La Unió Europea ajorna un cop més l'oficialitat del català

Brussel·les / Madrid / BarcelonaNova pilotada cap endavant dels estats membres de la Unió Europea sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera. Malgrat la nova ofensiva de la Moncloa, la iniciativa no ha obtingut prou suports en el Consell de la UE, segons informen fonts diplomàtiques a l'ARA. D'aquesta manera, Espanya haurà de tornar a posar la mesura sobre la taula en les pròximes trobades ministerials si vol que les tres llengües cooficials de l'Estat siguin reconegudes en el global de les institucions europees. S'ha avançat, però, respecte trobades anteriors? Hi ha hagut més països que s'han mullat a favor del català, però no ha estat suficient, ja que vuit països han mostrat obertament les seves reticències i han demanat ajornar la votació, segons informen unes altres fonts diplomàtiques presents a la sala. A més, en declaracions als mitjans i contactats per aquest diari, hi ha uns altres cinc països més s'hi mostren escèptics.

En la discussió, que ha durat uns tres quarts d'hora, el primer estat membre a prendre el torn de paraula ha estat Alemanya, que ha assegurat que és "prematur" perquè es prengui una decisió aquest dimarts. Fins i tot, el país germànic ha estat l'únic que ha assegurat que, en cas que no es retirés del punt de l'agenda referent a "adopció", hi votaria en contra.

En la mateixa línia, Itàlia ha demanat més temps per analitzar millor la proposta d'Espanya i ha advocat per demanar un informe legal als serveis jurídics del Consell de la UE. De fet, fonts coneixedores de les converses de la Moncloa amb altres estats membres asseguren que el PP espanyol ha pressionat el govern alemany, liderat ara pel conservador Friedrich Merz, i l'italià, que dirigeix Giorgia Meloni i el ministre d'Exteriors del qual, Antonio Tajani, és de la família política popular i molt proper a la formació liderada per Alberto Núñez Feijóo. A més, el mateix PP català va admetre aquest dilluns que havien fet trucades per entrebancar la iniciativa i Vox va assegurar que els populars els havien demanat que pressionessin països governats per famílies d'extrema dreta, com Itàlia o Hongria, per aconseguir que s'hi oposessin.

El ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha assegurat que hi ha hagut set països que han demanat més informació sobre la proposta i, malgrat que no ha concretat quins estats membres són, fonts diplomàtiques apunten que, a banda d'Alemanya i Itàlia, han estat França, Croàcia, Suècia, Txèquia, Finlàndia i, entre d'altres, Àustria. Albares es posarà en contacte aquesta tarda amb els seus homòlegs dels set països que tenen reticències i s'ha mostrat obert a estudiar "qualsevol proposta" que presentin. Això sí, ha deixat clar en una entrevista a TV3 que els dubtes financers estan resolts perquè el govern espanyol assumeix el cost de 140 milions d'euros que comportaria aquest nou règim. I pel que fa als jurídics, també ha subratllat que és perfectament compatible amb el reglament de les institucions europees.

Espanya incrementa la pressió

Tot i que la iniciativa s'ha tornat a ajornar, Espanya ha redoblat la pressió a la resta de socis europeus perquè tramitessin la iniciativa durant les últimes setmanes. Les mateixes delegacions estatals davant de la UE amb qui ha contactat aquest diari admeten que la Moncloa no havia mogut mai tants fils perquè s'aprovés des que la va portar per primera vegada al Consell de la UE. Fins fa pocs mesos, molts d'aquests representants diplomàtics asseguraven que no sabien ni com estava aquest dossier legislatiu, i ara coincideixen que els ha quedat clar que es tracta d'una qüestió "prioritària" i "sensible" per al govern de Pedro Sánchez.

De fet, l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera no havia obtingut tants suports públics fins ara com aquest dimarts. Fins a vuit països s'hi han mostrat favorables –Bèlgica, Hongria, Irlanda, Eslovènia, Portugal, Dinamarca, Romania i Xipre–. La pròxima oportunitat d'Espanya per portar l'oficialitat del català a la UE és el Consell d'Afers Generals previst per al 24 de juny. Més endavant també se'n farà un altre al setembre, a l'inici de curs polític i quan es comencen a negociar pressupostos de la UE.

Reacció catalana i espanyola

En aquesta línia, Albares ha destacat que el camí del reconeixement del català és "irreversible". "S'havien aconseguit grans avenços i hi havia un nombre ampli d’estats que hi estaven disposats", ha coincidit la portaveu de la Moncloa, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior al consell de ministres, i ha assegurat que l'executiu de l'Estat hi continuarà treballant. El que les fonts de la Moncloa admeten és que les gestions del PP "no hi han ajudat" i Albares ha estat explícit a l'hora de reclamar que no es remi en direcció contrària. "Avui s'ha complicat una mica, però continuem sent moderadament optimistes", traslladen des de l'equip de Pedro Sánchez.

Hi ha algunes veus que posen en qüestió l'esforç diplomàtic del govern espanyol, com el portaveu d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, que s'ha preguntat "quina influència té Espanya a Europa". Així, ha culpat d'aquest fracàs momentani el PSOE i no Junts, que és qui va pactar l'oficialitat del català a la UE a canvi de la presidència del Congrés de Francina Armengol. "No ens ficarem amb Junts. Segurament, ells ens dirien fracassats, però quan el PSOE incompleix és culpa del PSOE", ha afirmat. Des de la Moncloa creuen que Junts no hauria d'estar "enfadat" perquè saben que "s'ha suat la samarreta" en l'àmbit diplomàtic.

Precisament, l'expresident i líder juntaire, Carles Puigdemont, ha evitat criticar les gestions del govern espanyol mentre que ha carregat contra el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, retraient-li l'incompliment de l'Estatut de Catalunya, en què consta que la Generalitat i l'Estat "emprendran les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea". Per això, ha recalcat que no sap "si el PP fa apologia de la desobediència, de la rebel·lió... o del delicte de traïció", "conspirant" amb altres països contra el català.

Illa carrega contra Feijóo

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha acusat el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, de fer "obstruccionisme" i boicotejar l'oficialitat del català a la Unió Europea, al costat de la resta de llengües cooficials, informa Martina Alcobendas des de Tòquio. "És inhabilitant per a algú que vol governar Espanya", ha criticat en declaracions als mitjans, i ha lamentat, també, que Feijóo hagi maniobrat per evitar l'oficialitat de la seva pròpia llengua, el gallec. "Les coses serien més fàcils si hi hagués gent que construís", ha afegit. Malgrat el fracàs, ha destacat que l'oficialitat és avui "més a prop" i que s'aconseguirà. Els comuns, per la seva banda, també s'han mostrat esperançats.

Qui s'ha fet un embolic aquest dimarts ha estat el PP català després que ahir el seu secretari general, Santi Rodríguez, reconegués les trucades per fer descarrilar l'oficialitat: davant la polèmica, el portaveu al Parlament, Juan Fernández, primer ha dit: "No podem parlar de trucades perquè no hem trucat a ningú", i després ha afegit que no pot "desmentir" res de les trucades.