La fama que persegueix el Parlament Europeu diu que s'hi treballa poc i s'hi cobra molt, especialment pel que fa als eurodiputats. I les crítiques se centren contra aquells que han estat en la primera línia política dels seus respectius països i decideixen acabar la carrera professional a l'Eurocambra, als quals sovint se'ls acusa de buscar una jubilació d'or per avançat. Ara bé, cada vegada són més els que fan el camí a la inversa: s'inicien a la cambra comunitària —alguns de ben joves i com a assistents parlamentaris—, s'hi foguegen i acaben fent el salt a la política estatal. "Això ha anat canviant amb el temps, i les dues esferes polítiques, la nacional i l'europea, estan molt connectades", assegura una font de l'equip de premsa del Parlament Europeu a l'ARA.

Els eurodiputats estan obligats a fer una declaració sobre conflictes d'interessos quan obtenen l'escó i, per tant, informar públicament de qui els paga i quants diners han cobrat durant els últims tres anys abans de sortir elegits. Ara bé, l'ultradretà Alvise Pérez (S'ha Acabat la Festa) ha esquivat aquest requisit i ha notificat que ha treballat d'"analista i consultor polític per compte propi", però "sense remuneració, només amb donacions".

Ursula von der Leyen ha sortit reelegida presidenta de la Comissió Europea per una majoria lleugerament més àmplia del que s'esperava i de la que va obtenir ara fa cinc anys: 401 vots a favor i 284 en contra. De fet, la conservadora alemanya ha fet malabars durant els últims mesos per mirar d'acontentar tothom i ha acabat obtenint suports de gairebé tot l'arc parlamentari, des dels Verds fins a una part de l'extrema dreta.

Ursula von der Leyen no les té totes per garantir-se un nou mandat al capdavant de la Comissió Europea. Aquest dijous l'Eurocambra decidirà si la ratifica o tomba la seva candidatura, i la conservadora alemanya no compta amb una majoria gaire àmplia. Té el suport de la gran coalició dels grups europarlamentaris conservador, socialdemòcrata i liberal, però el vot és secret i es preveu que diversos eurodiputats no facin cas de les indicacions de la seva família política a l'hora de votar.

El vot per elegir president del Parlament Europeu és secret i sovint hi ha eurodiputats que no segueixen les indicacions del seu grup parlamentari sobre què han de votar. Però no hi ha hagut cap sorpresa i la conservadora maltesa Roberta Metsola (St. Julian's, 1979) tornarà a presidir l'Eurocambra almenys durant els pròxims dos anys i mig. S'ha erigit en una figura de consens i ha rebut la confiança de gairebé tot l'espectre polític: des dels verds fins a una part de la ultradreta, passant per la gran coalició de conservadors, socialdemòcrates i liberals. De fet, ha obtingut la majoria més àmplia de la història de l'Eurocambra amb 565 vots d'un total de 720 eurodiputats.

Charles Michel i Ursula von der Leyen no tenien cap mena de problema abans de ser elegits president del Consell Europeu i presidenta de la Comissió Europea. Ara bé, la convivència és complicada i encara més quan els dos membres, en comptes de mirar per al bon funcionament de les institucions comunitàries, competeixen per erigir-se en líder indiscutible del bloc. Per això, ben aviat la relació es va començar a tòrcer i els dos mandataris s'han fet constantment la traveta fins a l'últim dia, en què Michel va voler dificultar i ajornar la candidatura de Von der Leyen a revalidar el mandat al capdavant de l'executiu comunitari, tot i que ja estava gairebé acordada.

Els moviments dels últims dies de l'extrema dreta a l'Eurocambra han fet minvar la força parlamentària a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. El seu grup, Europeus Conservadors i Reformistes (ECR), ha perdut els eurodiputats de Vox i s'ha quedat amb 78, per darrere dels 84 del nou partit ultradretà Patriotes per Europa, que ha impulsat l'hongarès Viktor Orbán i compta amb el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i, entre molts altres, la Lliga de Matteo Salvini. Tanmateix, no és del tot una mala notícia per a Meloni, i fins i tot pot jugar a favor dels seus interessos.

Molts però mal avinguts. L'extrema dreta europea ha passat del somni d'unir-se en un sol gran grup al Parlament Europeu a trencar-se en bocins. Després que Viktor Orbán i Marine Le Pen anunciessin la creació de Patriotes per Europa; Alternativa per Alemanya (AfD) ha impulsat una nova força política a l'Eurocambra, l'Europa de les nacions sobiranes (Sobiranistes). A més, Giorgia Meloni i el partit polonès de Llei i Justícia s'han quedat a Conservadors i Reformistes Europeus (CRE). Per tant, ara mateix hi ha tres grups europarlamentaris d'ultradreta al Parlament Europeu.

Tots els moviments dels últims dies a l'extrema dreta europea portaven cap a la creació del nou grup al Parlament Europeu que s'ha oficialitzat aquest dilluns: Patriotes per Europa. D'aquesta manera, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, surt de l'aïllacionisme que patia i ha aconseguit impulsar la nova tercera força política de l'Eurocambra, juntament el partit de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional), el de Matteo Salvini (La Lliga) i, entre d'altres, Vox.

Nou moviment a l'extrema dreta europea. Vox ha anunciat aquest divendres que deixa el grup europarlamentari de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR, per les seves sigles en anglès) i fitxa pel projecte de partit a escala europea Patriotes per Europa que ha creat el primer ministre hongarès, l'euroescèptic Viktor Orbán. "Vox fa molts anys que treballa sense descans per a la col·laboració de les forces patriotes, que en les últimes eleccions europees van aconseguir un gran avenç en tots els països de la Unió Europea", diu un comunicat emès pel partit d'extrema dreta.

Els caps d'estat i de govern han tancat aquest dijous a la nit l'acord sobre qui seran els pròxims tres grans líders de la Unió Europea: Ursula von der Leyen revalida mandat al capdavant de la Comissió Europea, António Costa presidirà el Consell Europeu i Kaja Kallas serà la nova cap de la diplomàcia europea. Us expliquem qui és qui i per què són tres personalitats que representen les diferents sensibilitats geogràfiques i polítiques del bloc.

Tot i l'enfadament de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, els Vint-i-set han tancat aquest dijous un acord sobre els pròxims alts càrrecs de la Unió Europea sense cap mena de sorpresa. Han ratificat Ursula von der Leyen al capdavant de la Comissió Europea, António Costa com a president del Consell Europeu i Kaja Kallas com a nova cap de la diplomàcia europea. Això sí, sense el suport de la ultradretana italiana, que s'ha abstingut en el nomenament de la cap de l'executiu comunitari i ha votat en contra del de l'ex primer ministre portuguès i el de la primera ministra estoniana.

La primera ministra italiana, la ultradretana Giorgia Meloni, va ser rebuda a Brussel·les amb un cert escepticisme, però aviat va ser admesa com una més entre els grans líders. Des del principi ha mantingut una molt bona relació amb la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el global de la Unió Europea ha acabat fent seves, per exemple, les polítiques migratòries que propugna. A més, després de les desfetes electorals d'Emmanuel Macron i Olaf Scholz als comicis europeus s'ha erigit en una de les dirigents més fortes del continent.

Els sis caps d'estat i de govern de la Unió Europea que negocien els pròxims alts càrrecs del bloc comunitari han arribat a un principi d'acord aquest dimarts, i es preveu que Ursula von der Leyen revalidi mandat al capdavant de la Comissió Europea, que l'exprimer ministre portuguès António Costa presideixi el Consell Europeu i que la primera ministra estoniana, la liberal Kaja Kallas, sigui la cap de la diplomàcia europea, segons confirmen a l'ARA diferents fonts europarlamentàries i diplomàtiques. De fet, aquesta és la combinació de noms que fa temps que hi ha sobre la taula i que a priori compta amb el suport majoritari dels estats membres.

Els cap d'estat i de govern dels Vint-i-set han fallit en el primer intent per decidir qui comandarà la Unió Europea els pròxims cinc anys i han acabat la cimera d'aquest dilluns sense un acord. Tot i això, diferents dirigents han constatat un "consens emergent" sobre els perfils que estan sobre la taula i s'han instat a trobar un acord a tot estirar la setmana a la cimera europea del pròxim 27 i 28 de juny. "Es clarificarà la setmana que ve, la discussió d'avui ha sigut un pas endavant", ha assenyalat en declaracions als mitjans el president del Consell Europeu, Charles Michel.

Fa mesos que el joc de cadires dels alts càrrecs de la Unió Europea va començar, però ara ha arribat l'hora de la veritat: l'acord sobre quins seran els noms dels pròxims dirigents comunitaris s'ha de tancar durant els pròxims dies. Aquesta vegada, però, diferents fonts diplomàtiques ho veuen sorprenentment força ben encaminat i a priori hi ha un gran consens al voltant de quatre noms: la conservadora alemanya Ursula von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea, l'ex primer ministre socialdemòcrata portuguès António Costa de president del Consell Europeu, la primera ministra d'Estònia, la liberal Kaja Kallas, de cap de la diplomàcia de la UE i la conservadora maltesa Roberta Metsola altra vegada com a presidenta del Parlament Europeu.

La vella Europa ha quedat atrapada entre la desmemòria i el malestar. Els bons resultats de l’extrema dreta a les eleccions europees a França, Alemanya, Itàlia, Bèlgica o els Països Baixos apunten directament al cor de la construcció europea; als països fundadors d’una Unió que va néixer com a antídot del feixisme. La victòria de la formació de Marine Le Pen, Reagrupament Nacional (RN), a França, o la segona posició d’una Alternativa per a Alemanya (AfD) carregada d’escàndols i d’exhibicions retòriques blanquejant el nazisme, guanyant especialment entre els joves i a l’est del país, és un senyal d’alarma que va més enllà del càstig sever a uns governs terriblement impopulars. Olaf Scholz i Emmanuel Macron són líders afeblits. Però el triomf de l’extrema dreta és el resultat d’una superposició de malestars –democràtic, econòmic i social– que han anat sumant electors dolguts. Fa temps que se senten menystinguts.

Als veïns del Montmell que els toca estar en una mesa electoral la jornada se'ls fa llarga. Més enllà de les hores que s'hi han d'estar, la poca afluència de votants a les urnes fa que el temps passi lent. Aquest municipi del Baix Penedès és el més abstencionista de Catalunya. Ho va ser a les últimes eleccions al Parlament, quan només 525 habitants dels 1.425 censats van exercir el dret a vot, amb una participació del 36,8%, més de vint punts per sota de la mitjana catalana d'aquell dia (57,9%). Entre els pocs votants que van acudir a la convocatòria electoral, a més a més, dos van votar en blanc i cinc van votar nul. A les del 2021, que es van celebrar en plena pandèmia, la participació encara va ser més baixa i només van votar 425 veïns (32,5%), també el poble amb menys percentatge de votants.

El camí de l’agitador d'extrema dreta Alvise Pérez fins al Parlament Europeu s’ha construït en gran part sobre mentides i notícies falses. Algunes li han comportat processos judicials, com quan va afirmar que l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena havia rebut un respirador a casa seva durant la pandèmia o quan va difondre una prova PCR falsa del llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa. Però Alvise no s’atura i, en un altre exemple de la seva manera d'actuar habitual, ara alimenta una altra teoria de la conspiració sobre els resultats de les eleccions europees, en què va obtenir 800.000 vots i 3 eurodiputats.

D’entre les poques sorpreses que ens va portar la nit electoral de diumenge va sobresortir la irrupció d’una nova formació política –una agrupació d’electors, per ser més precisos– que va entrar amb força al Parlament Europeu amb 3 eurodiputats i el 4,6% dels sufragis. Estem parlant, lògicament, de S’ha Acabat la Festa (SALF), la marca de l’agitador digital Alvise Pérez.