El Tribunal Suprem del Brasil ha ordenat aquest dimarts que l'expresident Jair Bolsonaro comenci a complir la pena de 27 anys de presó per cop d’estat a les dependències de la Superintendència de la Policia Federal a Brasília, la comissaria on estava en règim de presó preventiva des de dissabte passat. Bolsonaro està reclòs en una sala de dotze metres quadrats amb un llit individual, una tauleta, un televisor i unes prestatgeries de fusta, segons imatges difoses per la mateixa Policia Federal.

Un grup d'agents de la Policia Federal del Brasil ha anat aquest dissabte a casa de l'expresident brasiler Jair Bolsonaro, que estava en presó domiciliària, i l'han arrestat de manera preventiva, segons mitjans locals. El líder ultradretà havia estat condemnat per l'intent de cop d'estat del gener del 2023. Just ahir, divendres, els advocats de Bolsonaro van sol·licitar al Suprem que el seu client pogués complir la pena de vint-i-set anys de presó que se li va imposar per intent de cop d'estat sota règim domiciliari per motius de salut.

Vuit mesos després de l'assalt violent a les seus dels tres poders del Brasil, a Brasília, aquest dijous ha arribat la primera condemna. El Tribunal Suprem brasiler ha condemnat a 17 anys de presó Aécio Lúcio Costa Pereira, la primera persona que s'ha assegut al banc dels acusats pels fets del 8 de gener passat, just una setmana després de la investidura presidencial de Luiz Inácio Lula da Silva. Aquell diumenge, milers de seguidors radicalitzats de l'expresident Jair Bolsonaro van irrompre a la seu dels tres poders de la república: el Congrés; el Palau de Planalto, on despatxa el president, i el Tribunal Suprem Federal.

L'expresident del Brasil Jair Bolsonaro va posar en pràctica una versió força acurada de la recepta de Donald Trump en l’assalt al Capitoli el 6 gener del 2021. Una invasió convertida en font d’inspiració de l’extrema dreta brasilera que, dos anys després, l’ha aplicat en dosi triple: amb l’ocupació violenta del Congrés, el Suprem i el palau presidencial, a Brasília. El no-reconeixement de la derrota als comicis de l’octubre davant de Lula da Silva (per 50,90% a 49,10% de vots, amb una diferència de 2,1 milions de suports) ha estat el combustible d’una escalada de sis setmanes de mobilitzacions ininterrompudes de bolsonaristes fanatitzats. Hi ha hagut centenars de talls de carretera; acampades davant dels quarters que van aplegar 42.000 persones; un intent d’invasió de la seu central de la Policia Federal; una bomba (desactivada) a prop de l’aeroport de la capital... i, finalment el triple assalt. El Tribunal Suprem ha autoritzat la Fiscalia General a investigar l’expresident com a presumpte autor intel·lectual dels esdeveniments de diumenge passat.

Les manifestacions convocades per l'extrema dreta la matinada passada (hora catalana) al Brasil han acabat en un fracàs estrepitós. Després de l'assalt a les institucions del cap de setmana, que va acabar amb 1.500 detinguts, els jutges havien advertit que adoptarien mesures contra els qui continuessin promovent un cop d'estat. A l'hora de la convocatòria, l'avinguda Paulista de Sao Paulo o la platja de Copacabana de Rio de Janeiro estaven desertes, i a l'Esplanada dels Ministeris de Brasília només hi han aparegut dos homes que s'han assegut a terra davant una filera de blindats policials.

“Darrere dels 1.500 detinguts, que han fet la feina bruta, hi ha qui va pagar els àpats, perquè els ideòlegs no van venir a Brasília. Ara volem saber qui va finançar, qui va pagar, qui va assumir les despeses perquè els acampats estiguessin tant de temps a les portes dels quarters”. Lula da Silva va expressar, a la reunió històrica amb tots els governadors, que el nou executiu vol arribar fins al moll de l’os de la trama empresarial bolsonarista que feia més de dos mesos que patrocinava talls de carreteres, milers d’acampats a tot el país (es calcula que van arribar a ser prop de 45.000 al desembre), i que van posar tota la infraestructura necessària per l’intent de cop d’estat de diumenge.

“Els acampaments que hi ha davant dels quarters militars funcionen com una incubadora de terroristes”. El ministre de Justícia, Flávio Dino, que conforma el nucli dur del govern de Lula, portava, des que va assumir el càrrec a principis de mes, pressionant el seu homòleg de Defensa, José Múcio Monteiro (un polític conservador de la vella guàrdia), perquè obligués l’exèrcit a desmantellar els focus de protesta situats dins de zones militars.

Feixisme? Populisme de dretes? Autoritarisme? Il·liberalisme? Ultradreta? Hi ha moltes maneres d'etiquetar ideològicament els aixecaments populars contra els sistemes democràtics, tal com ha passat ara al Brasil a imitació del que va ocórrer fa dos anys als Estats Units. El mimetisme ha estat gairebé total: un expresident, en aquest cas Jair Bolsonaro, instigant els seus seguidors radicalitzats a irrompre físicament al cor de les institucions que representen la sobirania nacional per negar la legitimitat de la victòria electoral del seu rival, Lula da Silva. En tots dos casos –el nord-americà i el brasiler– s'haurà tractat d'un simulacre de cop d'estat light i sense rumb, però alhora perfectament orquestrat. L'un i l'altre també responen a un patriotisme identitari que busca enemics a casa i que, des del simplista discurs antipolític, identifica la vida institucional com a rival a batre, tot i haver-se'n beneficiat. Davant l'atac, la reacció del poder democràtic també ha estat contundent al Brasil, com ho va ser als EUA: una resposta policial ràpida, una condemna sense pal·liatius i aïllament d'aquest nou colpisme civil, situant-lo com un perillós enemic de l'estat de dret.

Els seguidors radicals de Bolsonaro que van envair diferents seus del poder institucional del Brasil han provocat danys en nombroses obres d’art que hi havia als diferents palaus. Els fets es van produir diumenge i ja han estat condemnats per la presidència del país, que considera que “els terroristes han destruït una part important de la col·lecció artística i arquitectònica de la història nacional”. Segons els balanços publicats pel director de Curadoria dels Palaus Presidencials, Rogerio Carvalho, algunes peces han patit danys “irreparables”. Carvalho també ha dit que “el valor de tot el que s’ha destruït és incalculable per la història que representa”, i considera “molt difícil” la restauració d’algunes obres. 

L'assalt de diumenge a les institucions brasileres va ser un moviment premeditat i anunciat. Les primeres columnes amb milers de manifestants van arribar a les tres de la tarda, hora local, a l'avinguda principal de Brasília, després d'haver recorregut uns sis quilòmetres des del quarter general de l'exèrcit, on estaven acampats des del 30 d'octubre, quan Lula da Silva va guanyar per un marge ajustat la segona volta de les presidencials davant de Bolsonaro.

El mes de gener sembla haver-se convertit en el momentum per als assalts, materials i de simbologia política, als Parlaments de les democràcies americanes. Dos anys separen les inèdites escenes viscudes la nit passada a Brasília (Brasil), amb el triple assalt ciutadà als edificis del Congrés, el Tribunal Suprem i el Palau de la Presidència –cal tenir en compte l’elecció dels espais, ja que encarnen els tres poders de l’estat de dret: el legislatiu, el judicial i l'executiu–, del que es va viure al Capitoli de Washington el dia de Reis del 2021.

La figura de Lula da Silva, escollida en un procés electoral polaritzat, surt enfortida de l’intent de cop d’estat del bolsonarisme fanatitzat que va envair aquest diumenge el Congrés Nacional, la seu del Suprem i el palau presidencial, a Brasília. El veterà dirigent, que complirà aquest dimarts deu dies del tercer mandat com a president de la república, ha liderat una resposta institucional contundent, ràpida i conjunta amb un doble objectiu: enfortir totes les institucionals democràtiques del país que havien patit el desgast durant tot el govern de l’extrema dreta i, paral·lelament, aïllar Jair Bolsonaro, mentor intel·lectual del triple assalt, i el seu nucli polític més radicalitzat.

La dreta espanyola veu paral·lelismes entre l’assalt ultra a les institucions al Brasil i el Procés català. Fins i tot el nou portaveu de campanya del PP, el teòricament moderat Borja Sémper (que havia deixat la política per discrepàncies amb l’anterior direcció), ha deixat un missatge en aquesta direcció durant la seva presentació. “Algú creu que d’aquí a cinc anys a Lula se li acudirà rebaixar les penes dels que ahir van intentar un cop d’estat contra l’ordre constitucional?”, s'ha preguntat en una clara referència als indults i a la derogació del delicte de sedició. "Amb tu, a Espanya això ara només serien uns simples desordres públics", va piular Gamarra en contestació al tuit de Sánchez on condemnava l'assalt i oferia el seu suport al president Lula.

"Per tancar el Suprem només cal un soldat i un caporal”. La frase d’Eduardo Bolsonaro, diputat federal i fill de l’expresident Jair Bolsonaro, pronunciada el juliol del 2018, indica l’obsessió de tota l’extrema dreta brasilera, i de la família Bolsonaro en particular, per intervenir físicament al cor judicial del país. El discurs totalitari i colpista de Jair Bolsonaro, i dels seus tres fills polítics, té el seu origen fins i tot abans de l’arribada al poder després de guanyar les presidencials de l’octubre del 2018. Si hi va haver una constant al llarg de tota la legislatura en què la ultradreta va ocupar el Palácio do Planalto van ser els atacs furibunds contra el Tribunal Suprem Federal, a qui acusaven d’exercir un “contrapoder antidemocràtic” per reduir les atribucions presidencials.

Una setmana exacta després de la investidura presidencial de Luiz Inácio Lula da Silva, que va reunir milers de simpatitzants, Brasília ha viscut aquest diumenge una jornada de violència sense precedents en la història del gegant sud-americà protagonitzada per seguidors radicalitzats de Jair Bolsonaro, que reclamaven un cop d'estat contra el nou govern.