Le Pen, Orbán, Salvini i Vox creen un nou partit d'extrema dreta al Parlament Europeu

El president del nou grup de 'Patriotes per Europa' serà el candidat ultradretà a primer ministre de França Jordan Bardella

3 min
Le Pen i Orbán en una imatge d'arxiu.

Brussel·lesTots els moviments dels últims dies a l'extrema dreta europea portaven cap a la creació del nou grup al Parlament Europeu que s'ha oficialitzat aquest dilluns: Patriotes per Europa. D'aquesta manera, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, surt de l'aïllacionisme que patia i ha aconseguit impulsar la nova tercera força política de l'Eurocambra, juntament el partit de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional), el de Matteo Salvini (La Lliga) i, entre d'altres, Vox.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

També en formaran part formacions com la del neerlandès Geert Wilders (Partit per a la Llibertat), l'austríaca FPÖ, la txeca ANO o la portuguesa Chega. Així doncs, el grup europarlamentari creat per Orbán compta a hores d'ara amb 84 eurodiputats de catorze estats membres diferents i, per tant, supera en nombre de representants a l'altra força d'extrema dreta, Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), que en suma 78, i els liberals, que en tenen 71.

Galàxia de l’extrema dreta al Parlament Europeu

grup europarlamentari

conservadors

i reformistes

europeus (CRE)

grup europarlamentari

PATRIOTES

PER EUROPA

78

84

Giorgia Meloni

Germans d’Itàlia

Marine Le Pen

reagrupament nacional

Jimmie Åkesson

DEMÒCRATES

DE SUÈCIA

Riikka Purra

partit dels

finlandesos

Geert Wilders

partit per

la llibertat

Matteo Salvini

LLIGA

Éric Zemmour

reconquesta

Tom Van Grieken

interès flamenc

Viktor Orbán

Fidesz-Unió

Cívica Hongaresa

Bart De Wever

nova aliança

flamenca

Santiago Abascal

vox

Andrzej Duda

llibertat

i justícia

17

Alternativa per a Alemanya (AfD) formava part d’Identitat i Democràcia (ID) fins al 23 de maig. De moment s’ha quedat sense grup parlamentari.

grup europarlamentari

conservadors

i reformistes

europeus (CRE)

78

Giorgia Meloni

Germans d’Itàlia

Jimmie Åkesson

demòcrates

de suècia

Riikka Purra

partit dels

finlandesos

Éric Zemmour

reconquesta

Bart De Wever

nova aliança

flamenca

Andrzej Duda

llibertat

i justícia

grup europarlamentari

PATRIOTES

PER EUROPA

84

Marine Le Pen

reagrupament nacional

Geert Wilders

partit per

la llibertat

Matteo Salvini

LLIGA

Tom Van Grieken

interès flamenc

Viktor Orbán

Fidesz-Unió

Cívica Hongaresa

Santiago Abascal

vox

Alternativa per a Alemanya (AfD) formava part d’Identitat i Democràcia (ID) fins al 23 de maig. De moment s’ha quedat sense grup parlamentari.

17

grup europarlamentari

conservadors

i reformistes

europeus (CRE)

78

Giorgia Meloni

Germans d’Itàlia

Jimmie Åkesson

demòcrates

de suècia

Riikka Purra

partit dels

finlandesos

Éric Zemmour

reconquesta

Bart De Wever

nova aliança

flamenca

Andrzej Duda

llibertat

i justícia

grup europarlamentari

PATRIOTES

PER EUROPA

84

Marine Le Pen

reagrupament nacional

Geert Wilders

partit per

la llibertat

Matteo Salvini

LLIGA

Tom Van Grieken

interès flamenc

Viktor Orbán

Fidesz-Unió

Cívica Hongaresa

Santiago Abascal

vox

Alternativa per a Alemanya (AfD) formava part d’Identitat i Democràcia (ID) fins al 23 de maig. De moment s’ha quedat sense grup parlamentari.

17

El president del nou grup serà el candidat a primer ministre de França del Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, que aquest diumenge va caure derrotat en les eleccions legislatives franceses per darrere de la unió de les esquerres i del partit d'Emmanuel Macron. Tot i això, als comicis europeus va treure uns grans resultats i el seu partit és la delegació que aporta més escons a Patriotes per Europa, fins a 30. Ara bé, ni Bardella, que destaca per assistir molt poc a l'Eurocambra, ni Le Pen han comparegut a la roda de premsa que s'ha fet a l'Eurocambra per anunciar el nou grup europarlamentari.

Qui es descarta que de moment s'adhereixi a Patriotes per Europa és l'ultradretà Alternativa per Alemanya (AfD). Cal recordar que Le Pen i Salvini el van expulsar del seu anterior partit, Identitat i Democràcia (ID), pels diferents escàndols protagonitzats pel cap de llista de la formació ultradretana a les eleccions europees, Maximilian Krah, el qual va dir que mai titllaria de nazi a tothom qui va treballar per a les SS. També és investigat per presumptament haver treballat per a la Xina i per a mitjans de desinformació russos mentre era eurodiputat.

A hores d'ara, l'AfD corre el risc de quedar-se sense l'aixopluc d'un grup europarlamentari i, per això, està intentant convèncer partits com l'espanyol S'ha Acabat la Festa, el grec Niki, el letó ANO, el romanès SOS o, entre d'altres, el búlgar Revival. També podria pescar nous eurodiputats en partits que ara es troben amb el grup d'ECR, del qual forma part la formació de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni (Germans d'Itàlia) i el partit Llei i Justícia de Polònia, que fins fa pocs mesos governava el país.

Ucraïna divideix l'extrema dreta europea

Més enllà dels estira-i-arronses personals, un dels motius principals pels quals l'extrema dreta no ha aconseguit crear un sol gran partit i es troba més dividida ara que abans de les eleccions europees és per les diferents visions sobre la guerra d'Ucraïna. A ECR la gran majoria d'eurodiputats són favorables al govern de Volodímir Zelenski i a l'OTAN, mentre que al nou grup de Patriotes per Europa i l'AfD en general sempre han mantingut bones relacions amb Putin. Per això, el primer ministre de Txèquia, Petr Fiala (ECR), ha acusat per X (l'antic Twitter) a Patriotes per Europa de "servir els interessos de Rússia" i d'"amenaçar la seguretat i llibertat d'Europa".

De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va obrir la porta per primera vegada a trencar el cordó sanitari amb l'extrema dreta i a pactar amb algunes delegacions ultradretanes estatals, com la de Meloni. En canvi, la conservadora alemanya sempre ha posat com a línia vermella arribar a acords amb partits més prorussos, com el que encarna ara el d'Orbán i Le Pen o l'AfD.

En aquest sentit, els diferents partits que han anat anunciant que s'adherien a Patriotes per Europa han remarcat la seva voluntat de fer una oposició clara a la potencial pròxima Comissió Europea de Von der Leyen i a la gran coalició de la família conservadora, socialdemòcrata i liberal que governa la Unió Europea i li dona suport. També s'hi podria acabar afegint una part dels Verds, que cada vegada es mostren més predisposats a garantir una nova presidència de la conservadora alemanya.

D'aquesta manera, Patriotes per Europa es distancia del posicionament més europeista i favorable a l'OTAN de Meloni. Tot i que la italiana sembla que finalment quedarà al marge de la gran coalició, manté bones relacions amb Von der Leyen i, a diferència del nomenament de la resta d'alts càrrecs de la UE, en el passat Consell Europeu no va votar en contra de la seva candidatura i aspira a aconseguir carteres importants per a Itàlia en el pròxim executiu comunitari.

stats