El vol de les Red Arrows ha marcat l'inici del regnat del rei Carles III, ara també a Escòcia. El protocol marca que han de ser vuit les setmanes que passin des de la coronació a l'abadia de Westminster, com a rei del Regne Unit i dels catorze regnes de la Commonwealth. L'esdeveniment ha estat seguit per centenars de persones que han acompanyat el rei, la reina Camil·la i els hereus de la Corona, Guillem i Caterina, en el seu passeig amb tots els honors fins a arribar a la catedral de Saint Giles, a Edimburg.

Arran de la recent coronació de Carles III del Regne Unit, el diguem-ne progressisme retrospectiu i ahistòric ha viscut moments de gran visibilitat i autocomplaença: que si el passat esclavista de la monarquia britànica, que si l’explotació dels indígenes, que si l’espoli de l’Índia colonial... Un periodista de la televisió pública catalana arribà a utilitzar les seves xarxes socials per suggerir a les audiències, el dia 6 de maig, “mostrar indiferència” davant la transmissió de les cerimònies de l’abadia de Westminster i dels carrers de Londres, no fos cas que, si ho miraven, es deixessin contaminar per l’horrible passat genealògic del protagonista.

La majoria dels anglesos creients practiquen la religió anglicana, amb elements en part catòlics i en part protestants, instaurada el 1534 pel rei Enric VIII, cap de l’Església i defensor de la fe.

Dissabte la retransmissió especial de la coronació que va fer Telecinco va ser un esperpent. El programa, presentat per María Patiño, anava oferint les imatges del gran esdeveniment monàrquic mentre, al plató, les comentaristes anaven rotant al llarg del matí. Només una es va mantenir fixa: l’expresidenta de la comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. I bona part del temps va formar un duet demolidor amb la presentadora Mariló Montero. Ajustant-se als cànons de la cadena, les aportacions eren frívoles i ridícules. 

La depauperada imatge de Camil·la Parker Bowles ha experimentat aquestes últimes dècades una millora considerable. Amb els diners dels britànics, des que Buckingham va entendre que ella seria un mal inevitable, a palau van començar una campanya per intentar netejar els seus pecats i convertir-la en una figura digerible per quan s'anunciés el gir definitiu de guió de la seva vida: el casament amb Carles, l'hereu del tron. Ara aquest moment tan inversemblant per a molts ja és aquí. Després d'haver afinat les seves maneres, la seva estètica i d'haver-li fet fer de tot en centenars d'actes oficials per fer-la semblar propera al poble i compromesa amb els problemes aliens, Camil·la arriba com a mestressa al lloc on tothom li va dir sempre que no arribaria ni per la porta del darrere: Buckingham.

Després de setanta anys de regnat, la mort d'Elisabet II va obrir una escletxa molt estreta per debatre sobre el futur de la monarquia al Regne Unit. El professor de dret Craig Prescott, de 37 anys, vingut especialment de Gal·les a Londres per al cap de setmana de la coronació, respon a les preguntes de l'ARA sobre aquesta i altres qüestions al voltant de la casa dels Windsor i el sistema polític britànic.

La premsa i diferents cadenes de ràdio i televisió del Regne Unit –i de la resta del món– s'entesten aquests dies en entrevistar australians, canadencs i fins i tot kiwis (els neozelandesos) arribats expressament a Londres des de milers de quilòmetres per assistir a l'espectacle de la coronació, però la veritat és que la popularitat de Carles III entre els catorze reialmes dels quals encara és cap d'estat –a més del Regne Unit, esclar– no és gens extraordinària, llevat d'alguna excepció.

L'espectacle religiós i militar, tristot si es parava atenció a la cara dels dos protagonistes, que s'ha celebrat a Londres aquest dissabte ha tancat amb pluja torrencial. La retirada del públic de The Mall en direcció a la parada de metro més propera ha estat molt remullada. Vist des d'una certa alçada, des de les escales que condueixen a Carlton Terrace, el granat del paviment de la gran avinguda per on han anat i vingut Carles i Camil·la en el seu recorregut fins a l'abadia de Westminster i de retorn al Palau de Buckingham era un relativament acolorit mosaic de paraigües, amb preferència pel negre. Els seus propietaris es movien lentament amb la satisfacció de la feina feta, d'haver batut un altre rècord –o no, tant és–, de complir amb una tradició incomprensible per a uns i fascinant per a altres.

La retransmissió de la BBC de la coronació de Carles III va mantenir les mateixes característiques que els altres grans esdeveniments vinculats a la monarquia, ja siguin jubileus, casaments o funerals. Hi ha una recerca de la perfecció televisiva combinada amb la litúrgia de l’acte:

Com es podia esperar, la coronació de Carles III ha estat un esdeveniment d'abast global que ningú s'ha volgut perdre i per al qual tots els convidats i convidades han posat el millor de la seva part per estar a l'altura. Ha quedat clar que aquesta ocasió era especial fins i tot per als més alts mandataris, acostumats a esdeveniments de gran exigència protocol·lària i de gran impacte mediàtic. Tot i això, el fet que la britànica sigui l'única monarquia europea que encara celebra l'acte de coronació –a la resta els reis només els proclamen– porta incorporada una singularitat especial i una pressió extra. Això s'ha pogut constatar en les vestimentes elegides per a l'ocasió pels Windsor, molt lligats a la tradició i en alguns casos uniformats; i també en els convidats externs a la família, que s'han cenyit a l'exigent protocol anglès malgrat haver-se reservat algunes picades d'ullet als temps actuals.

Quan el rei Jordi IV va pujar al tron el 1821, va insistir en dur a terme una de les coronacions més extravagants de la història de la reialesa britànica. Un estudi tot just publicat pel Parlament britànic detalla el cost de les cerimònies en termes comparatius des de la de Jordi I (1714) fins a la d'Elisabet II (1953). Hi ofereix una mica de llum sobre el to de les celebracions i, en especial, sobre el tarannà dels monarques. I aporta també els càlculs dels estipendis en diner del 2021.

Londres ha estat aquest dissabte l'escenari de la coronació de Carles III. Aquestes són les millors imatges que deixa un dia històric, la primera coronació que viu el Regne Unit des del 2 de juny del 1953, quan la mare de Carles, Elisabet II, va ser coronada reina.

Dijous al vespre el Telediario de La 1 va modificar la seva estructura habitual per oferir un especial sobre la corona que hereta Carles III. Es feia una mica estrany incloure un reportatge de mitja hora dins del format de l’informatiu. Potser el programa hauria lluït més com a espai independent de les notícies. Però aquest plantejament segurament va permetre que l’especial arribés a més gent.

La coronació de Carles III i la reina consort Camil·la, després que s'hagi adaptat la icònica corona de Sant Eduard per al nou rei, tindrà lloc aquest dissabte, 6 de maig, i se celebrarà durant tres dies (un cap de setmana amb el dilluns festiu inclòs), en una cerimònia pública a l'abadia de Westminster. Des de la mort de la seva mare el 8 de setembre, la reina Elisabet II, la vida privada i les excentricitats del primogènit han enlluernat les portades dels tabloides britànics i internacionals. Més de sis dècades com a príncep han perfilat Carles III com una persona exigent, irritable i molt metòdica. Aquest imaginari que l'envolta (més negatiu que positiu) s'ha reflectit en el suport a la reialesa per part de la població més jove del Regne Unit, que ha caigut quasi vint punts en una dècada, del 75% al 58%. A continuació us expliquem les peculiaritats del rei d'Anglaterra, algunes més conegudes que d'altres.

La borratxera monàrquica que en les pròximes hores es viurà sobretot al centre de Londres ha tingut un pròleg molt adient en forma de pintes de cervesa. Si el restaurant Amar de l'Hotel Palace de Barcelona compta amb Bruce Springsteen, Barack Obama i Steven Spielberg entre els seus clients, el pub Dog & Duck del Soho de la capital britànica ha tingut per una estona com a parroquians el príncep hereu Guillem i Caterina de Cambridge, la dona.

Aquest dissabte al matí, Carles Felip Artur Jordi Mountbatten-Windsor sortirà del Palau de Buckingham en un carruatge tirat per sis cavalls, farà una ruta una mica enrevessada pel centre de Londres i arribarà a l'abadia de Westminster, una mica abans de les 11 del matí, per celebrar una cerimònia que en el curs d’un mil·lenni no ha canviat pràcticament gens.

La dels Windsor és considerada arreu del món com la monarquia de monarquies. És per això que un esdeveniment com el que tindrà lloc demà, la coronació de Carles III, és un must a les agendes de totes les cases reials europees i també de les de fora del continent. Tant és així que a hores d'ara ja hi ha diversos representants de cases reials que han arribat a Londres, molts que ja han anunciat que s'hi dirigien i també un bon grapat que han confirmat que estaran asseguts a Westminster demà per veure com ungeixen, beneeixen i consagren el rei Carles III, que després d'aquest cerimonial serà coronat amb la corona de Sant Eduard, la que des del 1660 es fa servir per investir els monarques britànics.

Gairebé vuit mesos des de la mort d'Elisabet II i després de 74 anys d'espera, Carles III serà coronat rei aquest dissabte a l'abadia de Westminster, al centre de Londres, juntament amb la seva dona, Camil·la. Carles III és el monarca més vell que s'instal·la al tron de les illes britàniques i, de retruc, de 14 països i reialmes més que, de moment, el mantenen com a cap d'estat. El que té lloc al llarg del cap de setmana és l'epíleg de l'era elisabetiana i el pròleg d'un nou temps, incert. Fonamental és el paper de comparsa de la immensa majoria dels mitjans de comunicació, amb la BBC al capdavant, que pretenen fer creure a tot el món que la britànica és i serà una monarquia eterna. A continuació, repassem les claus de la coronació: quan serà, quins són els moments més esperats, quin serà el paper de Camil·la, quines relíquies de la casa reial s'exhibiran i com serà el macroconcert de diumenge.

Els Windsor són l'única casa reial europea que manté en l'agenda una coronació pròpiament dita, si bé, constitucionalment, no és preceptiva. Carles III va esdevenir rei en el mateix moment en què Elisabet II va traspassar, el setembre del 2022, perquè el regne no pot quedar sense rei o reina. L'acte del 6 de maig de l'abadia de Westminster, d'arrels mil·lenàries i profundament cristianes –se celebra des del 1066–, és, doncs, una ocasió sobretot simbòlica amb què es mostra la unió d'església i Estat, en tant que el rei n'és el cap.

Aquest dissabte a les 11 h, hora de Londres, se celebrarà la coronació de Carles III. Un acte sense cap rellevància legal –Carles III és rei des de la mort de la seva mare– però amb una forta càrrega simbòlica. En aquest podcast expliquem els moments clau de la coronació, el paper que hi tindrà Camilla Parker-Bowles i el suport que la monarquia té entre la població britànica. Ho fem amb una conversa amb el corresponsal de l’ARA al Regne Unit, Quim Aranda, i amb el periodista responsable de Gent, Joan Callarissa.