Nicolas Levrat (1964, Versoix) és un advocat suís, funcionari de carrera al Consell d'Europa i expert en minories. Ha investigat en diverses universitats i organismes europeus la situació de diferents pobles del continent, i des del novembre del 2023 és el relator especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) sobre minories.

La Moncloa ha trobat en l'oficialitat del català a la Unió Europea la manera perfecte de llançar picades d'ullet a Junts, mantenir el seu suport i salvar la investidura. S'ha convertit en la tònica habitual: quan Carles Puigdemont tensa una mica la corda, Pedro Sánchez aconsegueix comunicar un nou pas endavant en l'aprovació del màxim reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya a les institucions europees. L'últim cas evident és el d'aquest divendres. Després que els juntaires apugessin el to de les amenaces, el govern espanyol ha acordat amb l'executiu alemany, que almenys fins ara era el màxim opositor a la iniciativa dins de la UE, iniciar un diàleg bilateral per continuar avançant en l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la UE.

Moviment important del govern espanyol per reconduir les relacions amb Junts. Alemanya i Espanya han acordat aquest divendres un "diàleg" per fer oficial el català a la Unió Europea. En plena crisi amb la formació independentista, els executius dels dos països es conjuren per trobar una "resposta" a la sol·licitud espanyola de reconèixer les llengües cooficials a l'Estat: la llengua catalana, l'euskera i el gallec. En un comunicat conjunt, escrit en anglès, alemany i castellà, asseguren que la "incorporació d'aquestes llengües constitueix una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d'Espanya" i afegeixen que per aquest motiu han decidit "iniciar converses bilaterals a partir de les quals Espanya presentarà un text per al debat i la decisió dels 27 estats membres en una futura reunió del Consell d'Assumptes Generals". A més, es comprometen a començar "com més aviat millor", pilotant les converses els respectius ministeris d'Afers Estrangers. És a dir, no es comprometen a cap calendari concret, però sí a anar ràpid per arribar a un pacte.

Temps era temps, l'oficialitat del català es discutia a les trobades del Consell d'Afers Generals de la Unió Europea i el mateix ministre espanyol d'Exteriors, José Manuel Albares, venia a defensar personalment la mesura a Brussel·les. Resultava ser un assumpte de primer ordre. Els periodistes dels mitjans, ministres i diplomàtics de la resta del bloc europeu es miraven amb sorpresa la polseguera que aixecava la mesura i se'n feien creus que –teòricament, segons les amenaces de Junts– el govern de Pedro Sánchez depengués de l'èxit o el fracàs del màxim reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya, el gallec i l'euskera a les institucions europees.

Ni les reticències d'Alemanya ni els dubtes expressats per altres països: el que està frenant l'oficialitat del català a la Unió Europea és el PP. Així ho ha denunciat aquest divendres el president Salvador Illa des d'Euskadi un dia després que el canceller alemany, Friedrich Merz, tirés aigua al vi als plans del govern espanyol amb les llengües cooficials a Europa. "Si això encara no està resolt és perquè el PP ha fet trucades", ha dit Illa en el marc d'un esmorzar informatiu a Vitòria abans de reunir-se amb el lehendakari, Imanol Pradales, per tractar temes com la reforma de l'administració, l'habitatge, la gestió de la immigració i l'economia social, a més de comprometre's tots dos a col·laborar fins que l'oficialitat del català, el basc i el gallec a Europa sigui una realitat. "I després ens donem cops al pit a favor d'Espanya. De quina Espanya? De l'Espanya en què el català i l'euskera són provincians? [...] A mi aquesta Espanya no m'interessa, m'interessa una Espanya plural i diversa", ha afegit a l'esmorzar.

Espanya ha fet que es discuteixi set vegades en poc més d'un any i mig sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera al Consell d'Afers Generals la UE. La Moncloa hi insisteix i la porta molt sovint a la taula dels ministres d'Exteriors, fins i tot ha aconseguit que en dues ocasions s'inscrigui en l'agenda com a votació sabent que no tenia el suport necessari i que, per tant, no es prendria una decisió definitiva. La pressió, de cara a la galeria i especialment a Junts, pot semblar efectiva, però està provocant que la majoria dels estats membres de la Unió Europea —inclosos alguns dels que a priori hi són favorables— comencin a estar "cansats" que Espanya "forci" aquesta mena de discussions per "qüestions polítiques internes" i "sense nous arguments" que puguin convèncer els socis europeus contraris a la iniciativa, segons apunten fonts diplomàtiques de diversos països de la UE a l'ARA.

A la setena tampoc va la vençuda. La Unió Europea ha tornat a ajornar la votació sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera el setè cop que Espanya porta aquesta iniciativa al Consell d'Afers Generals de la UE. Segons informen fonts diplomàtiques a l'ARA, una gran part dels estats membres es mantenen reticents a la iniciativa i almenys deu països han intervingut en la reunió per expressar obertament els dubtes legals que tenen sobre la proposta. El representant més contundent ha tornat a ser el secretari d'estat per Europa d'Alemanya, Gunther Krichbaum, i diverses fonts asseguren que ha mantingut una conversa pujada de to amb el secretari d'estat per a la UE d'Espanya, Fernando Sampedro.

El Consell de la Unió Europea desmunta un dels principals arguments del govern espanyol per convèncer la resta d'estats membres perquè el català sigui oficial al bloc comunitari. Segons ha pogut saber l'ACN i l'ARA, els serveis jurídics de la institució que representa els 27 països del club europeu asseguren que cal canviar els tractats de la UE per reconèixer com a llengua oficial el català, el gallec i l'euskera. Aquesta condició suposaria una nova trava a la iniciativa presentada per Espanya i a la qual encara s'oposen diversos estats membres. Aquest mateix divendres es reuneix el Consell d'Afers Generals de la UE i està previst que es torni a discutir la qüestió.

Nova gerra d'aigua freda de la Unió Europea a Espanya sobre l'oficialitat del català, gallec i euskera a les institucions europees. Davant les reticències d'uns quants països, la presidència del Consell de la UE ha decidit no portar a votació el reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya al pròxim Consell d'Afers Generals del 18 de juliol, tal com havia demanat el govern espanyol. D'aquesta manera, segons consta a l'agenda de la trobada ministerial, els estats membres només discutiran sobre la iniciativa presentada per la Moncloa i no preveuen prendre cap decisió definitiva.

Nou impuls d'Espanya per a l'oficialitat del català a la Unió Europea. El govern espanyol ha demanat tornar a discutir sobre el reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya a les institucions europees i, segons informen fonts diplomàtiques de l'ARA, el Consell de la Unió Europea ha acceptat incloure-ho en l'agenda del pròxim Consell d'Afers Generals (GAC) del 18 de juliol. Aquest nou intent del govern espanyol arriba després que diversos estats membres s'oposessin obertament a la iniciativa el 27 de maig.

El govern espanyol va pressionar fins a l'últim moment perquè en el Consell de la Unió Europea de la setmana passada es votés sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a les institucions europees. Tanmateix, almenys set estats membres van mostrar-se contraris a prendre una decisió sobre la iniciativa, cosa que finalment va provocar que s'ajornés la votació. Fins i tot Alemanya, que és el país més gran i influent de la UE, va amenaçar amb vetar la proposta espanyola, i Itàlia va plantejar que es demanés un informe jurídic sobre la mesura. Per això, davant d'aquestes reticències, diverses representacions diplomàtiques dels estats membres davant la UE consultades per l'ARA veuen prematur tornar a discutir sobre l'oficialitat de la llengua pròpia de Catalunya en el pròxim Consell d'Afers Generals (GAC), que cau per Sant Joan, i consideren oportú que Espanya deixi passar més temps i tingui un cert marge per intentar convèncer més socis.

Aquests darrers dies hem assistit a un d’aquells episodis que fan que la política sigui miserable, en lloc d’útil i virtuosa, que és el que hauria de ser. Em refereixo a la impúdica i vergonyosa campanya del PP i dels sectors típicament reaccionaris de l’estat espanyol per dinamitar que el català tingui l’estatus que mereix com a llengua oficial de la Unió Europea. Quan el PP olora sang al cos de l’adversari, es llança com un tauró per desmembrar-lo i destrossar-lo. Dissortadament, no es tracta d’una actitud nova. Recorda, fil per randa, el seu abraonament contra l’Estatut de Catalunya, ara fa vint anys, recollint signatures per tota la geografia espanyola per esquarterar una iniciativa política que tenia majoria a les Corts i que després seria aprovada pel poble català via referèndum. Aleshores es tractava de fer fora Rodríguez Zapatero de la Moncloa, avui es tracta de fer el mateix amb Pedro Sánchez.

El debat de l'oficialitat del català a la Unió Europea ha posat a l'ull de l'huracà l'actitud bel·ligerant del PP: han reconegut explícitament que van fer trucades a països per fer descarrilar la mesura, tal com va assegurar el secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez. En tot cas, la seva oposició no ha tingut la mateixa intensitat a tot arreu: hi ha autonomies que no rebutgen l'oficialitat o que els semblaria bé fins i tot, i en el cas de Catalunya hi ha hagut incomoditat i un cert malestar intern amb la manera en què s'ha tractat aquesta batalla. L'oficialitat del català ha esdevingut, doncs, un maldecap per al PP, malgrat que per als populars havia de ser una ofensiva més contra el govern espanyol.

L'ofensiva d'última hora de la Moncloa perquè els estats europeus votessin a favor de l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera no ha fet efecte. Una desena de països, entre els quals Alemanya, Itàlia i Finlàndia, han posat sobre la taula l'ajornament de la decisió durant la discussió dins el consell —que es fa a porta tancada— al·legant dubtes econòmics, jurídics i tècnics. És a dir: Quant costa i qui ho paga? Cal canviar els tractats? Com afectarà les minories d'altres països si crea precedent? Com s'implementaria?

Nova pilotada cap endavant dels estats membres de la Unió Europea sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Malgrat la nova ofensiva de la Moncloa, la iniciativa no ha obtingut prou suports en el Consell de la UE, segons informen fonts diplomàtiques a l'ARA. D'aquesta manera, Espanya haurà de tornar a posar la mesura sobre la taula en les pròximes trobades ministerials si vol que les tres llengües cooficials de l'Estat siguin reconegudes en el global de les institucions europees. S'ha avançat, però, respecte trobades anteriors? Hi ha hagut més països que s'han mullat a favor del català, però no ha estat suficient, ja que vuit països han mostrat obertament les seves reticències i han demanat ajornar la votació, segons informen unes altres fonts diplomàtiques presents a la sala. A més, en declaracions als mitjans i contactats per aquest diari, hi ha uns altres cinc països més s'hi mostren escèptics.

L'oficialitat del català a la Unió Europea arriba a unes hores clau perquè aquest dimarts els estats tindran a les seves mans prendre una decisió. Però mentre el govern espanyol està protagonitzant una ofensiva perquè l'objectiu arribi a bon port, el PP està maniobrant en sentit contrari contactant amb països perquè l'oficialitat fracassi. Així ho ha confirmat el mateix PP aquest dilluns. El secretari general dels populars catalans, Santi Rodríguez, ha assegurat en una roda de premsa que "si està havent-hi trucades és perquè n'hi està havent en sentit contrari" i que es produeixen perquè "si algú actua en un sentit polític", com creu que ho fa el president espanyol, Pedro Sánchez, s'hi ha de poder respondre. "O és que aquí només poden parlar uns i els altres no podem parlar i dir la nostra opinió?", ha rematat.

L'oficialitat del català a la Unió Europea era una de les condicions de Junts a canvi d'investir Pedro Sánchez. Tanmateix, el dirigent socialista fa més d'un any i mig que va revalidar-se al capdavant de la Moncloa i la llengua pròpia de Catalunya continua sense tenir màxim reconeixement en les institucions comunitàries. Per això, la pressió augmenta per part dels juntaires, que volen mostrar que aconsegueixen contrapartides a canvi de donar suport al president espanyol, i l'executiu de Sánchez vol assegurar-se que no perd la majoria plurinacional que té al Congrés.

Ciutadans ha desaparegut del Parlament, del Congrés i de l'Eurocambra, però alguns dels seus exmembres i entitats afins continuen lluitant pels objectius que defensava la formació taronja a les institucions. Només en la darrera setmana, dues associacions pròximes a Cs han aconseguit fer arribar al Parlament Europeu una suposada discriminació lingüística contra els castellanoparlants que viuen a Catalunya.

L'oficialitat del català a la Unió Europea continua encallada, però tant el govern espanyol com el català es mostren més optimistes amb la iniciativa, que almenys permetria parlar-lo al Parlament Europeu. El principal temor era que el PP la fes entrebancar definitivament i la convertís en un dels seus cavalls de batalla electorals contra l'executiu de Pedro Sánchez i els seus acords amb Junts i Esquerra. Però no ha passat. Els populars hi posen traves, però, de moment, eviten fer soroll contra l'ús de les tres llengües cooficials de l'Estat a l'Eurocambra i públicament no hi fan una gran propaganda en contra. Per què?