels moments màgics d’aquest Primavera Sound, quan el públic de l’esplanada, també el més jove, va cantar amb entusiasme Brown eyed girl. Era gairebé el final d’un concert que va rematar amb una altra cita històrica, Gloria, i que havia començat amb Too late, una de les cançons de l’últim disc, Keep me singing. Morrison, amb ulleres fosques i micros daurats, va dedicar els primers minuts a un escalfament elegantíssim, amb Moondance i Have I told you lately, magnífiques habitacions amb vistes al jazz. Va acaronar el públic amb el soul de Days like this i a poc a poc va anar prement l’accelerador del rhythm’n’blues fins a culminar el concert molt amunt. Incontestable.

Un parell d’hores després, també a l’escenari Heineken, Grace Jones va oferir un xou difícil d’oblidar, tant pel seu magnetisme icònic com per les músiques que hi va posar en joc. Com en el Sónar del 2009, Jones va impactar tan aviat com va trepitjar l’escenari, dalt d’una tarima, pintada de dalt a baix i amb una màscara intimidadora. No té tant fons d’armari musical com Van Morrison, però ja fa temps que sap remenar un repertori amb el qual construeix directes hipnòtics, de ritmes profundíssims de disco-dub, com el que va propulsar el baix a Nightclubbing (la versió d’Iggy Pop que transforma en una amenaça misteriosa), i que va marcar el to negríssim del xou.

Diva entre dives, la Grace Jones del 2017 segueix sent l’ama del ritme, com va demostrar en el tram final del xou, primer fent cantar el públic Love is the drug (Roxy Music) i després cavalcant sobre el disco-funk de Pull up to the bumper. Aquí, a més, va baixar de l'escenari i, a collibè d'un home, va passejar-se entre el públic enmig d'una pluja de confeti. I encara faltava la traca final de la pantera jamaicana: una Slave to the rhythm que va convertir l'esplanada en una discoteca. Per cert, la va cantar fent voltar un hula-hoop amb la cintura. El públic va li va dedicar una ovació que Jones va respondre dient: "Thank you. Merci, merci, merci, merci... In catalan is merci!".

L’última jornada havia començat a les quatre a l’Auditori Rockdelux amb la segona actuació dels Magnetic Fields de Stephin Merritt. Divendres havia interpretat la primera part de 50 song memoir, crònica autobiogràfica vestida de musical de cambra, i ahir tocava completar-la amb les altres 25 cançons, amb intermedi inclòs. Merritt ocupa l’espai central, dins d’un decorat com de casa de nines al voltant del qual es desplega la banda. Al cap i a la fi, es tracta del relat de la seva història personal des de la infància, així que la disposició escènica és conseqüent amb el caràcter del que s’explica. Com ja havia passat divendres, l’Auditori es va omplir, perquè aquí no serà fàcil gaudir d’espectacles així fora del Primavera Sound, un festival que s’ha afegit a la campanya No Callarem, per la llibertat d’expressió i contra la censura, els organitzadors de la qual van muntar ahir una trobada a les portes del Fòrum compartida amb els sindicats de músics nascuts l’any passat.

El Primavera Sound consolida les xifres de l’any passat

Com l’any passat, s’han venut totes les entrades per a les jornades de pagament del festival al Fòrum. Tot plegat fa que el nombre total d’assistents hagi sigut de 165.000, als quals cal sumar els 20.000 dels concerts gratuïts de dimecres.

El públic internacional ja representa el 55% del total (l’any passat era el 52%). Els espectadors del festival provenen de 125 països, segons les dades recollides en la venda d’entrades. Un cop més, dominen els britànics.

Després del salt quantitatiu del 2016, amb un increment del nombre d’acreditats del 30%, enguany s’han consolidat les dades: 3.300 persones de 52 països han participat en les activitats del Primavera Pro.