Sentir Florentino Pérez assegurant que "el cas Negreira és l'escàndol més gran de la història del futbol" posa de mal humor. Cal tenir poca memòria, mala fe o no saber gaire de futbol per dir una bajanada com aquesta. Al futbol mundial s'han enviat a Segona Divisió clubs com la Juve o el Milan per delictes esportius, s'han trobat equips controlats per grups mafiosos, s'han assassinat persones i s'ha vist com dictadures amb les mans tacades de sang organitzaven torneigs i gestionaven clubs com si res. Dictadures amb les quals Florentino fa negoci.

Luis Enrique Martínez, Ernesto Valverde i Joan Laporta han declarat aquest divendres com a testimonis en la instrucció del cas Negreira. Els dos exentrenadors del Barça han assegurat –per videotrucada– que desconeixien l'existència dels informes de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) i del seu fill. Un servei que sí que li haurien ofert a Valverde a l'Athletic. En canvi, Joan Laporta –absolt del cas, ja que els actes del seu primer mandat (2003-2010) van prescriure– ha admès en seu judicial que van trobar aquests informes "de casualitat en unes caixes dins un fons d'armari", tal com ha revelat SER Catalunya. Tanmateix, només se'n van trobar alguns, perquè cada cinc o sis anys, segons ha dit el president culer, es destrueix part de la documentació que hi ha al club.

Sandro Rosell només ha declarat durant 15 minuts davant de la jutgessa, però ha estat prou temps per deixar el titular de la jornada judicial. "Amb Messi i Piqué al Barça no havíem de pagar a Negreira", ha sentenciat l'expresident blaugrana, segons Efe, en seu judicial. Ha estat un matí intens a la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat, per on també ha passat un altre expresident del Barça, Josep Maria Bartomeu, i Javier Enríquez Romero, el fill de José María Enríquez Negreira, l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). Entre pare i fill, el Barça va pagar un total de 7,3 milions d'euros entre el 2001 i el 2018.

Xavier Estrada Fernàndez va deixar definitivament l’arbitratge professional fa un any. Però és més conegut per ser un dels denunciants del cas Negreira. Ha decidit escriure un llibre per explicar-ho: La verdad del caso Negreira. Mi lucha contra la corrupción arbitral (La Esfera de los Libros). Per parlar-ne cita l’ARA a una adreça molt concreta de Barcelona: Pare Claret, 209. Només d’arribar, llança una pregunta al vol. "Sabeu per què us he citat aquí?"

Passaven uns minuts de les dotze del migdia quan el programa Què t'hi jugues feia pública una d'aquelles informacions destinades a donar la volta al món. Era el cas Negreira, els pagaments presumptament il·lícits per part del Barça a José María Enríquez Negreira, un dels vicepresidents del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), i el seu fill, Javier Enríquez Romero, mitjançant les societats Dasnil 95 SL, Nilsad SCP i Soccercam SL. Un total de 7,9 milions d'euros entre el 2001 i el 2018. Aleshores el cas estava en mans de la fiscalia, que posteriorment ho derivaria al jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona. Un any després, estan imputats, a més de Negreira i el fill, els tres últims presidents del Barça: Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell i Joan Laporta.

Sique Rodríguez (Lleida, 1981) dirigeix i presenta el programa Què t’hi jugues a Ser Catalunya. Avui fa un any que va informar del cas Negreira:

Un dia després que el jutge l'imputés per suborn en el cas Negreira, Joan Laporta s'ha confessat "serè i fort". El president del Barça, que ha estat entrevistat aquest matí a Catalunya Ràdio, ha dit que sabia que era possible que li obrissin una investigació, però s'ha mostrat convençut que no prosperarà: "No hi estic d'acord i no té cap fonament [...]. No hi ha delicte de suborn ni delicte continuat", ha dit, atribuint la imputació al "madridisme sociològic".

El president executiu del Barça, Joan Laporta, des d'aquest dimecres també està imputat en el cas Negreira, després que el jutge que porta la causa, Joaquín Aguirre, hagi ampliat la investigació fins al juliol del 2008, un període que ja comprèn el seu primer mandat en la institució blaugrana, que va durar del 2003 al 2010. El jutge instructor li atribueix un delicte de suborn o, alternativament, un de corrupció entre particulars en la modalitat esportiva, a banda d'altres d'administració deslleial i falsedat documental, segons diu la resolució del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona a la qual ha tingut accés l'ARA.

Des que al mes de març la Fiscalia va interposar la querella pel cas Negreira, s'havien estat investigant tres delictes: el de corrupció esportiva, el de falsedat documental i el d'administració deslleial. Però el jutge instructor que porta el cas, Joaquín Aguirre, té la sospita que el de corrupció esportiva no el conduirà enlloc. No ha trobat cap prova que ho acrediti i, en l'intent de saber cap a on van anar a parar els 7,5 milions que durant 18 anys va estar pagant el Barça a les societats de José María Enríquez Negreira i al seu fill, Javi Enríquez, ha obert una nova línia d'investigació enfocada en el suborn.

Impuls al cas Negreira: el titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, ha imputat el Barça i els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu per un presumpte delicte de suborn, segons han confirmat fonts judicials consultades per l'ARA. Fa mesos que el jutjat, primer amb una magistrada substituta i ara amb Aguirre de nou al capdavant, ha posat la lupa en els pagaments que el club va fer durant anys a l'empresa de l'exvicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira i el seu fill. Precisament aquest dijous la Guàrdia Civil va escorcollar, des de primera hora del matí i fins gairebé les 21 h, les dependències d'aquesta entitat, situades a la seu de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts policials a aquesta redacció. Els investigadors hi han buscat documentació sobre la presumpta trama de corrupció que esquitxa l'entitat blaugrana.

Xavier Estrada Fernández, exàrbitre internacional, segueix ferm en el seu propòsit d’aixecar totes les catifes del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA). El 24 de febrer del 2023 el lleidatà va posar una denúncia contra José María Enríquez Negreira i el seu fill als jutjats de Barcelona per saber fins on arribava la corrupció a dins de l’estament arbitral, i des de llavors ha sigut un mal de queixal per a tots els dirigents. El seu moviment va generar un gran malestar a la cúpula directiva, fins al punt que Luis Medina Cantalejo no va poder reprimir-se i el va qualificar de “rata que no arriba a hàmster”.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ja té en el seu poder un informe de la Guàrdia Civil en què el cos policial espanyol conclou que els serveis que José María Enríquez Negreira hauria prestat al Barça "no estan emparats per cap suport documental més enllà de les factures" que feien les empreses de Negreira, segons ha avançat el diari El Mundo. A més, diu que el club blaugrana "no ha aportat la identitat dels professionals que haurien desenvolupat els serveis" d'assessorament per part de les empreses de Negreira i que tampoc ha entregat "còpia de vídeos, documents o informes en els quals es concretin els treballs d'assessorament específic".

L'àrbitre lleidatà Xavier Estrada Fernández ha dut al jutjat social número 32 de Madrid els àudios d'un seminari del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) on, sense mencionar-lo directament, se sent com el president de l'ens, Luis Medina Cantalejo, l'insulta i l'amenaça. És una mostra més de la guerra entre Estrada Fernández i el CTA, que suma un nou capítol que deixa Medina Cantalejo en una posició molt compromesa.

Per fi hi ha hagut fumata blanca. La UEFA ha informat aquest divendres al Barça que podrà disputar la pròxima edició de la Champions League i que no tindrà cap sanció pel cas Negreira. "Els investigadors de la UEFA han enllestit el seu treball amb el Barça en relació amb el cas Negreira i han conclòs, i així ho han comunicat al club avui, que el Barça és admès a tots els efectes per disputar la pròxima edició de la Lliga de Campions", ha explicat l'entitat blaugrana en un comunicat.

El sumari del Cas Negreira va treure a la palestra la identitat de 6 àrbitres que van efectuar pagaments per transferència bancària a Javi Enríquez, el fill de l’exvicepresident dels àrbitres que feia funcions de coaching. En el futbol professional, els assenyalats van ser Alberola Rojas, Jaime Latre i Medié Jiménez, de Primera Divisió, i De la Fuente Ramos i Vicandi Garrido, de Segona. Així i tot, l’ombra de Negreira era extensa i també es van identificar pagaments d’un col·legiat de Primera RFEF: Carlos Calderiña Pavón. El col·legiat de Sabadell militava a la categoria de bronze del futbol espanyol i la seva vinculació amb Negreira li ha costat el cap: l’han descendit a Segona. Cap més col·legiat ha perdut aquesta categoria. Luis Medina Cantalejo, el president del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA), ha tallat de soca-rel qualsevol lligam amb l’antic règim i quan ha tocat decidir el futur del vallesà, ha abaixat el polze.

El jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona ha comunicat que Javi Enríquez serà investigat per blanqueig de capitals des de l'any 2001. La justícia sospita que les activitats de José María Enríquez Negreira, vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) des del 1994 fins al 2018, poden implicar també el seu fill, Javi Enríquez, i intentarà esbrinar quin paper desenvolupava i el seu grau d'implicació. Quan va saltar l'escàndol Negreira, Luis Medina Cantalejo, president del CTA, va posar en marxa una investigació interna per saber el grau d'implicació dels àrbitres de la Lliga professional amb la família Negreira. El CTA va prometre publicar tota la informació obtinguda, però avui dia, ni el mateix comitè ni la Reial Federació Espanyola de Futbol ha donat cap dada al respecte.

Joan Laporta va comparèixer, després de molts mesos, per donar explicacions pel cas Negreira. I va disparar, entre d’altres, contra el Reial Madrid, a qui va acusar de "cinisme" pel fet de personar-se com a actuació particular i va definir com "l’equip del règim". Els blancs han respost amb un vídeo a través de les seves xarxes socials titulat "Quin és l'equip del règim?" i que intenta vincular el Barça amb el franquisme. Què hi ha de veritat… i què de tergiversació? Quin és, efectivament, l’equip del règim?

L'esperada compareixença de Joan Laporta d'aquest dilluns sobre el cas Negreira va estar marcada, entre d'altres, pels dards que el president del Barça va llançar contra el Reial Madrid, personat en la causa contra el club blaugrana. Laporta va arribar a definir els blancs com "l'equip del règim" i aquesta nit el Madrid li ha volgut respondre. Ho ha fet amb un vídeo a les seves xarxes socials titulat "Quin és l'equip del règim?" i que, a través de la tergiversació de la història, intenta vincular el Barça amb el franquisme.

Joan Laporta té molta raó en una cosa: el Barça és la víctima principal del cas Negreira. Ni el Madrid, ni Florentino, ni la Lliga, ni la Federació, ni cap de les parts que s'han personat en la causa judicial per corrupció continuada en l'àmbit de l'esport han patit, pateixen o patiran més intensament que el club blaugrana les conseqüències d'aquesta fosca trama arbitral. Ovació tancada per a aquesta aresta del discurs institucional que el mandatari va escenificar aquest dilluns, envoltat dels directius de confiança i també de quatre carpetots plens d’informes tècnics, per trencar un silenci eixordador.