Les Corts Valencianes acolliran aquest divendres un acte organitzat per la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola (Denaes) i el grup parlamentari de Vox —formació que presideix la cambra autonòmica— que, sota el títol Literatura valenciana i tradició espanyola: del catalanisme oficial a la memòria silenciada, persegueix denunciar la suposada "instrumentalització de la literatura valenciana" duta a terme "pel bipartidisme i el nacionalisme". La jornada situarà al centre de la diana les figures i l'obra del poeta Vicent Andrés Estellés i l'assagista Joan Fuster, als quals considera "eixos centrals d'un model literari i identitari" que promouria implementar un "procés d’assimilació cultural" i "colonització simbòlica vinculat al nacionalisme català".

Fins a 205 departaments de català d’instituts del País Valencià s’han adherit ja a un manifest contra la modificació del decret de currículum de batxillerat que pretén convertir l'estudi de l'obra d'escriptors catalans i illencs en una qüestió opcional.

L'alcaldessa de València, María José Catalá, ha explicat que, tot i el dictamen de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) conegut dissabte, que defensa que cal mantenir la forma única amb l’accent obert del topònim de la ciutat, el consistori tirarà endavant la petició de modificació de la denominació per incloure una versió bilingüe amb Valencia en castellà i una fórmula valenciana secessionista, Valéncia.

El PP i Vox es refermen en la seva estratègia secessionista i la conselleria d'Educació culminarà l'arraconament dels autors catalans i de les Illes de l'assignatura de valencià. Així ho farà aquest dimarts mitjançant la modificació del currículum de la matèria en l'etapa de batxillerat en la Taula Sectorial d'Educació. Ho han confirmat a l'ARA fonts del departament d'Ensenyament, després que el Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) alertés de la mesura, ja avançada per conservadors i ultres el setembre passat.

La presidenta de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Verònica Cantó, ha denunciat aquest divendres que el valencià i la mateixa institució viuen "un dels moments més crítics" de la seva "història recent" i que, per això, demana al conjunt de la societat "no interioritzar ni normalitzar el discurs de l’odi, sinó combatre’l amb determinació, fermesa i fortalesa". Així ho ha dit en un contundent discurs durant l’obertura del curs acadèmic 2025-2026.

Passat el moment en què s'ha qüestionat més Carlos Mazón, el PP pretén fer oblidar la crisi per la gestió de la DANA enfrontant-se al govern espanyol i atiant l'anticatalanisme. Els conservadors valencians han tret del calaix la seva agenda identitària i, ara que necessiten el suport de Vox per als pressupostos de la Generalitat, preparen un altre atac a la unitat del català: esborrar del currículum escolar autors catalans i illencs.

El govern espanyol rescatarà l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i compensarà part de la reducció del 25% del finançament de la institució acordada pel Partit Popular i Vox. Així ho ha anunciat aquest dijous la ministra de Ciència, Innovació i Universitats i secretària general del PSPV, Diana Morant, en un acte organitzat a València pel Fòrum Europa Tribuna Mediterrània.

Més de 300 escriptors i escriptores, com ara Manel Baixauli, Martí Domínguez, Ferran Torrent, Mercè Climent i Rafa Lahuerta signen un manifest en rebuig a la politització de la llengua, com en el cas del canvi de nomenclatura de València per Valéncia/Valencia. El text expressa, alhora, el suport a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a única entitat reguladora.

La castellanització i l'anticatalanisme avancen al País Valencià amb el PP i Vox. Després que l'Ajuntament d'Alacant acordés demanar a les Corts que canviïn la llei autonòmica per definir la ciutat com a zona castellanoparlant, ara el consistori de València ha aprovat sol·licitar al Consell de la Generalitat —l'òrgan que assigna els noms oficials dels municipis— que admeti com a oficial "la denominació bilingüe", és a dir, la forma Valéncia (amb accent tancat, per marcar la pronúncia habitual) i Valencia (sense accent, en castellà) en comptes de la forma tradicional, València, que estableix la normativa. El PSPV-PSOE i Compromís s'hi han oposat.

Aquests dies que es parla tant de corrupció, és bo que sapigueu que fins i tot un lingüista, un filòleg, es pot corrompre. De vegades no calen ni diners: n'hi ha prou amb una mica de notorietat, un instant de fals reconeixement, un moment de vanitat satisfeta, perquè alguns individus s'avinguin a posar-se al servei d'una mentida. També d'una mentida filològica. És el que ha succeït amb un lingüista valencià, el nom del qual no escriurem perquè no cal, que ha avalat amb un informe favorable (frontalment en contra dels criteris de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, de la qual és membre per a més inri), la grollera maniobra del canvi de nom oficial de la ciutat de València. En efecte, el ple de l'Ajuntament d'aquesta ciutat d'aquest dimarts, darrer del curs, ha aprovat que d'ara endavant el topònim València tingui com a forma oficial Valéncia. El govern del PP i de Vox, que impulsa aquest canvi, es recolza en un informe del susdit lingüista (a qui es refereixen com “reconegut lingüista”, i amb això ell ja es deu donar per pagat), segons el qual aquesta forma és vàlida perquè, segons ell, coincideix “amb la pronúncia tradicional i majoritària” dels habitants de la ciutat. Filològicament, és una argumentació tan inconsistent i absurda que quasi no mereix ni comentari. Diguem, per riure una mica, que si els noms de les ciutats s'haguessin d'escriure com els seus habitants els pronuncien, veuríem escrites coses com Barsalona, Lleide, Madrí, Zebiya o Nu Yok.

Vox ha aconseguit el seu objectiu i l'Ajuntament d'Alacant ha aprovat aquest dijous una declaració institucional per demanar a les Corts que modifiquin la llei d’ús i ensenyament del valencià i defineixin la ciutat com a territori castellanoparlant. La petició ha estat aprovada amb els vots de la formació d'extrema dreta i el Partit Popular, que no han modificat ni un mil·límetre el posicionament malgrat les protestes que hi ha hagut avui contra la mesura.

Vox té entre cella i cella afeblir l'ensenyament en valencià. Així ho demostra el fet que la crisi en el govern municipal d’Alacant provocada pel debat del pla d'estabilitat financera del consistori s'hagi resolt amb l'aprovació d'un decàleg de mesures que inclouen iniciatives sense cap relació amb l'àmbit econòmic com ara l'aprovació d’una declaració institucional que reclami a les Corts Valencianes que modifiqui la llei d’ús i ensenyament del català i defineixi la ciutat com a territori castellanoparlant.

La conselleria d'Educació del govern valencià ha elaborat una guia que orienta els centres educatius sobre com aplicar la nova llei educativa que entrarà en vigor el pròxim curs en les etapes d'infantil i primària i sobre la qual recentment es va consultar les famílies. Del document crida l'atenció que recomana que l'assignatura de matemàtiques sempre s'imparteixi en castellà, i en català la de coneixement del medi natural, social i cultural.

El 99,67% de l'alumnat d'infantil i primària del País Valencià estudiarà el curs 2025/2026 en la llengua que van triar les seves famílies. Així ho ha assegurat aquest dimarts el conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, que ha defensat que el seu departament ha respectat la voluntat de la comunitat educativa. No ho veuen així entitats com Famílies pel Valencià, que ha denunciat que la Generalitat ha vulnerat el resultat de la consulta a les aules, especialment a les vuit comarques de domini lingüístic del castellà.

Les sospites sobre la voluntat real del Partit Popular d'implementar la literalitat de la nova llei educativa si el resultat no afavoria alguns dels seus posicionaments comencen a prendre forma. Així es desprèn almenys de la circular enviada per la conselleria d'Educació als centres d'ensenyament en la qual dona instruccions sobre com s'han d'aplicar els resultats de la consulta sobre la llengua a les aules que es va fer ara fa unes setmanes.

Més emissió en castellà i la porta oberta a programar corregudes de bous si aquestes són "rendibles". L'anunci de la fórmula amb la qual la nova direcció d'À Punt pretén aconseguir més audiència sembla que no passa per la innovació ni per diferenciar-se en una graella farcida de mitjans monolingües en castellà. Així ho ha deixat clar aquest dilluns el president de la cadena, José Vicente Ordaz, durant la seva primera compareixença a les Corts Valencianes.

Debats encesos en les xarxes, cartes de queixa d'antics alumnes i alguns retrets. El PP i Vox han aconseguit que l'impuls de la doble denominació bilingüe de la ciutat de València hagi generat una nova polèmica entre les diferents sensibilitats del valencianisme polític i, de pas, reforçar les tesis dels populars que acusen les universitats i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) d'impulsar un model de llengua allunyat del que utilitzen els ciutadans.

La demanda d'estudiar en valencià creix de "forma espectacular" i supera, en molt, l'oferta de la xarxa pública i concertada. Aquesta és la principal conclusió del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del País Valencià (STEPV) que ha comparat les dades de la consulta sobre la llengua a les aules de la conselleria d'Educació amb les dels informes publicats pel mateix sindicat abans de l'entrada en vigor del model plurilingüe aprovat el 2018 i ara derogat.

L'anàlisi del resultat de la consulta sobre la llengua a les aules al País Valencià durarà dies. Quan s'acabi, permetrà disposar d'una radiografia molt acurada de la realitat educativa i sociolingüística de les seves 33 comarques. A hores d'ara, una de les primeres conclusions a les quals ja s'ha pogut arribar és la diferència entre les preferències de les famílies dels centres públics i les dels concertats. I és que segons xifres difoses per Compromís –extretes de les dades fetes públiques per la Generalitat–, si només tenim en compte els centres públics, l'aposta pel valencià com a llengua majoritària de l'ensenyament s'eleva al 61,8%, 12 punts més que si s'inclouen els centres concertats, quan s'escurça fins al 50,53%.

Victòria per la mínima del valencià en la consulta sobre la llengua a les aules al conjunt del País Valencià, però triomf contundent en les comarques popularment denominades valencianoparlants. Aquest és el resultat de la consulta impulsada per la Generalitat i que aquest dijous ha donat a conèixer el conseller d'Educació, Universitats, Cultura i Esports, José Antonio Rovira, en una roda de premsa celebrada a València.