Girona és històricament una plaça dèbil per a Esquerra. Només va governar la ciutat durant la Segona República i, d’ençà de la reinstauració de la democràcia, només una vegada, el 2015, va aconseguir ser segona força. De fet, el 2011 va arribar a quedar-se sense representació a l’Ajuntament per un sol vot: se’n va comptar un de nul que contenia la papereta del partit juntament amb una estampeta d’Escrivà de Balaguer, fundador de l’Opus Dei. Dijous al vespre, aquest fantasma va tornar a planar en l’assemblea de la secció local per escollir en primàries el pròxim alcaldable republicà.

El que feia mesos que es coïa de manera soterrada va esclatar tot just unes hores després de la desfeta de les eleccions del 12-M. Pere Aragonès assumia la derrota i anunciava que feia un pas enrere, mentre que el llavors i també ara president del partit, Oriol Junqueras, feia el moviment contrari: un pas endavant per continuar liderant la formació republicana. El tàndem que havia pilotat la conselleria d'Economia durant l'1-O es trencava, igual que el binomi que havia dirigit ERC durant els últims onze anys: Marta Rovira també anunciava la seva retirada. Els republicans es van submergir en una de les guerres més dures que ha viscut el partit, que es va allargar en el temps i es va agreujar després que l'ARA publiqués l'escàndol dels cartells contra els Maragall. On són ara les tres cares visibles del partit en aquell moment? Quina relació tenen després de la guerra? El partit s'ha recuperat després de la batalla?

Contra tot pronòstic, Barcelona es va convertir fa una setmana en el territori on els crítics van guanyar el pols al junquerisme. Creu Camacho es va imposar per 14 vots a Eva Baró i ja presideix la federació de la capital catalana. Era el primer revés que rebia la direcció que lidera des del desembre Oriol Junqueras. Barcelona i també el Vallès Oriental han estat fins ara els únics territoris on s'han disputat les primàries de la territorial dues candidatures, una de les quals crítica amb l'actual direcció nacional. A diferència de Barcelona, però, al Vallès va guanyar la candidata junquerista, Mayte Escobar, per davant de la llista de Pep Mur i Marta Vilaret. ¿Aquestes batalles es poden reproduir a la resta d'assemblees regionals? Ara per ara hi ha pocs moviments al territori que facin preveure que aquesta tònica arribi a la resta de congressos territorials, perquè, o bé els crítics no s'han mobilitzat, o bé s'ha arribat a un consens per configurar una llista amb diferents sensibilitats.

Un dels motius principals pels quals es va presentar Creu Camacho a les primàries d'ERC a Barcelona va ser per canalitzar el malestar que va generar la suspensió sine die de la consulta sobre l'entrada al govern de Jaume Collboni de fa gairebé un any. Un cop proclamada oficialment presidenta dels republicans a Barcelona –després de guanyar les primàries per 14 vots–, Camacho manté el compromís de reobrir el debat, però de fer-ho primer "revisant" el pacte firmat per l'anterior direcció i després valorant si és oportú entrar ara a governar amb els socialistes a Barcelona. De fet, entre els crítics que han conformat aquesta candidatura hi ha bona part de la militància que s'oposava a aquell acord i que retreia a l'anterior direcció de la federació, que fins ara presidia Eva Baró, que no hagués reprès el debat. Consideraven que si aquella consulta s'hagués celebrat, la militància no hauria validat l'acord.

Els crítics guanyen les primàries d'ERC a Barcelona i Creu Camacho liderarà la federació. Per un ajustat marge, 14 vots, la candidata de Dignitat Republicana s'ha imposat a la llista d'Eva Baró, Endavant Barcelona, que tenia l'aval d'Oriol Junqueras. Camacho ha obtingut 338 vots (49,6%) per davant dels 324 (47,5%) que ha aconseguit Baró –hi ha hagut 20 vots en blanc (2,9%)–, en unes primàries en què ha participat el 72% de la militància –dos punts per sobre del congrés de fa un any i mig–. La formació a la capital catalana ha tornat a quedar partida per la meitat, però aquesta vegada la candidata oficialista ha perdut la batalla. Els resultats suposen un revés per a Oriol Junqueras, el primer que rep des que va ser reelegit com a líder dels republicans el desembre passat. La direcció nacional deixa de tenir com a aliada la cúpula d'ERC a la capital catalana, un patró que s'ha repetit al llarg de la història de la federació, que històricament ha actuat com un contrapoder a la cúpula nacional.

Ha passat al llarg de les dues últimes dècades i es repetirà aquest any: ERC tornarà a dividir-se per triar el seu president a Barcelona. Si hi ha una federació propensa a les batalles i pugnes internes, aquesta és la de la capital catalana. Ja han ensenyat les cartes públicament les dues candidatures que s'enfrontaran al congrés del 26 d'abril. Per una banda, Eva Baró, l'actual presidenta de la federació barcelonina que té el suport d'Oriol Junqueras, i per l'altra, Creu Camacho, presidenta d'ERC a l'Eixample i que representa els crítics amb l'actual direcció. L'entrada o no d'ERC al govern de Jaume Collboni marcarà la campanya. Baró proposa una assemblea imminent per abordar-ho i Camacho, recuperar la consulta que es va suspendre el juny de l'any passat. En general, però, a Barcelona les disputes internes venen de lluny: els sectors s'han anat fent i desfent, dirigents han passat d'un bàndol a l'altre i moltes vegades les batalles no han respost a lògiques nacionals. Ara bé, en general, totes han compartit un denominador comú: l'autonomia de Barcelona. O dit d'una altra manera, si, de facto, la federació actuava com un contrapoder de la direcció nacional.

La batalla per apoderar-se de la federació d'ERC a Barcelona està en plena efervescència entre la candidatura propera a la direcció d'Oriol Junqueras, encapçalada per Eva Baró, i la dels crítics liderats per Creu Camacho . Amb la votació en el congrés del 26 d'abril, la pugna s'està intensificant amb una batalla que té com a punt de partida el debat sobre si els republicans han d'entrar o no al govern de l'Ajuntament de Barcelona, després del caòtic congrés a l'Orfeó Martinenc que no es va poder celebrar per manca d'aforament. És aquí on precisament té una proposta la candidatura oficialista de Baró, que actualment ja presideix la federació: segons fonts de la llista, pretenen "debatre en assemblea sobre la idoneïtat de si segueix sent oportú entrar al govern municipal". Tot i que "l'escenari ha canviat molt" –compten amb partidaris i detractors a l'entrada a l'executiu–, veuen que hi ha alguns "punts negatius" afegits i "d'altres positius" que cal posar sobre la taula.

Revolta d'ERC al País Valencià contra Oriol Junqueras. L'executiva que fins ara pilotava Josep Barberà s'oposa a la decisió de la cúpula nacional de designar una gestora que dirigeixi el partit un cop ha apartat el seu president arran del presumpte cas d'assetjament sexual contra Maria Pérez Company, que va ser la seva número dos. Denuncien que Junqueras ha incomplert els estatuts del partit perquè ha impedit que sigui la secretària general, Reis Juan, la que piloti el partit fins que es resolgui la situació d'interinitat. "Considerem que aquesta decisió és un fet gravíssim que vulnera els drets de la militància d'ERPV, i amb aquest precedent en les direccions territorials i regionals de l'organització, els del conjunt de la militància d'Esquerra Republicana", defensen en un comunicat. Avisen, a més, que impugnaran aquesta decisió als òrgans interns de control.

L'executiva d'ERC ha decidit apartar el president del partit al País Valencià, Josep Barberà, arran del judici oral que té obert per presumpte assetjament sexual a Maria Pérez Company, ex secretària general de la formació. Segons ha pogut confirmar l'ARA, la direcció ha pres la decisió en la reunió d'aquesta tarda després de valorar les conclusions de la compliance que el nou responsable de compliment, Lluís Mombiela, havia reobert sobre aquest cas. L'argument és que els estatuts de la formació marquen la suspensió de militància si un afiliat té un judici obert. L'executiva també ha decidit substituir l'actual direcció per una gestora i convocar un altre congrés en un "termini curt de temps", apunten fonts de la direcció consultades.

Un cop culminat el congrés nacional d'ERC, la batalla es trasllada ara als territoris i Barcelona serà el lloc on els crítics tornaran a plantejar un pols a Oriol Junqueras. Si aquest dijous la candidata oficialista, Eva Baró, confirmava que es presentaria a la reelecció en el congrés convocat per al 26 d'abril, aquest divendres ho han fet els crítics, que han decidit constituir-se en una candidatura que portarà per nom Dignitat Republicana –i que han registrat aquesta mateixa tarda–. La persona que l'encapçalarà és Creu Camacho, fins ara presidenta d'ERC a l'Eixample, i farà tàndem amb Miquel Colomé, militant de Gràcia, d'on va ser conseller de districte. La regidora d'ERC a Barcelona, Rosa Suriñach, serà la candidata a presidir l'assemblea de Barcelona, el que equival al consell nacional del partit a la federació de Barcelona.

Oriol Junqueras va començar el congrés d'aquest cap de setmana amb la imatge de pau interna que buscava des de fa setmanes. La bossa de crítics no havia desaparegut, però havia quedat desmobilitzada després de perdre la primera batalla de la tardor, quan el líder republicà va revalidar la presidència del partit. Ara bé, l'escàndol pels cartells contra els Maragall ha tornat a ser l'espurna per evidenciar que Esquerra està lluny de la calma. L'informe de la comissió de la veritat impulsada per Junqueras va fer esclatar els crítics aquest dissabte, que el van titllar de part i ho van considerar un "escarni". En la cloenda del congrés d'aquest diumenge a Martorell, però, Junqueras ha evitat entrar en la situació interna de l'organització. El líder republicà ha dedicat el seu discurs a la situació internacional, especialment per esperonar la militància republicana a ser el dic de contenció de l'extrema dreta, però també ha aprofitat per enviar un missatge a Junts. "No ens dol quan altres forces polítiques aconsegueixen un acord que augmenta les quotes de poder per al país. Després ja ens barallarem per com s'aplica", ha afirmat. És a dir, el líder republicà ha demanat als juntaires fer front comú a l'hora de negociar amb l'Estat.

L'escàndol dels cartells sobre l'Alzheimer i l'estructura B d'ERC destapada per l'ARA que ha sacsejat el partit en els últims mesos ho ha tornat a fer aquest dissabte en el congrés que els republicans celebren a Martorell. La comissió de la veritat, l'òrgan que va impulsar Oriol Junqueras per investigar aquesta qüestió en paral·lel a la feina del responsable de compliment i de la comissió de garanties, ha presentat les seves conclusions davant la militància –sense entregar-los l'informe, que ha enviat directament a la comissió de garanties–. La investigació, que ha pilotat Joan Tardà, reconeix que el partit va tenir en marxa una estructura B des del 2019 fins al 2023 que va ser l'encarregada de tirar endavant els cartells contra els germans Maragall, entre d'altres, i n'assenyala dos responsables: dos dels vicesecretaris de comunicació que va tenir el partit durant aquest període, Sergi Sabrià i Marc Colomer.

Nova Esquerra Nacional, la candidatura alternativa a Oriol Junqueras, fa marxa enrere i retira les esmenes que demanaven limitar el mandat del president republicà i separar la presidència del partit dels càrrecs institucionals. Els textos s'havien de debatre i votar en el congrés que el partit celebra aquest cap de setmana a Martorell, perquè la direcció havia rebutjat negociar cap transacció. S'hauria evidenciat, així, el xoc entre junqueristes i crítics. En un comunicat, la candidatura, pilotada per Xavier Godàs i Alba Camps, explica que la direcció s'ha compromès a obrir aquest debat durant "aquest mandat" per abordar aquestes dues qüestions "amb profunditat". Les esmenes es van debatre a les assemblees territorials dels últims dies, però només es van acceptar a la del País Valencià.

"Esquerra haurà d’encarar el debat sobre la conveniència de deixar de ser un partit polític exclusivament independentista", escrivia Joan Tardà en un article a l'ARA publicat el 2 de gener. L'exportaveu d'ERC al Congrés va convertir aquesta tesi en una esmena a les ponències de la direcció que s'han de debatre i aprovar al congrés del 15 i 16 de març a Martorell. Tardà va proposar canviar l'article 2 dels estatuts del partit, en què es defineix què és Esquerra. La direcció n'era reticent i, segons ha pogut saber l'ARA de fonts coneixedores, finalment l'exdiputat republicà ha renunciat a modificar els estatuts, però l'executiva que encapçala Oriol Junqueras s'ha compromès a fer-li una contraproposta per tal d'incorporar-ho a la ponència estratègica, dedicada al full de ruta independentista. D'aquesta manera, el partit tanca el debat sobre modificar els estatuts, però se n'obre un altre: ERC ha de ser un partit només per a independentistes?

Els crítics amb Oriol Junqueras també presentaran batalla en la segona fase del congrés d'ERC. Nova Esquerra Nacional, la candidatura de Xavier Godàs i Alba Camps, ha presentat una bateria d'esmenes per fer canvis en les ponències escrites per la direcció. La més destacada és la que intentarà posar límits a l'etapa de l'actual president del partit, que els crítics volen situar al final de l'actual mandat, en principi el 2029. Amb els actuals estatuts a la mà, Junqueras, que va camí dels catorze anys presidint Esquerra, ho podria continuar fent fins al 2040 si la militància li seguís fent confiança. Foc Nou, la candidatura que va quedar tercera en la consulta interna sota el lideratge d'Helena Solà i Alfred Bosch, ha plantejat una proposta semblant.

Després d'escollir Oriol Junqueras de nou president d'Esquerra, els republicans estan immersos en la segona fase del congrés per decidir el rumb del partit en els propers anys. En aquest context, l'exdiputat al Congrés Joan Tardà, afí a Junqueras, ja ha sacsejat el debat intern de la formació. El seu article d'aquest divendres a l'ARA, en què reclamava que Esquerra deixi de ser un partit "exclusivament independentista", ha causat impacte en diversos dirigents del partit. Sense anar més lluny, li han replicat obertament la mateixa expresidenta del Parlament Carme Forcadell i l'exconsellera Dolors Bassa, ambdues empresonades pel referèndum de l'1 d'Octubre, i també l'actual diputada republicana al Congrés Pilar Vallugera.

Mentre s’esbatussaven dia sí dia també, les dues principals candidatures a la presidència d’ERC van popularitzar el verb 'recosir', que prometien posar en pràctica tan bon punt la militància hagués elegit president. Ha arribat el moment de fer-lo servir, però pel que realment havia estat dissenyat: l’abraçada de l’ós amb què el guanyador, en aquest cas Oriol Junqueras, podria intentar acabar amb l’oposició interna.

Marta Vilalta deixarà de ser portaveu d'ERC al Parlament. És la primera destitució de pes polític que ha pres Oriol Junqueras des que ha tornat a agafar les regnes del partit. En una piulada a X, la mateixa Vilalta ha explicat que deixarà de ser la cara visible del grup a la cambra catalana: "Ha estat un honor poder fer de portaveu del grup parlamentari d'ERC aquests últims tres anys i mig". La fins ara portaveu republicana continuarà com a diputada a la cambra. "Estic i seguiré estant al servei d'un projecte que és col·lectiu, per fer possible la independència i la justícia social del nostre poble", ha afegit Vilalta a X. El seu lloc l'ocuparà Ester Capella. L'exconsellera va ser una de les últimes incorporacions a la candidatura d'Oriol Junqueras, tot i que a l'inici s'havia posat al costat dels que demanaven una renovació de lideratge.

Una setmana després de ser proclamat una altra vegada president d'ERC, Oriol Junqueras reuneix aquest dilluns a la tarda la seva primera executiva –diumenge passat ho va fer en una reunió de tràmit l'endemà de guanyar la segona volta del congrés– en la qual està previst que prengui les primeres decisions de cara als pròxims mesos. Sobre la taula, molts compromisos per començar a materialitzar: des de posar en marxa l'anomenada "comissió de la veritat" per esclarir el cas dels cartells contra els Maragall fins a redactar les ponències que han de fixar el rumb polític del partit. De moment, el que segur que formalitzarà la nova direcció aquesta tarda és la destitució de Xavier Mombiela, la persona que va fer la investigació interna sobre el cas dels cartells contra els Maragall, i en nomenarà un substitut. Un moviment que va aixecar les primeres crítiques dels opositors a Junqueras, especialment entre les files de Nova Esquerra Nacional, que ho van veure com l'inici d'una "purga". De fet, una de les incògnites que també haurà de resoldre Junqueras és quins canvis preveu en institucions com el Parlament. Josep Maria Jové i Marta Vilalta s'han posat al costat de Nova Esquerra Nacional. Segons ha avançat Nació Digital i ha confirmat l'ARA, Junqueras ha ofert a Jové continuar al capdavant del grup a la cambra catalana.

"No marxeu", escrivia l'exconsellera d'Educació Anna Simó en una piulada aquesta setmana. Es dirigia als militants que han decidit estripar el carnet d'Esquerra després de la victòria d'Oriol Junqueras de dissabte. Hi ha diverses veus consultades per l'ARA que apunten que hi ha afiliats que estan decebuts amb el partit i han optat per abandonar-lo. De fet, des del 2019 Esquerra perd militants, gairebé 2.000 en cinc anys. Davant d'aquesta situació, diversos membres del partit, especialment de les candidatures que han perdut, han fet crides públiques perquè la militància continuï a Esquerra tot i no compartir que Oriol Junqueras la torni a pilotar. Consultada per l'ARA, la direcció no ha volgut fer valoracions.