“Avui comença una nova era a l’Argentina”, ha dit Javier Milei a les portes del Congrés a Buenos Aires, seu del poder legislatiu de l'Argentina, en el seu primer discurs com a president. “Avui enterrem dècades de fracàs i disputes sense sentit que han destruït el nostre país i l’han deixat en la ruïna. Comença una nova era de pau i prosperitat, creixement i desenvolupament, llibertat i progrés”, ha afegit. Tot seguit, Milei ha preparat el terreny per a un futur a curt termini molt negre. Ha exposat les dades econòmiques que deixa el govern sortint, amb una hiperinflació desbocada, i ha ratificat l’ajustament que fa dies que anticipa: “No hi ha alternativa al xoc”, ha sentenciat.

La Plaza de Mayo bull un dijous calorós a la tarda en plena primavera austral. Les Madres de Plaza de Mayo es preparen per a la seva ronda setmanal: des del 30 d’abril del 1977, cada dijous caminen al voltant de la plaça per demanar que els tornin les filles i fills desapareguts arran de la darrera dictadura civil i militar argentina (1976-1983).

Que en tants pocs dies això dels Països Baixos s'hagi afegit a allò de l'Argentina, i que la cosa no sembli tenir cap intenció de remetre ni tan sols a mitjà termini, genera una explicable preocupació. Uns la manifesten donant la culpa als votants, a qui –sense gosar dir-ho gaire fort– consideren idiotes i/o irresponsables. Uns altres –els partidaris de les veritats tautològiques– fan llargs escrits explicant tortuosament que la culpa del populisme de dretes són les actituds populistes de dretes. Finalment, hi ha qui prefereix prendre mal i s'aventura per selves conceptuals menys transitades. Provem-ho, si més no per no fatigar el lector amb les explicacions de sempre i afegir, modestament, algun matís a certs articles que m'han semblat substancials i esclaridors. 

L’endemà de ser elegit president de l’Argentina, l’ultraliberal Javier Milei va posar fil a l’agulla al que serà el seu mandat a partir del 10 de desembre, quan assumeixi el càrrec, i va ratificar la intenció de privatitzar diverses empreses estatals. Les primeres serien la petroliera YPF, l’energètica Energía Argentina SA (Enarsa) i el conglomerat de mitjans de comunicació públics: la televisió, la ràdio i l’agència de notícies Télam. “Tot el que pugui estar en mans del sector privat, estarà en mans del sector privat”, va reforçar en una entrevista radiofònica. En un dia, les accions d’YPF van pujar un 40% a la Borsa de Nova York.

La victòria a les eleccions presidencials argentines de l'ultradretà Javier Milei ha sacsejat els mercats borsaris. Ahir dilluns la borsa argentina feia festa, però aquest dimarts ha obert amb alces generalitzades, i el principal índex, el Merval, superava un augment del 20% a primera hora, tot i que després havia baixat una mica; a mitja sessió els guanys se situaven per sobre del 18%.

Javier Milei guarda un extens arxiu de declaracions qüestionables, faltes de respecte, ofenses i abusos verbals que no passen desapercebuts quan un es posa a investigar mínimament qui és l’excèntric personatge que diumenge passat va obtenir el 56% dels vots a la segona volta de les eleccions presidencials a l’Argentina. L’economista i diputat d’ideologia ultraliberal i agenda ultraconservadora ha estat acusat de violent, emocionalment inestable, imprevisible i, fins i tot, alguns han qüestionat el seu seny i han especulat amb l’estat de la seva salut mental. Sigui com sigui, Javier Milei ha dit algunes (moltes, massa) frases al llarg dels darrers anys que revelen no només una visió reaccionària de la vida en societat, sinó també formes i pensaments propis que poden resultar difícils d’empassar, tenint en compte que estem parlant del pròxim president de l’Argentina.

Un filòsof i columnista del diari argentí La Nación, Nicolás José Isola, va plantejar a la xarxa social X una pregunta dirigida als seus seguidors: "Ciutats per viure, escolliu: Barcelona o Madrid i per què?" Victoria Villarruel, que serà vicepresidenta de l'Argentina a partir del desembre al costat del nou president, l'anarco-liberal i estrafolari Javier Milei, va decidir respondre a la pregunta en línia amb la seva ideologia d'ultradreta: "Madrid!!! No hi ha catalans i és maquíssima". No resulta estranya la resposta perquè Villarruel ha expressat contínuament el seu suport a Vox i els seus dirigents. "L'Argentina pot aprendre moltes coses de Vox", va declarar quan va signar la Carta de Madrid, el manifest de Santiago Abascal per crear una mena d'internacional ultra.

Malgrat que les enquestes preveien un escrutini molt ajustat, el veredicte final ha donat una rotunda victòria al candidat rupturista Javier Milei. Aquest economista i opinador, criatura nascuda a l’escalf de les tertúlies televisives, ha vençut a cops de puny i exabruptes.

Amb una festa massiva al carrer els partidaris de l’ultraliberal Javier Milei van celebrar la victòria del seu candidat davant la seu de la coalició La Llibertat Avança, al centre de Buenos Aires, aquest diumenge. Milei va rebre el 56% del suport del padró, superant per gairebé 12 punts el ministre d’Economia, Sergio Massa, de la coalició Unió per la Pàtria, que només va obtenir el 44% dels vots i la victòria en tres de les 24 províncies de l’Argentina, uns números mai vistos en el peronisme. El president electe prendrà possessió el 10 de desembre, coincidint amb el 40è aniversari del retorn de la democràcia a l’Argentina.

Aquest diumenge, l’Argentina va votar en la segona volta de les eleccions presidencials: hi concorrien com a candidats l'actual ministre d’Economia peronista, Sergio Massa, i l’ultraliberal d’extrema dreta Javier Milei. Les enquestes pronosticaven uns resultats molt ajustats entre dos models oposats de país, però finalment l'ultra Javier Milei guanya les eleccions i serà el nou president d'Argentina. Ara bé, què ha condicionat el vot dels argentins?

Un cel ennuvolat amenaça amb pluja en l’acte de campanya de l’ultraliberal Javier Milei al municipi d’Ezeiza, província de Buenos Aires, tradicionalment peronista. “Són les forces del cel!”, crida una senyora que oneja una bandera amb el dibuix d’un cap de lleó. Centenars de persones esperen amb batucades i càntics de “La casta tiene miedo” que arribi el seu candidat, mentre a l’altra banda del carrer, militants del peronisme llencen a l’aire paperetes del ministre d’Economia i contrincant de Milei a les eleccions presidencials d'aquest diumenge, Sergio Massa, i entonen “Y, como siempre, daremos un grito de corazón, ¡viva Perón!”.