Deu ser una experiència ben estranya entrar al temple i acabar veient un sermó de Dani Alves. Que s'aparti la intel·ligència artificial, que la realitat ens segueix sorprenent. L'exjugador del Barça va fer un pacte amb Nostre Senyor a la garjola quan hi estava empresonat acusat d'un delicte d'agressió sexual. Un cas pel qual va ser condemnat inicialment però del qual va ser absolt posteriorment en considerar-se que no hi havia proves prou fiables. Un cas que encara no s'ha acabat, ja que anirà al Suprem. Va ser a la presó que Alves li va dir a Nostre Senyor que si l'ajudava ell li entregaria la seva vida. Ara és un deixeble de Jesucrist, segons explica.

La denunciant del futbolista Dani Alves també recorrerà, com la Fiscalia, contra la sentència que ara fa una setmana va anul·lar la condemna de quatre anys i mig de presó per haver-la agredit sexualment. Segons ha pogut saber l'ARA, l'advocada de la noia, Ester García, està preparant l'escrit per presentar-lo dilluns al Tribunal Suprem.

La Fiscalia ha anunciat formalment la seva intenció de presentar recurs contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que divendres passat va absoldre el futbolista Dani Alves al revocar-li la condemna per agressió sexual a una noia a la discoteca Sutton.

María Jesús Montero fa marxa enrere. Almenys, per les formes. La vicepresidenta primera del govern espanyol ha demanat disculpes aquest dimarts per les seves paraules sobre la sentència absolutòria del futbolista Dani Alves: "Si de la literalitat de l'expressió que vaig utilitzar es pot concloure que jo he posat en qüestió ni més ni menys que la presumpció d'innocència, que és un pilar del nostre estat de dret, la retiro i demano disculpes per aquesta expressió". Ara bé, sí que ha tornat a dir que la resolució judicial li sembla un "retrocés" i que s'ha d'anar al "fons de la qüestió": a parer seu, el més important és el "debat".

La sentència que divendres va absoldre el futbolista Dani Alves d'agressió sexual ha despertat reaccions des de l'àmbit judicial, el polític i el moviment feminista. Però també moltes preguntes sobre els arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'hora de revocar la condemna que havia dictat l'Audiència de Barcelona i que considerava provat que el futbolista havia agredit sexualment una noia a la discoteca Sutton a finals del 2022.

Reprovació unànime de jutges i fiscals a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero. En un comunicat aquest dilluns, totes les associacions del ram censuren que la ministra del PSOE qualifiqués de "vergonya" la sentència que ha absolt Dani Alves d'agressió sexual i critiqués que la presumpció d'innocència del futbolista estigui "per sobre" del testimoni de la víctima. "És essencial que les institucions i representants públics respectin i donin suport a la tasca dels jutges i magistrats, i s'eviti comentaris que puguin soscavar la confiança en el nostre sistema judicial", li respon el col·lectiu de jutges i fiscals. Aquest dimarts s'hi ha sumat el Consell General del Poder Judicial, que ha advertit als polítics que han de "compatibilitzar el seu legítim dret a la crítica amb la preservació de la confiança de la ciutadania en les institucions".

El feminisme qualifica "de passa enrere" la sentència del Tribunal Superior Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·la la condemna a Dani Alves per agressió sexual, el 31 de desembre del 2022, a la sala Sutton de Barcelona. “La primera sentència va ser un bon resum de què havia blindat la llei del només sí és sí (Llei 10/2022 de garantia integral de la llibertat sexual) i de l’element del consentiment, ara el TSJC s’ho carrega tot”, afirma l’advocada Sònia Ricondo, membre de l’Observatori Noctàmbul@s, dedicat a analitzar les violències sexuals en l’oci nocturn.

D'entrada, tot el reconeixement a la dificultat de jutjar casos com el que ha afectat l'exjugador del Barça Dani Alves, condemnat en primera instància per violació i absolt ara pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. En un cas com aquest, en què els fets van passar dins d'un lavabo sense testimonis, la clau acaba sent la credibilitat del relat dels protagonistes. L'Audiència de Barcelona sí que es va creure la noia denunciant, i a més va deixar clara una cosa molt important sobre el que es podia veure a les imatges gravades a la discoteca: "Que hagi ballat de manera insinuant, que hagi acostat les natges a l'acusat, o que s'hi hagi pogut abraçar no pot fer suposar que prestava el seu consentiment a tot el que pogués passar després".

Si per casualitat llegeixes això vull que sàpigues que jo sí que et crec i que sé que no soc ni de bon tros l'única. Que no estàs sola i que som moltes les que no dubtem mai del teu testimoni. Que vas fer molt bé a confiar en els que en un primer moment van activar el protocol contra les agressions sexuals, igual que quan vas acudir a l'Hospital Clínic, que és el centre de referència en aquests casos. Que la teva iniciativa al principi de renunciar als diners de la indemnització em va commoure perquè vaig sentir com a propi el teu desig ferotge de ser creguda, però que em vaig alegrar moltíssim quan vas canviar d'opinió perquè ser rescabalada econòmicament era, és, el teu dret. I vaig comprendre que estaves guanyant força i augmentant la confiança en tu mateixa i en la teva advocada.

Divendres 5 d'abril. Dani Alves, acompanyat de la seva advocada Inés Guardiola, acut a signar a l'Audiència de Barcelona, una de les condicions per complir en règim de llibertat provisional la condemna de quatre anys i mig de presó per violació. Abans d'entrar a l'edifici judicial, un mosso d'esquadra encarregat del dispositiu de seguretat desplegat saluda efusivament l'exjugador del Barça, que li respon amb un enorme somriure. El gest de complicitat entre els dos homes no ha passat desapercebut a les xarxes socials, però, preguntat per l'ARA, el departament d'Igualtat i Feminismes ha remès al d'Interior, que s'ha limitat a qualificar el gest de "desafortunat".

Les relacions de parella no són fàcils, i sota l'escrutini públic, menys. Però aquestes condicions ja les coneixien tant la model d'èxit Joana Sanz com Dani Alves quan van començar a sortir el 2015. Ara aquesta problemàtica queda reduïda fins a la ridiculesa després que l'exfutbolista rebés la condemna per haver violat una noia al lavabo d'un reservat de Sutton el 31 de desembre de 2022. La setmana passada el pres va sortir en llibertat provisional i ha tornat a casa amb Sanz, que, tot i haver iniciat el procés de divorci amb l'esportista i haver mostrat a les xarxes els seus dubtes respecte a la relació, segueix al costat d'Alves.

El futbolista Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per haver violat una dona, ha sortit aquest dilluns a la tarda del centre penitenciari de Brians 2 en llibertat provisional. Ha necessitat cinc dies, però finalment ha aconseguit reunir el milió d'euros que l'Audiència de Barcelona va fixar com a fiança. Alves era a Brians 2 des de finals de gener del 2023 i ara podrà viure en llibertat mentre la sentència no sigui ferma. Això sí, no podrà sortir del país (li han retirat els passaports espanyol i brasiler), ha de comparèixer setmanalment als jutjats i no es pot acostar a la dona que va agredir sexualment ni comunicar-s'hi. Tant la Fiscalia com la denunciant van recórrer contra la decisió de deixar-lo en llibertat provisional.

Quan va sortir la sentència contra Dani Alves ens en vam haver d’alegrar perquè, segons ens deien, tot i que la pena fos mínima, era exemplar. Perquè, segons ens deien, havent demostrat que no hi havia hagut consentiment s’enviava un missatge global contra la impunitat del violador, fos qui fos i vingués d’on vingués. Però l’alegria, que també era molt mínima, ens ha durat ben poc. Que ara Dani Alves pugui pagar un milió d’euros de fiança per sortir de la presó, malgrat el risc de fuga que comporta i sense haver ni complert la meitat de la pena, és una altra decisió judicial que indigna bona part de la societat. Amb raó. Per més avesades que estiguem a gestionar les engrunes, no podem evitar tornar a sentir ràbia i impotència cada vegada que ens n’engalten una altra de freda. I encara que és bo que ens sentim així, perquè no ens hi hem d’acostumar de cap manera, ¿què podem fer quan la frustració amb el sistema apareix sistemàticament? Què en fem amb el missatge que ens estan donant?

Que el futbolista Dani Alves pugui eludir la presó pel mètode expeditiu d’abonar un milió d’euros és, com assenyala l’advocada de la víctima (la jove que va ser violada pel futbolista a la discoteca Sutton de Barcelona), alarmant, i causa indignació. És així perquè confirma un fet que tothom més o menys podia suposar però que la decisió d’una majoria de magistrats de l’Audiència de Barcelona (menys un, que ha emès un vot particular) ara no tan sols demostra, sinó que es pot dir que refrega per la cara de la ciutadania. A saber: que la justícia no tan sols no és igual per a tothom, sinó que és desigual a favor dels rics. Que es pot delinquir a canvi de pagar la corresponent tarifa. Ara sabem, per exemple, que una violació amb violència (és el delicte pel qual va ser condemnat Alves, fa a penes un mes i mig) surt per un milió d’euros.

Un milió d'euros és el preu de la llibertat per a Dani Alves. El futbolista, condemnat per haver violat una dona al lavabo d'un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona, podrà sortir provisionalment de la presó de Brians 2 si abona aquesta quantitat. De moment, però, encara no ho ha fet i tenia fins a les 14 hores per fer la transferència al compte dels jutjats si volia sortir en llibertat aquest dijous. Segons confirmen fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, a les dues del migdia Alves no havia pagat i, per tant, dormirà una nit més a Brians 2, que durant tot el matí ha viscut una gran expectació mediàtica. L'entorn del futbolista està intentant reunir aquesta quantitat i, de moment, encara no ho ha aconseguit. Per pagar una primera indemnització, Alves va recórrer a la família Neymar, però el pare del també futbolista brasiler ja ha descartat que aquest cop el tornin a ajudar.

Gir de guió. Dani Alves, condemnat a quatre anys i mig de presó per haver violat amb violència una dona, podrà sortir en llibertat provisional si paga una fiança d’un milió d’euros, cosa que previsiblement farà en les pròximes hores, un cop hagi reunit els diners. El mateix tribunal de l’Audiència de Barcelona que fa un mes el va condemnar per la pena mínima ara el deixa en llibertat, una decisió que té un vot particular del magistrat que va ser ponent de la sentència. I això que hi ha dos recursos, el de la Fiscalia i el de l’advocada de la denunciant, que busquen elevar la pena de presó del futbolista. 

Dani Alves, connectat per videoconferència des de la presó de Brians 2, ha assegurat en la vista sobre la seva eventual llibertat provisional que no fugirà. La sessió ja ha acabat i ho ha fet sense veredicte: els jutges de l'Audiència de Barcelona han de deliberar i se sabrà en les pròximes hores. Tot i estar condemnat a quatre anys i mig de presó per violació, la seva advocada ha demanat que surti en llibertat provisional perquè ja ha complert una quarta part de la futura pena. La condemna no és ferma i hi ha recursos de la Fiscalia i de l'advocada de la denunciant per intentar apujar-la.

L’advocada que representa la dona que va denunciar Dani Alves recorrerà contra la sentència de l’Audiència de Barcelona que condemna el futbolista brasiler a quatre anys i mig de presó per violació. Segons ha pogut saber l’ARA, la lletrada formalitzarà la seva decisió la setmana vinent. També la Fiscalia ha anunciat aquest divendres que recorrerà contra la sentència, ja que considera que l’atenuant que se li ha aplicat a Alves, el de reparació del dany per haver pagat 150.000 euros abans del judici, rebaixa massa la pena, que passa a ser la mínima pel delicte d’agressió sexual amb penetració.

"Per fi m'han cregut" han estat les primeres paraules que ha pronunciat la dona que va denunciar Dani Alves per haver-la violat quan ha conegut la sentència: quatre anys i mig de presó. Els tres magistrats de l'Audiència de Barcelona consideren totalment provat que el futbolista la va agredir sexualment de manera violenta al lavabo d'un reservat de la discoteca Sutton de Barcelona. L'han cregut, però la pena que li han imposat se situa a la part més baixa de la forquilla del delicte, que va de 4 a 12 anys de presó. Per què? "Seria molt interessant saber per què", diu la jurista membre del grup d’investigació Antígona (UAB) Bárbara Monllor. "A l’hora d’individualitzar la pena, tiren cap avall. Podrien haver posat sis anys de presó, però en trien quatre i no sabem per què", afegeix Júlia Humet, advocada de Nèmesi.

“L’acusat va agafar bruscament la denunciant, la va tirar a terra i, evitant que pogués moure’s, la va penetrar vaginalment malgrat que ella deia que no, que se’n volia anar”. El tribunal que ha condemnat Dani Alves considera provats aquests fets i que, per tant, es compleix l’absència de consentiment amb ús de violència i amb accés carnal. Així i tot, la pena queda fixada en només quatre anys i mig de presó –en comptes dels nou que demanava la Fiscalia– perquè es té en compte com a atenuant que el processat va dipositar 150.000 euros al jutjat en concepte de “reparació del dany”. No li ha calgut ni que li admetessin l’atenuant del suposat excés d’alcohol: amb el privilegi de la seva butxaca milionària n’ha tingut prou per sortir molt afavorit en la forquilla del possible càstig, que es movia dels quatre als dotze anys de presó.