La mort aquest dijous de Fèlix Millet (1935-2023) no és, judicialment parlant, un final, però simbòlicament sí que marca el final d'una època: la de la cara més fosca de la societat catalana sorgida de la Transició. Rere la història d'èxit de la recuperació de la democràcia i l'autogovern va quallar també, oculta, una corrupció sistèmica. Durant anys, el corrupte Millet, emparat en el seu il·lustre cognom, lligat a la història del catalanisme cultural i a l'emblemàtic Palau de la Música Catalana, va actuar amb impunitat al capdavant d'aquella institució. Alhora que certament la modernitzava –va abolir la direcció hereditària del cor i va posar-hi figures de renom musical al capdavant–, la va saquejar sense aturador per al seu enriquiment personal i per al pagament de comissions a Convergència (CDC) a canvi de l'adjudicació d'obra pública. La llei del silenci va prevaldre durant gairebé dues dècades al voltant de tota una trama corrupta descoberta l'estiu del 2009, ara fa tretze anys i vuit mesos. Aquell va ser un escàndol que va sacsejar i avergonyir una societat catalana que, amb aquest episodi, començava a perdre la innocència. Cinc anys després, per acabar de reblar la decepció dins d'un catalanisme d'ordre que ja havia abraçat el sobiranisme, vindria la confessió de la deixa de l'expresident Jordi Pujol.

Tretze anys i vuit mesos després que esclatés el cas del Palau de la Música amb aquell escorcoll dels Mossos d'Esquadra a la seu de l'entitat cultural, els perjudicats només han recuperat la meitat dels 23,8 milions d'euros espoliats a la institució. L'últim recompte que el novembre passat va fer el tribunal que gestiona l'execució de la sentència penal –la secció desena de l'Audiència de Barcelona– xifrava en 11 milions d'euros la quantitat que encara falta per pagar. Bona part d'aquests diners depenien del patrimoni embargat a l'expresident de la institució Fèlix Millet. La seva mort no afecta el rescabalament d'aquests diners, segons fonts jurídiques consultades per l'ARA. En canvi, sí que deixa sense efecte el cobrament de les multes que la justícia li va imposar. A Millet el van sancionar amb 4.120.540 euros, però el novembre passat no havia abonat ni un cèntim d'aquestes multes.

El cognom Millet és intrínsecament coral i lligat a l’Orfeó Català gairebé per consanguinitat. Lluís Millet i Pagès (1867-1941), el “mestre Millet” per antonomàsia, va ser un gran músic, compositor, director, cofundador de l’entitat, l’any 1891, i, com a tal, impulsor de la seva seu, el Palau de la Música Catalana, inaugurat el 1908 i avui Patrimoni de la Humanitat. El mestre Millet es va casar amb la pianista i cantaire Dolors Millet i Villà, i el seu fill, Lluís Maria Millet i Millet (1906-1990), el va succeir en la direcció, com el succeiria el seu net, Lluís Millet i Loras (1939-2019). Tot quedava a casa i vivien fins i tot al pis més alt del Palau, connectat per una obertura zenital sobre l’escenari.

El saqueig practicat per Fèlix Millet i el seu soci Jordi Montull a les arques públiques, a bord del vaixell pirata en què van convertir el Palau de la Música, va ser un escàndol pioner en una matèria sobre la qual després ha calgut aprofundir de valent: la corrupció a les institucions catalanes. Des del primer moment el cas va ser problemàtic, perquè implicava massa gent que havia d'haver fallat en el control de la institució, massa gent que havia donat un sí rutinari i sense garanties als comptes fraudulents que Millet presentava any rere any davant dels mecanismes de supervisió i fiscalització. Després l'ona expansiva es va anar ampliant, i la corrupció del Palau va resultar anar directament lligada amb un seguit de casos de corrupció política, particularment de Convergència Democràtica de Catalunya. L'enrenou del cas Palau va durar anys, però va acabar sent llegit, en bona mesura, com l'aperitiu als plats forts que havien de venir més tard: les delacions contra la família Pujol i la confessió de la deixa de l'avi Florenci per part de Jordi Pujol. A la vegada, aquestes informacions apareixien integrades dins altres escàndols, com els de l'espionatge o l'operació Catalunya, en què els cossos policials (la dita policia patriòtica, i, darrere seu, la resta de poders de l'Estat) van ser utilitzats per desacreditar l'independentisme català.

L'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet ha mort aquest dimecres als 87 anys. Ho ha fet en una residència privada, on se l'havia traslladat després que se li concedís el tercer grau com a conseqüència del seu delicat estat de salut després de passar dos anys i quatre mesos a la presó pel saqueig del Palau. Aquest seria l'episodi que acabaria marcant la seva vida,  i que el faria passar d’il·lustre representant de la burgesia catalana a personatge repudiada socialment. Membre de la saga dels Millet i fill del financer, mecenes i promotor cultural Fèlix Millet i Maristany, Fèlix Millet va dirigir el Palau de la Música durant gairebé dues dècades, fins que el 23 de juliol del 2009 l'escorcoll dels Mossos d'Esquadra va fer aflorar el cas Palau, pel qual acabaria condemnat a 9 anys i 8 mesos de presó per haver desviat fins a 23 milions d'euros de la institució i haver-la posat durant més de 10 anys al servei d'una trama de pagament de comissions a Convergència (CDC) a canvi de l'adjudicació d'obra pública.